La tensió al voltant de la guerra amb l’Iran ha tornat a sacsejar els mercats energètics i ha impulsat el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars per barril. Després del discurs de Donald Trump, en què va evitar concretar quan es podria reobrir l’estret d’Ormuz, els inversors han reaccionat amb nerviosisme i han accelerat les compres de cru. El West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, s’ha enfilat per damunt d’aquest llindar –el nivell més alt des del 9 de març– i apunta al seu increment diari més intens des del 2020, mentre que el Brent, referència a Europa, també manté una tendència alcista en un context marcat per la incertesa geopolítica i el risc de noves interrupcions en el subministrament.

Precaució al Banc Central Europeu (BCE). Malgrat la guerra de l'Iran i l'increment de preu dels combustibles fòssils, el consell de govern de l'organisme bancari ha acordat per unanimitat en la trobada d'aquest dijous no tocar els tipus d'interès i mantenir-los en el 2% per sisena vegada consecutiva. Tot i això, la presidenta de l'entitat financera, Christine Lagarde, ha obert la porta a futures pujades del preu del diner.

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha assegurat aquest dimecres que les polítiques d'habitatge, en especial les que afecten el lloguer, han creat "colls d'ampolla" al mercat que expliquen en part l'encariment de preus al sector. Guindos ha elogiat el fet que l'economia espanyola creixi, en gran manera, gràcies a l'arribada d'immigració estrangera, però ho ha contraposat amb el fet que "l'oferta d'habitatge és molt limitada".

Sense parar. La firma d'hipoteques va tornar a marcar rècords al juliol. A Catalunya es van tancar un total de 8.406 operacions, la qual cosa suposa un increment del 25,7% respecte a un any abans, segons les dades difoses aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En total es van prestar 1.589,85 milions d'euros en hipoteques per a la compra d'habitatge, un 40,7% més que fa un any i un 22% més que el mes anterior.

L'encariment de l'electricitat i del petroli, que va comportar la pujada del preu de la gasolina i el gasoil, va empènyer a l'alça el cost de la vida de les famílies catalanes al juliol. En plena temporada estival, també va influir l'augment de preus del transport aeri i dels paquets turístics. Amb tot això, la taxa interanual de la inflació a Catalunya va ser lleugerament inferior a la mitjana espanyola, tot i que es va allunyar del 2%, el nivell que es marca com a objectiu el Banc Central Europeu (BCE).

Cap sorpresa a Frankfurt. Davant la incertesa que regna a la Casa Blanca, el Banc Central Europeu (BCE) ha evitat fer un pas en fals i ha decidit mantenir els tipus d'interès al 2% a l'espera de com acaba la guerra comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. És la primera vegada d'aquest 2025 que l'organisme bancari decideix no retallar el preu del diner, després de vuit reunions consecutives del consell de govern del BCE en què s'havia acordat reduir-lo. "L'entorn continua sent excepcionalment incert, sobretot per culpa de les disputes comercials", ha constatat en roda de premsa la presidenta del BCE, Christine Lagarde.

Dues setmanes després que el president dels Estats Units, Donald Trump, engegués la maquinària aranzelària que ha dinamitat els mercats de mig món, el Banc Central Europeu (BCE) s'ha reunit aquest dijous amb voluntat de calmar els ànims i plantar cara a la incertesa generada per la guerra comercial. Tal com estava previst, l'organisme presidit per Christine Lagarde ha anunciat una nova baixada de tipus d'interès d'un quart de punt, fins al 2,25%. Es tracta de la sisena rebaixa consecutiva de tipus des que l'organisme bancari va iniciar aquesta tendència el juny passat.

Espanya és un dels països d'Europa amb un ús més habitual dels sistemes instantanis de pagament, com ara Bizum, segons un informe del Banc Central Europeu (BCE). Igualment, l'estudi, basat en una enquesta feta als vint estats membres de la zona euro, apunta que es manté la caiguda en l'ús dels diners en efectiu a la regió.

El Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat una nova retallada dels tipus d'interès. Amb aquesta reducció el BCE dona més aire a les famílies i empreses més endeutades i continua el camí d'abaratiment del preu del diner que estan seguint la majoria de bancs centrals del món, d'acord amb la tendència a la moderació dels preus dels últims mesos.

Nova baixada dels tipus d'interès a la vista. La desacceleració del creixement econòmic de la zona euro, a la qual apunten una sèrie d'indicadors, conduirà a la tercera reducció dels tipus d'interès aquest 2024 per part del Banc Central Europeu (BCE), segons prediuen els economistes. Es tractaria d'una nova retallada de 25 punts bàsics en el preu del diner.

En un context en què la democràcia liberal està amenaçada i els exemples de disfuncionalitat de diferents règims polítics abunden, ens podem preguntar com es comparen les institucions de la Unió Europea (UE) i dels EUA. El rerefons és la competència tecnològica i geopolítica entre els EUA i la Xina, i el predomini de la polarització política i social arreu.

La decisió aquest dijous del Banc Central Europeu (BCE) de retallar els tipus d'interès arriba menys de dos anys després de la primera pujada, el juliol del 2022. La crisi de preus que ha afectat el conjunt de les economies avançades –sobretot les europees– s'ha allargat més de tres anys i els responsables de l'organisme monetari consideren que ha arribat el moment d'afluixar i tornar a abaratir el crèdit davant unes condicions que ja no són com les de fa dos estius: els preus s'han moderat a tot arreu i el creixement en bona part del continent és gairebé inexistent.

Ha arribat l'hora. Gairebé dos anys després de l'inici de la pujada dels tipus d'interès fins a arribar al 4,5%, el Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat que els abaixa 0,25 punts, fins al 4,25%. De fet, la presidenta del supervisor bancari, Christine Lagarde, ja havia aplanat el camí en diverses ocasions per rebaixar-los finalment en la trobada d'aquest dijous davant d'un context inflacionista clarament a la baixa. "Les pressions inflacionistes s'han debilitat i les expectatives d'inflació s'han reduït en tots els horitzons", ha assenyalat Lagarde en roda de premsa.

La inflació als vint països que comparteixen l'euro ha augmentat al mes de maig quan falta una setmana per a la reunió del Banc Central Europeu (BCE) en la qual previsiblement anunciarà la primera retallada dels tipus d'interès des del 2016 a l'Eurozona.

Els beneficis empresarials van representar, com a mínim, la meitat de les pujades de preus durant el pic inflacionari del 2022 i el 2023 a Europa. Diverses anàlisis d'organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE), assenyalen que les empreses, sobretot les més grans, van apujar els preus de venda dels seus productes per damunt dels increments de costos de producció que els va ocasionar l'encariment de primeres matèries o de l'energia.

L'encariment del gas natural, l'electricitat i l'alimentació han tornat a impulsar a l'alça els preus a Espanya aquest mes d'abril, segons les dades avançades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, assumeix la possibilitat que l'economia de la zona euro hagi entrat en recessió tècnica el quart trimestre del 2023, perquè hagi encadenat dos trimestres consecutius de decreixement, tot i que ha subratllat que, en tot cas, no serà una recessió profunda. Les dades preliminars que poden confirmar aquesta realitat les publicarà l'Eurostat aquest dimarts.

El Banc Central Europeu (BCE) està decidit a tirar endavant la creació de l'euro digital. Aquesta institució és l'única de la Unió Europea amb capacitat legal per crear diners i decidir quina és la moneda de l'eurozona i fa anys que insisteix que els ciutadans cada vegada opten més per pagar amb mitjans digitals –targetes o aplicacions–, cosa que ha portat la institució a buscar una alternativa pública a la digitalització dels pagaments.

Fa poc més d'un any, amb tipus d'interès al 0%, la millor forma d'inversió per als nostres estalvis a curt termini eren els dipòsits bancaris. La cosa ha canviat, i amb els tipus al 4,5% he de deixar de veure la meva sèrie preferida per cercar una remuneració millor que el 0%. Em truca el banc. Em proposen un 2,25% (menys si descomptem l'IRPF que en pagaré) en un dipòsit a un any que es converteix en un 0,5% si el cancel·lo abans del venciment.

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aturar l'encariment del deute, la qual cosa dona un respir a les famílies i empreses amb crèdits o hipoteques. En la reunió del consell de govern, celebrada aquest dijous a Atenes, l'organisme monetari ha deixat sense canvis els tipus d'interès bàsics a la zona euro al 4,5%, segons ha informat el BCE en un comunicat.