Joves desencantats i valors democràtics
No és la primera enquesta que ho diu, però no per això és menys important: només quatre de cada deu homes joves d'entre 18 i 25 anys a Catalunya consideren que la democràcia és un sistema preferible a tots els altres i un 25% estan en desacord amb aquesta afirmació. L'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) també assenyala que el 27% dels homes joves consideren que la violència masclista és un invent del feminisme i un 60% creuen que el feminisme està perjudicant les relacions entre persones de diferents gèneres. La bretxa entre nois i noies a aquesta edat és ben visible, ja que entre elles el suport a la democràcia creix fins al 45% i el rebuig explícit cau al 12%. En el rerefons d'aquesta diferència hi ha, sens dubte, un problema d'identitat i confiança entre uns joves masculins que perden privilegis i se senten insegurs.
Però tant el politòleg Toni Rodon com el director de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer, fugen de conclusions precipitades. El més fàcil seria dir que els nois joves s'estan dretanitzant i estan assumint cada cop més postulats autoritaris en la mateixa mesura que les noies fan el camí invers i abracen amb claredat els valors democràtics i progressistes. Però, com sempre, en tots els processos socials complexos cal apuntar a les causes i encertar en el diagnòstic. Els joves en general, amb independència del gènere, tenen motius per estar descontents amb un sistema que no dona resposta a les seves necessitats. La precarietat laboral, la dificultat per accedir a l'habitatge i, en general, la manca de perspectives de progrés de què van gaudir els baby boomers són factors que s'han de sumar al fenomen de les bombolles digitals i la desinformació, un context idoni per a líders i idees populistes, discursos d'odi de tall antidemocràtic. I en el cas dels nois s'hi afegeix la inadaptació a la igualtat de gènere.
En tot cas, rebutjar la democràcia no és exactament el mateix que preferir una dictadura. Simplement, són força els joves que consideren que el sistema els perjudica o té altres prioritats –per exemple, els pensionistes–. És un fet que els joves no són una prioritat per als partits, perquè numèricament són menys i també voten menys, precisament perquè estan desencantats i, en bona part, desconnectats dels debats polítics.
Com a societat ens hem de plantejar què estem fent malament perquè els joves –especialment ells– no valorin la democràcia, justament poques setmanes abans del 50è aniversari de la mort de Franco. Què s'ha fet malament, per exemple, a l'hora d'explicar què va significar el franquisme i la lluita per la recuperació de la democràcia? Per què és tan fàcil incentivar el reaccionarisme masclista i vincular-lo a la recuperació del que podríem anomenar valors tradicionals, un fenomen que té molta força a les xarxes, especialment als Estats Units? L'extrema dreta és molt hàbil a l'hora d'inculcar en els joves la idea que en el passat existia una mena d'ordre natural que les dones –i, en general, tot el moviment LGBTI– han capgirat.
L'obligació dels demòcrates és plantar cara als populistes i defensar la democràcia en tots els àmbits. La nostra inacció serà perfectament aprofitada pels enemics de la democràcia.
