La setmana comença malament per al Govern i per a tots els que considerem que governar un país amb els pressupostos del 2023 no és seriós. Tot s’ha precipitat aquest cap de setmana. Havíem arribat a divendres amb l’acord entre el Govern i els comuns per aprovar els pressupostos. Només quedava el sí aritmèticament imprescindible d’Esquerra i divendres al matí, el president Illa fa això que ara se’n diu “un gest” a Esquerra: dir que està compromès amb una de les condicions d’Esquerra. Que la Generalitat sigui la que recapti el 100% de l’IRPF. I ho diu així:

Avui en aquest organisme que es diu Consell de Política Fiscal i Financera (ministra d’Hisenda i consellers d’Economia) quedarà aprovat el model de finançament que presentarà la vicepresidenta Montero i que surt de l’acord amb Esquerra Republicana. Que s’aprovi el model no vol dir que s’apliqui demà mateix, perquè ara haurà de negociar-se al Congrés amb tots els partits i, com saben, ara mateix la proposta no té els vots. El PP i Vox s’oposen al sistema per sistema i Junts troba que fa curt.

El president de la Generalitat en persona presenta la proposta d'ampliació de l’aeroport del Prat. És coherent: Illa és un president alineat amb el creixement econòmic convencional, és del mateix color polític que el govern espanyol i que el conseller delegat d’Aena, i al programa electoral hi duia l’ampliació del Prat i tenir més connexions internacionals.

L’acord entre Junts i el PSOE acapara, com és comprensible, tots els editorials de premsa. Això sí, mentre una part del quiosc ho viu com la vinguda de l’apocalipsi que ha d’enterrar definitivament Espanya, l’altra li treu ferro i considera que no té, en realitat, excessiva transcendència (més enllà de salvar la legislatura perquè no governin PP i Vox).

L'acord anunciat per Junts i PSOE, sumat al que fa uns dies van tancar ERC i PSOE, confirma un canvi d'escenari tant per a la política catalana com per a l'espanyola. En el millor dels casos, pot obrir una nova Transició. En tot cas, suposa un pas decisiu per tornar el conflicte de sobiranies al terreny de la política. La pactada llei d'amnistia, de la qual encara no es coneixen els detalls i que no serà fàcil de concretar i d'aplicar, ha de permetre deixar enrere la judicialització i la repressió sobre milers de ciutadans.

Per ser el guanyador de les eleccions, com insisteix a afirmar una vegada i una altra, Alberto Núñez Feijóo té unes ocurrències francament derrotistes. Reunir-se amb el seu arxienemic Pedro Sánchez per proposar-li una Grosse Koalition per sortir del pas, un govern PP-PSOE però només per dos anys, deu ser la proposta política menys estimulant que s'ha formulat en aquests quaranta-i-tants anys posteriors al franquisme, i això que el fred de peus és habitual en la política espanyola. 

Més d'un centenar d'entitats i empreses del sector turístic s'han trobat aquest matí amb el Govern per escenificar un acord que no ha estat gens fàcil d'assolir. Després de 13 mesos de negociacions i més de 500 esmenes a la proposta inicial que va fer la Generalitat, les empreses del sector turístic s'han avingut a signar un document que ha de servir com a nou full de ruta per fer un gir en el model turístic català. El Compromís Nacional per un Turisme Responsable, que és com s'ha batejat l'acord, recull 67 reptes o objectius que el sector s'ha autoimposat a mitjà i llarg termini perquè el turisme sigui ambientalment i socialment més sostenible i equilibrat.

El Pere Aragonès que vam sentir ahir al discurs de balanç de l’any era un president que treia pit de l’estratègia d’Esquerra de diàleg amb l’Estat, perquè aquest any ha aconseguit la reforma del Codi Penal en els delictes de sedició i malversació.

Hi ha moments, dissortadament massa escassos, en què els partits polítics són capaços de substituir les línies vermelles de la intransigència per les línies verdes de la conciliació. Quan actuen així és quan fan honor a la millor definició de la política: fer possible allò que és necessari. Assolir aquest punt d’equilibri requereix que tots els participants sàpiguen renunciar a alguna cosa. També exigeix, però, que l’acord comú salvi i protegeixi allò que és essencial i nuclear.

Potser els votants independentistes, més que aquest cordó de fermesa davant el PSC, haurien agraït més la firma d’un document de col·laboració entre partits independentistes l’endemà de les eleccions.

A partir d'aquest dijous, a Calonge i Sant Antoni, l'1 d'octubre no només serà recordat pel referèndum del 2017, sinó també per la moció de censura que ha retornat a l'alcaldia Jordi Soler (JxCat) després de fer fora Miquel Bell-lloch (ERC). Una maniobra política que ha aixecat molta polseguera perquè ha esdevingut l'enèsim enfrontament entre els socis de la Generalitat i, sobretot, pels aliats que ha escollit el cap de llista de JxCat per tornar a ser alcalde: el PSC i el PP, a més de Republicans, una candidatura local. "Mai he donat importància a les sigles en un poble, pertanyen a l'esfera privada de cadascú i, per tant, s'han de respectar", ha justificat Soler amb la vara d'alcalde a les mans.

La Moncloa vol que el Pacte per la Reconstrucció que va proposar a escala estatal –i que s'acabarà concretant en una comissió parlamentària– també tingui la seva rèplica al territori, és a dir, que es tradueixi en acords a les comunitats autònomes i als municipis. Aquest matí, en el debat al Congrés de Diputats sobre la tercera pròrroga de l'estat d'alarma, el mateix president espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat aquesta fórmula. L'objectiu del president espanyol és que els diferents nivells institucionals s'hi impliquin: l'Estat, les comunitats autònomes i els municipis. "Governi qui governi", ha dit.

L'exsecretari general de Convergència i exdiputat Oriol Pujol està a punt d'aconseguir tancar el cas ITV amb una condemna mínima de dos anys i mig de presó i una multa. Ja fa temps que el fill de l'expresident de la Generalitat –a qui la fiscalia acusa de cobrar comissions a canvi de manipular les adjudicacions de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles– s'havia mostrat disposat a entrar a la presó a canvi que la seva dona fos exonerada. Però dos dels acusats no havien acceptat la proposta. Ara, segons ha avançat 'El Periódico' i han confirmat fonts pròximes al cas a l'ARA, aquestes dues parts també han accedit a l'acord.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha proposat aquest dimarts un pacte amb ERC i el PSC just després de les eleccions del 21 de desembre. Per a Iglesias, aquest acord suposaria "la solució més sensata" per a Catalunya i reuniria totes les forces "progressistes però que pensen diferent". Són declaracions que el líder de la formació lila ha fet aquest matí a la Cadena SER.

El motorista presumptament agredit per dos agents de la Guàrdia Urbana a la carretera de l'Arrabassada el passat 15 d'agost, Marc F. P., assegura que els policies li van oferir un pacte perquè no els denunciés. El jove ha declarat aquest divendres davant del jutge i ha explicat que un dels agents el va empentar, li va clavar algunes puntades de peu a les cames i el va amenaçar. Els agents, que estan investigats per un presumpte delicte contra la integritat moral, ho han negat tot davant del magistrat.