Mentre míssils, bombes i drons sobrevolen el golf Pèrsic, les perspectives d'una guerra encara més devastadora al Pacífic s'estan reforçant. La desescalada de la nova guerra freda entre els Estats Units i la Xina ha de convertir-se ara en la màxima prioritat mundial. Amb aquest objectiu, és essencial desmuntar un mite poderós que fa la guerra més probable: la idea que la Xina ha arribat a la prosperitat fent trampes.

Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

L'Institut Català de Finances (ICF) ha destinat 8 milions d'euros a la nova planta del grup de calderes industrials Attsu, a Riudellots de la Selva. L'empresa està especialitzada en el disseny, fabricació i comercialització de calderes de vapor, oli tèrmic i altres recipients de pressió.

L'agència d'internacionalització d'empreses industrials, The Big Move, ha fitxat l'exconseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, pel seu consell assessor. Fundada per Quico Ramió, aquesta companyia treballa amb empreses industrials que busquen créixer internacionalment i reduir els costos i els riscos. L'empresa les acompanya en tot el procés d'obertura de nous mercats, des de l'anàlisi inicial fins a l'activació comercial mitjançant un marc metodològic que integra anàlisi, definició, testatge i desenvolupament de mercat.

Codorniu (de la família Raventós des del segle XVI al fons Carlyle), Freixenet (dels Ferrer a l'alemanya Henkell), Pastas Gallo (dels Espona a Proa Capital), Cirsa (de Manuel Lao a Blackstone)... I, ara, a més d'Ercros –que passa a estar controlada pel grup industrial portuguès Bondalti després d'una opa–, Puig Brands, un grup català amb més 112 anys de vida convertit en multinacional, ha admès aquesta setmana que està en converses amb l'estatunidenca The Estée Lauder Companies, que és tres vegades més gran. Si prospera la negociació, els Puig, amb unes accions que encara no han recuperat els 24,50 euros amb els quals es van estrenar el 3 de maig del 2024, faran caixa i es podran dedicar a altres inversions. Hi ha molts precedents. El procés de pèrdua de companyies autòctones ve de lluny, com quan la família Bernat va vendre Chupa Chups a la italianoholandesa Perfetti Van Melle el 2006. Avui, fins i tot en un sector com el del cava, les dues grans, Codorniu i Freixenet tenen propietaris estrangers.

La patronal espanyola Conpymes viu un moment d'alta tensió després que José María Torres s'hagi proclamat de nou president durant una assemblea a Madrid amb la majoria de les organitzacions que en formen part, entre elles la catalana Pimec, una de les fundadores, en contra. El deteriorament de les relacions s'ha disparat de tal manera que la majoria de les patronals que hi estan vinculades promouen la ruptura amb aquesta entitat o bé aconseguir un canvi a la presidència, segons fonts properes. Torres, que encapçalava l'única candidatura a la presidència i renovació de la junta en el procés electoral que es va obrir l'octubre passat, ha optat per proclamar-se de nou guanyador durant l'assemblea de l'organització celebrada aquest dijous a Madrid, amb el gruix d'organitzacions vinculades en contra.

L'Institut Català de Finances (ICF), la banca pública de la Generalitat, ha concedit fins al dia d'avui 846 préstecs a joves de 18 a 35 anys per obtenir l'entrada per a un pis. La mitjana atorgada és de 36.332 euros i un preu mitjà de l'habitatge de 189.908 euros amb una mitjana d'edat dels beneficiaris de 29,4 anys, segons les dades presentades pel secretari general d'Economia i president de la junta de govern de l'ICF, Juli Fernández i la consellera delegada de l'entitat Vanessa Servera.

El repte no és tant crear una empresa com que duri. Les dades ho reflecteixen. Cada any es constitueixen a Catalunya unes 100.000 empreses (la dada inclou des de societats a autònoms i altres), però només n'hi ha tres que tenen més de 300 anys (Codorniu, que actualment ja no és de la família Raventós; la mateixa Raventós, que té altres negocis al sector, i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, segons el Registre Mercantil). Són dades presentades per Oriol Amat, professor de la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management (UPF-BSM) i director de l'Observatori de l'Empresa Familiar.

Frit Ravich, la companyia familiar catalana productora de patates fregides, snacks i fruits secs ha iniciat els treballs per ampliar la seva fàbrica al terme municipal de Maçanet de la Selva, al costat de la planta actual. L'any passat es va decidir la ubicació i es van enderrocar edificis adjacents a la seu central i recentment s’ha posat en marxa el projecte executiu per definir i planificar les bases del nou complex de 38.000 metres quadrats. Les noves instal·lacions garantiran la capacitat operativa de la companyia fins al 2040, segons l'empresa.

Les accions d'Indra han encapçalat aquest dimarts les caigudes a la borsa, amb un descens que ha arribat a superar el 8% i que ha acabat la sessió amb una pèrdua del 4,19%, fins als 57,100 euros. Aquesta evolució negativa els analistes l'atribueixen a les informacions segons les quals el govern espanyol, a través de la Sepi, que n'és la principal accionista, amb més del 25%, hauria sol·licitat la destitució del president de la companyia, Ángel Escribano.

Isabelle Ferreras (Bèlgica, 1975) ha estat coordinant l’Informe sobre la democràcia en el treball. El text, presentat recentment per una comissió d’experts d’alt nivell que depèn del ministeri de Treball i que ella mateixa ha dirigit, qüestiona les estructures de poder en l’àmbit laboral: “Estan connectades amb la possibilitat de viure en una societat democràtica”, reflexiona Ferreras. La investigadora belga atén l’ARA a través d’una videotrucada, mentre el ministeri ha arrencat la negociació amb els sindicats, però sense les patronals, per fer passos endavant en aquesta matèria.

El nombre de dones als comitès de direcció de les grans empreses franceses no ha parat d'augmentar en els últims anys. En el cas de les companyies del CAC 40 –l'equivalent a França de l'Íbex-35– el progrés és espectacular: si el 2008 hi havia un 6,3% de dones als comitès executius, el 2025 eren un 28,81%, segons l'estudi que ha fet l'escola de negocis Skema. Amb tot, la presència de les dones als alts càrrecs de direcció continua sent minoritària i la paritat encara està lluny.

Cinc segons, un litre. Deu segons, dos. Quinze segons, tres... i, així, l'aigua es perd pel forat de desguàs en direcció al clavegueram. Aquesta és l'escena que es repeteix cada dia a la majoria de les llars quan algú espera la sortida de l'aigua calenta a la dutxa, al lavabo o la cuina. Per posar-hi fi, empreses com les valencianes AquaReturn i Ecoidi han ideat uns dispositius que eviten aquest malbaratament i que pretenen que la reutilització passi d'un gest esporàdic al nostre pa de cada dia.

A tocar de la C-65, la carretera que uneix Girona amb la Costa Brava, s'alça la seu de l'empresa més gran de recursos amb capital espanyol de l'Estat. Cada dia contracta, des de set països, un total de 27.000 persones; 91.000 al cap de l'any. I ho fa des del polígon d'un poble surer, amb cap voluntat de deixar enrere 35 anys d'història. Es tracta d'Eurofirms, que, amb una facturació superior als 700 milions d'euros el 2025 i un creixement del 13%, és la tercera en quota del sector al conjunt d'Espanya. Però no en té prou.

El 1851, amb vint-i-dos anys, August de Muller i Ruinart de Brimont (1829-1893) va arribar a Tarragona, procedent de Reims. Pertanyent a una important família vitivinícola d’Alsàcia, De Muller va buscar una zona a Espanya a la qual no hagués arribat la plaga de la fil·loxera on va centrar la seva activitat en la criança i exportació de vins. Els volums de les seves vendes a l’exterior, amb sucursals a Bordeus i Londres, el van convertir en l’empresari de referència a Tarragona de la seva època, una ciutat en la qual durant bona part del primer terç del segle XX el comerç del vi va ser el principal estendard econòmic, enfront d’altres activitats de molta menor entitat. El port de Tarragona es va convertir en la base exportadora de De Muller.

Coca-Cola Europacific Partners (CCEP) va guanyar l'any passat 1.979 milions d'euros, un 37% més que l'exercici anterior, segons els resultats enviats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Al mateix temps ha anunciat un programa de recompra d'accions per un total de 1.000 milions d'euros.

Una mitjana de més de 500 reclamacions al dia. Aquest és el volum de queixes que gestionen els tribunals economicoadministratius –organismes adscrits al ministeri d'Hisenda–, una via imprescindible contra l'aplicació d'impostos abans de recórrer a la justícia, segons la normativa. Es tracta d'una veritable allau de feina per a aquestes entitats. Tot i això, el 2024 –segons les darreres dades disponibles– les reclamacions es van reduir un 17,87% respecte a l'exercici precedent, fins a situar-se en 196.442. En canvi, els expedients resolts, que van arribar als 222.737, van augmentar un 14,20%. Els tribunals economicoadministratius de Madrid són els que encapçalen les queixes, amb més de 33.000; seguits pels d'Andalusia, amb 31.000, i els de Catalunya, amb 30.395, les tres comunitats autònomes amb més població.

La Xina ha aconseguit els últims anys menjar-se una part del mercat que fins fa poc ocupava la indústria farmacèutica europea, fins a desplaçar el Vell Continent al tercer lloc a escala mundial en molts aspectes. És una classificació encapçalada pels Estats Units però en la qual el gegant asiàtic no para de guanyar posicions. En aquest context, Catalunya, el principal pol del sector a Espanya, amb el 44% de les plantes de producció de fàrmacs (79 de les 181 existents), i un dels principals a Europa, ha de jugar un rol important en l'esforç per millorar la innovació del ram i recuperar posicions. En aquest marc, la Generalitat i la patronal Farmaindustria treballen per impulsar la competitivitat i incrementar la innovació i l'accés dels pacients a nous tractaments. L'última trobada entre les dues parts es va produir el mes passat, amb l'assistència del president Salvador Illa, abans de la seva baixa mèdica, i la presidenta de la patronal sectorial, Fina Lladós.

Democratitzar la governança –presa de decisions– de les empreses. És la bandera que fa gairebé un any va alçar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb la creació d'un grup d'experts perquè posessin negre sobre blanc de quina manera es podia millorar la representació i participació dels treballadors en els òrgans de poder de les companyies, començant pels consells d'administració. El mandat era plantejar les línies mestres d'una reforma que garanteixi l'accés dels empleats a aquests espais i, fins i tot, a la propietat de l'empresa.

Després dels primers 10 anys des de l'escissió d'Abertis, marcada per les compres i un creixement ràpid, Cellnex encara una nova etapa. Ara se centra en focalitzar-se en els negocis bàsics, vendre els que no ho són i proporcionar rendibilitat al seus accionistes. Amb la família Benetton, a través d'Edizione, al capdavant del capital; seguida per TC, de l'inversor activista Christopher Anthony Hohn; i el fons de Singapur GIC, el seu conseller delegat a Espanya, Alfonso Álvarez, un enginyer de telecomunicacions que hi treballa des que era una filial d'Abertis, no descarta participar en algun procés de concentració del negoci de les torres de telecomunicacions i destaca la capacitat del grup de proporcionar servei fins i tot durant una inèdita apagada com la d'abril de l'any passat.