Aprofitant que aquest dimarts les Corts fan un acte conjunt per celebrar la Constitució més longeva de la història, el CIS d'aquest mes de febrer ha fet preguntes sobre la carta magna. Un 82,3% dels espanyols consideren que ha contribuït a l'avenç dels drets socials d'Espanya, però encara hi ha més que creuen que necessita alguna reforma. En concret, segons l'institut que dirigeix José Félix Tezanos, hi ha un 84,3% de ciutadans que creuen que l'actual Constitució "necessita alguna reforma" –un 66,5% dels quals pensen que han de ser canvis "importants", mentre que un 32,1% creuen que han de ser "petites" reformes–. Per ordre de prioritats, els enquestats creuen que calen modificacions sobre "drets socials, econòmics i laborals"; mentre que el model d'estat –monarquia o república– només és mencionat per un 13,8%.

Avui que l’enquesta del CEO torna a donar una pujada a Vox i a Aliança Catalana, és un dia escaient per recordar que cap d’aquests dos partits té la solució als problemes de la societat catalana, perquè viuen de l’odi als immigrants (sobretot els musulmans) i, en el cas de Vox, també a la nació catalana.

Si les previsions del darrer Baròmetre del CEO s'acomplissin per la banda alta de la forquilla, i es donés el cas que Vox obtingués 14 diputats al Parlament de Catalunya, i Aliança Catalana 11, la seva suma (les extremes dretes sumen, encara que una es digui espanyolista i l'altra es declari independentista) seria de 25 diputats, és a dir, un 18,5% de la representació a la cambra. Quasi un vint per cent de diputats ultranacionalistes és un percentatge que alguns trobaran escàs en comparació amb els Parlaments d'altres països (l'extrema dreta és tercera força a Espanya i a Alemanya, segona força a França i directament governa a Itàlia), però en qualsevol cas és un percentatge preocupant. 

L'extrema dreta continua creixent a Catalunya, tant l'espanyolista com la independentista. D'una banda, Aliança Catalana augmentaria el suport, segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat d'aquest segon trimestre, i s'enfilaria entre els 10 i els 11 escons respecte als 2 que té actualment al Parlament. I, de l'altra, Vox també tindria més suport electoral a Catalunya, fins al punt que podria atrapar el PP. En tot cas, les eleccions al Parlament les continuaria guanyant el PSC, seguit de Junts i Esquerra.

El nombre d'usuaris habituals de la bicicleta com a mitjà de transport s'ha triplicat des del 2008. Actualment, el 57% dels espanyols d'entre 14 i 70 anys, és a dir, gairebé 6 de cada 10 ciutadans –més de 20 milions de persones– asseguren que utilitzen la bici de manera habitual, és a dir, cada dia o bé setmanalment. De fet, en els últims tres anys el nombre de persones que han passat a fer-la servir diàriament per anar a la feina o a estudiar ha crescut gairebé un 12%. I en el cas dels estudiants, a més, les dades constaten que el percentatge s'ha incrementat entre 10 i 11 punts respecte a fa tres anys i ja suposen al voltant del 30% d'usuaris de la bicicleta.

El PSC guanyaria les eleccions amb Junts en clar retrocés; el suport a la independència continua en mínims des de l'inici del Procés, i Oriol Junqueras és el líder polític més ben valorat. Són alguns dels títols més evidents que va deixar l'últim Baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat dimecres passat. L'enquesta, però, en deixa molts més. Alguns de més habituals i d'altres, com per exemple la valoració dels llegats dels presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, de més originals. En repassem deu dels que ens han semblat més interessants.

Tot just és el primer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) després del trencament del Govern i hi haurà temps de fer balanç de la sortida de Junts de l'executiu, però les primeres dades no són positives per a la formació que presideix Laura Borràs. Junts cau fins als 19-24 escons, tres per sota de l'enquesta del juliol (22-27) i fins a tretze diputats menys dels que té actualment al Parlament (32). Els seus rivals directes, però, no en surten beneficiats. Tant ERC com el PSC es mantenen si fa no fa com en el darrer Baròmetre: els socialistes guanyarien les eleccions assolint una forquilla d'entre 35 i 41 diputats mentre que els republicans n'obtindrien entre 30 i 36. El PP continua la bona dinàmica a les enquestes i creixeria fins als 11-16 diputats al Parlament.

Totes les parts expliquen que la comunió entre partits, institucions i ciutadania va fer possible l'1-O. Per aconseguir-ho, va caldre teixir complicitats, compartir objectius i caminar-los conjuntament. Una dinàmica que va quedar reflectida en les enquestes que es publicaven en aquell moment. Els independentistes puntuaven amb un 7,2 el Govern al Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) immediatament posterior al referèndum, la xifra més alta registrada fins al moment. Com si fossin vasos comunicants, per als no independentistes la valoració era la més negativa en molt de temps: només assolia un 1,9 de nota mitjana en una escala del 0 al 10. La situació era idèntica quan es tractava d'avaluar la confiança en els partits polítics. Els independentistes n'expressaven més que mai: un 6,6 l'octubre del 2017.

Els grans titulars del Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió que es va fer públic dijous passat se'ls van emportar els pronòstics electorals i el grau de suport a la independència. Però el disseny de l'estudi va afegir moltes preguntes més, algunes per primera vegada, com ara la que va revelar que només el 40% dels catalans saben com es diu el president de la Generalitat. En aquest article recollim deu curiositats més de l'enquesta.

33 diputats van aconseguir ERC i el PSC en les eleccions del 14 de febrer del 2021 en una frenètica nit electoral. Un any després les dues formacions mantenen el frec a frec que els situa com a principals candidats a la victòria si se celebressin ara noves eleccions al Parlament. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat aquest dijous el primer Baròmetre del 2022 (des de finals del 2020 que no en publicava cap): situa els socialistes en una forquilla a l'alça d'entre 34 i 39 escons i entre el 23% i el 29% d'estimació de vot, lleugerament per davant dels republicans, que també pujarien fins als 33-38 escons, amb un 20-25% d'estimació de vot. L'enquesta desdibuixa l'opció d'un triple empat com el que va estar a punt de produir-se ara fa un any i apunta al retrocés de JxCat, que baixaria dels 32 diputats actuals a una forquilla d'entre 23 i 28 (13-18% d'estimació de vot).

Mai abans l'independentisme havia superat el 50% en unes eleccions. El 14-F va consolidar la majoria absoluta d'ERC, Junts i la CUP al Parlament i els va permetre seguir governant, és cert que en un context de baixa participació (la més baixa en unes eleccions catalanes). Aquest resultat, però, no té traslació directa al d'un possible referèndum d'autodeterminació: un 48,7% dels catalans es mostra contrari a la independència, per un 44,9% que s'hi posiciona a favor, segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicada aquest divendres. Les xifres són, si fa no fa, les mateixes que hi ha des del juliol del 2019, quan el no es va tornar a situar per davant del sí (entre l'octubre del 2017 i el juliol del 2019 el sí va ser majoritari).

Queden menys de dues setmanes perquè s'esgoti el termini per investir un nou president i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publica aquest dijous un baròmetre que il·lustra quines són les preferències dels catalans. Segons l'Institut que dirigeix José Félix Tezanos, la fórmula predilecta és el tripartit d'esquerres (PSC, ERC i En Comú Podem) o almenys la presència de diversos d'aquests partits al govern. Convenç el 31,2% dels enquestats, per davant del govern independentista (ERC, Junts i CUP), que defensa un 23,2%. El govern d'ERC en solitari només agrada al 5,7% dels enquestats. Ara bé, les preferències no coincideixen amb els pronòstics que fan els mateixos enquestats: el 50,7% creuen que la situació s'acabarà desbloquejant amb un executiu compartit per les forces independentistes.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va tancar el 2019 amb la notícia que els barcelonins la suspenien per primer cop en valoració. Un any i una pandèmia després, rep una nota encara més baixa al baròmetre municipal: un 4,3, que la situa en puntuació per darrere del líder de l'oposició, Ernest Maragall (5,2), però també del seu soci de govern, el socialista Jaume Collboni (4,7), i d'Elsa Artadi, de JxCat (4,4), encara que tots ells també perden nota en relació a l'edició de l'estiu del baròmetre. Els comuns de Colau, això sí, es reivindiquen com la força que guanyaria les eleccions municipals si se celebressin ara, amb un 12,2% en intenció directa de vot, tot i que ERC, amb un 12%, escurça distàncies en relació al juny. Uns resultats que el regidor de Presidència, Jordi Martí, ha atribuït al moment de "pessimisme generalitzat".

La Generalitat afrontarà durant aproximadament cinc mesos els reptes del país amb un govern en funcions a causa de la inhabilitació del president Quim Torra. El coronavirus i la crisi econòmica i social que se'n deriva seran les prioritats d'un executiu que fa temps que va perdre la confiança de la ciutadania. Almenys, segons el que diuen les enquestes, tot i que l'última que ha publicat aquest divendres el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) millora lleugerament la imatge que els ciutadans tenen del Govern. La nota mitjana de l'últim any continua sent de suspens (4,78), tot i que és tres dècimes millor que la de l'any passat i són més els que li posen entre un 5 i un 10 (61,6%) que els que opten per una nota d'entre el 0 i el 5 (37,6%). A més, baixa en cinc punts el percentatge dels que consideren que l'executiu no és capaç de resoldre els problemes del país (58,5%). Ara bé, continuen sent molts més que els que creuen que ja ho està fent o que és qüestió de temps que ho faci (38,4%). El govern espanyol (4,36), en canvi, empitjora la seva valoració.

Primera setmana d'escola arreu del país (segona per a moltes comunitats autònomes) després de sis mesos amb els centres tancats per por als contagis. Les mesures de protecció contra el coronavirus han estat les grans protagonistes d'aquestes darreres hores i els mestres, els alumnes i els pares tot just han començat a adaptar-se a una nova normalitat que tothom és conscient que anirà en paral·lel al confinament d'algunes classes o, fins i tot, d'algunes escoles en cas que es requereixi. El Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha preguntat aquest mes de setembre l'opinió dels ciutadans al voltant de la tornada a l'escola i se'n poden extreure diverses conclusions. La primera, que majoritàriament, els espanyols consideren que l'educació ha de seguir sent presencial malgrat la pandèmia. Un 72% en són partidaris.

La distància entre el PSOE i el PP és cada vegada més gran, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). El baròmetre del setembre ja apunta que els socialistes tindrien 13,4 punts d'avantatge en cas que demà es fessin eleccions a les Corts espanyoles. Ara bé, la cuina del CIS obvia que és precisament el PSOE el partit que més retrocedeix en intenció directa de vot a l'enquesta que es va fer entre l'1 i el 7 de setembre. Són 3,3 punts menys que al juliol quan els enquestats responen de manera espontània, tot i que la cuina de José Félix Tezanos acaba interpretant que només incidirien en una baixada de 0,6 punts a les urnes. Amb els populars, que també retrocedeixen amb força en la intenció directa de vot (2,5 punts), la cuina no és tan benèvola i els pronostica que obtindrien 3,1 punts menys a les eleccions dels que haurien obtingut ara fa dos mesos.

És molt d'hora per valorar si la gestió de la crisi sanitària que està fent el govern espanyol tindrà algun efecte sobre les perspectives electorals dels dos socis de govern o sobre els partits de l'oposició. De moment, el baròmetre del Centre d'Estudis Sociològics (CIS) del mes de març apunta que al PSOE la demoscòpia li continua somrient: puja un punt respecte al febrer i s'enfila fins al 31,9% en estimació de vot. La situació és la inversa per a Podem, que baixa set dècimes, fins al 12,9%. Ara bé, cal remarcar que l'enquesta, elaborada entre l'1 i el 13 de març, no té en compte la declaració de l'estat d'alarma –que es va acordar el 14 de març– ni les mesures més restrictives que s'han pres des d'aleshores.

Les relacions entre Catalunya i Espanya i la insatisfacció amb la política continuen monopolitzant la cúspide de la llista de preocupacions dels catalans amb l'atur i la precarietat laboral completant el podi dels principals problemes que recull el Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. Però la recent crisi sanitària ha comportat un canvi substancial que queda recollit en l'enquesta que s'ha fet pública aquest divendres. Encara és incipient i pot ser que acabi sent estacional, però la preocupació per la sanitat ha crescut en tres punts respecte al desembre i ha marcat el seu màxim històric des que el CEO va començar a fer enquestes l'any 2004.

A la meitat dels espanyols no els preocupa fer-se grans. Exactament, a un 44%. I per diversos motius. Un 60%, per exemple, ho assumeixen com una cosa natural i consideren que envellir és llei de vida. Un 21% troben coses positives al pas del temps: és senyal de vida, d'experiència, de maduresa. El 22% asseguren que no els importa complir anys perquè es troben bé, joves i amb salut.