La Generalitat de Catalunya necessita uns pressupostos per funcionar bé. Ara com ara, la Generalitat encara es gestiona amb la pròrroga dels comptes del 2023, cosa que limita bastant el marge de maniobra de l'administració, a més de deixar-la sense uns 1.500 milions d'euros, que no s'utilitzen perquè no es poden incloure despeses o projectes nous pel fet de no tenir pressupostos. Es tracta d'una quantitat equivalent o similar a la dotació anual de departaments com el d'Empresa i Treball o el d'Universitats i Recerca. El fet és que els ciutadans mereixen que l'administració treballi amb uns comptes que s'adaptin a les necessitats del país avui, no amb xifres que responien a la realitat de fa tres anys. A més, tenir uns pressupostos permetria aprofitar al màxim els recursos obtinguts amb uns nivells de recaptació de rècord gràcies al creixement econòmic, tant pel que fa als tributs en els quals Catalunya participa, com ara l'IRPF, com amb els propis i cedits (successions o transmissions patrimonials) amb el sistema de finançament actual.

El 2025 cada treballador espanyol va fer 5,6 hores extra a la setmana sense cobrar-les, segons una anàlisi presentada aquest dilluns pel gabinet econòmic de CCOO. Aquest estudi conclou, doncs, que es van deixar d'abonar 141 euros setmanals, l'equivalent a 7.355 euros anuals, en salaris i cotitzacions per als empleats per aquest motiu. Estem parlant de 2,49 milions d'hores extra no pagades, que van afectar un total de 441.000 persones, el 2,3% de la població assalariada.

L'últim cop que Pedro Sánchez va ratificar un increment del salari mínim interprofessional (SMI) va ser l'any 2020, des de la Moncloa, després d'un acord amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i les patronals espanyoles CEOE i Cepyme. Sis anys després, Sánchez ha tornat a presidir una nova pujada del sou mínim. Aquest cop ho ha fet des del ministeri de Treball, de bracet de la titular de la cartera, Yolanda Díaz (Sumar), i dels dos líders sindicals, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT), però sense els empresaris, amb qui Sánchez no ha dubtat a marcar distàncies.

L'any passat 109 treballadors van morir en accidents relacionats amb la feina a Catalunya, un increment d'un 22,5% respecte a l'exercici anterior. Les dades de l'Observatori del Treball i Model Productiu posen llum sobre l'evolució de la sinistralitat laboral el 2025, any en què el nombre de víctimes es va enfilar fins al nivell més alt en els últims 14 anys. Cal retrocedir fins al 2011, quan van morir 113 persones, per trobar una xifra més elevada.

Aquest 2026 a Espanya s'estima que es detectaran 301.884 casos de càncer, 166.764 en homes i 133.120 en dones, segons dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). D'aquests, hi ha al voltant d'un 5% que no s'haurien produït mai sense l'exposició a agents cancerígens a la feina. El sindicat CCOO ha publicat aquest dimarts l'informe El cáncer laboral, primera causa de muerte en el trabajo, coincidint amb el Dia Mundial del Càncer, en el qual afirma, segons els seus propis càlculs, que enguany hi haurà 15.999 càncers i 6.126 morts per aquesta malaltia atribuïbles a exposicions laborals a l'Estat.

L'empresa International Paper, especialitzada en embalatges, ha comunicat aquest dimecres a la plantilla el tancament de les seves plantes de producció a Valls (Alt Camp) i Montblanc (Conca de Barberà). Aquesta mesura suposarà posar en marxa un expedient de regulació d'ocupació (ERO) i l'acomiadament d'uns 200 treballadors, segons ha denunciat CCOO en un comunicat. La companyia ha comunicat la decisió als comitès d'empresa i als ajuntaments de tots dos municipis. El sindicat ha expressat el seu "rebuig absolut" a l'ERO i ha criticat que el tancament és una decisió "totalment arbitrària": "No respon a cap lògica de viabilitat econòmica real".

El Ministeri de Treball i els sindicats UGT i CCOO, però no les patronals, han acordat aquest dijous apujar el salari mínim interprofessional (SMI) a 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. És una alça de 37 euros mensuals, segons ha anunciat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey. Així, el Consell de Ministres aprovarà pròximament l'increment del salarial, que tindrà efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

El ministeri de Treball ha plantejat als agents socials una pujada del 3,1% del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2026, i mantenir aquest sou de referència exempt de tributació, cosa que suposaria elevar-lo de 1.184 a 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues (37 euros més). La patronal espanyola i els sindicats majoritaris CCOO i UGT s'han compromès a estudiar la proposta, segons ha explicat en roda de premsa aquest dimecres el secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, després de la reunió entre els agents socials per intentar arribar a un acord.

Les dates prèvies a Nadal són el moment clau de l'any en què les grans superfícies s'omplen d'allaus de clients a la recerca de regals i aliments per gaudir de les festes. A l'altra banda d'aquestes compres, però, hi ha unes plantilles que denuncien la sobrecàrrega de feina que han d'assumir durant aquesta campanya i el fet que algunes cadenes de grans magatzems els obliguin a treballar en diumenges i festius sense una compensació econòmica extra. Unes desenes d'aquests empleats han protestat aquest dijous a les portes de la botiga d'Ikea a l'Hospitalet de Llobregat, convocats pel sindicat CCOO, per expressar el seu malestar i exigir millores de conciliació i salarials en aquest tipus d'establiments. "Diumenge treballat, diumenge pagat" o "no ens donen opció a la conciliació" són algunes de les consignes que han corejat representants del personal de multinacionals com Ikea, Carrefour o Leroy Merlin.

Amazon i els sindicats han tancat un acord per a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) amb 791 acomiadaments a les oficines corporatives de Barcelona, un 19% menys dels anunciats inicialment al principi d'aquest procés. Segons ha informat CCOO en un comunicat aquest dimecres, la principal causa de l'expedient és l'automatització de processos a causa de la implementació de la intel·ligència artificial, però també la deslocalització a altres països "amb normatives laborals més laxes". A les oficines d'Amazon a Barcelona hi treballen unes 2.800 persones, de manera que els acomiadaments afectaran un 28% de la plantilla.

Són trens més cars, però també més ràpids. Això els ha convertit en l'alternativa preferida de molts usuaris que han claudicat davant del caos de Rodalies i l'han deixat de fer servir per passar-se als Avant. Tant és així que en l'últim any i mig la demanda d'aquest servei s'ha desbordat. "He de comprar els bitllets amb molta antelació per assegurar-me que puc anar a treballar i tornar. I de vegades no trobo places als trens que millor em van per horari", explica la Laura, que ha de fer el recorregut entre Valls i Barcelona pràcticament cada dia. El seu cas és idèntic al que relaten altres passatgers de Tarragona, Girona i Lleida. "Aquí, a Lleida, o compres els bitllets dels Avant amb tres o quatre setmanes d'antelació o ja no en trobes", confirma Kevin Bruque, usuari i portaveu de la plataforma Usuaris Avant Catalunya.

Els pressupostos del 2026 són imprescindibles i s'han d'acordar tant sí com no. Els líders catalans de CCOO i la UGT, Belén López i Camil Ros, han exigit aquest dimecres uns nous comptes per a la Generalitat de cara a l'any vinent, a través d'una bateria de propostes que suposen un increment de la despesa d'uns 3.600 milions d'euros. Totes dues organitzacions han fet una crida a les forces polítiques d'esquerres a entendre's i donar llum verda a uns pressupostos que tinguin en compte les butxaques dels treballadors. Cal recordar que els comptes estan prorrogats des del 2023, encara que el Govern ha fet alguns equilibris per la via dels suplements de crèdit.

Els sindicats del metall de Barcelona, CCOO i UGT, han tancat aquest divendres a la matinada un preacord amb la patronal UPM per al nou conveni del sector. D'aquesta manera, els treballadors han desconvocat les dues jornades de vaga que tenien previstes per als dies 3 i 10 de desembre. En un comunicat, CCOO ha explicat que el pacte té una vigència de tres anys, "incorpora gran part de les principals reivindicacions" de la proposta sindical i es votarà la setmana vinent entre els delegats per ratificar-lo.

El ministeri de Funció Pública i els sindicats UGT i CSIF –CCOO està pendent de validar-lo amb els seus òrgans interns– han tancat aquest dimecres a la nit un acord pluriennal per apujar els salaris dels més de tres milions de funcionaris un 11% en el període del 2025 al 2028. Aquest increment es distribuirà en una alça del 2,5% per a aquest any; de l'1,5% per al 2026, amb una variable addicional del 0,5% vinculada a l'evolució de l'IPC; del 4,5% per al 2027, i del 2% per al 2028, segons han informat fonts sindicals.

Els dos sindicats majoritaris mouen fitxa de cara a una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) el 2026. CCOO i la UGT han posat negre sobre blanc la seva proposta de cara a una negociació amb el govern espanyol i la patronal: apujar un 7,5% l'SMI, fins als 1.273 euros bruts al mes, i incloure per primer cop la tributació per l'IRPF. L'increment suposa apujar 89 euros el salari mínim actual, situat en 1.184 euros bruts al mes en catorze pagues, tal com han detallat el secretari d'acció sindical de CCOO, Javier Pacheco, i el secretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján, en roda de premsa aquest dimarts. Els dos representants sindicals han defensat que la pujada de l'SMI per al 2026 ha de ser "contundent i important".

La diferència entre el que cobren les dones de menys respecte als homes és com si elles treballessin sense cobrar des de demà, dimarts 18 de novembre, fins a finals d'any. CCOO de Catalunya ha denunciat aquesta situació en un comunicat publicat aquest dilluns, en qùe reclama un "pacte de les cures" per eliminar la bretxa salarial de gènere. "Tot i que la bretxa ha disminuït en termes percentuals, advertim que la diferència absoluta en euros es manté estancada", informa l'organització. Segons l'estudi presentat pel mateix sindicat el febrer passat, l'any 2022 els homes van percebre de mitjana 6.219,39 euros més que les dones.

A l’entrada de la seu de CCOO a Madrid hi ha la petjada del lloc on va néixer l'actual secretari general del sindicat, Unai Sordo (Barakaldo, País Basc). L’immens quadre CCOO, del basc Agustín Ibarrola Goicoechea (1930-2023), presideix el hall contrastant amb el gris formigó. "Ibarrola va ser una figura molt estimada", recorda Sordo. El líder sindical rep l’ARA poc després que Junts hagi anunciat el veto a algunes lleis del govern espanyol. 

Més irregularitats laborals a les obres del Camp Nou. El sindicat CCOO ha alertat aquest dimarts que en els últims dies una de les empreses subcontractades per la constructora turca Limak ha acomiadat per ara 14 obrers d'origen turc sense papers que treballaven en la remodelació. Segons denuncia l'organització, la companyia s'està desfent d'aquests empleats a mesura que avancen els treballs perquè tornin al seu país "sense cap garantia". És a dir, els està abocant a l'expulsió. A més, el mes passat el sindicat va denunciar davant la Inspecció de Treball la presència d'una cinquantena de treballadors en situació administrativa irregular i ara la policia laboral hi està duent a terme una actuació, de la qual encara no es coneixen els resultats.

Després de dos anys i mig guardat en un calaix, l'Estatut del Becari arribarà finalment al consell de ministres aquest dimarts com a avantprojecte de llei, segons ha avançat El País i ha pogut confirmar l'ARA. El ministeri de Treball de Sumar va anunciar el juny del 2023 un acord amb els sindicats UGT i CCOO per tirar endavant aquest nou marc legal per als estudiants en pràctiques, però la mesura va quedar aturada per l'avançament electoral i ha continuat encallada pel desacord amb empresaris i rectors universitaris. També es va complicar pels recels del ministeri d'Economia (PSOE), que veia el text "molt verd".

"O seu a negociar o tindrà vaga general". Aquest és el missatge que han llançat els sindicats majoritaris entre els funcionaris –CCOO, la UGT i CSIF– al ministre del ram, Óscar López, després de concentrar-se aquest dijous al matí davant de la seu del ministeri a Madrid. Els treballadors públics s'han manifestat arreu d'Espanya per reclamar "uns serveis públics de qualitat, increments salarials, més ocupació pública i millora de les condicions laborals" per a 3,5 milions d'empleats públics.