Quan Gauden Galea (Malta, 1960) estudiava medicina a la Universitat de Malta es va sentir atret per la idea d’aplicar mesures per millorar la salut de tota una població en lloc de centrar-se en un sol pacient. I a defensar i a treballar per aquesta idea s’ha dedicat els darrers trenta anys de la seva carrera. Avui és una de les veus més autoritzades en prevenció i salut pública de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), des d’on ha liderat la lluita contra les malalties cròniques no infeccioses a escala global. A més, ha estat una figura clau en la resposta a crisis sanitàries internacionals, com ara durant la pandèmia de la covid.

Una filera de paquets de tabac, un darrere l'altre, que anés des de Barcelona fins a Madrid. Aquest és el símil que ha fet el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, per exemplificar la gran quantitat de tabac falsificat que ha intervingut la Guàrdia Civil. Totes aquestes cigarretes, més de 100 tones de tabac, les havien fabricat la mateixa organització que tenia fàbriques a Granollers, a Piera, a Vidreres i a Lloret de Mar. Era un càrtel del tabac que podia fabricar fins a 900.000 cigarretes diàries. Les 10 tones requisades són, en paraules de Prieto, "un dels majors comisos de la història d'Espanya".

Rosalía es fuma un cigarret durant una entrevista en un espai tancat i acaba denunciada. La cantant catalana va anar al pòdcast de la youtuber Esty Quesada, més coneguda com a Soy una Pringada. Durant la gravació, l'artista va decidir interrompre la conversa per fumar i va convidar la presentadora a compartir la cigarreta. Quesada, malgrat que va dir que no era fumadora, va decidir acceptar perquè "li agrada parlar entre calades". Però aquesta escena de totes dues fumant ha tingut conseqüències: la plataforma Nofumadores.org ha decidit presentar una denúncia formal.

Els adolescents beuen menys alcohol i fumen menys, tant tabac com cànnabis. De fet, el consum d'aquestes dues substàncies està en mínims històrics entre els joves de 14 a 18 anys des que hi ha registres a Espanya, que es remunten al 1988. Mentrestant, l'alcohol segueix la tendència a la baixa dels últims anys, i iguala el seu punt més baix, que havia registrat el 2021. Així es desprèn de l'última enquesta sobre l'ús de drogues que fa cada dos anys el ministeri de Sanitat a estudiants de secundària. “Els joves del nostre país tenen els hàbits més saludables dels últims 25 anys. Les noves generacions estan canviant, cada cop són més conscients dels riscos, cada cop es cuiden més”, ha celebrat la ministra Mónica García. Alhora, però, ha deixat clar que encara queden reptes pendents, com reduir la prevalença del consum d'alcohol o avançar en el control dels nous productes derivats del tabac.

Paquets de tabac genèrics, amb embolcalls neutres perquè totes les marques tinguin la mateixa aparença i siguin menys atractives per als compradors. Era una de les mesures estrella que la ministra de Sanitat, Mónica García, volia afegir a la llei antitabac, però per falta d'acord en el govern de coalició va caure del text que va aprovar dimarts el consell de ministres. Només dos dies després, García ha aclarit que intentaran recuperar aquesta mesura durant la tramitació de la norma.

El govern espanyol fa un pas més per endurir el setge contra el tabac. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei que amplia les zones lliures de fum, com les terrasses de bars i restaurants, el cotxe i els parcs públics. La futura normativa també inclou les noves formes de fumar, com el tabac escalfat i els vapejadors, que fins ara no estaven regulats, i prohibeix els cigarrets electrònics d'un sol ús. Aquest, però, no és el text final de la nova llei antitabac, que haurà de passar una última revisió de l'executiu de Pedro Sánchez abans no arribi al Congrés dels Diputats, on els diferents grups parlamentaris debatran si s'acaba aprovant o no i de quina manera. Queda, per tant, un llarg recorregut per arribar a un dels objectius prioritaris del ministeri de Sanitat en aquesta legislatura: augmentar les restriccions al tabac, evitar que les noves generacions caiguin en aquest hàbit addictiu i reduir el nombre de fumadors, estancat des de fa anys.

L’altre dia, l’editorial de l’ARA parlava d’un problema gravíssim: Catalunya encapçala –en altres coses no– el consum de droga mundial. Hi llegíem: "Què se n'ha fet, del «No a la droga» de fa unes dècades? Hi ha una certa frivolitat a l'hora de parlar-ne. El tabac està afortunadament estigmatitzat, i l'alcohol cada cop més. Sobre l'abús dels ansiolítics (també aquí som líders mundials en consum) hi ha un debat obert. També sobre l'heroïna, que, associada a una drogoaddicció dura i marginal, està en reculada. En canvi, la cocaïna, vinculada a l'èxit glamurós (econòmic, artístic), lluny de crear alarma social, circula amb impunitat".

La nova llei antitabac va agafant forma. Aquest dijous la ministra de Sanitat, Mónica García, ha avançat algunes de les noves limitacions que tindran el tabac i els vapejadors si aconsegueix tirar endavant la norma. Per exemple, es prohibirà fumar a les terrasses de bars i restaurants, als campus universitaris, als centres docents, a les instal·lacions esportives, als vehicles de feina i a les marquesines d'autobús i tramvia. Tots aquests espais passaran a ser lliures de fum per "protegir la població i desnormalitzar" l'hàbit de fumar tabac i altres productes similars. De fet, les cigarretes electròniques i el tabac escalfat també seran equiparats normativament a les cigarretes convencionals.

L'any passat el 21,4% de la població catalana major de 15 anys fumaven, és a dir, una de cada cinc persones, una xifra que es manté estable des del 2017. La lluita contra el tabaquisme, un greu problema de salut pública, s'ha estancat, ja que fa anys que les polítiques per rebaixar el nombre de persones fumadores no són efectives tot i ser una prioritat de les autoritats sanitàries del país. De fet, cada any moren a Catalunya unes 10.000 persones per culpa de malalties que s'associen al tabac i al fum ambiental. El secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ha reivindicat que les dades són molt millors que en les últimes dècades, però ha admès que encara hi ha marge de millora, sobretot en dos aspectes clau: evitar que els joves s'iniciïn en aquest hàbit addictiu i ajudar a deixar-ho a les persones que hi estan enganxades.

L'epidèmia de tabaquisme és una amenaça de salut pública que es cobra cada any unes 10.000 vides a Catalunya. Per lluitar-hi estan en marxa diferents estratègies, com per exemple els medicaments per deixar de fumar que finança parcialment la Seguretat Social des de fa cinc anys. Són fàrmacs que multipliquen per dos o per tres les probabilitats d'èxit dels fumadors que volen deixar enrere aquest hàbit addictiu. Fins ara si algú ho volia deixar, havia d'anar al centre d'atenció primària (CAP) i el metge de capçalera li podia prescriure un medicament. Tal com ha pogut saber l'ARA Catalunya va modificar els seus protocols a finals del 2024 i, des del desembre passat, les infermeres també poden prescriure medicaments que ajudin a deixar de fumar.

Milà arrenca l'any 2025 convertint-se en la primera gran ciutat europea lliure de fum. L'Ajuntament de la capital de la Llombardia, al nord d'Itàlia, ha prohibit fumar tabac en espais públics, inclosos els carrers, excepte si es tracta de “llocs aïllats” en els quals es pugui respectar una distància d'almenys deu metres. El seu incompliment suposarà una multa d'entre 40 i 240 euros.

Gairebé 10.000 morts anuals a Catalunya. Aquest és el balanç de defuncions causades pel tabaquisme, que és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort al país. El nombre de fumadors ha disminuït en els últims anys gràcies a les polítiques de prevenció i control del tabac, però les autoritats sanitàries insisteixen que cal incrementar el setge, endurir la llei i, sobretot, incloure-hi les noves formes de fumar, com el tabac escalfat i les cigarretes electròniques, per seguir millorant les xifres i disminuir la mortalitat associada a aquest hàbit addictiu.

El tabaquisme és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort a Catalunya. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Limitar l'ús del tabac és, per tant, un dels deures pendents de salut pública a l'Estat. El govern espanyol va anunciar a principis d'any que volia endurir la llei antitabac i l'abril passat va aprovar el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027, que inclou mesures més estrictes pel que fa a la venda, consum i publicitat. Ampliar els espais lliures de fum, com les terrasses dels bars i restaurants, i incloure els vapejadors i el tabac escalfat, que cada cop estan més estesos entre la població (i en especial els joves), són dos dels grans reptes de la futura norma, que el ministeri de Sanitat articularà per vies diferents.

Si s'aconseguís tirar endavant tota una generació de joves que no haguessin tastat mai el tabac, es podrien evitar més d'un milió de morts per càncer de pulmó fins al 2095. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi liderat per la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i l'Agència Internacional de la Recerca sobre el Càncer (IARC), que acaba de publicar-se a la prestigiosa revista Lancet Public Health.

Un porter es resguarda a la cantonada d'una de les dutxes del vestidor després de perdre per 2-0 un partit de Premier League a Southampton el primer dia de l'any 2015 a causa de dos greus errors seus. Allà encén un cigarro i se'l fuma. Considera que amagat en aquell racó cap company del seu equip el descobrirà, malgrat que encara en queden alguns a l'altra banda del vestidor. Un d'ells ho acabarà explicant a l'entrenador.

El consum de tabac s’associa a malalties cardiovasculars, respiratòries i càncers. És la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura evitable. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren més de 8 milions de persones a causa del tabaquisme. Els fumadors (un 21% de la població espanyola) no només condicionen la seva salut, sinó que l’exposició involuntària al fum del tabac també augmenta el risc de patir càncer de pulmó i altres malalties entre els no fumadors. Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), el 55% dels no fumadors s’empassen el fum ambiental del tabac convencional, sobretot a les terrasses dels bars, que són la principal via d’exposició d’aquest contaminant ambiental. De fet, si s’exclouen les terrasses de l’equació, el percentatge de no fumadors que estan exposats al fum del tabac cau fins al 24%.

Entre la sorra de la platja, a més de petxines i pedres, molts cops hi ha altres elements que no són tan agradables de trobar. Normalment, brossa que s'acumula de les persones que gaudeixen de la platja i que, en canvi, la deixen més bruta del que la troben. Per exemple, amb cigarretes. Fa uns anys que una de les guinguetes que ocupen la platja de Castelldefels impulsa una iniciativa per reduir l'acumulació de burilles a la sorra. "Els nens són les persones que més col·laboren, els fa molta gràcia aquest projecte", explica a l'ARA una de les cambreres que hi treballa.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, pot aconseguir un miracle polític mai vist: fer parlar l'estàtua de Winston Churchill que hi ha a Parliament Square, davant del Palau de Westminster. La raó: el fum dels cigars… i de les cigarretes, i la seva prohibició. És la generació Alfa la destinatària principal d'una la llei que vol construir a llarg termini una societat lliure del fum, almenys el del tabac. Perquè els vaporitzadors no tindrien tantes restriccions, si bé es volen fer molt menys atractius per als joves, els que més els fan servir. Aquest vespre es votarà en segona lectura, iniciant el recorregut legislatiu. Un vot que mostrarà, una vegada més, les esquerdes dins del Partit Conservador britànic.

La primera llei antitabac espanyola és de l'any 2006, dins el primer mandat de Zapatero, i va ser ampliada l'any 2010, durant el segon. Va tenir fortes protestes en contra, entre les quals hi havia la de qui subscriu: ja només falta que l'Estat ens digui a quina hora hem d'anar al llit i amb qui, repetia a qui em volgués escoltar, inflamat d'un individualisme que jo volia imaginar àcrata però que només era idiota. Esmento l'anècdota personal perquè, allò que aleshores vaig blasmar poc menys que com un atemptat contra la llibertat personal, fa anys que em vaig adonar que era una mesura necessària per protegir la salut pública. Me'n vaig adonar, potser val la pena aclarir-ho, quan encara fumava. Té a veure amb una certa idea del bé comú, i amb entendre que el més just és prioritzar l'interès general per davant del particular.

En un gir de guió d’última hora, les comunitats governades pel PP han donat el seu suport al ministeri de Sanitat “en nom del consens” per aprovar el pla estatal de prevenció del tabaquisme. És el primer pas per endurir la normativa antitabac vigent, ampliant els espais lliures de fum i incloent els vapejadors en la mateixa categoria que les cigarretes convencionals, si bé la seva aprovació encara no és vinculant. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha donat llum verda aquest divendres per unanimitat al full de ruta que fa anys que treballen governs, tècnics, societats científiques i associacions de pacients per establir les bases per reformar la llei del tabac, que fa catorze anys que no s’actualitza. El canvi d’opinió dels populars es deu a dos motius: el compromís de Sanitat per incloure les comunitats a l’hora de negociar l’ampliació dels espais lliures de fum i per estudiar possibles incentius fiscals.