Carles Tamayo (Masnou, 1995) té més de 710.000 subscriptors a YouTube i més de 187.000 seguidors a Instagram. És, sens dubte, un influencer. A càmera sempre se'l veu amb una gorra vermella del revés, una samarreta blanca i una camisa de quadres. És el seu uniforme de feina, que l'ajuda a definir el personatge amb què s'ha fet famós: un investigador inquisitiu que parla directament a càmera i destapa sectes, estafes, pseudociències i tota mena de fraus. Però aquest personatge no s'allunya gaire de com és ell en realitat: un home jove amb molta curiositat a qui el cervell li va tan de pressa com parla i que ha aconseguit fer-se el seu propi camí. 

A pocs quilòmetres de distància l'un de l'altre i també amb poc temps de diferència. En 48 hores s'han localitzat dos dofins morts a les platges catalanes. El primer el van trobar dimecres al Masnou, segons va informar el mateix Ajuntament, que va detallar que pesava prop de 50 quilos. El segon ha aparegut aquest divendres a la platja de la Barca Maria de Badalona, a menys de 10 quilòmetres del Masnou. En aquest cas, segons descriu el consistori badaloní, es tracta d'una femella d'aproximadament 1,5 metres.

El Museu Municipal de Nàutica del Masnou va néixer als anys 60 del segle XX com a Museo Arqueológico del Masnou. Des d’aleshores, l’element marítim hi ha anat guanyant pes, gràcies sobretot a les aportacions de familiars de mariners. Hi ha boniques pintures i maquetes de vaixells. La majoria de capitans tenien una maqueta i un quadre del seu vaixell, i els seus descendents els han donat. Hi trobareu un munt de peces singulars. Per exemple, diversos sextants i octants, temps enrere instruments imprescindibles per a la navegació. També hi ha una farmaciola portàtil en forma d’estoig amb medicaments homeopàtics, que solia dur-se als vaixells (l’equipament mèdic a les embarcacions era ben senzill: a més de productes homeopàtics, constava d’ampolles d’aigua de Rubinat, sal de Madrid, aigua de Carabanya, iode, gases hidròfiles i cotó hidròfil, és a dir, per als primers auxilis i prou; eren el capità o el pilot els que atenien els malalts: a bord normalment no hi havia cap metge). Destaca també un curiós exvot d’un armador que agraeix a la Verge haver-li permès dedicar-se al contraban. És una pintura a l’oli amb un veler en primer terme i la vila emmurallada de Tossa de Mar al fons. "Exvoto de un piadoso armador a la Virgen por haberle concedido durante 6 años dedicarse al contrabando sin ningún impedimento", diu el text.

"Treballo aquí des del 2008, i des d'aleshores que sento que això ho canviaran i quedarà molt bonic, i aquest dia no arriba mai, tu!" Els treballadors del restaurant Les Caves Rekondo, del Masnou, fa anys que esperen veure la pacificació de la N-II, i, tot i que ara ja hi ha pressupost ferm i dates, continuen escèptics: "Per què ara hauria de ser diferent?", insisteixen els empleats d'aquest restaurant a peu de la carretera, molt a prop de l'estació. La diferència és que, ara, els diners són damunt la taula.

"Va ser una època molt dura, laboralment i emocionalment", explica Angela Naska recordant la primera vegada que va parlar amb aquest diari, ara fa gairebé cinc anys, en el marc d'un reportatge sobre violència masclista. Llavors dos cuiners l'havien assetjada sexualment al restaurant on treballava i quan es va queixar, en lloc de prendre mesures, no li van renovar el contracte. Se'n va trobar més, de casos així, i ja li havia passat abans. Havia arribat a Barcelona el 2014 amb dues maletes, sense conèixer ningú i amb la cartera gairebé buida, enamorada de la ciutat que havia descobert en un viatge de cap de setmana. Venia d'Itàlia, on havia desembarcat la seva família, des d'Albània, quan ella tenia tres anys. Ara, cinc anys després d'aquell reportatge, té negoci propi. És un club de jazz al port del Masnou amb un nom que li encaixa: Flappers. "Volia un lloc segur per a les dones, on donar-los oportunitats, totes les treballadores som dones", diu Naska, amb el cap ben alt.

Els Mossos d’Esquadra han detingut aquest dilluns sis persones involucrades en l’episodi violent que va tenir lloc el 4 de juliol contra l’Alberg del Masnou on viuen una cinquantena de menors estrangers no acompanyats. Segons ha pogut saber l’ARA, entre els arrestats per l’atac al centre del Maresme hi ha manifestants contraris a la presència dels joves, que formen part de grupuscles d’extrema dreta, així com alguns integrants de grups antifeixistes, que demanaven no criminalitzar els menors per comportaments aïllats. Les sis detencions s'han fet al llarg del dia al Masnou i al municipi contigu d’Alella. La policia també ha citat dues persones més a la comissaria en qualitat d’investigades per la seva participació en l’incident a les portes del centre d’emergència de la Generalitat.

El clima d'intolerància davant la diferència, a remolc de la involució ideològica instigada pels moviments populistes d'ultradreta, està donant peu a fets intolerables com els del Masnou, rere els quals, a més, sembla que hi ha la participació directa de seguidors o simpatitzants d'alguns partits polítics. Si això és així, aquests partits haurien de ser els primers interessats a desmarcar-se immediatament d'aquestes amistats perilloses i a fer crides inequívoques a la convivència. Perquè el que està en joc és important: és precisament la convivència. Catalunya ha sigut històricament i segueix sent avui una societat plural, tolerant, d'acollida. Aquí no han quallat, tot i els reiterats i irresponsables esforços d'alguns, les artificials guerres de llengua o les suposades fractures polítiques. Malgrat l'arribada d'un milió i mig de persones en la dècada anterior a la crisi econòmica, i malgrat la tensió política (no social) de la dècada posterior durant els anys del procés independentista, la convivència s'ha preservat. Afortunadament, partits xenòfobs com Plataforma per Catalunya han tingut una vida efímera i Vox ha quedat minimitzat. L'atemptat jihadista del 17-A de fa dos anys tampoc no va donar peu a estigmatitzar la comunitat musulmana.

Aquest dijous al vespre s'han viscut moments de tensió al Masnou entre un grup de veïns que protestaven contra la presència dels menors no acompanyats que viuen en un alberg del municipi i un altre grup de veïns, convocats per la Xarxa d'Acollida i entre els quals hi havia grups antifeixistes, que demanaven no criminalitzar aquest col·lectiu. Aquest episodi arriba després que el cap de setmana passat els Mossos d'Esquadra detinguessin un menor tutelat per l'intent d'agressió sexual a una altra menor a la localitat.

L'alcalde de Teià, Andreu Bosch, ha signat aquest dilluns un decret per reclamar de manera "immediata" el reforç de la seguretat perimetral de la nau abandonada on aquest diumenge va morir un noi de 13 anys. El nen es va enfilar a l'edifici amb tres amics més per fer fotografies, i va caure en ensorrar-se la teulada. Per això Bosch ha demanat reforçar el perímetre i tapiar els accessos a l'interior de la nau.

L'Ajuntament del Masnou (Maresme) haurà de tornar a col·locar la bandera espanyola a la façana del consistori. Així ho ha dictaminat el jutjat contenciós administratiu número 15 de Barcelona, després que la delegació del govern espanyol a Catalunya presentés un recurs contra la retirada del símbol. La sentència estima la demanda de la delegació i, regint-se per la llei 39/81, obliga a restaurar la bandera tant a la façana de l'Ajuntament com a totes les dependències municipals. Per al portaveu del PP a l'Ajuntament del Masnou, Federico de las Heras, la decisió judicial retorna el municipi a la "normalitat democràtica".

Els Bombers de la Generalitat han atès fins a les dotze del migdia una trentena de serveis per incidències relacionades amb la pluja, sobretot al Maresme i el Baix Llobregat. Segons han informat, entre els serveis més destacats hi ha la inundació del pas subterrani a l'estació de tren del Masnou i del Casino, on després de fer una primera avaluació dels fets, els Bombers hi han de tornar amb una autobomba per extreure l'aigua.

El portaveu parlamentari del PP a Catalunya, Enric Millo, ha explicat aquest dimarts que el seu partit ha obert un expedient informatiu al gestor del compte de Twitter del PP del Masnou (Maresme), que va difondre un tuit amenaçador respecte al president de la Generalitat, Artur Mas. El polèmic tuit deia: "Si Artur Mas treu les urnes el 9-N, quin mètode et sembla més efectiu perquè entri en raó?", i acompanyava aquest text d'un fotomuntatge amb el president català envoltat d'armes com ara una granada, una pistola, una motoserra o un ganivet amb sang, entre d'altres.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha exigit aquest dilluns al PP que prengui mesures davant les "injustificables" amenaces de mort proferides aquest cap de setmana a través d'una piulada des del compte a Twitter del PP al Masnou. "Això és molt greu. I el fet que vingui del partit que governa a l'Estat és doble o triplement greu i inquietant", ha denunciat.

El Masnou va confirmar matemàticament dimecres a la nit el seu descens a Primera Catalana. El club maresmenc és el primer català en divisió estatal en perdre la categoria. La crònica d'una mort anunciada es va certificar després de caure a casa contra l'Europa (0-1) en partit ajornat que va servir per completar la disputa de la jornada 33. El club tornarà a jugar en una divisió territorial després de dues temporades.

El Masnou es troba immers des de fa setmanes en la zona de descens a Primera Catalana. No obstant, el seu entrenador, Claudio Festa, no vol que ningú doni res per fet d'aquí fins a final de temporada. El tècnic assegura que "no estem morts i si arribem a morir, morirem matant. Segur que donarem més d'un ensurt fins que donem per acabat el campionat de lliga". Pel preparador del conjunt blanc-i-vermell la situació és reversible, confiant en la trajectòria de l'equip les darreres jornades.