Baròmetre del CEO

El PSC i ERC mantenen el frec a frec electoral un any després del 14-F

JxCat retrocedeix en el primer Baròmetre del CEO des de les eleccions

4 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el líder del PSC, Salvador Illa.

Barcelona33 diputats van aconseguir ERC i el PSC en les eleccions del 14 de febrer del 2021 en una frenètica nit electoral. Un any després les dues formacions mantenen el frec a frec que els situa com a principals candidats a la victòria si se celebressin ara noves eleccions al Parlament. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat aquest dijous el primer Baròmetre del 2022 (des de finals del 2020 que no en publicava cap): situa els socialistes en una forquilla a l'alça d'entre 34 i 39 escons i entre el 23% i el 29% d'estimació de vot, lleugerament per davant dels republicans, que també pujarien fins als 33-38 escons, amb un 20-25% d'estimació de vot. L'enquesta desdibuixa l'opció d'un triple empat com el que va estar a punt de produir-se ara fa un any i apunta al retrocés de JxCat, que baixaria dels 32 diputats actuals a una forquilla d'entre 23 i 28 (13-18% d'estimació de vot).

Estimació d’escons al Parlament de Catalunya
Dades de l’abril del 2022 versus els resultats del 2021

34-39

33-38

33

33

32

23-28

Baròmetre abril 2022

9-12

8-11

11

Resultats 2021

6-10

9

6-8

8

6

0-4

3

Resultats 2021

33

34-39

Baròmetre abril 2022

33

33-38

32

23-28

11

9-12

9

8-11

8

6-10

3

6-8

6

0-4

Resultats 2021

33

34-39

Baròmetre abril 2022

33

33-38

32

23-28

11

9-12

9

8-11

8

6-10

3

6-8

6

0-4

Vox (9-12 escons) i la CUP (8-11) rivalitzarien per la quarta posició en una pugna a la qual també es podrien afegir els comuns (6-10) en la part alta de les seves expectatives. El PP seria un dels partits més beneficiats per la convocatòria d'eleccions i s'emportaria bona part dels votants que abandonarien Ciutadans per créixer dels 3 diputats actuals a entre 6 i 8, mentre que el partit taronja correria el risc de quedar-se fora de la cambra (0-4).

Si, malgrat les contínues desavinences, ERC i JxCat volguessin repetir aliança de govern sumarien, per tant, entre 56 i 66 escons (ara en tenen 65) i tornarien a necessitar socis per a la investidura. La majoria independentista amb la CUP podria tornar a ser possible en aquest escenari, arribant als 77 escons en la forquilla més alta, però correria el risc de no sumar si ens fixem en la part baixa (64). Sigui com sigui, el que quedaria en dubte seria "la majoria del 52%" que l'independentisme reivindica des del 14-F: només s'hi arribaria si els tres partits complissin amb les seves millors expectatives (per superar el 51% del 14-F, també se suma el percentatge del PDECat). "En un context de més participació és menys probable que s'assoleixi la majoria del 52%", ha apuntat el director del CEO, Jordi Muñoz.

450.000 votants més

Les del 14-F van ser les eleccions que van registrar el percentatge de participació més baix de la història en uns comicis al Parlament. La situació de pandèmia probablement va contribuir-hi de manera directa. Un cop superat el moment àlgid del coronavirus, el CEO considera que si les eleccions se celebressin avui mobilitzarien aproximadament 450.000 persones més, i que serien precisament el PSC i ERC els que en sortirien més beneficiats. Els socialistes convencerien 190.000 persones que fa un any es van quedar a casa i els republicans sumarien més de 130.000 vots que provindrien de l'abstenció. JxCat reuniria aproximadament els mateixos votants que el 14-F, però no en sumaria de nous, fet que faria retrocedir el partit en termes relatius i, per tant, allunyar-se de les dues formacions capdavanteres.

El president de la Generalitat Pere Aragonès durant una atenció als mitjans a la COP26 de Glasgow.
Només el 41% sap com es diu el president de la Generalitat
  • Com es diu el president de la Generalitat? Una pregunta aparentment senzilla si tenim en compte que el 85% dels catalans afirmen conèixer Pere Aragonès. Però una cosa és que algú sàpiga ubicar-lo o que li soni i una altra de diferent que en sàpiga el nom. Només el 41% dels enquestats encerten a l'hora de dir com es diu el president, i el 50% ni tan sols s'arrisquen a donar un nom.

Junqueras segueix sent el millor valorat

Una enquesta més el president d'ERC, Oriol Junqueras, encapçala el rànquing dels líders més ben valorats, amb una nota mitjana de 5,3, per davant del president de la Generalitat, Pere Aragonès (4,9). Els representants de la CUP i els comuns (Jaume Asens, Eulàlia Reguant, Dolors Sabater i Jéssica Albiach) arriben a continuació entre el 4,5 i el 4,6 i superen els representants de la resta de formacions polítiques. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, obté un 4,4, per davant del primer secretari del PSC, Salvador Illa (4,2), i del president del Consell per la República, Carles Puigdemont (4). Tanquen la llista Alejandro Fernández (PP), amb un 2,6; Ignacio Garriga (Vox), amb un 2,1, i Carlos Carrizosa (Cs), amb un 2.

Entre els votants dels seus propis partits, el més ben valorat és Puigdemont (7,7), seguit de Junqueras (7,4), Borràs (6,6) i Aragonès (6,4). En canvi, la nova portaveu del PP a Catalunya, Lorena Roldán, no acaba de convèncer els votants populars, que la puntuen amb un 3,7, l'única que suspèn en aquesta categoria. Junqueras també és el que millor puntuació mitjana obté d'entre els ciutadans que no van votar el seu partit. Precisament aquest és el motiu pel qual hi ha tanta diferència respecte a la valoració general de Puigdemont, que només rep un 3,6 entre els que no van votar JxCat el 14-F.

El PSC, el més ben situat per guanyar les espanyoles

Com en el cas de les eleccions catalanes, el PSC també és favorit per guanyar les espanyoles, que s'haurien de celebrar l'any que ve. Els socialistes obtindrien entre 13 i 15 escons i, de nou, seria ERC la formació més ben situada per discutir-li el triomf, amb una forquilla d'entre 12 i 15 diputats. JxCat ocuparia la tercera posició (6-9), seguit dels comuns (4-6), la CUP (2-4), Vox (2-4), el PP (2-3) i Cs (0-1). En les últimes eleccions generals, celebrades el novembre del 2019, va ser Esquerra la que es va acabar imposant, amb Gabriel Rufián com a cap de llista i 13 diputats, pels 12 que va aconseguir Meritxell Batet al capdavant de la candidatura socialista.

Canvis al CEO

El d'aquest dijous és el primer Baròmetre que el CEO fa públic des de finals del 2020. Durant aquest gairebé any i mig sí que s'han publicat altres tipus d'enquestes, però diversos problemes en la licitació del contracte, units a la incertesa que es va obrir a l'organisme després de les eleccions del 14-F (ERC es va fer càrrec del departament del qual penja el CEO), havien anat ajornant el moment. S'han enquestat de manera presencial 2.000 persones de més de 18 anys i de nacionalitat espanyola, i el treball de camp el va fer l'empresa Gesop entre l'1 i el 28 de març. Muñoz, però, ha introduït diversos canvis respecte al que s'havia estat fent fins ara. En aquesta ocasió ha sigut el mateix CEO –i no l'empresa que recull les dades– el que ha determinat com se seleccionaria la mostra (n'ha penjat el codi de selecció per garantir-ne la transparència).

També hi ha novetats pel que fa a la cuina de l'enquesta, perquè el CEO ha decidit fer públics per primer cop els criteris que fa servir per assignar els escons. Els ha penjat a la web: bàsicament es ponderen les respostes dels enquestats amb els resultats reals del 14-F; els indecisos s'assignen especialment per la simpatia a un partit (també es tenen en compte la valoració dels líders, la valoració dels governs català i espanyol, la ideologia i el nivell de catalanisme i espanyolisme) i es fa una correcció addicional específica per fer aflorar el vot ocult a Vox.

stats