Després de l'anunci de la marxa dels fundadors del Sónar, punt culminant d'un annus horribilis marcat per la polèmica pels vincles amb el fons d'inversió proisraelià KKR i la cancel·lació de més d'una trentena de grups en senyal de protesta, el festival de música electrònica gira full amb l'anunci dels primers noms del cartell de l'edició del 2026, que serà la primera a celebrar-se íntegrament a Fira Gran Via. Com ja s'havia anunciat, la reforma dels espais de Fira Montjuïc obliga el Sónar a concentrar les activitats diürnes i nocturnes al recinte firal de l'Hospitalet; un nou Sónar unificat que programarà concerts i activitats ininterrompudament de 17 h a 3 h el dijous 18 de juny, i de 17 h a 7 h el divendres 19 i el dissabte 20 de juny.

Ja fa temps que els gots reutilitzables van començar a aparèixer als festivals i les festes majors de casa nostra. El model s'ha anat estenent amb sistemes com fer pagar un dipòsit al consumidor perquè retorni el got al final de l'esdeveniment o amb tokens que t'has d'esforçar a no perdre al llarg d'una nit de festa imprevisible per recuperar el teu euro. Així i tot, sovint s'acusa aquestes fórmules de caure en el blanqueig ecologista (greenwashing, en anglès), ja que és molt habitual que el mateix organitzador no compti amb una logística adequada per fer-ho fàcil i el client desisteixi davant les llargues cues.

Els tres fundadors del Sónar, Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero, i el CEO, Ventura Barba, s'han desvinculat totalment del festival, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ACN. Aquestes informacions apunten que ja s'ha nomenat un nou CEO, François Jozic, fundador i fins ara màxim responsable del festival Brunch Elektronic, que també es fa a Barcelona.

En un article publicat a La Vanguardia s'afirmava que el boicot al Sónar és innocu perquè el fons inversor proisraelià que és propietari del supergrup on s’aglutina el festival sols inverteix una petita part del seu immens patrimoni en música. Això és: només va invertir 1.300 milions dels 582.000 milions d'euros que té en la compra de Superstruct, actual propietari del festival. Per què boicotejar res si, total, rich will be rich? "Aquests gegants financers no tenen ànima i són immunes a la crítica", sostenia. La conclusió de l’article era esfereïdora: citava una suposada amiga fan del tecno que, malgrat sentir-se malament per tot això del genocidi, hi assistirà igualment, amb "malenconiosa resignació". Com dient: contradir-se és humà. 

Els artistes que han cancel·lat la seva actuació al Sónar en solidaritat amb el poble palestí tornen a posar sobre la taula què podem fer amb les nostres conviccions en un món on, si no ets radicalment outsider, dels de veritat, no els de boca, estàs atrapat en una xarxa d’interessos econòmics que indirectament acaben afavorint especulacions i/o negocis legalment menyspreables. Per això, per més que un festival reivindiqui la seva independència de gestió i de direcció artística després d’haver acceptat els diners d’un fons d’inversió per “salvar-lo” (el moviment financer es justifica per la necessitat de mantenir el festival després de les aturades per la covid), és evident que la independència és molt més relativa que la necessitat que t’entrin diners. Això és així objectivament, sense cap tipus de judici moral. I així funcionen tantíssimes coses, molt més enllà d’un festival. Perquè l’alternativa és tancar. O el decreixement, que ni es planteja. Per això vivim entre contradiccions i justificacions. Fent esforços més grans o més petits per mantenir una certa coherència entre el pensament i l’acció. També és veritat que hi ha qui aposta per la màxima coherència dins les seves possibilitats i qui, decididament, llença l’ètica que reivindica en el moment que li parla la seva butxaca o el seu ego. Amb l’argument, això sí, que el sistema es dinamita més eficaçment des de dins, cosa que ja hem vist que no és així. El sistema, molt ben pensat, pot fer creure que dona veu, però acostuma a tenir l’última paraula. 

Trenta-tres artistes, el 28% del cartell, han cancel·lat l'actuació a la 32a edició del festival Sónar que se celebrarà del 12 al 14 de juny. Així expressen la disconformitat amb KKR, el fons proisraelià que l'octubre del 2024 es va convertir en l'inversor principal de Superstruct Entertainment, l'empresa que va comprar el Sónar el 2018. Entre les últimes cancel·lacions hi ha la del francès Rone, que portava a Barcelona un espectacle amb el Ballet Nacional de Marsella, i la de l'artista de Veneçuela Arca. La renúncia d'Arca és especialment significativa perquè la seva relació amb el Sónar ha sigut molt estreta; de fet, sovint ha comptat amb la complicitat absoluta del festival per estrenar-hi propostes. De moment mantenen la participació en el festival 83 grups i artistes (39 al Sónar de Dia i 44 al Sónar de Nit).

La música electrònica, el paisatge sonor i la intel·ligència artificial convergeixen en les composicions col·lectives del grup Ekho (Magda Polo, Adrien Faure, Toni Costa i Nerea Martínez). Aquest grup és més que un grup artístic, és un espai de recerca i creació on la participació del públic és cabdal i on l’escolta es concep com una pràctica de resistència. No es tracta només de compondre música o art sonor, sinó d’intervenir en la manera com percebem el món que ens envolta. Per això, i després de més de tres anys fent recerca en art sonor i havent plantejat el concepte de música conceptual híbrida (MCH), plantejo un nou concepte, el de l’escolta dissident (ED).

"La nostra postura és clara i inequívoca: condemnem el genocidi sobre el poble palestí", diu el festival Sónar en un comunicat. D'aquesta manera es posiciona atenent les peticions rebudes en les últimes setmanes, quan El Salto va publicar que el fons proisraelià KKR va adquirir Superstruct Entertainment, l'empresa que fins a l'any passat era la propietària del Sónar.

"Volem expressar amb total claredat que Sónar es desvincula de qualsevol acció de KKR. No tenim ingerència ni, per descomptat, cap control sobre les seves inversions o decisions", diu el festival Sónar en un comunicat. És la resposta a les crítiques rebudes arran d'un reportatge d'El Salto sobre el fons d'inversió proisraelià KKR que l'any passat va adquirir Superstruct, propietari majoritari d'una vuitantena de festivals europeus, entre els quals el Sónar, el Viña Rock, el FIB, el Resurrection Fest, el Monegros Desert Festival, l'Arenal Sound i l'O Son do Camiño. De fet, alguns artistes havien cancel·lat la participació al Sónar, i d'altres demanaven un posicionament del festival contra la violència del govern israelià a Palestina, sobretot després d'un comunicat anterior considerat insuficient.

El Sónar no ha girat mai l’esquena a les innovacions tecnològiques, ni als desafiaments ètics i laborals que comporten. Eines com la intel·ligència artificial han estat presents tant en la proposta artística del festival barceloní, com en la part de l’anomenat Sónar+, una programació que any rere any s’ha consolidat com un espai entre la presentació de novetats tecnològiques, la música i la reflexió fins i tot filosòfica. Precisament la intel·ligència artificial (IA) i la creativitat seran un dels eixos de l’edició del Sónar+D, que se celebrarà a Fira Montjuïc els dies 12, 13 i 14 de juny. El propòsit, com és habitual, és estimular la relació entre “persones que investiguen i desenvolupen eines d’IA per aplicar-les a la música”, tal com ha dit Antònia Folguera, comissària del Sónar+D, durant la presentació del programa (un centenar d’activitats) que s'ha fet a la seu de l’IASlab de La Salle Campus, un laboratori de recerca transdisciplinària i creació artística que ha signat un conveni de col·laboració amb el Sónar.

Des de ben petita Marta Ros (la Roca del Vallès, 1996) va haver de conviure amb la síndrome de la bona nena. Anys més tard, i farta d’interpretar aquest paper, va néixer Ouineta, una diva popstar irreverent i festiva disposada a capgirar-ho tot. “No seré més el que se m'ha imposat ser”, va ser la reacció de Marta Ros. Coneguda per posar la sintonia al programa de 3Cat La Turra i per senzills com Bikini Kill i DMs, l’univers musical de la cantant és un viatge a l’adolescència inspirat en les icones pop de finals dels 2000 i la cultura urbana. Ouineta farà aquest any una gira que començarà el 19 d’abril al Festival Ítaca (l’Escala). Posteriorment, actuarà al Festival Embassa't de Sabadell (17 de maig), al Sónar (12 de juny), al Magnífic Fest de Lleida (13 de juny), al Festival Itaca de l’Estartit (23 de juny) i al Vida Festival de Vilanova i la Geltrú (3 de juliol).

Els pavellons firals i el Palau de Congressos de Montjuïc han sigut la seu de les activitats diürnes del Sónar des del 2013. Però el festival els haurà d'abandonar el 2026, quan comencin les obres de reforma de la Fira de Barcelona. "Som un festival mutant per naturalesa, ja hem mutat moltes vegades. Estem treballant amb la Fira i les institucions per reconfigurar el festival", ha explicat un dels directors del Sónar, Ricard Robles, aquest dimarts en la roda de premsa de presentació de l'edició del 2024. Segons Robles, hi ha "un 99%" de possibilitats que tota la programació del 2026 es faci al recinte firal Gran Via 2, a l'Hospitalet de Llobregat, seu del Sónar de Nit des del 2001. "Hem d'acabar d'aterrar el format, però el 2026 tindrem un nou Sónar", ha afegit Robles.

Icones actuals de la música de ball i grans figures com Folamour, Vincent Staples, Kaytranada, Jessie Ware, Ben Böhmer, Floating Points i Charlotte de Witte presentant Overdrive són alguns dels artistes que participaran en la pròxima edició del Sónar, que se celebrarà els dies 13, 14 i 15 de juny. Aquest any el festival de música electrònica vol donar més protagonisme al ball amb el drill i el noise de Blackhaine, la premiere nacional del projecte Models de Lee Gamble, coproduït amb el festival polonès Unsound, o els balls hakke a més de 180 bpm de The Hakke Show de Gabber Eleganza.

"La innovació, el descobriment i la celebració del talent". Aquests són els tres ingredients del Piromusical de la Mercè d'aquest any, que tindrà lloc el 25 de setembre a partir de les 22 hores a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona. La cita marcarà el punt final de la festa major de Barcelona, i estarà dissenyada per l’equip responsable del Sónar, que commemorarà així el 30è aniversari del festival. Entre els artistes que posaran ritme als focs artificials hi ha Rosalía, Bad Gyal, Daft Punk, Bad Bunny, C. Tangana, Nathy Peluso i Pet Shop Boys.

Si repassem els cartells del Sónar dels últims temps, no hi ha cap artista que hagi gaudit d'una tutela per part de l'organització del festival com Bad Gyal. La primera aposta va ser el 2017, de dia, en un escenari minúscul i perifèric quan tot just acumulava un grapat de cançons pròpies. Dos anys després seguiria a la sessió de tarda, ja sent una estrella nacional a petita escala i en una localització central. Finalment, arribem a aquest dissabte, quan se celebra el trentè aniversari del festival, amb la maresmenca ocupant el segon espai més gran de la nit i en horari de cap de cartell.

“Hi hem de venir open mind”, deia una espectadora a un amic mentre transitaven aquest dijous pel recinte del Sónar de Dia a la Fira de Barcelona, a Montjuïc. Venien d’un escenari on Stefanos Levidis, investigador de Forensic Architecture, feia una conferència audiovisual sobre violència fronterera i migració, concretament sobre com s’aprofiten les fronteres naturals per exercir encara més violència sobre les persones. La parella de la ment oberta anava cap al Village, zona de ball i pal de paller de l’activitat diürna del festival, en aquesta edició del trentè aniversari amb una nova disposició que dona més centralitat a l’escenari que en anys anteriors, i amb uns immensos tendals que protegeixen del sol. Al Sónar les coses canvien a poc a poc, segurament perquè no cal modificar gaire el que ja funciona. Ara, com fa tres dècades, hi ha espais de reflexió acadèmica, política o purament artística a tocar de cerimònies de celebració hedonista.

Després del confinament, un dia prenia alguna cosa en una terrassa sota el sol de la placeta de Can Basté. A uns metres de distància, ajudat per un micròfon i un precari equip de so, un home gran interpretava cançons romàntiques amb més gosadia que talent. Per casualitat va passar per allà el periodista musical Nando Cruz, i es va aturar a xerrar amb mi. Li vaig comentar de broma que aquell cantant de carrer hauria de formar part d'Altres escenaris possibles, el projecte amb el qual el periodista des de fa anys que dona a conèixer realitats musicals que es desenvolupen al marge dels circuits majoritaris. Al meu comentari faceciós, el Nando hi va respondre que precisament li havia dedicat un article a un altre vellet que, en aquella mateixa plaça, utilitzava un radiocasset per posar cançons que feien ballar el veïnat. Segons em va explicar, el senyor Antonio –així es deia– havia mort poc abans, deixant un buit que pel que sembla havia ocupat l'avi cantaire que teníem davant. La cartografia musical del Nando és tan exhaustiva que fins i tot t'espatlla les bromes.

El Sónar no prepara cap acte especial per a la seva 30a edició, que tindrà lloc a Barcelona del 15 al 17 de juny. Tanmateix, fora de les dates oficials del festival, sí que hi haurà una petita celebració: el Sónar crearà la música del Piromusical de la Mercè. "Els 30 anys d'història musical del festival els condensarem en 25 minuts –ha explicat el codirector del festival Ricard Robles–. És una cosa que ens fa molta il·lusió i que serà una mena de regal per a la ciutat i per a tot el país". Robles afegeix que serà "un repte" però també "una commemoració que el 30è aniversari mereixia".

El Sónar del 30è aniversari comença a desplegar la seva programació. Laurent Garnier, Richie Hawtin i Oneohtrix Point Never són alguns dels artistes que participaran en la pròxima edició del festival, que tindrà lloc el 15, 16 i 17 de juny del 2023. El festival ha anunciat també una renovació dels espais de Sónar de Dia i Sónar+D, amb un redisseny del popular escenari Sónar Village. L'altra novetat és que la imatge gràfica d'aquesta edició ha estat creada per una intel·ligència artificial.

Després de dos anys d’inactivitat o d’aforaments reduïts, els festivals musicals han girat full de la pandèmia i han recuperat les xifres d’assistència del 2019. Tot i que la temporada primavera-estiu encara no ha acabat, ja es pot assegurar que el balanç és positiu, si més no pel que fa al nombre d’espectadors. Cada festival és un món, i no tots han tingut més públic que fa tres anys, però la majoria es mouen en xifres prepandèmiques, sempre segons les dades facilitades pels festivals.