Fins ara el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha anat tombant tots els recursos de l'independentisme que hi han arribat. Aquest dijous no ha sigut una excepció: Estrasburg ha conclòs que Espanya no va violar els drets polítics d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull quan els va impedir exercir els seus drets com a parlamentaris durant la seva presó preventiva, quan van ser elegits diputats a les eleccions del Parlament del 2017. Per al Tribunal Europeu de Drets Humans, no hi va haver una vulneració ni del dret a les eleccions lliures ni del dret a la seva llibertat i, per tant, avala la limitació de drets que es va produir arran de la seva privació de llibertat dictada pel Tribunal Suprem.

L'homo smartphone, aquesta espècie en què ens hem convertit a còpia de passar hores enganxats a les pantalles dels telèfons mòbils, està tan acostumat als inputs ràpids que, de vegades, li costa percebre la profunditat del paisatge que ens envolta.

Durant el Procés, l'independentisme es mirava la justícia europea com l'esperança blanca davant el revés constant dels tribunals espanyols. Ara bé, a mesura que les demandes han anat arribant a Estrasburg, el tribunal europeu les ha anat tombant una a una. Tant és així que, fins ara, totes les que ha valorat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) han estat descartades, i aquesta setmana n'ha inadmès fins a tres relacionades amb l'independentisme. Queda per resoldre, però, la més rellevant: està pendent que el tribunal es pronunciï sobre els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1 d'Octubre –en què moltes fonts sí que són optimistes amb el veredicte del TEDH– i també contra el veto a Jordi Sànchez i Jordi Turull, quan estaven en presó preventiva, perquè acudissin al Parlament per la investidura l'any 2018. També la inhabilitació de l’expresident Quim Torra s'ha de resoldre.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Suïssa per la seva inacció contra el canvi climàtic en una sentència històrica feta pública aquest dimarts. És la primera vegada que aquest tribunal condemna i responsabilitza un estat per no haver fet prou en la lluita contra l'escalfament global, i la sentència, que és vinculant, pot assentar jurisprudència per als 46 països membres del Consell d'Europa. El Tribunal d'Estrasburg, en canvi, ha rebutjat dues denúncies similars, una contra França i l'altra contra 32 estats europeus, entre els quals hi ha Espanya i Portugal.

Fa sis anys que Pedro Sánchez és president i, des de fa només cinc mesos, un fervorós defensor de l'amnistia. Temps suficient per acordar amb l'independentisme la llei que acabarà amb els processos judicials derivats de l'1-O (a canvi de la seva investidura) i, abans, per eliminar el delicte de sedició o concedir els indults (a canvi de l'estabilitat parlamentària). La Moncloa defensa que la seva estratègia a Catalunya, que el 12-M sotmetrà indirectament a votació amb la candidatura de Salvador Illa, ha estat clau per a la "reconciliació" entre els catalans, però aquesta no és ni de bon tros la versió que ha donat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les condemnes (d'entre 9 i 13 anys de presó per sedició, malversació i desobediència) no van ser, segons els representants de l'Estat, ni desproporcionades ni van conculcar drets fonamentals dels acusats, ni tampoc van representar una ingerència a la llibertat d'expressió. De fet, l'escrit presentat el 12 de març a Estrasburg, al qual ha tingut accés l'ARA, defensa punt per punt la sentència dictada pel tribunal que va presidir Manuel Marchena.

A diferència del poder judicial espanyol, la presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Síofra O’Leary, ha rebutjat aquest dijous fer qualsevol comentari respecte a la llei d'amnistia que estan acabant de negociar el PSOE, ERC i JxCat, i que es votarà dimarts de la setmana que ve al Congrés. O’Leary ha advertit que els jutges no han de valorar una llei que encara no s'ha votat. "Un jutge no es pot posicionar sobre l'esborrany d'una llei abans que s'aprovi perquè seria interferir en un procés democràtic", ha avisat la presidenta en referència a la llei d'amnistia que s'està tramitant i que a l'Estat ha estat criticada des de fa mesos per associacions de jutges espanyols. "Hem de deixar que les autoritats competents a Espanya continuïn amb la seva feina", ha afegit.

El Tribunal Suprem fa temps que va tancar la causa de l'1 d'Octubre i les seves derivades, però aquesta carpeta encara és ben viva al Tribunal Europeu de Drets Humans. I no tan sols hi ha un cas: a banda de la sentència principal per sedició i malversació, els procediments més avançats tenen a veure amb la possible vulneració de drets polítics dels ex-presos, les presons preventives o fins i tot l'impediment per part del Tribunal Constitucional al Parlament de poder debatre sobre l'autodeterminació o la monarquia. Espanya, de fet, tot just comença a defensar-se davant d'Estrasburg d'aquestes acusacions, en un seguit d'escrits que, segons ha pogut constatar l'ARA, no fan ni referència a la motivació dels indults –només els cita en la descripció dels fets per l'alliberament dels presos–, ni a la reforma del Codi Penal, ni tampoc a l'amnistia, en tramitació actualment al Congrés dels Diputats.

Pedro Sánchez no en té prou amb ser president espanyol i mira més enllà. Aquest dimecres a Estrasburg s'ha erigit com el líder moral de l'esquerra europea, com l'únic capaç de fer que mitja Eurocambra s'aixequi a aplaudir-lo (no només el grup socialista, sinó també eurodiputats verds i del grup l'Esquerra). I com ho ha fet? Doncs amb la mateixa estratègia que li ha servit a Espanya per retenir el govern: confrontant amb l'extrema dreta i amb els populars europeus que són partidaris de pactar-hi, en especial el seu líder a Brussel·les, l'alemany Manfred Weber.

Pas clau per a les causes del Procés a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit els recursos que els nou ex-presos polítics van interposar contra la sentència de l’1 d’Octubre del Tribunal Suprem. Així, Estrasburg accepta estudiar les possibles vulneracions de drets fonamentals que han al·legat tots els exconsellers del Govern –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Joaquim Forn–, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exlíders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart arran del Procés. Tots acusen el Regne d’Espanya de no respectar els seus drets i col·lidir directament amb el Conveni Europeu de Drets Humans, ja que consideren que, al llarg del procediment judicial, no se’ls va respectar el dret a la llibertat de manifestació i reunió, a la presumpció d’innocència ni al jutge predeterminat per llei, entre d'altres. I ara què? Un cop el TEDH ha pres la decisió, després de dos anys d’estudi preliminar sobre l’admissibilitat, l’Estat ha de moure fitxa: Estrasburg dona a Espanya fins al 12 de gener del 2024 perquè es posicioni sobre tot un seguit de preguntes després de llegir les al·legacions dels líders independentistes. 

Un grup de dones grans de Suïssa vol aconseguir una fita històrica: que el Tribunal Europeu de Drets Humans declari l'emergència climàtica com una violació dels drets humans. El judici que podria dictaminar això ha tingut lloc aquest dimecres, en una única sessió pública de prop de tres hores que ha quedat vista per a sentència. Els 17 magistrats que conformen el gran jurat d'aquest tribunal han sentit els arguments d'aquestes dones, que després de sis anys de lluita judicial al seu propi país han decidit portar el seu govern davant de la justícia europea per reclamar-li accions més contundents contra la crisi climàtica.

La decisió de dimarts del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) marca el terreny de joc per a futures euroordres del Tribunal Suprem per la causa del Procés. La resolució permet al jutge instructor Pablo Llarena emetre noves ordres de detenció si ho vol i alhora acota en quins supòsits, en cas de sospita de vulneració de drets fonamentals, els estats poden negar-se a executar-les.

La reforma del Codi Penal té derivades a tots els tribunals que tenen a les seves mans alguna decisió pendent sobre la causa contra els líders de l'1 d'Octubre: al Tribunal Suprem, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE, Luxemburg) i també al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH, Estrasburg). Aquests darrers dies s'ha parlat molt de com influïa la derogació de la sedició en la revisió de la sentència que necessàriament farà el Tribunal Suprem un cop entri en vigor la reforma. També s'ha abordat com afecta els casos dels exiliats. Però no com pot impactar en les demandes que van presentar els expresos polítics al TEDH. D’acord amb els experts consultats, arran del canvi legal Estrasburg esperarà que el Suprem revisi les condemnes i avisen que en el cas que els líders independentistes quedessin eximits de responsabilitat penal, les demandes fins i tot podrien quedar desactivades. El futur a Estrasburg, doncs, està en part en mans de la sala presidida per Manuel Marchena.

L’independentisme sempre ha vist el seu horitzó a Europa, tant a nivell polític com judicial, i la prova és que alguns dels líders del Procés van exiliar-se fora de l’Estat per la seva desconfiança en la justícia espanyola. Els que el novembre del 2017 van entrar a la presó ja tenien la vista posada, encara que fos a llarg termini, en el Tribunal Europeu de Drets Humans. El moment ha arribat, un cop el Tribunal Constitucional ha resolt tots els recursos contra la sentència per sedició del Tribunal Suprem. I el recorregut ha deixat escletxes.

Aquest 2022 ja farà cinc anys del referèndum de l’1 d’Octubre i vuit de la consulta del 9 de novembre, però els seus efectes judicials no han arribat ni de bon tros al seu final. No només per les causes encara obertes a Espanya contra l’independentisme –desenes de càrrecs del Govern encara estan pendents de judici per l'1-O i just s’ha tancat el cas del 9-N al Tribunal de Comptes–, tampoc per la batalla judicial de l’expresident Carles Puigdemont i exconsellers a l’exili –aquesta primavera s’esperen novetats sobre el seu cas a Luxemburg–; sinó perquè el camí de les causes del sobiranisme al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tot just acaba de començar. De fet, cap de les demandes ha estat ara com ara formalment admesa a tràmit i, per tant, comunicada al govern espanyol perquè faci les al·legacions pertinents, que és un dels passos previs per estudiar a fons el cas. 

Costa discernir quants idiomes s’estan parlant alhora a la terrassa del restaurant La Corde à Linge, al costat d’un dels nombrosos i florits canals fluvials d’Estrasburg. En el temps que es triga a fer un àpat, s’hi han assegut el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, i el portaveu de l’executiu comunitari, Eric Mamer. És el més habitual un dia de ple de l’Eurocambra en una ciutat que trobava a faltar el bullici de la transhumància parlamentària, estroncat amb l’esclat de la pandèmia. La setmana passada, però, el cor europeu d’Estrasburg va començar a recuperar el pols. 

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Raül Romeva han tornat a trepitjar aquest dimarts la seu de l'Eurocambra d'Estrasburg, on han pogut accedir per la seva condició d'exeurodiputats, ja que les restriccions del coronavirus impedeixen l'entrada a visitants. Ha sigut per aquest motiu que ni l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ni les exconselleres Dolors Bassa i Meritxell Serret han pogut accedir a l'edifici malgrat haver-se desplaçat fins a la ciutat francesa. Però Junqueras no perd l'esperança de poder tornar a trepitjar aquesta institució amb la condició d'eurodiputat que va guanyar el 2019 després de les eleccions europees: "No donem res per perdut, estem pendents d'un nou pronunciament judicial".

Josep Casadevall (Girona, 1946) és un advocat andorrà que va ser president de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Respon per escrit a les preguntes de l’ARA un cop les primeres causes sobre la sentència de l’1-O estan arribant ja a Estrasburg.

El duel de cartes entre Oriol Junqueras i Jordi Sànchez ha acabat amb la convicció que les diferències entre Esquerra i Junts sobre unilateralitat són més declaratives que reals, tot i que en el món de Junts o dels que hi van estar a prop el fet que Junqueras advoqui pel diàleg fa un contrast dolorós amb la seva posició l’octubre del 2017, quan va empènyer per la DUI. L'últim a dir-ho ha sigut l’exconseller Santi Vila, aquí al plató de l’ARA: "Jo això ho saludo i, per tant, agraeixo, ara sí, la valentia de l'Oriol. En l'àmbit de la família, dels meus amics, és evident que diem: «Home, que bé que hauria anat que aquesta valentia ja hi hagués sigut, a finals del 17». «Déu nos en guard, ja està fet, hauria dit el meu avi»"

El Tribunal Europeu de Drets Humans ja té dos recursos contra la sentència del Procés sobre la taula. El primer el va presentar dimecres el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i aquest dijous ho ha fet l'exconseller Jordi Turull, que va ser el primer a obtenir la sentència del Tribunal Constitucional avalant la seva condemna. L'advocat de l'extitular de Presidència durant l'1-O, Jordi Pina, ha registrat aquest matí l'escrit a Estrasburg acompanyat de l'expresident Carles Puigdemont -que s'hi ha desplaçat gràcies a la restitució de la seva immunitat com a eurodiputat- i l'exconseller i coordinador de les defenses de JxCat, Francesc Homs.