El Barcelona SC ha confirmat la mort de Mario Pineida (33 anys), futbolista del club equatorià, que hauria estat assassinat a trets a la ciutat de Guayaquil (Equador). Pineida havia denunciat les xarxes socials hores abans d'haver sigut assassinat l'incompliment per part club del pagament del seu sou i el d'altres jugadors del primer equip des de desembre del 2024.

Dur revés per a Daniel Noboa. L'Equador ha rebutjat totes les propostes presentades pel president en un referèndum que buscava fer una reforma profunda de la Constitució del país. El no ha estat rotund en les quatre propostes: permetre que s'establissin bases militars estrangeres al país, permetre finançar els partits amb diners públics, reduir el nombre de diputats i convocar una assemblea constituent que en última instància permetés elaborar una nova Constitució.

És la droga que més preocupa avui dia. Durant els últims quatre anys el mercat de la cocaïna mundial no ha parat de créixer, i l’any 2023, d’acord amb les xifres que han fet públiques aquest dijous les Nacions Unides, la cocaïna va assolir rècord en producció, confiscacions, consum, tractaments i morts relacionades. "La cocaïna augmenta, augmenta i augmenta; és un problema mundial", resumeix Thomas Pietschmann, investigador des de l’any 1997 de l’Oficina de Droga i Crim de les Nacions Unides (UNODC).

El president de l’Equador, Daniel Noboa, ha renovat aquest diumenge el seu mandat en la segona volta de les eleccions al país amb gairebé el 56% del suport, davant la successora de Rafael Correa, Luisa González, que ha obtingut poc més del 44% dels vots i ha dit que no reconeix els resultats, al·legant frau electoral. La candidata progressista ha anunciat que demanarà al Consell Nacional Electoral (CNE) que es faci un recompte dels vots i que s’obrin les urnes: “L’Equador està vivint una dictadura”, ha dit des de la seu electoral, a Quito, i ha parlat del “frau més grotesc de la història”. La presidenta del CNE, Diana Atamaint, s’ha afanyat a confirmar els resultats que donaven Noboa per vencedor i ha dit que “la democràcia s’enforteix quan es respecta la veu del poble”.

L’Equador vota aquest diumenge en la segona volta d’unes eleccions presidencials que evidencien la polarització que viu el país sud-americà. Daniel Noboa, l’actual president –actualment el més jove del món, amb només 37 anys– i candidat per Aliança Democràtica Nacional (ADN), es disputa el càrrec amb Luisa González, hereva de Rafael Correa i candidata per Revolució Ciutadana (RC), després d’una primera volta al febrer en què només els van separar 17.000 vots i Noboa es va imposar amb un 44,15% del suport davant del 44% de González. La resta de candidats en van quedar fora i seran precisament els seus vots els que definiran el futur de l’Equador aquest diumenge. L’eix clau en aquestes eleccions i la principal preocupació dels equatorians és clara: una crisi d’inseguretat sense precedents relacionada amb el narcotràfic, que va començar després de la pandèmia i que avui situa l’Equador com el país amb més morts violentes a l’Amèrica Llatina.

A Segur de Calafell, una població de Tarragona que amb prou feines arriba als 15.000 habitants, portaven una vida discreta i s'amagaven amb l'ajuda d'un nom fals. Però al seu país d'origen, l'Equador, eren uns dels delinqüents més buscats. Sobretot el primer dels germans, conegut com el comandant Willy, un narcotraficant i terrorista que ha sembrat en més d'una ocasió el pànic a l'estat sud-americà. Ho va fer el gener d'aquest any quan, segons la policia, va ordenar l'assalt a una televisió pública de Guayaquil, TC Televisión. La imatge va fer la volta al món: homes encaputxats i armats encanyonant un presentador en un plató. El comandant Willy estava darrere de tot, igual que de l'assassinat a trets del fiscal que va començar a investigar aquell assalt com un acte de terrorisme. Finalment la policia l'ha localitzat: no estava a l'Equador, sinó amagat a Catalunya, en una casa de Segur de Calafell.

Les Galápagos són un dels pocs llocs del planeta on encara regnen els animals. Tots els turistes que hi arriben, de fet, ho fan més interessats en les bestioles que no pas en les persones. Quan fa unes hores que ets a les Galápagos vas normalitzant que un lleó marí estigui prenent el sol en un banc del passeig marítim o que una iguana et miri de reüll mentre demanes un gelat. Els animals són per tot arreu. És un paradís per a qui estima la natura. I també tot un repte per al planeta, ja que protegir-les costa. El parc nacional de les Galápagos va crear-se el 1959, incloent-hi 40 milles nàutiques al voltant de cada illa, però fa pocs anys, a petició dels habitants de les illes, es va ampliar l’àrea protegida al mar per crear la reserva marina Hermandad, que connecta amb les aigües territorials de Costa Rica, Panamà i Colòmbia. La idea era crear un gran passadís per protegir els moviments dels peixos entre el continent i les illes, ja que els pescadors s’esperaven al voltant del parc natural, per pescar durant els moviments migratoris dels bancs de peixos o les balenes, abans que entressin en aigües protegides. Altres, directament se salten la llei, com va passar el 2017 amb el pesquer xinès Fu Yuan Yu Leng 999, enxampat amb 300 tones de pesca il·legal dins de les aigües del parc.

Les ambaixades són suposadament un territori inviolable, però aquest principi del dret internacional ha saltat pels aires. Dos governs que es presenten com a democràtics han protagonitzat aquests dies accions armades contra seus diplomàtiques en latituds molt llunyanes. L'1 d'abril l'ambaixada de l'Iran a Síria va ser bombardejada, tot apunta que per Israel, en un atac que va matar set alts comandaments de la Guàrdia Revolucionària Islàmica. Quatre dies més tard, la policia de l'Equador assaltava l'ambaixada mexicana a Quito per detenir l'exvicepresident del país, condemnat per corrupció, que s'hi havia refugiat des del desembre. Ho ha denunciat aquest dijous Mèxic davant el Tribunal Internacional de l'ONU, després d'haver retirat els seus diplomàtics en senyal de protesta. En resposta a l'atac de Damasc, l'Iran també va amenaçar amb l'ull per l'ull i Israel ha tancat totes les seves ambaixades. La Convenció de Viena, que estableix la immunitat de les missions diplomàtiques, queda en paper mullat. I el tema té implicacions més greus del que sembla a primera vista.

De nord a sud, un per un, tots els països americans –i també d'altres continents– han condemnat l'operació policial de l'Equador a l'ambaixada de Mèxic a Quito de divendres passat. La policia equatoriana va irrompre a la seu diplomàtica i es va endur detingut l'exvicepresident equatorià Jorge Glas, a qui Mèxic havia concedit l'asil. Un bloc del Mercosur ha demanat suspendre l'Equador com a associat i Nicaragua ha trencat relacions amb Quito, com ja va fer ahir Mèxic. L'ONU, l'Organització d'Estats Americans (OEA) i també la Unió Europea (UE) han condemnat la "violació" de les instal·lacions diplomàtiques, protegides per la Convenció de Viena. Però el president de l'Equador, Daniel Noboa, ha defensat l'operatiu per detenir l'exvicepresident assegurant que la condemna judicial que pesava contra Glas preval sobre una condició d'asil polític. Jorge Glas, detingut divendres a la nit, havia estat condemnat per suborn i corrupció i continua sota investigació per altres possibles delictes.

Crisi diplomàtica entre Mèxic i l'Equador. El govern mexicà d'Andrés Manuel López Obrador ha suspès la seva relació diplomàtica amb Quito després que divendres a la nit la policia equatoriana entrés a l'ambaixada mexicana al país i s'emportés detingut l'exvicepresident equatorià Jorge Glas, que hi estava refugiat i a qui Mèxic havia concedit l'asil.

Ja fa un mes del segrest a punta de pistola i en directe a la televisió pública d’Equador. El país continua amb toc de queda i el president ha declarat la guerra al crim organitzat. Avui a l’ARA en parlem amb la investigadora sènior del CIDOB per a l’Amèrica Llatina, Anna Ayuso.

El fiscal que investigava l'assalt d'un grup armat a un canal de televisió a l'Equador la setmana passada ha estat assassinat aquest dimecres a trets a Guayaquil, segons ha confirmat la Fiscalia del país. César Suárez tenia oberts casos relacionats amb el narcotràfic, el terrorisme i la delinqüència organitzada.

Aquest dijous, el canal equatorià TC Televisión recuperava les emissions després del segrest que van patir dimarts per part d’un grup armat, enmig de l’esclat de violència al país provocat per bandes criminals vinculades amb el narcotràfic. La periodista Saskia Bermeo donava la benvinguda als espectadors –“El Noticiero está de vuelta en el mismo espacio donde quisieron silenciarnos”– i llençava un missatge de profund agraïment a les forces militars i policials que els van rescatar poc després que ocupessin els estudis en directe. Amb la veu trencada per l’emoció, Bermeo posava en valor els cossos de seguretat del país. Els atribuïa el rol d’herois enmig del clima de por i confusió que està causant aquesta violència. De fet, els retornava l’autoritat. També va fer una crida a la unitat “para poder recuperar a nuestro país” i insistia que “apoyamos todas las iniciativas positivas que nos puedan regresar el Ecuador que merecemos”.

Parlem cada dia, i amb raó, de les guerres a Gaza i Ucraïna. Però parlem poc d'una guerra tan infinita com el conflicte del Pròxim Orient, encara que molt més rendible: la guerra contra les drogues. Ens crida l'atenció de tant en tant, com aquests dies, amb el caos a l'Equador. I ens n'oblidem de seguida. Sembla que ens sigui igual que aquesta “guerra” sigui la principal font planetària de corrupció i que estigui devorant tants països llatinoamericans. La droga és dolenta, no? Doncs cal seguir amb la guerra i mirar cap a una altra banda.

Ja fa dies que es parla de l'Equador com un estat fallit on el crim i la violència estan fora de control. Però ningú esperava un episodi com el de dimarts, on una banda criminal va assaltar en directe un canal de televisió a Guayaquil, la segona ciutat del país. Aquest fet, propi del realisme màgic, és la gota que fa vessar el got. 

Les xarxes de narcotràfic han desencadenat una espiral de terror i violència sense precedents a l'Equador. El president del país, Daniel Noboa, ha declarat l'estat de guerra davant dels atacs fets pels càrtels en diversos llocs del país –que han deixat almenys onze morts– i ha ordenat el desplegament de l'exèrcit i la policia per acabar amb els grups del crim organitzat, als quals ha declarat terroristes. Deu homes encaputxats han irromput dimarts a la nit en una televisió de Guayaquil i han pres com a ostatges un grup de treballadors a punta de pistola: mentre els periodistes els imploraven en directe que no els fessin mal s'han sentit alguns trets, fins que s'ha tallat el senyal. La policia, alertada via SMS, ha detingut 14 persones per l'assalt a la televisió i ha alliberat els ostatges. També s'han assaltat diverses comissaries i casernes de bombers. Diversos atacs diferents en diversos punts de Guayaquil durant tot el dia de dimarts van deixar onze morts, segons la premsa local.

Santiago Peralta és una rara avis. Ell i la seva companya, Carla Barbotó, van crear fa poc més de 20 anys Paccari, una empresa xocolatera. Els dos són de l’Equador i es van adonar que els països desenvolupats es quedaven el negoci i el productor de cacau la misèria. Van decidir trencar l’esquema i prendre una mesura que no havia pres mai ningú abans al seu país: triplicar el que es pagava a l’agricultor. El resultat va ser que Paccari és considerada una de les millors xocolates del món, han guanyat desenes de premis als International Chocolate Awards, els Oscars de la xocolata, i els millors cuiners la volen al seu restaurant. Però aquest no és el seu principal objectiu: “No volem ser la millor xocolata del món, volem ser la millor xocolata per al món" és el seu lema.

Amb 35 anys, l’empresari Daniel Noboa serà el president més jove de la història de l’Equador. Tal com pronosticaven les enquestes, el multimilionari de centredreta s’ha imposat amb un 52,2% dels suports a la seva rival, Luisa González, hereva de la Revolució Ciutadana de l’expresident Rafael Correa (2007-2017), que s’ha quedat amb el 47,7% dels vots, amb el 92,2% escrutat.

Tal com havien pronosticat les enquestes, la candidata Luisa González, hereva de la Revolució Ciutadana de l’expresident Rafael Correa (2007-2017), ha guanyat la primera volta de les eleccions a l’Equador (el 33,1% dels vots amb el 78% escrutat) que s'han celebrat aquest diumenge. El segon candidat més votat ha estat l’empresari Daniel Noboa, que, en canvi, sí que ha estat la sorpresa de la nit (24,1% dels vots). El polític, de centredreta, el més jove dels vuit que competien, es disputava la segona posició amb Christian Zurita (16,2%), substitut de Fernando Villavicencio, assassinat el passat 9 d’agost; amb Jan Topic (14,6%), conegut com el Bukele equatorià, i amb Otto Sonnenholzner (7,1%), exvicepresident de Lenín Moreno (2017-2021), que han quedat en tercera, quarta i cinquena posició, respectivament.

L’Equador celebra aquest diumenge les eleccions presidencials i legislatives més anòmales des del retorn a la democràcia el 1979. L'assassinat del candidat a la presidència Fernando Villavicencio a Quito –el quart d'un representant polític en menys d'un mes–, ha commocionat profundament la societat, que viu la pitjor crisi de seguretat de la seva història recent. Els comicis se celebraran sota l’estat d’excepció decretat pel govern durant 60 dies, que ha comportat el desplegament de les forces armades a més del 60.000 policies del país i la suspensió de drets fonamentals com la inviolabilitat del domicili.