Lula, el líder mundial que planta cara a Trump

São PauloJa no hi ha marxa enrere. A partir del 6 d’agost s’aplicarà un 50% d’aranzels a totes les importacions brasileres als Estats Units. Donald Trump ha firmat aquest dimecres una ordre executiva que implementa una quota addicional del 40% (que se suma a l'impost generalitzat del 10% que ja havia aplicat a l'abril) al Brasil, amb l'objectiu d'abordar les "polítiques, pràctiques i accions recents del govern del Brasil que constitueixen una amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional, la política exterior i l'economia dels Estats Units", segons un comunicat emès per la Casa Blanca.

La mesura, però, preveu una llarga llista de fins a set-centes excepcions, que inclou productes energètics, petroli, vehicles i peces, aeronaus civils i el suc de taronja.

El tarifaço, com s'anomena al gegant sud-americà, té una doble singularitat: Trump el pensa aplicar tot i el superàvit ianqui a la balança comercial entre els dos països, mantingut de manera ininterrompuda des del 2009 i que computa més de 400.000 milions de dòlars en quinze anys; i, en segon terme, ha utilitzat arguments polítics i ideològics, una tàctica xantatgista i intimidadora per interferir en els assumptes interns brasilers.

L’ofensiva tarifària trumpista, que pot acabar generant una guerra comercial entre els dos països més poblats del continent, es fonamenta en la suposada “cacera de bruixes” al seu aliat, Jair Bolsonaro, que afronta la recta final del judici per intent de cop d’estat, on tot apunta que, abans que s’acabi l’any, serà condemnat a una llarga pena de reclusió. El tarifaço seria conseqüència de les pressions que ha fet el fill de l’expresident, el diputat federal Eduardo Bolsonaro, que és als Estats Units des del març i que, molt probablement, serà jutjat per coacció si decideix tornar al seu país.

Lula da Silva s’ha mantingut enèrgic davant l’amenaça tarifària. No ha entrat al joc de Trump i li ha plantat cara des del primer dia, quan, en un discurs inflamat, va dir una frase que s’ha convertit en un eslògan i ha tingut un gran impacte intern i extern: “No serà un gringo qui donarà ordres a aquest president de la República”.

Amb la popularitat baixa, i acorralat per un altre xantatge (el que li imposen els diputats del Centrão, partits que són majoria al Congrés), el veterà dirigent ha encertat en el diagnòstic: ha aprofitat l’embat amb Trump per fer pinya davant unes sancions que tindran un gran impacte en l’economia local i ha arrabassat a l’extrema dreta el discurs patriòtic, amb la defensa innegociable de la sobirania nacional.

El tarifaço és interpretat com un afer de política interna brasilera pel suport explícit de Trump a Bolsonaro. Per això, Lula, malgrat haver activat la via negociadora amb Washington sense gaire èxit, ha tractat els dos extremistes amb el mateix to i sense retrocedir ni un pam.

Des que va esclatar la crisi, no hi ha hagut cap contacte entre els dos presidents i, possiblement, no n’hi haurà en mesos, després que la diplomàcia brasilera alertés que Trump voldria humiliar en públic Lula, tal com va fer amb Volodímir Zelenski al Despatx Oval al febrer.

Trump sent empatia per Bolsonaro, que va calcar l'estratègia radical de Trump per arribar al poder al Brasil dos anys després i que, quan va perdre les eleccions per al següent mandat, fins i tot va calcar la invasió del Capitoli amb l’assalt a la seu dels tres poders a Brasília el 8 de gener del 2023. Tots dos comparteixen problemes amb la justícia del seu país. Ara anteposa els interessos de la família Bolsonaro als de l’economia brasilera, sense importar-li que alguns dels sectors més afectats pel tarifaço siguin els grans productors de cafè i de proteïna animal (dos sectors finançadors de l’extrema dreta i la trama colpista bolsonarista) i la indústria de l’acer.

Pix, l’enemic de Silicon Valley

En realitat, les vicissituds judicials de Bolsonaro són un pretext. Trump, que no té cap especial interès personal ni polític en el Brasil (representa l’1,3% de les importacions ianquis), vol pressionar un dels socis fundadors dels BRICS, governat per un defensor del multilateralisme com Lula da Silva, i on les big techs del seu país pateixen l'escrutini del Suprem i els ha sorgit un competidor local imbatible en els sistemes de pagament.

Paral·lelament a l’amenaça del tarifaço, el govern de Trump ha obert una investigació comercial, que és l’eina més agressiva de la política comercial de l’administració federal, que podria comportar noves sancions. En el punt de mira hi ha el Pix, el sistema electrònic de pagament immediat i gratuït del Banc Central brasiler, que estaria perjudicant Meta (el 2020 va intentar implementar un mètode semblant, WhatsApp Pay, que el govern brasiler no va autoritzar), Google Pay, Apple Pay o PayPal. Aquest sistema utilitzat pel 75% dels brasilers al maig va arribar als 175 milions d'usuaris i representa el 47% de totes les transaccions al país (sense comptar l’efectiu). Ha estat clau per bancaritzar la població més pobra, coincidint amb l’auge dels bancs digitals i sense comissions.

El govern republicà també observa amb preocupació com el Suprem brasiler, que és qui jutja Bolsonaro, ordena retirar a les xarxes socials comptes d’extremistes, que han fugit i ara resideixen als Estats Units. L’any passat ja va imposar el bloqueig de X, que va deixar de funcionar a tot el país durant 38 dies.

Trump denuncia que hi ha “censura” al Brasil i considera que s’està creant un ambient contrari als interessos de les big techs ianquis. L’ofensiva del govern nord-americà és en tots els fronts i ja han revocat el visat per entrar al país d’Alexandre de Moraes, el jutge que lidera les investigacions de Bolsonaro i les big techs. Aquest dimecres, paral·lelament a l’anunci de l’entrada en vigor del tarifaço, la Casa Blanca va sancionar el magistrat amb la llei Magnitsky, coneguda com “la pena de mort financera”, un dispositiu per a estrangers creat per castigar dictadors enemics dels Estats Units i acusats de violacions greus dels drets humans. En un comunicat, Lula va qualificar d’“inacceptable” la mesura i va avisar: “Al Brasil, la llei és per a tots els ciutadans i totes les empreses. Qualsevol activitat que afecti la vida de la població i de la democràcia brasilera està subjecta a normes. No és diferent per a les plataformes digitals”.