La UE busca en l'Índia un soci alternatiu a Trump i la Xina

Brussel·lesLa Unió Europea cada vegada es troba més sola. Els Estats Units, el seu aliat principal, van camí de posar fi a les relacions euroatlàntiques que han dominat Occident des de la Segona Guerra Mundial, amenacen amb una guerra comercial i pretenen deixar de ser el paraigua protector en matèria militar d'Europa. D'altra banda, el club comunitari ha tallat en sec les relacions amb una Rússia expansionista arran de la invasió d'Ucraïna i, a més, veu com un perill les fortes dependències que té amb la Xina, a la qual els líders europeus ja han acordat tractar com un "rival sistèmic". A tot això s'hi ha de sumar l'onada autoritària i proteccionista que s'escampa arreu –fins i tot dins del bloc europeu– i que va arraconant els valors democràtics i liberals del projecte comunitari que fins fa pocs anys semblava que tothom volia abanderar.

En aquest context, Brussel·les busca socis alternatius sota les pedres per diversificar els seus llaços comercials. Vol deixar de tenir tots els ous en un mateix cistell, sigui Moscou, Pequín o fins i tot Washington. Així doncs, a finals de l'any passat el bloc europeu ja va tancar l'acord amb Mercosur –format per l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai–, i amb el retorn de Trump a la Casa Blanca la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va fer una crida a mirar nous horitzons i des del Fòrum de Davos va defensar la necessitat de teixir una nova aliança amb l'Índia. "En aquesta era d'intensa competició geoestratègica, Europa continua representant l'obertura i l'associació. I per això volem reforçar els llaços que tenim amb un dels nostres aliats més fiables", va dir divendres en roda de premsa la dirigent comunitària.

De fet, després de Kíiv el primer gran viatge de Von der Leyen i el seu executiu ha sigut a Nova Delhi, on s'han reunit amb diferents representants de l'executiu indi i amb el mateix primer ministre, Narendra Modi. Segons fonts comunitàries l'objectiu no era tancar cap mena d'acord, però sí establir les bases per augmentar la relació perquè es pugui arribar a una entesa comercial més endavant. En aquest sentit, les mateixes fonts avancen que la intenció és celebrar una cimera entre els líders de la UE i l'Índia durant el segon semestre d'aquest any, i es preveu que Brussel·les presenti una agenda UE-Índia la primavera que ve.

Sobre la taula hi ha diversos interessos. Per a Brussel·les el principal és la importació de materials i productes essencials per potenciar la indústria neta europea, com ara bateries elèctriques, productes químics, diamants o serveis digitals. A més, la UE pressiona per reduir els aranzels de l'Índia sobre les importacions europees, i poder-hi exportar de manera més econòmica cotxes, begudes alcohòliques i diversos productes agroalimentaris. Per la seva banda, Nova Delhi pretén que els treballadors indis puguin tenir un accés més fàcil al mercat laboral de la UE i tenir alguna mena d'avantatge en les seves principals exportacions al bloc europeu, com la roba, l'acer, productes petroliers, maquinària elèctrica i, entre d'altres, productes farmacèutics.

A hores d'ara, però, fonts comunitàries apunten que el sector en què les negociacions es troben més avançades és el de les tecnologies netes i els serveis digitals. Les dues parts estan especialment interessades a potenciar la cooperació en aquest camp i volen mirar de competir amb els Estats Units i la Xina, que els porten avantatge. Ara bé, Nova Delhi es mostra reticent als acords comercials agroalimentaris i veu com una ofensa els requisits mediambientals que imposa Brussel·les per a tots els productes que s'importen a la UE.

En la mateixa línia, el govern indi tem que una obertura del seu mercat agroalimentari vagi en contra del seu sector primari, que no està tan tecnificat com l'europeu i està format sobretot per petites i mitjanes explotacions. A més, cal tenir en compte que l'Índia és un país eminentment agrícola, ramader i pesquer, i aquestes activitats el 2023 van suposar un 16% del seu producte interior brut (PIB) i hi treballa un 44% de la seva població activa, segons dades del Banc Mundial. Per contrast, Brussel·les assegura que per a la UE el sector primari significa l'1,3% del seu PIB i ocupa el 5% dels seus treballadors.

Per això hi ha alguns estats membres de la UE, com Alemanya, que pressionen per deixar de banda de les negociacions les relacions comercials que tinguin a veure amb el sector agroalimentari i, d'aquesta manera, desencallar les discussions sobre la tecnologia neta. De fet, Von der Leyen va anunciar des de Nova Delhi que preveu que es tanqui alguna mena de pacte comercial amb l'Índia aquest mateix 2025.

En aquest sentit, la presidenta comunitària ha reivindicat que són "les dues democràcies més grans del món", i que comparteixen "molts valors". De fet, l'investigador del think tank ECFR (Consell Europeu d'Afers Exteriors, en les seves sigles en anglès) James Crabtree destaca que la "grandària del mercat de l'Índia i el seu creixement" és el que ha provocat que la UE s'hi hagi fixat com un "soci atractiu". Segons dades de la mateixa Comissió Europea, la UE i l'Índia signifiquen prop del 25% de la població i del PIB mundials, i el valor total del comerç bilateral ascendeix any a any i el 2024 va assolir els 120.000 milions d'euros anuals.

L'equidistància de Modi

La Unió Europea pressiona des de l'inici de la guerra d'Ucraïna perquè l'Índia abandoni la seva equidistància i esculli bàndol. És a dir, que es posi al costat dels aliats occidentals i també imposi sancions al règim de Vladímir Putin. Tanmateix, Modi ha continuat jugant a dues bandes i fins i tot ho ha aprofitat per reforçar els llaços comercials amb Rússia. Així doncs, l'Índia s'ha convertit en un dels principals compradors de petroli rus i el distribueix arreu –també a països del club comunitari–, i exporta productes tecnològics a Rússia que es tem que acaben sent utilitzats contra el país ucraïnès, com poden ser drons.

Tot i que aquestes relacions comercials incomoden Brussel·les, Von der Leyen i Modi han obviat aquestes qüestions –almenys de portes enfora– i s'han centrat a ressaltar els punts i les necessitats que els uneixen. De fet, l'investigador Crabtree assenyala que Nova Delhi manté de moment bones relacions amb la Casa Blanca, però també tem la "imprevisibilitat" de Trump i de Putin i "busca renovar les relacions comercials amb qui pugui". "Costa d'imaginar un moment històric millor per revitalitzar els llaços entre Europa i l'Índia", apunta l'expert.