És un dels casos que ha deixat una de les imatges de més unitat del sindicalisme: l'entrada a la presó l'estiu passat de sis sindicalistes de la CNT de Gijón conegudes com Les Sis de La Suiza; i que aquest dimarts escriu una nova pàgina amb l'aprovació de l'indult per part del govern espanyol.

Una setmana després que el Govern tanqués un acord per millorar les condicions salarials dels docents amb CCOO i la UGT però sense la USTEC —el sindicat majoritari—, aquest dilluns els docents tornen a estar cridats a mobilitzar-se en unes protestes que duraran tota la setmana. La vaga, que cada dia de la setmana es convocarà en un punt del país diferent i que acabarà divendres amb una manifestació a Barcelona, arriba en un moment de certa tensió dintre del sector educatiu —sobretot a les xarxes socials— i amb una clara desavinença entre sindicats després del trencament del moviment unitari.

El fort temporal de vent que aquest dijous està assolant Catalunya ha provocat la suspensió de l'activitat educativa i universitària, i també la recomanació per part de la Generalitat d'extremar precaucions, evitar desplaçaments que no siguin d'extrema necessitat i optar pel teletreball. Aquest escenari, en què una autoritat emet recomanacions, limitacions o prohibicions sobre la mobilitat, genera drets i obligacions als treballadors –com, per exemple, disposar d'un permís retribuït o treballar a distància quan sigui possible– i també a les empreses –pagant aquest permís o facilitant el teletreball.

Democratitzar la governança –presa de decisions– de les empreses. És la bandera que fa gairebé un any va alçar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb la creació d'un grup d'experts perquè posessin negre sobre blanc de quina manera es podia millorar la representació i participació dels treballadors en els òrgans de poder de les companyies, començant pels consells d'administració. El mandat era plantejar les línies mestres d'una reforma que garanteixi l'accés dels empleats a aquests espais i, fins i tot, a la propietat de l'empresa.

El Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO, però no les patronals, han acordat aquest dijous apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. És una alça de 37 euros mensuals, segons ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. Així, el Consell de Ministres aprovarà pròximament l'increment del salarial, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

El ministeri de Treball ha ofert als agents socials una compensació per a les empreses amb més afectació del salari mínim interprofessional (SMI), però condicionada a un increment de les retribucions més baixes i el manteniment de les plantilles. El ministeri dirigit per Yolanda Díaz proposa que el sou mínim s'incrementi aquest 2021 un 3,1%, fins als 1.221 euros mensuals per catorze pagues, sense tributació a l'IRPF.

Quan parlem de qualitat educativa, sovint ens fixem en els currículums, les metodologies o els resultats acadèmics, mentre queda en segon pla un factor clau: l’autonomia dels centres a l’hora de configurar els seus equips docents. La capacitat de seleccionar el professorat que formarà part dels centres públics està constantment qüestionada i sovint bloquejada, cosa que actua com un fre invisible que limita la construcció d’equips coherents amb les necessitats reals de l’alumnat. Educar, però, requereix temps, estabilitat i vincles amb l’alumnat i les famílies, elements impossibles de garantir quan els claustres canvien constantment i el professorat és assignat als centres sense conèixer el projecte educatiu.

El ministeri de Treball encarrila la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026. En la primera reunió amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, i la patronal espanyola CEOE, celebrada aquest dimarts a la tarda, l'equip de Yolanda Díaz ha volgut temptejar els agents socials per veure si hi ha marge de negociació, sense plantejar una xifra concreta per l'increment per a l'any 2026.

El secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha arribat a un acord amb els sindicats CCOO i UGT per començar la tramitació de l'increment dels dies del permís per defunció d'un familiar i per a un nou permís per a cures pal·liatives, que no comptarà amb el suport de la patronal després que el ministeri decidís a principis del mes acabar amb la negociació tripartida pel bloqueig de la CEOE i Cepyme a la taula.

A l’entrada de la seu de CCOO a Madrid hi ha la petjada del lloc on va néixer l'actual secretari general del sindicat, Unai Sordo (Barakaldo, País Basc). L’immens quadre CCOO, del basc Agustín Ibarrola Goicoechea (1930-2023), presideix el hall contrastant amb el gris formigó. "Ibarrola va ser una figura molt estimada", recorda Sordo. El líder sindical rep l’ARA poc després que Junts hagi anunciat el veto a algunes lleis del govern espanyol. 

Després que aquest dimecres el Congrés dels Diputats tombés el projecte de reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores, que també incloïa un nou registre horari, la vicepresidenta segona i ministra de Treball no ha trigat ni 24 hores a moure fitxa: el ministeri de Treball ha obert la consulta pública prèvia sobre el projecte de reial decret per a la reforma del registre horari per mirar d'aprovar-la per separat de la reducció de jornada.

Habitualment, quan hi ha més activitat i, per tant, més persones treballant, les possibilitats que hi hagi accidents laborals creixen. És, en conseqüència, necessari reforçar les mesures de prevenció, com passa amb els incendis: és millor prevenir –posar en marxa les iniciatives necessàries– que haver de curar.

Davant la falta de suports parlamentaris, el govern espanyol va decidir deixar per a després de l'estiu la negociació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. És una de les grans promeses de la legislatura actual, sobretot per a qui n'ha fet bandera des del primer minut, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i alhora cara visible de Sumar, el soci minoritari del govern de coalició.

Els socis d'esquerra del govern espanyol mouen fitxa amb el cas conegut com "Les Sis de La Suiza". Aquest dimecres, ERC, Podem, EH-Bildu i el BNG han presentat al Congrés dels Diptuats una proposició no de llei en què sol·liciten a l'executiu de Pedro Sánchez que concedeixi l’indult a les sis sindicalistes asturianes que fa una setmana van ingressar a la presó de forma voluntària després que el jutjat número 1 de Gijón desestimés la petició de les defenses i de la Fiscalia de suspendre la condemna.

Cada dia a Catalunya hi ha uns 200 professionals de la sanitat pública que fan trasplantaments, ja sigui a la sala d'operacions o de guàrdia localitzable. És a dir, han de ser a una hora com a màxim de distància de l'hospital per si apareix un òrgan compatible amb un pacient en llista d'espera. L'any passat es van fer 1.344 trasplantaments, gairebé quatre al dia, i segons dades de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), és una de les taxes més altes del món. Són intervencions molt complexes que requereixen diferents perfils treballant a l'uníson per assegurar que els òrgans s'extreuen com toca, es transporten de forma segura i es trasplanten a qui ho necessita. Malgrat que aquesta feina és indispensable, el sou dels treballadors que la fan possible està congelat des de fa més d'un any i mig.

El terratrèmol polític que ha desencadenat l'informe de la Guàrdia Civil del denominat cas Cerdán sobre la trama de presumpta corrupció que esquitxa els dos exsecretaris generals del PSOE, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, així com l'exassessor del primer Koldo García, no ha passat desapercebut en el 13è congrés de Comissions Obreres (CCOO), ni en el discurs de clausura de qui ha estat reelegit secretari general per a quatre anys més, Unai Sordo: "Espanya necessita un compromís històric per al progrés i la profundització de la democràcia, i això requereix una lluita sense quarter contra la corrupció, en qualsevol de les seves formes, afecti a qui afecti", ha dit Sordo aquest dissabte, pocs minuts després de començar la seva intervenció al conclave sindical. Poc abans havia intervingut la ministra de Treball i cara visible de Sumar, Yolanda Díaz, que no només hi ha fet referència, sinó que ha elevat el to contra els socialistes.

Una de les assignatures pendents de l'economia espanyola és la productivitat. El dia té 24 hores i cal aprofitar-les al màxim. Evidentment, l'ideal és fer més i millor amb menys temps. Aquest és el gran repte i la manera perquè una societat i una economia en el seu conjunt progressin. El reflex de tot plegat és la renda per càpita. Si no creix la productivitat, tampoc no ho fa el repartiment de la riquesa. Aquesta és una de les tasques que tenim pendents.

En plena crisi entre el PSOE i Sumar pel contracte de 15 milions de bales, finalment rescindit, del ministeri de l'Interior amb una empresa israeliana, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que el consell de ministres de la setmana que ve aprovarà en segona volta l'avantprojecte de llei de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals. La data també és assenyalada, o si més no simbòlica, perquè s'aprovarà a les portes del Primer de Maig.

S'intensifiquen les negociacions a Madrid les hores prèvies a la convocatòria de vaga de maquinistes de Renfe que ha de començar dilluns, amb una aturada de 24 hores dels conductors de trens. El govern espanyol estaria negociant amb els sindicats la possibilitat que el nou operador de Rodalies que gestionarà el servei quan culmini el traspàs "s’ubiqui dins del grup Renfe a tots els efectes". Així es desprèn de la filtració d'un esborrany d’acord entre el ministeri de Transports i els sindicats de Renfe i Adif que ha avançat l'ACN i al qual també ha tingut accés l'ARA. El document –que duu l'encapçalament del ministeri de Transports però cap segell ni tampoc cap signatura– també planteja que Adif mantingui “l’administració integral” de la R1, entre La Sagrera i Maçanet-Massanes, un cop es produeixi el traspàs de la titularitat d'aquesta línia.

El Consell Econòmic i Social (CES), l'òrgan consultiu del govern espanyol en què hi ha representats patronals i sindicats, ha emès el seu dictamen sobre l'avantprojecte de llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanes, amb un total de 54 vots a favor i 2 vots en contra. Els representants de l'òrgan han discutit fins a últim moment les conclusions de l'informe per mirar d'assolir una posició de consens sobre una qüestió que, de fet, separa empresaris i sindicats –cal recordar que els primers ni tan sols s'han sumat al text que la UGT i CCOO van firmar amb el ministeri de Treball el passat mes de desembre–. Precisament, en l'informe es critica el govern espanyol per haver demanat un dictamen preceptiu (no és d'obligat compliment) sobre la reducció de la jornada laboral amb tan poc marge de temps (l'avantprojecte s'està tramitant per la via d'urgència): "S'aborden un seguit de qüestions de gran complexitat i importància que requereixen un debat tranquil i en profunditat", s'apunta a l'informe.