Política 12/11/2022

¿Podran tornar Puigdemont i la resta d'exiliats?

La reducció dels anys d'inhabilitació de Junqueras i dels altres condemnats dependrà del Suprem

4 min
L'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín a Perpinyà

BarcelonaLa derogació del delicte de sedició tindrà un efecte directe sobre els exiliats. Ara bé, en quin sentit? ¿Poden tornar a partir d'ara? La resposta no és la mateixa per a tots ells. D'entrada, perquè estan processats per delictes diferents pels fets de l'1-O. L'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig ho estan per rebel·lió i malversació, mentre que la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, ho està només per rebel·lió. Clara Ponsatí també estava processada d'entrada per rebel·lió i malversació, però arran de la sentència -que no situa cap despesa al seu departament-, el Tribunal Suprem va emetre una euroordre tan sols per sedició.

Així doncs, Marta Rovira i Clara Ponsatí serien les dues processades més beneficiades per la reforma, tenint en compte que la sentència del Tribunal Suprem va condemnar els líders polítics per sedició -descartant la rebel·lió-. Ara mateix Rovira és a Suïssa, i Ponsatí –després de guanyar el procés d'extradició al Regne Unit– viu a Bèlgica i és eurodiputada de Junts. Ara bé, està per veure si la justícia espanyola intenta aplicar-les el nou delicte de desordres públics agreujats. És a dir, existeix la hipòtesi que la creació d'aquest nou tipus penal pugui impedir que els efectes de l'antiga sedició desapareguin completament.

La nova redacció del delicte agreujat de desordres públics

Es castigarà amb entre sis mesos i tres anys de presó a qui, "actuant en grup i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, executin actes de violència i intimidació sobre les persones o coses; obstaculitzin vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones o envaeixin instal·lacions o edificis". Fins aquí no dista gaire de l'actual redacció del delicte al Codi Penal, però ara s'afegirà presó d'entre tres i cinc anys i inhabilitació que pot arribar a ser absoluta d'entre 6 i 8 anys per als càrrecs públics quan es tracti "d'una multitud, el nombre, l'organització i el propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l'ordre públic".

Com que la sentència del Suprem sobre l'1-O atribueix violència ambiental als manifestants i als votants -i en responsabilitza el Govern i els líders polítics del Procés- la Fiscalia i el jutge es podrien intentar agafar ara aquest delicte. En tot cas, sempre s'enfrontarien a penes inferiors als 10-15 anys de la sedició. Què diu sobre aquesta hipòtesi la presidència de la Generalitat? Recorden que la mateixa sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum, va descartar encaixar-ho al delicte de desordres públics -que ja existeix en el Codi Penal-.

Però el seu cas no es pot extrapolar automàticament al de Puigdemont, Comín i Puig. La sentència del Suprem atribueix despeses relacionades amb l'1-O als seus departaments, de manera que si tornessin podrien ser jutjats per malversació. Un delicte que, si no es reforma, té un càstig de fins a dotze anys de presó. En concret, la resolució judicial diu: "Les despeses del referèndum relacionades amb la publicitat institucional, l'organització de l'administració electoral, la confecció del registre de catalans a l'exterior, el material electoral, el pagament dels observadors internacionals i les aplicacions informàtiques [...] es van canalitzar a través de l'estructura dels departaments de Vicepresidència i Economia, Presidència, Exteriors, Treball, Salut i Cultura".

L'expresident de la Generalitat, de fet, es va mostrar contundent recentment en contra de la reforma de la sedició. En una carta oberta que va difondre a través de Twitter, va assegurar que "no volia una solució personal" perquè equivaldria a una "renúncia política" que no serviria per resoldre el conflicte polític de fons. Fins i tot va assegurar que el govern espanyol li havia enviat emissaris per intentar-lo convèncer. Aquest divendres, també a Twitter, ha carregat contra el pacte entre ERC i el PSOE lamentant que s'obri la porta a acceptar que el referèndum va ser un delicte.

Una reactivació de les euroordres?

Amb el nou Codi Penal, un cop s'enllesteixi al Congrés de Diputats –cal majoria absoluta perquè és una llei orgànica–, alguns exiliats podrien decidir tornar exposant-se a penes menors, com ja van fer la consellera Meritxell Serret i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. Si no ho fan, el Suprem hauria de reactivar les euroordres d'acord amb la nova legislació, com ja va fer després de la sentència de l'1-O: en lloc d'una euroordre per rebel·lió, en va emetre una contra Puigdemont per sedició i malversació que encara està pendent de resoldre's. I les noves euroordres tindrien més possibilitats de prosperar. "Serà més senzilla l'extradició per delictes com malversació o desordres públics, que sí que existeixen en el Codi Penal d'altres estats", explica el penalista Joan Queralt consultat per aquest diari. De fet, el 2018, Alemanya ja va avalar l'extradició per malversació –va denegar concedir-la per rebel·lió i sedició– però en aquell moment el jutge Llarena ho va rebutjar. El PSOE ja presumeix -ho ha fet el portaveu al Congrés, Patxi López- que les extradicions seran ara més senzilles.

Sigui com sigui, aquest nou escenari haurà d'esperar a la resolució del cas sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts, en mans de la justícia europea. Mentre tinguin la immunitat vigent no se'ls pot jutjar, i Bèlgica està a l'espera abans de decidir sobre la seva extradició.

Junqueras i Turull poden ser candidats?

La derogació del delicte de sedició també té conseqüències sobre els ja condemnats pel Procés: poden sol·licitar una revisió de la sentència de l'1-O per beneficiar-se'n. Amb l'indult se'ls va anul·lar la pena de presó però no la d'inhabilitació i el Tribunal Suprem hauria de decidir ara com es tradueix el canvi del Codi Penal en la seva condemna. "Depèn del tribunal sentenciador, la sala segona del Suprem, aplicar la retroactivitat favorable", recorda el catedràtic de dret penal de la universitat de Castella-la Manxa Nicolás García. En el cas de Junqueras, que és qui té la pena més elevada, complirà la inhabilitació el 2031 -va ser condemnat a 13 anys-. Amb el nou article del Codi Penal se li podria rebaixar a 6 -acabaria el 2024- però el seu problema és que també va ser condemnat per malversació -que cal veure ara si es reforma també a través del tràmit parlamentari-.

Un cop més, la nova situació no afecta igual a tothom. Els que només estan condemnats per sedició en sortirien clarament beneficiats. Estan en aquesta situació Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull. En canvi, en el cas dels que també van ser condemnats per malversació, serà el Suprem el que decideixi: ara mateix no es pot saber, perquè la sentència de l'1-O no especifica quants anys de condemna són per sedició i quants per malversació. Estarien en aquest segon grup l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. En aquest sentit, Queralt pronostica que "el més probable és que el cas acabi al Tribunal Constitucional o a Estrasburg si el Suprem no rebaixa les inhabilitacions tot i la derogació de la sedició".

stats