En la trama del cas Montoro hi ha un element clau que els investigadors estan mirant de desxifrar: com Equipo Económico, el bufet vinculat a l'exministre d'Hisenda, va desviar els diners que presumptament pagaven grans empreses per tal que el PP aprovés lleis a mida dels seus interessos. Per fer-ho, segons el jutge, el despatx va crear un entramat de societats pantalla que li giraven factures però que, a la pràctica, no tenien ni més activitat comercial ni socis diferents dels d'Equipo Económico. D'aquesta manera, els diners no sortien del perímetre de col·laboradors de Montoro que van quedar-se el negoci quan, suposadament, l'expopular se'n va desvincular (cosa que l'instructor també qüestiona). I aquí és on agafa protagonisme la figura de Luis Miguel Triguero López, empresari expert en creació exprés de societats mercantils que no és un desconegut per a aquells que han seguit la lletra petita d’escàndols vinculats a corrupteles econòmiques i polítiques a Espanya en els últims anys.

L'empresari Fernando Martín, expresident de la promotora Martinsa i del Reial Madrid, reconeix haver pagat una comissió de 25 milions d'euros a la Gürtel per assegurar-se una adjudicació de l'ajuntament madrileny d'Arganda del Rey fa més de dues dècades, quan el PP governava al municipi. Així consta en un escrit de confessió per intentar evitar la presó al qual ha tingut accés El País i que Martín ha entregat a l'Audiència Nacional, on aquest dilluns ha arrencat el penúltim judici de la trama corrupta.

L'Audiència Nacional ha absolt aquest dimecres l'expresident valencià Francisco Camps dels delictes de tràfic d'influències i prevaricació dels quals se l'acusava arran dels contractes a l'empresa Orange Market, en la branca valenciana de la trama Gürtel. L'arxiu ha permès que el polític conservador tanqui 15 anys de processos judicials, dels quals sempre se n'ha sortit sense cap condemna tot i que, alhora, el PP valencià està condemnat per finançament il·legal. Tampoc l'han esquitxat les sentències contra diversos exconsellers del seu executiu com Rafael Blasco, Milagrosa Martínez o Víctor Campos, ni les que han afectat altres dirigents autonòmics populars com ara Carlos Fabra. Alguns altres, com l'expresident de les Corts Juan Cotino o l'exalcaldessa de València Rita Barberá, van morir abans que es dictés sentència.

Aquest dilluns es va reprendre a l'Audiència Nacional el judici, amb la lectura dels informes finals de l'acusació i la defensa, contra més d'una vintena d'acusats en la trama Gürtel. La Fiscalia ha situat l'expresident valencià, Francisco Camps, com el "pacient zero" que va oferir a la trama Gürtel traslladar-se a la Comunitat Valenciana, on "va colonitzar" i "parasitar" les institucions de la Generalitat.

L'ex número 2 del PP valencià, Ricardo Costa, ha afirmat aquest dimarts que l'excap del Consell, Francisco Camps, estava al corrent del finançament il·legal de les campanyes electorals dels populars i que l'empresari Álvaro Pérez, el Bigotes, el cap d'Orange Market, la branca valenciana de la Gürtel, va rebre adjudicacions "del partit i del govern" autonòmic per indicacions de Camps.

"No sabia de l'existència de l'empresa Orange Market" fins que els mitjans de comunicació van informar sobre el cas Gürtel, "no era amic" d'Álvaro Pérez –l'exlíder de la xarxa corrupta al País Valencià– i, sobretot, "no" va ordenar que adjudiquessin a la trama un expositor a Fitur 2009. Aquest ha estat l'eix de la declaració de l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps en el judici que ha d'esbrinar si l'excap del Consell va ordenar que l'administració autonòmica contractés la Gürtel per saldar part dels 800.000 euros que el Partit Popular autonòmic devia a l'empresa.

"Jo li demanava a Paco Camps que m'ajudés i ell m'ajudava". Així ha resumit Álvaro Pérez, el Bigotes, el cap d'Orange Market, la branca valenciana de la Gürtel, la relació que mantenia amb l'expresident valencià Francisco Camps i gràcies a la qual la trama hauria aconseguit contractes amb la Generalitat per pagar els treballs que va fer al PP. La confessió s'ha produït aquest dilluns en una nova sessió del judici que ha d'esbrinar si l'excap del Consell va ordenar adjudicar a la xarxa corrupta un expositor de la Generalitat a Fitur 2009 per saldar part dels 800.000 euros que el PP autonòmic devia a la companyia.

Tota la tensió acumulada per l'expresident valencià Francisco Camps els darrers anys ha esclatat avui a les portes de l'Audiència Nacional quan s'ha encarat al líder de la Gürtel, Francisco Correa: "Fill de puta, em vols arruïnar la vida!", li ha etzibat al final de la sessió del judici que se segueix contra ell a Madrid. El procés judicial pretén esbrinar si l'excap del Consell va ordenar adjudicar a la Gürtel un expositor de la Generalitat a Fitur 2009 per saldar part dels 800.000 euros que el PP autonòmic devia a l'empresa.

Els magistrats de l'Audiència Nacional han decidit ajornar, fins dilluns de la setmana vinent, l'inici del judici en què l'expresident valencià Francisco Camps està acusat dels delictes de prevaricació i frau per l'adjudicació a la trama Gürtel d'un expositor de la Generalitat en Fitur 2009. Amb aquest contracte el PP hauria pagat part dels 800.000 euros que la formació conservadora devia a la xarxa corrupta.

Aquest diumenge s'ha clausurat a Madrid l'última edició de la Fira Internacional de Turisme (Fitur). Hi han passat centenars d'alcaldes, diputats, consellers i presidents autonòmics i estatals delerosos de promocionar els atractius dels seus territoris. Ben pocs hauran estat conscients, però, que l'adjudicació l'any 2009 d'un expositor en aquest mateix certamen farà que aquest dilluns l'expresident valencià Francisco Camps torni a seure al banc dels acusats.

Alberto Núñez Feijóo ja té la seva condemna per corrupció com a president del PP. La de la primera època de la Gürtel va acabar amb el govern de Mariano Rajoy, la de la caixa B va esclatar durant el lideratge de Pablo Casado i ara arriba la derivada de la mateixa trama corrupta a la localitat madrilenya de Boadilla del Monte, on l'adjudicació de contractes públics al grup empresarial de Francisco Correa a canvi de comissions per a càrrecs del partit es va establir com a modus operandi entre el 2001 i el 2009. El principal condemnat és l'exalcalde Arturo González Panero, a 36 anys i 11 mesos de presó, però el PP haurà de pagar 204.198 euros com a responsable a títol lucratiu.

Del 17 de gener al 23 de maig del 2023. Aquestes han sigut les dates fixades per la secció segona del penal de l'Audiència Nacional per al judici a l'expresident valencià Francisco Camps per l'adjudicació a l'empresa Orange Market –filial valenciana de la Gürtel– del muntatge de l’expositor del pavelló del País Valencià a Fitur 2009.

Els maldecaps del PP als tribunals no s'aturen. Després de la sentència recent sobre les reformes pagades amb diners de la caixa B de la seu de Génova, aquest dimarts ha arrencat el tercer judici de la trama Gürtel que esquitxa el partit. A la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares es jutja la peça de corrupció sobre Boadilla del Monte, un dels ajuntaments madrilenys que entre el 2001 i el 2009 va posar en pràctica les adjudicacions a empresaris a canvi de regals o comissions per a dirigents del PP sota la batuta de l’empresari Francisco Correa.

Mariano Rajoy ha deixat de ser invisible per a la Fiscalia Anticorrupció. Mai en els seus escrits en els múltiples casos de corrupció del PP, dirigits a jutges instructors o magistrats de la sala penal de l’Audiència Nacional, la Fiscalia Anticorrupció havia apuntat directament al president del govern.

L'acta del jutge Manuel García-Castellón reflecteix una doble actitud. D'una banda, defensa María Dolores de Cospedal i il seu marit, Ignacio López del Hierro, enfront de la pretensió de la Fiscalia Anticorrupció, cursada el 4 de setembre de 2020, de citar-los com a investigats/imputats. I, de l'altra, admet que les anotacions en les noves agendes del comissari José Manuel Villarejo trobades a casa seva -període 2007-2016- incorporen possibles vinculacions de tots dos amb la trama Kitchen.

Després de l'extresorer del PP Luis Bárcenas, ara el líder de la Gürtel, Francisco Correa. L'empresari també ha decidit presentar un escrit de confessió a la Fiscalia Anticorrupció en el qual dona per bona l'acusació sobre la segona època de la Gürtel (2005-2009) i avala que va fer d'intermediari per facilitar adjudicacions a determinades empreses a canvi que responsables polítics dels ajuntaments de Boadilla del Monte i Majadahonda s'enduguessin comissions. Si Bárcenas va confessar dies abans que comencés el judici sobre la caixa B del PP, Correa ho fa a mesos vista, amb dos escrits a mà avançats per El País i El Mundo aquest dilluns, un amb data del 25 de novembre del 2020 i l'altre d'aquest passat diumenge.

Luis Bárcenas continua esbombant informació i aquest dimecres qui n'ha resultat esquitxada ha sigut l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. L'extresorer del PP l'ha implicat en el cobrament de diner negre vinculat a donacions d'empresaris en el marc de la trama Púnica, que investiga el presumpte finançament irregular del PP de Madrid i sobre la qual ha declarat com a testimoni davant el jutge Manuel García Castellón. En aquest cas, però, no hauria sigut una desviació per a complements salarials, sinó un sobre de 60.000 euros que s'haurien dedicat a sufragar despeses de la campanya de les eleccions autonòmiques del 2007 –uns comicis que Aguirre va guanyar per majoria absoluta–. Segons informen alguns mitjans, l'extresorer del PP ha identificat com a donant el president de la constructora Ploder, Luis Gálvez, empresa que l'any 2005 va ser beneficiària de l'adjudicació pública de la construcció de l'Hospital Infanta Leonor de Madrid per part de l'administració Aguirre.

L'Audiència Nacional comença els tràmits perquè es tornin a les arques públiques de l'Estat 50 milions d'euros dels líders de la Gürtel en comptes bancaris de Suïssa. Els principals condemnats de la primera època d'aquest cas de corrupció, que va provocar la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, són l'empresari Francisco Correa, Pablo Crespo –exsecretari d'organització del PP de Galícia– i l'extresorer de la formació Luis Bárcenas, de qui es van bloquejar els comptes durant la instrucció del cas. Després que el Tribunal Suprem emetés la sentència ferma del cas, l'Audiència Nacional ha firmat un decret d'execució perquè els condemnats facin front a la "responsabilitat civil i altres responsabilitats pecuniàries".

L'Audiència Nacional ha condemnat a penes de fins a 15 anys de presó els principals responsables de la trama Gürtel per la visita del papa Benet XVI a València el 2006. La pena més alta és per a l'exdirigent del PP gallec i mà dreta de Francisco Correa, Pablo Crespo, a qui el tribunal condemna a 15 anys i 5 mesos de presó. Al líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, el tribunal li imposa 13 anys i 7 mesos de presó, i a Álvaro Pérez, conegut com el Bigotes, el condemna a 6 anys i 9 mesos de presó. Tots tres ja estaven condemnats per altres peces del cas Gürtel.

Avenç en la peça principal de la Gürtel a l'Audiència Nacional. El jutge José de la Mata ha acordat l'obertura de judici oral contra 26 persones físiques per presumptes delictes contra la hisenda pública, falsedat documental i blanqueig de capitals, entre els quals destaquen els líders de la trama: l'empresari Francisco Correa i l'exsecretari d'organització del PP gallec Pablo Crespo, tots dos ja condemnats per la primera etapa de la Gürtel, que va motivar la moció de censura contra Mariano Rajoy l'any 2018. Correa i Crespo han d'afrontar unes fiances en concepte de multes de fins a 33,6 milions d'euros i la suma total de les imposades a tots els acusats ascendeix a gairebé 200 milions. En una interlocutòria dictada aquest dimecres, el magistrat també envia a judici un total de 20 persones jurídiques com a responsables civils subsidiaris.