Puigdemont rebutja la reforma de la sedició

Afirma que no vol una "solució personal" perquè seria una "renúncia política"

4 min
L’expresident Carles Puigdemont a Brussel·les.

BarcelonaPodria ser-ne un dels beneficiats, però aquest diumenge l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha rebutjat la reforma del delicte de sedició que el PSOE ha posat sobre la taula i que ERC s'ha avingut a negociar. En el cinquè aniversari del seu exili a Brussel·les, l'ara eurodiputat de Junts per Catalunya ha defensat en un comunicat difós a través de les seves xarxes socials que no vol una "solució personal" perquè considera que seria una "renúncia política" que no serviria per resoldre el conflicte. De fet, l'expresident català va més enllà i assegura que en aquests cinc anys ha tingut l'oportunitat de traslladar aquesta mateixa posició a tothom que l'ha anat a veure amb una proposta d'aquest tipus, i revela que entre els que l'han intentat convèncer hi ha hagut gent del PSOE que, insinua, ho feien amb el coneixement del president espanyol, Pedro Sánchez, i que li reclamaven que comparegués davant de la justícia espanyola per després poder beneficiar-se de mesures que reduirien substancialment la pena. "Puc entendre els beneficis que tindria per a l'estat espanyol el fet que jo acceptés una resolució basada en la reforma del Codi Penal, però els beneficis per al procés d'independència no els veig per enlloc", ha conclòs.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per això, Puigdemont –que diu que li consta que en les converses entre el PSOE i ERC torna a sortir la necessitat de resoldre la seva situació– ha exigit que es respecti la seva estratègia. "Si no els hi he demanat ni els he autoritzat, per quina raó hi insisteixen? Què busquen?", s'ha preguntat l'expresident, que ha subratllat que no busca ni vol una solució personal sinó que després de cinc anys a l'exili creu que cal mantenir la confrontació amb l'Estat. "Aquest lustre he procurat mantenir la meva acció política en el mateix marc. [...] Poden canviar tàctiques i algunes estratègies determinades a causa de les circumstàncies, però el sentit de l'estratègia general és el mateix, i no hi ha cap motiu per canviar-lo", opina.

En el seu escrit, l'expresident de la Generalitat afirma que la raó de l'exili és política i que, per tant, les conseqüències personals que l'exili pogués tenir per a ell no havien d'influir en les seves accions i decisions polítiques. "Ja sé que alguns serien feliços de veure'm declarar voluntàriament al Suprem, i que es desviurien perquè fos indultat als tres anys de condemna", ha continuat Puigdemont, que, tot i admetre que aquest escenari suposaria un "alleujament" per a la seva vida personal, manté que implicaria també una "renúncia política" que no està disposat a acceptar. L'expresident referma així la posició de Junts, que aquests dies al Congrés ja ha criticat ERC per la predisposició a pactar la reforma de la sedició.

En les últimes setmanes la reforma del Codi Penal per reformular el delicte de sedició ha cobrat força i s'ha situat en l'agenda política a desgrat d'un PSOE que hagués preferit que el debat arribés més endavant, un cop ja tingués els pressupostos de l'Estat aprovats i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) renovat. Tot i que en un primer moment Esquerra no en volia sentir a parlar i preferia situar el terreny de joc en l'amnistia, en els darrers dies els republicans han mostrat símptomes clars d'estar oberts a tirar endavant una reforma que, entenen, podria clarificar la situació d'alguns dels dirigents polítics que encara estan pendents de judici per l'1-O, també els exiliats.

Tot i el marge de discrecionalitat que, com s'ha demostrat en tot el Procés, tenen els jutges, des de la Moncloa i també des d'ERC s'interpreta que una redefinició a la baixa del tipus penal de la sedició podria afavorir el retorn dels exiliats. Si, com fan pedagogia aquests dies els ministres i dirigents del PSOE, la intenció és homologar el Codi Penal espanyol als estàndards europeus, tenint en compte els exemples que, segons fonts del govern espanyol, es prenen com a referència a la Moncloa –amb Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica com a miralls–, ens podríem trobar que els delictes de sedició –sense l'agreujant de la violència– se situessin al voltant dels 5-7 anys de presó. Aquest càstig, interpreten a Madrid, podria atenuar el risc de presó preventiva en el cas de retorn dels exiliats, ja que quan es tracta de penes no tan altes com les actuals de sedició els incentius dels jutges per privar de llibertat abans del judici baixen.

Tanmateix, una de les claus de la reforma és si, a més de la sedició, també es modifica la malversació. El PSOE no està ara mateix per la labor de tocar un delicte associat a la corrupció, però Esquerra sap que si no es revisa també aquesta figura del Codi Penal, l'objectiu de facilitar la vida als dirigents independentistes encara encausats es dilueix. De fet, entre els exiliats només en el cas de Marta Rovira i Clara Ponsatí l'acusació que pesa sobre elles no inclou la malversació, cosa que sí que passa amb Toni Comín, Lluís Puig i el mateix Carles Puigdemont. Tres quarts del mateix en el cas dels dirigents que estan pendents de judici a Catalunya i que estan acusats de malversació, sigui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –és el cas dels dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó– o al jutjat 13 de Barcelona, on encara esperen que comenci el judici desenes de càrrecs del govern de l'1-O.

Reivindicació de l'exili

En el seu comunicat amb motiu del cinquè aniversari de l'exili, Puigdemont explica que va marxar de Catalunya perquè "continuar el camí decidit pel poble" es podia fer "en millors condicions" des de fora. Així, defensa que obria "una etapa nova" per ampliar "el coneixement internacional de la crisi catalana i evidenciar "l'arbitrarietat" dels tribunals espanyols. "I així reforçar la posició que mantenia una societat civil mobilitzada i unida per, d'aquesta manera, refer-nos del cop del 155 i proposar una continuació del procés entorn dels mateixos eixos que l'havien fet possible: unitat política, mobilització ciutadana, no-violència, democràcia", afegeix al text. 

stats