Les noves polseres de localització per controlar ordres d'allunyament per violència sexual i masclista tindran més bateria i no es podrà extreure la targeta SIM dels mòbils que hi van associats i que porten tant víctimes com agressors. A principis de maig acabarà el contacte amb l'UTE de Vodafone i Securitas que actualment s'encarrega del seguiment d'aquests dispositius, i aquest dimarts el Consell de Ministres ha autoritzat contractar un nou servei. La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha explicat que en els nous dispositius la bateria durarà més temps i que aniran lligats al turmell, com ja passa amb tots els que depenen de les presons catalanes.

Primer pas del govern espanyol perquè els deepfakes siguin delicte. L'executiu vol que aquestes imatges creades amb IA i que aparenten ser reals quedin recollides al capítol del Codi Penal dedicat als delictes contra l'honor, com són les injúries i les calúmnies.

Davant l'apagada general del 28 d'abril passat i després dels diversos informes que s'han derivat per mirar d'esbrinar què va causar el zero energètic, el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts un reial decret llei de mesures per reforçar el sistema elèctric, que inclou inspeccions als operadors obligats a controlar la tensió de la xarxa així com ajudes als consumidors. La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Energètica, Sara Aagensen, ha explicat que l'objectiu d'aquestes iniciatives és aconseguir un sistema "més robust i solvent" amb grans beneficis, com factures més estables i previsibles per als ciutadans.

Abans-d'ahir el consell de ministres va aprovar la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja setmanals, i no 40 com fins ara. Això vol dir treballar mitja hora menys al dia. Un cop aprovada la mesura, ara ha d’anar a votació al Congrés, on no té majoria.

Quan falta poc perquè faci un mes del fatídic 29 d'octubre, la normalitat està lluny d'imperar a les zones afectades per la DANA. Per això el consell de ministres d'aquest dijous ha aprovat un tercer paquet d'ajudes per als damnificats pel temporal al País Valencià que mobilitzarà 2.274 milions d'euros. Sumats als dos decrets anteriors –el primer amb 10.600 milions i el segon amb 3.765–, la xifra per impulsar la recuperació s'eleva a 16.648 milions d'euros. El govern espanyol no descarta continuar-la ampliant i, alhora, prepara el terreny per estar més preparats per afrontar una nova catàstrofe. Per això, el ministeri de Treball ha afegit al tercer decret un nou permís perquè en el futur els treballadors d'arreu de l'Estat no s'exposin a cap perill en cas d'emergència pel temps.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts la modificació del reglament sobre la comercialització d'equips radioelèctrics, de manera que tots els nous carregadors d'aparells electrònics hauran de ser USB tipus C o, altrament dit, el carregador universal. Així doncs, el govern espanyol acata les ordres de Brussel·les i, a partir del 28 de desembre del 2024, tots els carregadors de telèfons mòbils, tauletes, càmeres, auriculars, altaveus o videoconsoles portàtils, entre d'altres, hauran de ser de tipus C.

La despesa en defensa és una font de discrepàncies en el si del govern espanyol. Mentre que el PSOE està compromès amb augmentar-la, Sumar no comparteix la política d'ampliar les partides destinades al pressupost militar. Així ho va expressar la formació de Yolanda Díaz en el si del consell de ministres, que aquest dimarts va aprovar per la via d'urgència i sense fer-ne publicitat una inversió de 1.129 milions d'euros per incrementar la "reserva estratègica disponible" de l'Estat i reforçar les seves "capacitats de diversos sistemes d'armament, material, munició i equipament militar" davant el context internacional "incert i inestable".

Un nació es construeix a partir de mites fundacionals i un estat amb institucions. En el cas català equival a parlar de Guifré el Pilós i la llegenda de les quatre barres però també del 19 de desembre del 1359, data de creació de la Generalitat. En el cas espanyol els mites són més boirosos (de Viriat a Pelai d'Astúries) però la institucionalització és molt més recent. Ara just fa 200 anys, per exemple, de la creació de dues autèntiques estructures d'estat: el consell de ministres i la policia.

Primer va ser la crisi sanitària del covid-19 i després l'esclat de la guerra a Ucraïna. L'impacte econòmic d'aquests dos esdeveniments ha estat tan pronunciat que el govern espanyol fa temps que prorroga l'anomenat escut social o decret anticrisi, un paquet de mesures econòmiques i socials per protegir famílies i empreses que s'ha anat adaptant en funció del context. Aquest dimecres ha tornat a tocar. Després d'una dura negociació entre els dos socis de la coalició, el PSOE i Sumar, el consell de ministres ha aprovat una nova pròrroga de gran part de les mesures que estaven en vigor, mentre que d'altres les ha modulat i algunes les ha retirat. Totes es publicaran demà dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), on es recollirà la lletra petita.

Esperem que hagin tingut un bon Nadal i bon dia de Sant Esteve.

El PSC viu un moment dolç. Vuit anys després de tocar fons amb el seu pitjor resultat en unes eleccions catalanes, els socialistes tornen a governar a la Moncloa, tenen 130 alcaldies a Catalunya (incloent-hi Barcelona, la joia de la corona) i són la primera força al Parlament. Recuperat el múscul més enllà del cinturó roig, ara l’objectiu és la Generalitat. Però, tot just després de l'eufòria per la investidura de Pedro Sánchez, la sorpresa va saltar aquesta setmana en fer-se pública la composició del consell de ministres: el PSC passava de tenir-hi dos ministres (Miquel Iceta i Raquel Sánchez) a un. L’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu assumia la cartera d’Indústria després d’anys fora de la primera línia política. El seu nom, que no era en cap travessa, va ser un suggeriment del mateix Salvador Illa. Precisament, aquest dissabte, el primer secretari del PSC ha anunciat que optarà a la reelecció per liderar el partit en el congrés del març. "Ara toca Catalunya, constatar que Catalunya ha girat full a 10 anys perduts", ha afirmat.

Després de dies d'especulacions, Pedro Sánchez ha anunciat finalment quina serà la composició del nou executiu espanyol. Manté 22 ministeris (12 els ocuparan dones), amb alguns canvis en el repartiment de competències, però mantenint el nucli dur de l'anterior legislatura, tot i renovar la fesomia de pràcticament la meitat dels titulars. Finalment hi haurà 13 ministres de l'anterior legislatura, després de la ronda de trucades que el president ha anat fent des que la majoria plurinacional el va investir dijous passat. L'executiu de coalició amb Sumar haurà de confrontar l'oposició enfurismada de PP i Vox així com aprofundir en el programa de reformes iniciat fa quatre anys.

El consell de ministres ha aprovat en reunió extraordinària aquest divendres posar un topall al preu del gas que s'utilitza per generar electricitat. Una mesura que, segons ha detallat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, aconseguirà rebaixar de mitjana un 38% el preu de l'electricitat en el mercat majorista, i de la qual es beneficiaran tots els usuaris domèstics i empresarials, independentment de si estan en el mercat regulat o no, tot i que els primers ho notaran immediatament i els segons de forma progressiva. La mesura permetrà, segons Ribera, que d'un preu de mitjana actual del megawatt hora (MWh) de 210 euros al mercat majorista es baixi fins als 130 euros de mitjana.

El consell de ministres ha donat llum verda aquest dimarts al decret que implementa l’ensenyament per competències al batxillerat i que permetrà l’obtenció del títol amb un suspens si així ho autoritzen els equips docents. Aquesta normativa actualitza la llei orgànica de modificació de la Loe (Lomloe), també coneguda com a llei Celaá, i els canvis s'implementaran a partir del curs vinent (2022-2023) a primer de batxillerat i el curs següent (2023-2024) a segon. Els principals canvis són els següents:

Sentir a parlar de concursos de creditors no és bon senyal. Quan es posen de moda vol dir que alguna cosa no funciona a l'economia i, en particular, a les empreses. De fet, la crisi del covid-19 ha disparat aquestes situacions. Perquè les companyies estan obligades a presentar un concurs de creditors quan estan en una situació d'insolvència, és a dir, quan no poden fer front als pagaments perquè són superiors als diners disponibles.