Al diari d’aquest diumenge, l’Àlex Gutiérrez entrevistava l’humorista Maria Rovira, coneguda com Oye Sherman, amb la qual vaig tenir la sort de coincidir fent ràdio fa uns anys. Recordo com em va impressionar que una noia tan jove mostrés un interès tan gran per la llengua i la cultura, i fes espurnejar una ment ràpida i divertida sense cap afany d’arreplegar protagonisme.

Per als joves és positiu i necessari que tinguin referents als quals seguir, els ajuda a construir la seva identitat, imaginar-se diferents possibilitats, trobar motivacions i saber cap a on anar. “El més important seria tenir diversos referents i que siguin humans i imperfectes, així es converteixen en una guia en la qual poden emmirallar-se i no en una pressió a qui imitar”, proposa Sylvie Pérez Lima, psicòloga col·legiada i professora de la UOC. Però com són els ídols dels joves a l’era digital?

Arnau Pericàs (2005), Martí Salvia (2005) i Luana Rocha (2005), són tres estudiants de tercer del grau de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu i Fabra que actualment triomfen amb el seu videopòdcast Guarres!, un programa en què parlen setmanalment sobre sexe sense pèls a la llengua, sense filtres i sense por, d'una manera atrevida i provocadora.

L'Institut Català de Finances (ICF), la banca pública de la Generalitat, ha concedit fins al dia d'avui 846 préstecs a joves de 18 a 35 anys per obtenir l'entrada per a un pis. La mitjana atorgada és de 36.332 euros i un preu mitjà de l'habitatge de 189.908 euros amb una mitjana d'edat dels beneficiaris de 29,4 anys, segons les dades presentades pel secretari general d'Economia i president de la junta de govern de l'ICF, Juli Fernández i la consellera delegada de l'entitat Vanessa Servera.

“Cada cop noto que em costa més sortir de festa”, diu l'Albert Thió Hortoneda, de 26 anys, de Barcelona. “Entres a una discoteca a les dues de la matinada, has pagat 20 euros i, per amortitzar-ho, has d’estar-hi fins a les sis del matí. A mi això em desajusta una mica els patrons de son”, explica. Aquesta festa, empaquetada i enfocada al consum, que dura hores i hores, no li interessa, diu. “No m’havia plantejat tant que fos una qüestió generacional, però sí que veig que a molta gent del meu entorn li està passant el mateix”, destaca. De fet, des de fa temps s’han viralitzat articles i vídeos amb etiquetes com “normalitzem no sortir”, en els quals gent molt jove parla sense complexos sobre no sortir de festa als 20 anys. Allò que abans era un estigma –haver de dir a les amigues que no comptessin amb tu per sortir– sembla haver trobat el seu nínxol a TikTok amb hashtags sobre benestar i autocura.

El president de la Generalitat ha publicat a Instagram un vídeo reaccionant a un clip publicat per Flaixbac. Al vídeo es veuen un bon grapat de joves assistents al Saló de l'Ensenyament que havien de respondre a la pregunta "Qui és el president actual de la Generalitat de Catalunya?". D'entre les respostes, totes errònies, destaquen els noms de Salvador Espriu, Joan Pera, Salvador Dalí, Jaume Collboni o Pedro Sánchez, que deixaven anar entre riures incòmodes.

“Ja no hi ha tribus urbanes i no n’hi n’haurà, almenys amb la presència i fortalesa de la segona meitat del segle XX”, afirma rotundament José Mansilla, antropòleg urbà del departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. “A Espanya van sorgir amb molta força als anys 80 del segle passat fruit d’un moment de realineació de la societat espanyola. Ara només deu quedar algun nostàlgic”, assevera.

Acabem la setmana amb la benzina enfilant-se i la guerra també. Perquè ens en fem una idea, el departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat que autoritzarà temporalment als països que comprin petroli rus de petroliers que estiguin en trànsit. El nou líder suprem de l’Iran, fill de l’anterior, diu que l’estret d’Ormuz continuarà tancat mentre Netanyahu calla i bombardeja i Trump parla per continuar ocupant el centre de l’escenari en solitari i diu coses del tipus que l’augment dels carburants està portant molts beneficis a les empreses americanes.

Per raons laborals, convisc i comparteixo àpats amb un grup de joves d’entre vint i trenta anys. A la vida he fet àpats amb joves, esclar, però sempre eren preparats o pagats per mi. En aquest cas és diferent —dinem amb una esgarrapada per mor de la feina—, perquè puc observar els usos i costums culinaris.

Aquest dilluns, 9 de març, s’obre la convocatòria del Bo Lloguer Jove estatal, una ajuda de fins a 250 euros mensuals durant dos anys destinada a facilitar l’accés a l’habitatge a persones de fins a 35 anys. Les sol·licituds es poden presentar a partir de les 9.00 d’aquest dilluns 9 de març i fins al divendres 13 de març a les 14.00, i s’atorgaran per ordre d'entrada fins que s’esgoti la partida pressupostària.

"M'angoixa molt perdre els amics. M'agraden les converses profundes amb la mare. Em preocupa no aconseguir el que tothom espera de mi. Necessito una abraçada. Necessito estar més a prop de la meva família. Et fas gran quan sents nostàlgia. Et fas gran quan mires els preus dels supermercats". Aquestes són tan sols algunes de les reflexions que es poden escoltar una instal·lació sonora de l'exposició Tenim disset anys, un retrat col·lectiu, que es pot veure fins al 17 de maig al CCCB. La seva singularitat és que qui pren la paraula són joves de 17 anys i el que mostren és molt íntim: allò que pensen, el que els importa i el que els preocupa sense la pressió de les xarxes ni els prejudicis de la mirada adulta.

Els Mossos d'Esquadra han apuntat que la mort de cinc joves en una zona de trasters d'un edifici de Manlleu (Osona) el 16 de febrer passat va ser accidental: el motiu hauria estat l'incendi en un matalàs, que segurament hauria començat per la burilla d'una cigarreta. Les primeres diligències dels Mossos assenyalen que els joves no van morir cremats, i que el matalàs incendiat estava en un traster diferent d'on van ser trobats els joves.

L'abril del 2017 Daniel Siad envia un correu a Jeffrey Epstein per donar-li les gràcies. Aquest francoalgerià s'acaba d'instal·lar a Barcelona i li anuncia que ja s'ha posat en contacte amb dues agències de models amb seu a Espanya per començar "l'scouting" de noies. "Espanya és més segura que París, especialment Barcelona, està plena de turistes a tot arreu", afegeix l'home. La documentació que el departament de Justícia dels Estats Units ha desclassificat sobre el cas Epstein ha permès que surtin a la llum pública milers de documents de les converses i correus electrònics que el pederasta i corruptor de menors tenia amb famosos, empresaris i els facilitadors que tenia escampats per la geografia mundial. Siad era un d'ells. També apareixen les converses que Epstein tenia amb moltes noies joves.

Si els meus fills em senten dir això del prime, fan mala cara i marxen avergonyits del meu costat.

La Sònia és a l’estació de Tarragona i està desesperada. El tren que havia de passar no ha passat i ella s’ha de presentar a una entrevista de feina. Després de superar dues rondes de selecció, avui és el dia de la veritat. L’espera qui hauria de ser la seva cap. La Sònia no hi arribarà perquè el seu tren finalment serà cancel·lat. Històries com aquesta s’han reproduït una infinitat de vegades durant el desgavell ferroviari (i de l’AP-7). Persones que no han pogut arribar al metge, a la universitat —són dies d’exàmens—, a treballar, a l’aeroport, a casa dels pares, etcètera.

Si vols passar vergonya davant d'un preadolescent o adolescent, prova de preguntar-li què significa una expressió que es repeteix com un conjur a les escoles dels Estats Units i europees: six-seven (6 i 7 en anglès). La resposta anirà per aquí: t’informen que no té cap definició, que simplement la troben graciosa. I, a més, et preguntaran si no et fa una mica de vergonya preguntar-ho.

Corria a la cinta del gimnàs provant de no pensar en res, però l’estampa m’ho impedia: a la dreta, un home maldava per caminar en pujada mentre passava un tiktok rere l’altre i reia vivament; a l’esquerra, una dona prejubilada somreia embadalida davant la pantalla de la màquina de córrer, en què Santi Millán presentava Factor X. Als ulls de tots dos, una mena d’hipnosi. Vaig recordar aleshores el darrer dinar que havia compartit amb gent, i com eren els més grans els que revisaven el telèfon quan els avisaven les notificacions o responien les trucades aixecant-se de taula, com si res. Vaig recordar els últims trajectes al metro, a la línia blava que em torna a casa, i aquell exèrcit de gent cansada, tota adulta, tornant a casa com jo, astorats davant de vídeos vulgaríssims creats per la intel·ligència artificial o informant-se en portals de notícies falses. Qui ho diria, no? Voldríem que tots ells fossin joves maleducats, púbers atordits i grollers, minyons incívics, però resulta que eren gent gran, alguns amb cabells blancs, persones d’aparença seriosa i respectable. Qui ho diria, realment.

Ja fa temps que les enquestes assenyalen un fenomen social inquietant: el gir dels homes joves cap a ideologies de dretes tant en els aspectes polítics com en els socials, i l’augment, per tant, del descrèdit, la burla i el rebuig del feminisme, tendències ambdues que Xavier Bosch comentava en un article d'aquest diari.

No són vídeos cutres, sinó tot el contrari. El set està minuciosament cuidat, el muntatge és impecable i el so d'alta qualitat. El pòdcast es diu Regreso a la verdad, i té ni més ni menys que 46.800 seguidors a Instagram. "L'home necessita que, quan vol estar amb la seva dona, ella estigui disposada. I està prohibit [a l'islam] que ella s’hi negui, tret que tingui un motiu legítim: la menstruació, si està passant un moment difícil… (…) Encara que estigui cuinant, ha de deixar de cuinar i anar-hi", diu el xeic Yusuf Soldado en un dels vídeos del pòdcast en què conversa de forma distesa amb un altre influencer islàmic, Aleksandar Petrov, que encara és més popular. Petrov té 508.000 seguidors a Instagram.

El feminisme va saltar el 2018 dels moviments socials a la primera línia de l’agenda mediàtica i social –aquell any es feia la primera vaga feminista mundial de la història– gràcies al moviment Me Too de denúncia de l’assetjament sexual que es va gestar a Hollywood i es va estendre com una taca d’oli. A l’Estat, el detonant van ser les protestes al carrer contra la sentència de La Manada. El feminisme avança per onades i ara ens trobem en la quarta onada, que té la denúncia contra la violència sexual com a element clau. El Me Too ens va connectar com a dones i va fer caure el miratge de la igualtat: "Va ser una presa de consciència. Malgrat moltes dècades de polítiques d’igualtat i d’igualtat en termes formals, per sota es continuen reproduint actituds de violència sexual", argumenta Maria Freixenet, investigadora de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), i coordinadora de l'estudi La reacció neomasclista després de la quarta onada feminista, signat per diversos acadèmics.