Salut

Prohibir fumar a les terrasses, el punt de la discòrdia entre comunitats pel pla antitabac

Catalunya està a favor d'alliberar de fum l'exterior de bars i restaurants

G.G.G.
3 min
Una dona fumant en una terrassa

BarcelonaEl principal desacord entre les comunitats autònomes i el ministeri de Sanitat a l'hora d'aprovar el nou pla estatal antitabac continua sent convertir les terrasses de bars i restaurants en espais lliures de fum, tant el de les cigarretes convencionals com el dels vapejadors. Mentre Catalunya s'ha posicionat a favor d'aquesta prohibició generalitzada, comunitats com Madrid hi estan radicalment en contra. Altres són partidàries de prendre mesures a mig camí, com Galícia, que ho emmarcaria en la voluntarietat i en oferir incentius fiscals als hostalers que els prohibeixin, o com les Balears, que prefereix permetre que siguin els establiments els que triïn si s'adhereixen a la prohibició o no i demana que s'augmenti el preu dels paquets; una mesura que Catalunya també defensa –així com l'empaquetament neutre– i que ara Sanitat estudia amb Hisenda.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha defensat aquest dimecres en una entrevista a TVE que les terrasses són llocs on l'evidència científica ha corroborat que es consumeix "fum de segona mà" perjudicial per a la salut. "Hi ha estudis europeus i d'àmbit mundial que diuen que a les terrasses s'està respirant un 94% de residus de nicotina i tòxics", ha denunciat. Ara bé, també ha admès que la seva delimitació és una cosa que "ha de derivar a les diferents lleis" dels governs i no del pla.

De fet, el pla és important perquè és el primer pas per endurir la llei del tabac, però per si sol no obliga les comunitats a limitar-lo. Catalunya fa temps que té intenció de prohibir el tabac a les terrasses i, de fet, el conseller de Salut, Manel Balcells, va afirmar el desembre passat que confiava que això passés al llarg d'aquest any. La majoria de les comunitats troben a faltar més concreció al pla i, sobretot, una memòria econòmica que l'acompanyi. Tot i això, la idea general és que cal prendre mesures per reduir la prevalença del consum, sobretot en els més joves.

460 joves fumen per primer cop cada dia

El ministeri de Sanitat ha acceptat 160 de les 180 propostes i esmenes que els governs autonòmics han presentat per desencallar el Pla Integral per a la Prevenció i Control del Tabaquisme per al període 2024-2027. El projecte inclou canvis com ara ampliar els espais on està prohibit fumar –les universitats, les platges o els vehicles en què viatgen embarassades o nens petits– i afegir-hi la modalitat del vapeig, que s'ha de debatre aquest dimecres a la comissió de salut pública. La trobada monogràfica, que ha començat a les deu, permetrà examinar al detall l'esborrany, que s'ha d'aprovar o tombar divendres al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

García ha reconegut que la prohibició de fumar a les terrasses de l'hostaleria s'ha valorat tècnicament i "s'ha treballat molt bé" amb els responsables autonòmics. "Tornarem a posar Espanya a l'avantguarda de la lluita contra el tabac malgrat les pressions que sempre es reben", ha dit, en al·lusió tàcita al sector de l'hostaleria, que des del 2005 han denunciat que els canvis entorn del tabac els eren perjudicials econòmicament. Segons la ministra, cal intentar que les noves generacions no iniciïn el consum de tabac –s'estima que 460 joves proven el tabac cada dia– i ajudar els que volen abandonar aquest hàbit. "Hi ha un consens social i científic sobre el fet que cal fer passos per acabar amb aquesta addicció", ha conclòs.

En aquest sentit, el Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme i l'Associació Contra el Càncer han instat les comunitats autònomes i el govern espanyol a actuar amb responsabilitat i buscar el consens més gran possible per aprovar el nou pla antitabac. Les organitzacions destaquen positivament que s'incloguin mesures com la regulació de nous productes de tabac, dels espais lliures de fum i més fiscalitat i control publicitari, però han fet una crida a una "acció decidida", que porti a una reforma legislativa, i que hi hagi prou dotació pressupostària per aplicar-la.

stats