Els mercats ja han reaccionat a l'anunci de l'alto el foc entre els EUA i l'Iran, que inclou la reobertura de l'estret d'Ormuz, per on circula el 20% del petroli i del gas natural que es consumeix al món. Les principals borses de l'Àsia han guiat la tendència en verd d'aquesta última sessió, una tendència que després han continuat les borses europees i nord-americanes.

L'assagista i assessor polític Giuliano da Empoli afirma en el seu darrer llibre, L'hora dels depredadors (Edicions 62), que "el caos ja no és l'arma dels insurrectes sinó el segell del poder". En el llibre explica que els nous líders mundials de l'estil de Trump o Putin actuen com a agents del caos perquè és la manera d'afermar la seva autoritat en un món en què no hi ha més regles que la força bruta. L'actuació de les darreres hores de Donald Trump s'adiu a la perfecció amb aquesta definició.

Aquesta sessió de dijous ha viscut una nova escalada del preu del petroli i del gas després del bombardeig israelià sobre les instal·lacions gasístiques de South Pars (les més grans del món). El preu del barril de Brent –el cru de referència a Europa– ha anotat una pujada de més del 3%, i torna a situar-se per sobre dels 110 dòlars. De fet, ha registrat els màxims del dia en els 119 dòlars el barril. Pel que fa al petroli West Texas Intermediate –el de referència als Estats Units–, puja prop d'un 1,50%, fins als 97 dòlars per barril. Per la seva banda, el preu del gas natural en el mercat TTF dels Països Baixos –de referència a Europa– se situa al voltant dels 62 euros el megawatt hora (MWh), això suposa un augment de més del 13% durant la sessió i quasi ha duplicat el seu preu des de l'inici de la guerra.

El preu del petroli continua per sobre dels 100 dòlars arran de la guerra a l'Iran. El petroli Brent, de referència a Europa, tot i que ha viscut aquest dilluns una caiguda al voltant de l'1%, segueix molt per sobre de la cota dels 72 dòlars que presentava abans de l'atac sobre l'Iran per part dels Estats Units i Israel. Per la seva banda, el barril de cru West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, ha seguit la mateixa tendència i ha perdut al voltant d'un 2,60%, fins a 94,30 dòlars per barril.

La paraula de Trump no té valor, però sí que té un preu, el preu que hem de pagar tots plegats per les seves decisions. Conscient que la guerra de l’Iran ha fet pujar el preu del petroli i ha fet baixar les borses, és a dir, que els seus votants han de pagar més per la benzina i que els seus amics estan perdent milers de milions a les borses, Trump va prendre la paraula ahir al vespre per dir que la guerra està “pràcticament acabada” i que van molt per davant de l’agenda que s’havien fixat, que l'Iran “ja ha disparat tot el que havia de disparar”. I la paraula de Trump va aconseguir l’efecte desitjat: les borses han pujat aquest matí i el preu del petroli ha baixat. Si això és una flor que no farà estiu, a Trump li és igual. Ahir va para el cop, però sap que hi ha dues coses que els americans del carrer odien, que és pagar la benzina més cara i que la inflació se’ls mengi el poder adquisitiu, i tot per culpa d’una guerra que no té el suport de la immensa majoria. Pensin que aquests dies el petroli ha arribat al preu més alt dels últims tres anys i mig, concretament a l’estiu del 2022, mesos després que comencés la guerra d’Ucraïna, i que el cost de la vida es perfila com el gran tema de les eleccions del novembre. I ja sabem que quan el petroli puja, tot s'apuja.

L'atac d'Israel a l'Iran d'aquest divendres a la matinada no ha passat desapercebut ni per al petroli ni per a les borses, com és habitual cada cop que escala el conflicte al Pròxim Orient. El preu del barril de Brent s'ha arribat a disparar més d'un 10%, i els principals mercats europeus obrien la sessió d'aquest divendres registrant caigudes, que s'han consolidat al final de la sessió. Els mercats europeus han tancat caient al voltant de l'1%. Per contra, l'or ha tocat els màxims del mes perquè per als inversors és vist com un refugi.

Tot continua girant al voltant dels aranzels de Trump, i com que el seu sistema de govern és el caos, ahir va decidir suspendre 90 dies les noves tarifes a tothom excepte a la Xina, a qui encara li ha encarit més els productes amb un aranzel del 125%, de càstig. Per què ho va decidir? Doncs segons el Washington Post, perquè va estar veient per la tele senadors republicans i economistes que, tot i ser de la seva corda, estaven amoïnats per les conseqüències, va fer unes quantes trucades i va decidir la moratòria per sorpresa. Trump negocia des del caos, governa dels del caos. Resultat? Avui les borses s'han disparat. Amb tot, continua la guerra comercial amb la Xina, que és la manera de discutir als xinesos qui mana al món, de posar Amèrica primer; bé, de posar-se ell primer. Però compte, perquè el 10% d’aranzel que encara es manté és molt difícil de suportar per a les empreses que exporten als Estats Units.

Els nous aranzels globals de Donald Trump han entrat en vigor aquesta mitjanit a Washington, inclòs el 104% sobre els productes xinesos i el 20% als de la Unió Europea, i les borses viuen des de l'inici de la jornada pèrdues generalitzades tant a Europa com als mercats asiàtics. El president dels Estats Units ha celebrat l'inici oficial de la guerra comercial que ell mateix ha propiciat i, en un discurs davant del Comitè Nacional Republicà del Congrés, ha defensat que el seu pla de tarifes recíproques ja funciona. "Us ho dic, aquests països [els afectats per les noves tarifes] ens estan trucant per llepar-me el cul. Es moren per arribar a un pacte. Per favor, per favor, fem un pacte, faré el que sigui", ha assegurat que li diuen.

Tot i que els bancs han liderat la caiguda a la borsa després que Donald Trump anunciés els nous aranzels, el Banc d'Espanya no preveu que hi hagi un problema de liquiditat al sector financer espanyol ni europeu. "La ràtio de liquiditat [del sector financer] està en nivells màxims", ha recordat la directora general de supervisió del Banc d'Espanya, Mercedes Olano, durant la presentació aquest dimarts de la memòria de supervisió del 2024. "No preveiem un problema de liquiditat [al sector] a curt ni a mitjà termini", ha afegit. Les paraules de la responsable de supervisió de les entitats financeres suposen un cert alleujament després que les borses, entre elles l'Íbex-35, hagin viscut jornades negres per l'impacte que la guerra comercial pugui tenir sobre l'economia.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat la Xina amb aplicar un aranzel addicional del 50% si el país asiàtic no es fa enrere amb la seva represàlia comercial. La setmana passada, el president estatunidenc ja va anunciar un 34% de gravàmens per a les importacions xineses, que sumats als aranzels existents del 20% ja amenacen amb ser un impost entorn del 54% als productes provinents del gegant asiàtic. La resposta de la Xina havia estat respondre als nous aranzels amb un impost similar (el 34%) a les importacions estatunidenques.

Els temors es mantenen als mercats financers d'arreu del món després que la setmana passada el president nord-americà, Donald Trump, declarés la seva guerra aranzelària. Les borses asiàtiques han tancat el dilluns amb fortes pèrdues pel temor a una nova recessió global i els mercats europeus tampoc s'han salvat d'aquesta tendència a la baixa en l'obertura de sessió, tot i moderar lleugerament les caigudes a partir del migdia. Amb tot, els mercats nord-americans, que havien obert la jornada d'aquest dilluns amb fortes caigudes, han salvat el dia amb pèrdues ínfimes i, en algun cas, en positiu.

La por s'ha instal·lat a les borses. Les caigudes experimentades pels índexs, que van començar el mateix dijous als EUA i que s'han estès per tot el planeta, revelen que ningú no s'esperava que el president dels EUA, Donald Trump, gosés jugar amb foc d'una manera que té poc a veure amb la racionalitat econòmica. L'endemà del delirant anunci sobre els aranzels per part del màxim mandatari de la primera potència mundial, els inversors, lluny de calmar-se, s'han posat encara més nerviosos. I veurem si dilluns continua una situació que, en el pitjor dels casos, esdevindria pànic.

Els principals mercats financers del món han patit fortes pèrdues després de la bateria d'aranzels anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, mentre que als Estats Units els mercats també han tancat amb caigudes generalitzades. El Dow Jones de Nova York ha retrocedit al voltant del 3,98%, L'S&P 500, que aplega les principals empreses del país, ha perdut un 4,84% i l'índex tecnològic Nasdaq un 5,97%. En el cas de les grans tecnològiques les pèrdues són més pronunciades: Apple ha tancat la jornada perdent un 9,25% i Amazon un 8,98%.

Els nous aranzels nord-americans a les importacions del Canadà, Mèxic i la Xina i les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d'imposar-ne de nou als productes de la Unió Europea i altres països tenyeixen de vermell les borses d'Europa i l'Àsia aquest dilluns. A més, l'anunci de barreres comercials als Estats Units ha enfortit el dòlar respecte a la majoria de les monedes del món i ha encarit el petroli.

Reacció a la baixa dins d'una certa normalitat a Europa, però amb eufòria als Estats Units. Els principals índexs europeus, els primers que han obert aquest dimecres després que Donald Trump s'hagi proclamat guanyador d'unes eleccions que encara estan completant l'escrutini, han obert la sessió amb guanys, mentre que l'obertura a mig matí de la sessió als parquets nord-americans ha deixat màxims històrics.

L’efecte contagi és un dels principis més temuts dins del sistema bancari. Des de la fallida del Silicon Valley Bank el 10 de març s’està mesurant la pressió de tots els índexs borsaris, amb especial atenció als bancs. Deu dies després del terratrèmol bancari, l'Íbex-35 ha perdut un 4,86% del seu valor, mentre que les companyies catalanes que cotitzen al selectiu espanyol s'hi han deixat al voltant de 5.000 milions d’euros.

Les borses europees han patit aquest dilluns una nova jornada de pèrdues, amb una forta davallada a les primeres hores del dia que s'ha anat suavitzant a mesura que passaven les hores. L’anunci de possibles sancions al sector petrolier rus per part dels EUA ha sigut el detonant de les pèrdues.

Les sancions a Rússia que han anunciat aquest cap de setmana el G-7 i la Unió Europea han impactat aquest dilluns a les borses europees i a la dels Estats Units. L'Íbex-35 obria la jornada amb pèrdues del 2,13%, una caiguda que s'ha anat suavitzant al llarg del dia fins a tancar amb una baixada gairebé simbòlica del 0,09% i 8.479,2 punts. Les caigudes més importants les ha concentrat el sector bancari amb el Banc Sabadell perdent més d'un 5%, el Santander amb un 4,30% o CaixaBank amb un 2,91%.

El preu del gas s'ha disparat un 60% al mercat de futurs aquest dijous arran de l'atac rus a Ucraïna. Així mateix, el petroli Brent, de referència a Europa, també s'ha encarit, en aquest cas un 6,5%, i ha superat els 103 dòlars per barril, mentre que el gruix de les borses europees ha obert amb pèrdues.

Tres empreses catalanes van estar entre les quatre que més van pujar a l’Íbex-35 durant el 2021: les dues primeres són les sabadellenques Fluidra i Banc Sabadell, que van quedar en segona i tercera posició, mentre que Naturgy va quedar quarta. Només una empresa, la farmacèutica madrilenya Rovi, va superar els seus registres i va aconseguir quedar en primera posició. A l’altre extrem hi ha Grifols, que va perdre un terç del seu valor durant l’any passat i va ser el segon pitjor valor de l’any del selectiu espanyol.