Trump dona oxigen a Putin en plena crisi energètica mundial

MoscouAls rius volcànics de Kamtxatka i als torrents nivals de Sibèria, els autòctons s’enfronten a corrents salvatges per caçar les seves preses. A Rússia hi ha una gran tradició de pesca en aigües turbulentes, que es trasllada també a la política exterior. L’atac de Donald Trump a l’Iran ha ofert a Vladímir Putin un baló d’oxigen inesperat amb la pujada dels preus de l’energia en un context d’inestabilitat global. Ara bé, igual que aquests pescadors s’exposen a grans perills per capturar els peixos més cobejats, els guanys a curt termini per a l’economia russa amenacen amb convertir-se en nous riscos si el conflicte a l’Orient Mitjà s’allarga.

Mentre Volodímir Zelenski envia ajuda per protegir dels drons iranians les bases nord-americanes a la península Aràbiga, també veu com el president dels Estats Units fa passos per aixecar temporalment les sancions al petroli rus i fins i tot anar més enllà. Des de la imposició d’aquestes restriccions contra les principals petrolieres de Rússia, a finals de novembre, els ingressos del país per la venda d'hidrocarburs s'havien anat desplomant. Però la por de la Casa Blanca a una escassetat mundial de cru està reviscolant momentàniament els productors russos, obligats fins ara a desprendre’s dels seus carregaments a preus irrisoris.

Amb el permís de Trump, com a mínim entre 20 i 30 milions de barrils emmagatzemats en vaixells des de fa setmanes es podran destinar excepcionalment a l’Índia. Abans de la guerra a l’Iran, el preu del petroli rus de referència, l’Urals, rondava els 45 dòlars per barril, i ara l’augment de la demanda actual l’ha situat al voltant dels 70 dòlars. Això suposa una injecció inesperada de diners per al pressupost del Kremlin, que s’havia elaborat en base a una estimació del cru a 59 dòlars de mitjana.

Aquest gir forçat en l’estratègia nord-americana tira per terra mesos de campanya coordinada entre Washington i Kíiv, combinant sancions i atacs contra instal·lacions petrolieres, per ofegar el sector energètic rus i dificultar a Putin el finançament de la guerra d’Ucraïna. Tot i això, si bé Moscou disposarà de més recursos per a armes, no es pot sobreestimar el pes dels hidrocarburs en els comptes del govern rus. A hores d’ara representen prop d’un 25% del total, i fins i tot si es mantingués el preu del petroli per damunt del previst seria insuficient per pal·liar el dèficit immens del pressupost federal.

El “mal holandès”

A més, els experts alerten d’un fenomen crític per a l’economia russa si persisteix la crisi energètica mundial: l’anomenat “mal holandès”. Tot i que pugui semblar paradoxal, un creixement sostingut de la demanda de cru a un preu elevat pot provocar un efecte bumerang en la societat russa. Si comencen a fluir grans quantitats de divises estrangeres provinents de la venda de gas i petroli, el ruble s’enfortirà encara més i només se’n beneficiarà la indústria energètica. En canvi, la resta de sectors tindran més problemes per exportar i perdran competitivitat, alhora que s’abaratiran les importacions i es desplaçaran els béns locals. 

Això impactarà doblement en una economia civil molt tocada per les sancions i per quatre anys de prioritzar la despesa militar. Segons una enquesta oficialista russa publicada aquest dimarts per la Fundació d'Opinió Pública i l'Escola Superior d'Economia, una de cada tres petites empreses es planteja tancar o vendre el negoci. Només cal passejar pels carrers de Moscou i comptar les persianes abaixades per comprovar els estralls que està causant la pujada d’impostos amb l’objectiu de sufragar l’esforç bèl·lic.

El Banc Central rus es resisteix a debilitar el ruble o a abaixar dràsticament els tipus d’interès per evitar tornar a disparar la inflació, però no vol ni sentir a parlar del risc d’estagflació. Això, malgrat que els preus per als ciutadans continuen sent prohibitius i al gener es va registrar una caiguda interanual del PIB d'un 2,1%.

De moment, Putin anima els productors russos a esprémer l’avantatge que els brinda la conjuntura present. Ell mateix ha obert un nou front per mirar d’aprofitar el caos global oferint-se a subministrar energia a Europa. Això sí, amb la condició que cessin “les pressions polítiques” i que es tracti d’una “cooperació sostenible a llarg termini”. Aquesta invitació arriba pocs dies després que el president rus plantegés la possibilitat de tallar immediatament la venda de gas natural liquat als països comunitaris i no esperar al 2027, quan la UE pretén deixar de dependre completament de l’energia russa. El que des de Brussel·les es veu com un nou intent de xantatge, des de Moscou es presenta com una oportunitat: si hi ha maror, peix en abundor.