Crisi de preus

Transport, aliments i habitatge: PSOE i Sumar tanquen els serrells del nou escut social

La pròrroga del decret inclou la bonificació al transport públic per a tota la població segons fonts de Sumar

4 min

MadridEl consell de ministres d'aquest dimecres té previst aprovar una nova pròrroga de l'escut social desplegat fa més d'un any per afrontar la crisi energètica i de preus –decau aquest 31 de desembre i només aquest 2023 ha suposat uns 45.000 milions d'euros– i els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, continuen negociant a contrarellotge els últims serrells de les mesures que s'hi inclouran i que aquest migdia anuncia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El desacord principal de les darreres hores entre els dos socis de govern han estat les ajudes que afecten el transport públic. Sánchez ja va anunciar la gratuïtat dels abonaments del transport públic per a menors, joves i aturats a partir de l'1 de gener del 2024, però des de Sumar han pressionat perquè el PSOE fos més ambiciós i que aquesta bonificació arribés a "més col·lectius", expliquen fonts de la formació que lidera Yolanda Díaz. Les mateixes fonts asseguren que finalment la bonificació dels abonaments serà per a tota la població.

Al llarg d'aquest 2023, l'Estat ha bonificat els abonaments de Renfe i, per tant, de serveis com Rodalies, a totes les persones. Alhora, fins ara el govern espanyol també ha aportat una part de la bonificació (un 30%) dels abonaments del transport públic urbà i interurbà, mentre que les administracions autonòmiques i locals hi han aplicat una rebaixa de com a mínim un 20%. Una mesura que, ara per ara, tampoc està confirmat si es mantindrà o no. L'altra incògnita vinculada al transport i que es resoldrà aquest dimecres és què passarà amb la subvenció als carburants per a alguns sectors professionals.

Normalització de preus

El nou decret de mesures arriba en un escenari molt diferent del de fa un any, quan la inflació general fregava el 10%. Els últims mesos ha anat descendint fins a acostar-se als objectius del Banc Central Europeu (el 2%). També els preus dels combustibles fòssils, com és el cas del gas, i els de l'electricitat s'han allunyat dels registrats els mesos posteriors a l'esclat de la guerra a Ucraïna. Tanmateix, són preus que continuen lluny dels registrats molt abans de la guerra a Ucraïna, cosa que encara pressiona famílies i empreses, que també es veuen escanyades per la pujada dels tipus d'interès per part del BCE. És per això que el govern espanyol no vol córrer massa: si bé té coll avall que cal adaptar les mesures, i per això es parla d'un escut social "parcial", no les farà desaparèixer d'un dia per l'altre. Això últim també suposaria un rebot més pronunciat de la inflació.

Des de Sumar també han assenyalat "discrepàncies" pel que fa als impostos extraordinaris a la banca i les energètiques, sobretot aquest últim. Aquests tributs es van aprovar precisament per afrontar el cost de les mesures desplegades i estaran en vigor tot el 2024. Des de les files socialistes, però, no es pronuncien, i tampoc ho fan des dels ministeris esquitxats per aquests dos gravàmens, el de Transició Ecològica i el d'Hisenda.

Cal tenir en compte que el govern espanyol ja ha obert la porta a una revisió dels impostos extraordinaris a la banca i les energètiques, tot i que no ha precisat quan serà ni en quina direcció. Fonts d'Hisenda recorden que actualment aquests impostos estan en vigor –no decauen fins al desembre del 2024– i, per tant, poden no rebre cap modificació i mantenir-se tal com estan ara. Fins ara, tant la banca com les energètiques, però, s'han mostrat contràries a aquests tributs.

Aquestes, però, són només algunes de les incògnites al voltant d'un gran decret aprovat el desembre del 2022, tot i que algunes mesures feia mesos que estaven en vigor, i prorrogat ja aquest estiu. El govern espanyol també ha de decidir si manté el topall a la bombona de butà o les rebaixes dels impostos de la factura de la llum o el gas, entre altres qüestions. Precisament, el Banc d'Espanya ha calculat aquesta setmana que si el govern espanyol decidís mantenir tot el 2024 aquesta rebaixa pel que fa als impostos del rebut elèctric i del gas, el cost estimat per a les arques públiques seria d'uns 3.000 milions d'euros. Alhora, però, ajudaria a mantenir la via decreixent de la inflació, tot i que la seva retirada es traduirà tard o d'hora en un lleuger rebot, recorden des de l'organisme supervisor.

Desnonaments i rebaixa de l'IVA dels aliments

Amb tot, Sánchez ja ha confirmat que durant sis mesos més, fins al juny del 2024, es mantindrà la rebaixa de l'IVA del 4 al 0% per als aliments de primera necessitat –com el pa, la llet, els ous o les fruites i verdures i els cereals– i del 10 al 5% per a l'oli d'oliva, l'oli de gira-sol i la pasta.

Més enllà del PSOE i Sumar, la negociació del decret també està esquitxant altres partits. Aquest dimarts al matí EH Bildu ha anunciat un acord amb el govern espanyol per mantenir la "prohibició" dels desnonaments de les persones vulnerables tot el 2024, una mesura que es va posar en marxa amb la pandèmia de covid-19, és a dir, l'any 2020.

La formació abertzale considera que es tracta d'una mesura "imprescindible" en un escenari de crisi de l'habitatge a tot l'Estat fruit de l'increment dels preus dels lloguers. De fet, aquest 2024 l'actualització anual de les rendes no podrà ser superior al 3%, tal com es recull a la llei d'habitatge. EH Bildu també ha arribat a un acord per prohibir els talls de subministraments bàsics (llum, aigua i gas) i ampliar la tarifa regulada de gas TUR4 per a les calderes comunitàries.

El PP exigeix una reunió

A qui no agrada la negociació del decret de mesures és al PP. Aquest dimarts els populars han denunciat que el govern espanyol no els està informant de quines propostes mantindrà i han demanat una reunió amb les ministres Teresa Ribera i María Jesús Montero per negociar. En roda de premsa, el vicesecretari d'economia dels populars, Juan Bravo, i la vicesecretària de desenvolupament sostenible, Paloma Martín, han reclamat mantenir l'IVA reduït de l'electricitat així com l'extensió de la reducció d'aquest impost en el cas dels aliments a la carn i el peix. També continuen plantejant una deflactació dels trams de l'IRPF, cosa que el govern espanyol ja va rebutjar fa un any.

stats