Tabaquisme

Fumar debilita el sistema immunitari fins i tot anys després de deixar-ho

Un nou estudi identifica el tabaquisme, l'obesitat i haver patit una infecció per citomegalovirus com a causes que afebleixen les defenses

3 min
tabac

La pandèmia de covid-19 va posar en evidència entre la població general una cosa que els metges sempre han tingut clara: el sistema immunitari dels humans és molt variable. ¿Com pot ser que un virus causi els símptomes d’un refredat en una persona i, en canvi, enviï a l'UCI la del costat, si l’agent infecciós és el mateix i els mecanismes bàsics de defensa del cos també?

L’explicació, fàcil d’entendre, és que aquestes defenses no funcionen igual en tothom. El problema és intentar explicar la causa d’aquestes diferències, perquè no és senzill. Evidentment, hi ha una base genètica que fa que algunes persones estiguin més ben protegides contra certes amenaces que unes altres ja d'entrada, tot i que encara no en sabem tots els detalls. Però se sap que també hi influeixen factors externs molt diversos.

Se n’acaba de descobrir un d’inesperat: el tabac. Segons un article publicat recentment a la revista Nature, els fumadors tenen la immunitat alterada, sobretot la que recorda les infeccions, i això segurament els fa més susceptibles a malalties.

Defenses innates i adaptatives

El sistema immunitari dels humans, semblant al dels altres mamífers, és un entramat complex de proteïnes, cèl·lules i components que actuen de manera perfectament coordinada, no tan sols per destruir amb rapidesa els microbis que ens envaeixen, sinó també les cèl·lules que no es comporten com haurien de comportar-se (per exemple, les que estan a punt de convertir-se en malignes o les que han envellit i ja no fan la funció correctament). Sense aquesta protecció no duraríem gaire. Per això es tan important que funcioni bé.

Les nostres defenses es divideixen en dos grans grups, segons la manera que tenen d’actuar: les que pertanyen al sistema immunitari innat (que és inespecífic però ràpid, i evolutivament més antic) i les de l’adaptatiu (molt més acurat, basat en les cèl·lules anomenades limfòcits que fabriquen anticossos que reconeixen invasors concrets i tenen memòria de cara a futures reinfeccions).

Perquè la resposta sigui adequada a cada situació, han de poder actuar independentment o conjuntament. Les citocines són una família de proteïnes fabricades per les cèl·lules de la sang que participen precisament en la coordinació de les dues vies.

Tabac, obesitat i citomegalovirus

El grup de la doctora Violaine Saint-André, biòloga computacional de l’Institut Pasteur de París, es va proposar mesurar la diferència en la producció de tretze variants de citocines d’unes mostres de sang extretes feia deu anys a un miler de voluntaris sans de la Bretanya, amb l’objectiu d’entendre millor les diferències personals en les respostes immunitàries.

Per activar la immunitat, tant la innata com l’adaptativa, els investigadors van exposar la sang a una dotzena de microbis i agents similars i després van quantificar els diversos tipus de citocines fabricats. El darrer pas va ser comparar els resultats amb informació clínica dels voluntaris que hi havia al banc de dades.

Així va ser com van trobar una associació amb el tabac: els fumadors tenien una producció de citocines reduïda, sobretot les relacionades amb el sistema adaptatiu, fins i tot si feia anys que havien deixat de fumar. La culpa d’aquests efectes perllongats sembla que són els canvis epigenètics (modificacions químiques de l’ADN, en principi reversibles) causats pel tabac, que alteren l’acció de gens importants per a la immunitat.

El mateix estudi ha trobat dos factors més que podrien interferir en el funcionament del sistema immunitari: tenir un índex de massa corporal (IMC) per sobre del que es considera sa (és a dir, l’obesitat) i haver patit una infecció per citomegalovirus, un microbi que sol donar quadres lleus.

Confirmació amb més dades

Encara caldrà confirmar els resultats en una cohort més àmplia i diversa. Els mateixos investigadors estan estudiant mostres de l’Àfrica i l'Àsia per comparar-les amb les europees, així com noves mostres dels voluntaris originals, per veure com ha evolucionat la seva immunitat una dècada després.

De tota manera, aquestes dades quadren amb observacions clíniques anteriors, com per exemple un estudi publicat a finals dels anys 90 pel Dr. Jordi Almirall i altres membres del Consorci Sanitari de Mataró, on ja veien una associació entre fumar i tenir més susceptibilitat de patir infeccions com la pneumònia, que es mantenia anys després de deixar el tabac.

Hi ha molts factors que poden modular la resposta immunitària. El sexe és el més conegut: fa temps que sabem que la immunitat de les dones és molt diferent de la dels homes a causa del paper que hi juguen les hormones. Un altre és l’edat: amb els anys, la immunitat perd potència. Ara podem afegir a la llista uns quants factors més.

La bona notícia és que, a diferència dels que ja coneixíem, alguns d’aquests es poden controlar. Deixar de fumar i mantenir un IMC equilibrat no tan sols protegeix contra el càncer, les malalties cardiovasculars i l'envelliment, sinó que, a més, ens ajudaria a tenir el sistema immunitari funcionant a ple rendiment. Un bon motiu per esforçar-nos-hi.

Salvador Macip és director dels Estudis de Ciències de Salut de la UOC i catedràtic de medicina molecular de la Universitat de Leicester
stats