La proposta del PP de dissoldre o suspendre partits que promoguin un referèndum unilateral no prosperarà, almenys per ara. En un nou gir a la dreta, els populars aposten per desterrar de l'arena política els partidaris de la via unilateral, una iniciativa que fins ara només defensava Vox i que el Congrés dels Diputats va tombar en el primer intent dels populars d'introduir-la a través de les esmenes a la llei d'amnistia. El cas, però, ha fet reviure el fantasma de la il·legalització de Batasuna, declarada pel Tribunal Suprem el 2003 sota els auspicis del govern del PP de José María Aznar amb el beneplàcit del PSOE.

Potser perquè els periodistes tendim a explicar la política com una competició esportiva, com si cada dia es jugués un partit, passa que cada dia mirem qui són els guanyadors i els perdedors de la jornada. Si segueixen l’actualitat del Procés això és claríssim. Cada pas endavant de la Generalitat i cada resposta del govern espanyol és com una victòria o una derrota que genera el corresponent estat d’ànim.

El 27 de juny del 2002 el Congrés de Diputats va aprovar per amplíssima majoria (304 de 320 vots) la llei de partits que, un any després, serviria perquè el Tribunal Suprem il·legalitzés Batasuna. Aquesta és precisament la llei que la CUP pensa que li pot aplicar l'Estat per frenar el procés sobiranista. En una entrevista a Europa Press, la portaveu parlamentària dels anticapitalistes, Anna Gabriel, explica que al partit són conscients que, en el moment en què es comenci a tramitar la llei de transitorietat jurídica –que ha de permetre establir un marc legal català per fer el referèndum–, l'Estat podria optar per la via de la il·legalització de la CUP al·legant que l'esquerra independentista té militants investigats per sedició –Joan Coma– o per delictes contra la Corona per la crema de fotos del rei. "No ho dic des d'una perspectiva alarmista ni des d'una posició victimista. La nostra obligació és tenir en compte els diferents escenaris", argumenta, i afegeix que han de ser conscients "de com actua l'Estat".

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha acordat aquest dijous ajornar la seva resolució sobre si el judici a què va ser sotmès el que va ser portaveu de Batasuna Arnaldo Otegi -a la presó des de 2009- pel denominat "cas Bateragune" va vulnerar els seus drets fonamentals.

L'Audiència Nacional ha ajornat el judici de 35 acusats d'integració en banda armada per la seva relació amb la cúpula de Batasuna, PCTB i ANB en haver estat detinguts aquest dilluns a Madrid tres de les seves advocades en l'operació contra el 'front de presons' d'ETA.

L'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi ha visitat aquest diumenge la seva família al seu domicili d'Elgoibar (Guipúscoa), gràcies al permís penitenciari extraordinari concedit el divendres passat amb motiu de la mort de la seva sogra.

L’esquerra abertzale està de mudances. La il·legal Batasuna es prepara per omplir la closca encara buida de Sortu, dissenyada per l’advocat Iñigo Iruin amb l’ajut d’Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria i Rafa Díez per complir la Llei de Partits i tornar a fer política normalitzada, un cop les armes d’ETA han callat. Les bases independentistes han de donar forma, contingut i vida a la nova formació legalitzada la setmana passada pel Constitucional. Sortu, de moment, no passa de ser unes sigles i uns estatuts.

L'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i l'exsecretari general de LAB Rafael Díez Usabiaga han recorregut en empara davant del Tribunal Constitucional contra la seva condemna a sis anys i sis mesos de presó en el cas Bateragune. Segons han informat fonts d'aquest òrgan, el recurs va ser presentat dijous al registre del Constitucional.

Des que el 20 d'octubre ETA va anunciar la fi de la seva activitat armada, una nova era ha arribat al País Basc. Les mesures de seguretat cap a càrrecs públics i empresarials s'han relaxat i la presència de l'esquerra abertzale a les institucions s'ha normalitzat, tot i que no sense dificultats. Tot i això, els partits encara no s'han posat d'acord sobre quins han de ser els següents passos per blindar l'actual escenari i certificar la fi definitiva de la banda armada i el govern espanyol segueix defensant les pràctiques judicials i policials prèvies a l'anunci difós per la BBC i el 'Gara' fa mig any.