La lluita contra el tabac és el gran cavall de batalla dels sistemes sanitaris, que hi destinen milions d'euros en tractaments. De fet, el tabaquisme continua sent una de les principals causes de mortalitat en l'àmbit global, i només a Catalunya cada any moren 10.000 fumadors, una xifra que s'eleva als set milions a tot el món. Ara investigadors podrien haver trobat una escletxa per construir una nova estratègia contra aquesta addicció si es confirma que una estranya variant genètica predisposa a fumar menys. En quina proporció? Entre el 21 i el 78% menys de cigarretes, segons un estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature communications.

La Gemma fa dos anys que viu permanentment connectada a una màquina sense la qual no podria respirar. Té 69 anys i sempre ha sigut molt esportista, l'apassiona fer excursions i sempre ha anat amb el seu marit amunt i avall amb autocaravana. Ara ja no pot anar a collir bolets ni banyar-se al mar i ha de vigilar l'altitud a la qual es troba quan és a la muntanya per culpa de la insuficiència respiratòria que pateix, anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que està molt vinculada al tabaquisme. Ella feia deu anys que no fumava quan li van diagnosticar aquesta malaltia crònica, però abans de deixar-ho va estar més de 30 anys fumant un paquet diari. "Vaig anar al metge per una pneumònia quan tenia 50 anys i em va dir: «O ho deixes, o no arribes a Nadal», recorda des del menjador de casa seva.

Diumenge al vespre el 30 minuts aprofundia en El nou tabaquisme sobre les maneres d’induir al consum de nicotina evitant l’acte tradicional de fumar, cada vegada més restringit. Endinsar-nos en el gran vici mundial per excel·lència és acostar-nos a l’esperpent. Perquè aquesta addicció sempre ha tingut la capacitat de normalitzar-se. Que recuperessin les imatges d’arxiu, del 1988, d’un mestre d’una escola sorprès i una mica molest perquè no es podia fumar al pati és la síntesi perfecta de la resistència a considerar-ho un mal hàbit. Veure ara imatges de la gent fumant en instituts, avions, restaurants o oficines i que prohibir-ho impliqués polèmica i hores de debats en els mitjans de comunicació resulta xocant.

Gairebé 10.000 morts anuals a Catalunya. Aquest és el balanç de defuncions causades pel tabaquisme, que és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort al país. El nombre de fumadors ha disminuït en els últims anys gràcies a les polítiques de prevenció i control del tabac, però les autoritats sanitàries insisteixen que cal incrementar el setge, endurir la llei i, sobretot, incloure-hi les noves formes de fumar, com el tabac escalfat i les cigarretes electròniques, per seguir millorant les xifres i disminuir la mortalitat associada a aquest hàbit addictiu.

El tabaquisme és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort a Catalunya. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Limitar l'ús del tabac és, per tant, un dels deures pendents de salut pública a l'Estat. El govern espanyol va anunciar a principis d'any que volia endurir la llei antitabac i l'abril passat va aprovar el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027, que inclou mesures més estrictes pel que fa a la venda, consum i publicitat. Ampliar els espais lliures de fum, com les terrasses dels bars i restaurants, i incloure els vapejadors i el tabac escalfat, que cada cop estan més estesos entre la població (i en especial els joves), són dos dels grans reptes de la futura norma, que el ministeri de Sanitat articularà per vies diferents.

Si s'aconseguís tirar endavant tota una generació de joves que no haguessin tastat mai el tabac, es podrien evitar més d'un milió de morts per càncer de pulmó fins al 2095. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi liderat per la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i l'Agència Internacional de la Recerca sobre el Càncer (IARC), que acaba de publicar-se a la prestigiosa revista Lancet Public Health.

El consum de tabac s’associa a malalties cardiovasculars, respiratòries i càncers. És la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura evitable. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren més de 8 milions de persones a causa del tabaquisme. Els fumadors (un 21% de la població espanyola) no només condicionen la seva salut, sinó que l’exposició involuntària al fum del tabac també augmenta el risc de patir càncer de pulmó i altres malalties entre els no fumadors. Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), el 55% dels no fumadors s’empassen el fum ambiental del tabac convencional, sobretot a les terrasses dels bars, que són la principal via d’exposició d’aquest contaminant ambiental. De fet, si s’exclouen les terrasses de l’equació, el percentatge de no fumadors que estan exposats al fum del tabac cau fins al 24%.

La pandèmia de covid-19 va posar en evidència entre la població general una cosa que els metges sempre han tingut clara: el sistema immunitari dels humans és molt variable. ¿Com pot ser que un virus causi els símptomes d’un refredat en una persona i, en canvi, enviï a l'UCI la del costat, si l’agent infecciós és el mateix i els mecanismes bàsics de defensa del cos també?

Malalties com l’artrosi o l’artritis empitjoren de forma clara entre els fumadors. El mateix passa amb la recuperació d’una intervenció quirúrgica, que és més lenta i dificultosa, o amb l’osteoporosi, que progressa més si es consumeixen una quantitat significativa de cigarretes. Tot i que l’evidència d’aquesta relació es va establir ja fa més d’una dècada, les causes continuen sent incertes, com s’ha posat de manifest al recent Congrés Internacional de Pacients amb Artrosi celebrat a Barcelona. Pel que sembla, alguns components de la combustió del tabac, com el quitrà o el benzè, podrien tenir molta més vinculació amb el dolor que no pas la nicotina, substància associada a l’addicció i a la dependència.

Un estudi internacional ha detectat que fumar és una de les causes de la cefalea en raïms, un mal de cap poc habitual que afecta el 0,1% de la població. La recerca, en què ha participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca, ha detectat mitjançant un estudi genètic vuit regions del genoma relacionades amb el risc de la cefalea en raïms. I les dades que han recopilat els investigadors indiquen que el tabac pot causar aquest tipus de mal de cap molt intens. En concret, els investigadors han trobat una forta relació de la cefalea en raïms amb el nombre de cigarretes consumides cada dia.

Deixar de fumar podria evitar més de 60.000 morts cada any a Espanya. El consum de tabac és la principal causa de mort evitable a l'Estat i provoca la mort prematura de la meitat dels usuaris a llarg termini, segons el Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme i la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica. Però deixar aquest hàbit no és fàcil, i, malgrat que les autoritats adverteixen que és perjudicial, el seu consum està permès. A més, des de fa uns mesos, les persones que ho volien deixar ho tenien molt difícil perquè el desabastiment a les farmàcies també havia eliminat de l'equació l'únic fàrmac finançat del mercat, el Zyntabac (Buprapiol).

El govern laborista de Nova Zelanda és pioner en la prohibició del tabaquisme. El ministeri de Salut ha impulsat una llei per prohibir el consum de tabac a la propera generació, amb l'objectiu d'evitar que els joves s'iniciïn en l'hàbit. L'executiu de Jacinda Ardern aprovarà una legislació per augmentar l'edat legal per comprar tabac per fumar, que actualment se situa als 18 anys, en un any cada any a partir del 2026. D'aquesta manera, els neozelandesos que ara tenen 14 anys, quan entri en vigor la llei no podran comprar tabac mai legalment.

El departament de Salut estrena aquests dies una nova campanya contra el tabac. La protagonitza el jugador de la NBA Ricky Rubio i s’adreça als nois i noies d’entre 14 i 20 anys per evitar que comencin a fumar, o per fer que ho deixin com més aviat millor. De fet, 8 de cada 10 persones que actualment fumen van començar abans dels 20 anys, i per això es vol incidir en aquest col·lectiu de joves.

¿S’ha de prohibir fumar a les terrasses? ¿I què se n’ha de fer, de les cigarretes electròniques? ¿Es pot prevenir el tabaquisme entre els més joves? Per respondre a aquestes qüestions i d'altres lligades al tabaquisme i les addiccions, la Generalitat de Catalunya i l'ARA organitzen un debat-col·loqui que se celebrarà aquest dimecres, dia 16 d'octubre, a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Amb la pipada d’una cigarreta convencional s’inhalen 70 substàncies tòxiques, entre les quals l’arsènic, el poloni i el cianur d’hidrogen. Quan la cigarreta és electrònica -anomenada e-cig o vapejador- també s’alliberen contaminants químics per a la salut com el plom o els aldehids. Els dos formats, doncs, són perjudicials per a la salut, però la diferència és que en el cas dels vapejadors els nivells de toxicitat associada continuen sent una incògnita: no hi ha consens sobre quins components els conformen. Amb tot, l’auge de misterioses malalties pulmonars després del seu ús, que han arribat a causar fins a sis morts als Estats Units, insinuen que la càrrega tòxica dels e - cigs és molt nociva.

Els antiinflamatoris podrien millorar les alteracions cognitives que es produeixen en deixar de fumar, segons una investigació del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha estudiat les alteracions en aprenentatge i memòria derivades de l'abstinència al tabac. El treball, publicat a la revista 'Brain, Behavior and Immunity', obre les portes a desenvolupar noves estratègies per tractar la dependència a la nicotina, segons ha explicat Fernando Berrendero, un dels líders de la investigació.

Espanya va assolir el 2012 el seu pic més alt de mortalitat per tabaquisme amb 60.456 morts, el 15,23 % de les morts totals registrades a l'Estat. Això significa que, durant aquest any, cada dia van morir per fumar gairebé 166 persones, de les quals 44 eren dones.

El cost sanitari d'un fumador a Espanya és un 56% més gran que el d'un no fumador ja que les persones que fumen consumeixen serveis de salut per valor de 848,64 euros de mitjana l'any, a més d'estar 11 dies de baixa, mentre que els no fumadors costen 474,71 euros i estan 7 dies de baixa. Aquestes són les principals conclusions del primer estudi realitzat a Espanya per estimar els costos sanitaris reals i les baixes laborals associades al consum de tabac, a partir d'una anàlisi de 500 pacients de 45 a 74 any.

Les dones joves i amb baix nivell educatiu componen el perfil de les persones que més fumen. Amb el pas del temps, aquest grup no només ha arribat a la proporció d'homes fumadors, sinó que ha acabat per superar-la. Aquestes són les conclusions d'un estudi realitzat per científics de diferents centres d'investigació, entre ells l'Institut Català d'Oncologia (ICO). L'estudi, publicat a la revista 'Tobacco Control', constata que el canvi va tenir lloc en un període de temps relativament curt, el que va del 1975 al 1990.