Trump dobla el càstig a l'Índia i li imposa aranzels del 50%

BarcelonaL'Índia és des d'aquest dimecres el país més perjudicat per la guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Si bé les exportacions índies comptaven amb un 25% d'aranzels, l'administració americana ha doblat aquesta taxa fins al 50% com a represàlia al país asiàtic per les seves compres de petroli rus. Només el Brasil compta amb unes tarifes tan elevades, una mesura que també busca penalitzar el país presidit per Lula da Silva en el seu cas pel judici al qual s’està sotmetent l’expresident del país Jair Bolsonaro, aliat polític de Trump.

Fa només dos dies, la negociació in extremis entre les delegacions d'alts funcionaris dels dos països va finalitzar sense acord, ja que l'Índia va decidir mantenir-se ferma en les seves decisions energètiques, al·legant que eren necessàries per garantir els subministraments del que és el país més poblat del món. Així, un cop ha acabat el termini de 30 dies estipulat per la Casa Blanca, els aranzels del 50% han entrat en vigor, el doble respecte el 25% inicialment anunciat per Trump.

Impacte de 60.000 M€

Les exportacions afectades tenen un valor estimat de 60.000 milions d'euros i són roba i calçat, mobles, productes químics i pedres precioses i joies, entre d'altres, mentre que queden fora els enviaments en trànsit, l'ajuda humanitària i els articles inclosos en programes de comerç recíproc. "Estem prenent les mesures adequades perquè no danyi la nostra economia, i els asseguro que la fortalesa de la nostra economia ens permetrà superar aquests temps", ha dit el viceministre d'Assumptes Exteriors de l'Índia, Kirti Vardhan Singh, a la premsa, segons l'agència Reuters. De moment, segons diversos mitjans indis, el país està planejant diversificar les seves exportacions en fins a 40 mercats tèxtils clau, com el Regne Unit, Japó, Corea del Sud, Alemanya i el Canadà.

La resposta dels mercats a la nova etapa de guerra comercial que s'obre aquest dimecres es farà esperar. Les borses índies, com el National Stock Exchange o el Bombay Stock Exchange estan tancats per la celebració d'una festivitat nacional. En paral·lel, la rúpia índia registra avui una lleugera caiguda del 0,14% respecte al dòlar nord-americà.

La posició del president indi, Narendra Modi, està relacionada amb el conflicte d'Ucraïna perquè va començar a comprar cru rus l'any 2022, després que Rússia envaís terreny ucraïnès, aprofitant que les sancions occidentals n'havien rebaixat el preu, un fet que ha ajudat el Kremlin a continuar finançant la guerra a Ucraïna. Sobre això, Trump va arribar a acusar les autoritats índies de "no importar-los quanta gent és assassinada a Ucraïna per la maquinària de guerra russa". Nova Delhi defensa que si aturés les importacions de petroli rus, d'uns 2 milions de barrils al dia, interrompria tota la seva cadena de valor, cosa que faria pujar el preu dels combustibles. Tanmateix, aquest dimecres, el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, ha dit en una entrevista a Fox Business que la relació entre la democràcia més gran del món i l'economia més grossa del planeta és "molt complicada", però que Trump i Modi tenen molt bones relacions. "I no es tracta només del petroli rus", ha afegit.

Aquesta estratègia de Washington és la mateixa que va aplicar amb el Brasil. Per al país més poblat d'Amèrica del Sud, Trump va anunciar al juliol una quota addicional del 40% que se sumava als aranzels del 10% que ja tenia. Amb aquest tarifaço, el Brasil esdevenia el país més perjudicat de món per la guerra comercial. La Casa Blanca va assegurar que les "polítiques, pràctiques i accions recents" del seu govern "constitueixen una amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional [...] dels Estats Units". De fet, aquest dimarts, el ministre d'exteriors brasiler, Mauro Vieira, va demanar als empresaris del Brasil i els Estats Units que "sensibilitzin" el govern de Trump sobre els perjudicis dels aranzels per a ambdós països.

Les altres dues potències amb uns aranzels per sobre la mitjana global són la Xina i Mèxic, amb un 25% i un 30% respectivament, els quals podrien incrementar-se si aquests dos països no arriben a un acord amb Washington abans que acabin les sengles treves de 90 dies que van acordar.