Fa una dècada la inclusió a les aules era una aspiració. Avui és la mesura de la qualitat d’un sistema educatiu. Catalunya enceta el curs 2025-2026 amb 1.326.352 alumnes, segons fonts del departament d’Educació i FP. Malgrat el descens general de matrícula, augmenten els estudiants que necessiten suport específic: 335.746 d’I3 a 4t d’ESO, gairebé 9.000 més que l’any anterior. D’aquests, 43.366 són NESE-A –alumnes amb trastorns del desenvolupament o discapacitats–, i dins d’aquest grup el TEA (trastorn d’espectre autista) és un dels perfils que més creix.

El govern d'Isabel Díaz Ayuso ha evitat donar dades del seguiment de la vaga que aquest dimecres ha començat a les universitats públiques de Madrid per denunciar l'infrafinançament que "asfixia" l'educació superior. Mentre el govern madrileny ha volgut minimitzar la protesta assegurant que "està polititzada" i que "no té cap justificació", els convocants de l'aturada asseguren que el seguiment ha oscil·lat entre el 50% i el 90%, segons el campus.

Tan sols unes poques passes separen l’Institut Escola Les Vinyes del cementiri de Castellbisbal. Per això, quan a classe, dins el projecte Memòria Oblidada, on aprofundeixen en la Guerra Civil i la repressió, van mostrar el mapa de fosses, alguns estudiants van saltar de la cadira. "Vam veure que en teníem una al costat. Primer creia que hi estàvem a sobre, va ser impactant, i vam anar al cementiri", diu l’Estel, una estudiant de Les Vinyes. "És molt fort que ho tinguéssim tan a prop i no en sabéssim res", afegeix. Al cementiri d’aquesta població del Vallès Occidental hi ha dues fosses, una amb les restes de tres soldats i una altra amb dotze, i només se sap el nom d’un dels soldats republicans que hi estan enterrats. Els homes que van ser-hi inhumats van morir mentre intentaven frenar, sense èxit, l’ofensiva franquista del 25 de gener del 1939. Cap senyalització els recorda.

V.A. va ser professor d’educació física a l’IES Les Corts durant menys de tres mesos, a principis del curs 2020-2021. En aquell període de temps s'haurien concentrat els comentaris i tocaments que li han valgut la denúncia de nou alumnes. Totes feien primer d’ESO menys una, que feia tercer. El cas es jutja aquesta setmana a l’Audiència de Barcelona, i l’home s’exposa a una petició de 45 anys de presó per part de la Fiscalia per abús sexual continuat a menors. Ell, però, s'ha exculpat del tot amb una declaració plena de les paraules "mai", "fals" i "rotundament fals".

"Com pot ser que les xarxes socials ens connectin, si utilitzar el mòbil a taula és de mala educació?", pregunta una noia, com si es tractés d'una batalla cos a cos entre gladiadors i acabés de desarmar el contrincant que, amb ànims de guanyar temps per idear un contraatac, respon amb un simple però efectiu: “Com?”

La qüestió del consum de psicofàrmacs, particularment entre adolescents i joves, està esdevenint preocupant. Així ho estableixen els darrers estudis, dels quals s’ha fet ressò l’ARA, que assenyalen que “l'any 2023, l'últim amb dades governamentals definitives, més d'1,2 milions de catalans van rebre almenys una dispensació d'antidepressius”. Les prescripcions entre els menors de quinze anys i des del 2020 s’han més que triplicat. La notícia també diu que aquests medicaments, “grosso modo, anestesien les emocions”.

La majoria dels universitaris (77,5%) no han rebut mai classes d'oratòria a l'escola i l'institut, i els que sí que n'han rebut (22,5%) només hi han dedicat una mitjana de sis hores en totes les etapes educatives. Aquestes són les conclusions d'un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa fet a partir d'enquestes a 2.400 estudiants d'entre 18 i 25 anys d'arreu de l'Estat. L'anàlisi constata que les classes de llengua se centren massa en l’anàlisi del llenguatge i no tant en l’aplicació pràctica de la llengua, cosa que penalitza els joves a l'hora de fer presentacions orals, així com improvisar o controlar el temps i el ritme quan parlen en públic.

Les famílies d'avui en dia estan, en general, més implicades en l'escola dels seus fills i això, a vegades, es trasllada també a les tasques i els deures, si és que en tenen, que els alumnes han de fer a casa. Però, fins a quin punt pares i mares han d'ajudar els seus fills a fer els deures? El pedagog Jesús Blanquet opina que les famílies poden ajudar els fills en les tasques escolars –tot i que això també dependrà, diu, del grau de preparació i formació que tinguin i de si poden conciliar feina i família– però deixa ben clar que "ajudar no vol dir fer la feina per ells".

“Malauradament el sistema educatiu no sol formar per parlar en públic”, assegura Sergi Manaut, especialista en innovació i disrupció, que fa anys que es dedica a mentoritzar persones per aprendre a parlar en públic. És cert que al currículum actual no s'hi inclou l’oratòria com a tal; hi apareix l’àmbit comunicatiu, i fa anys que s’està treballant en la competència comunicativa de forma àmplia, però aquí no passa com a la cultura anglosaxona, on l’oratòria sí que ha estat tradicionalment present a escoles i instituts. “Tot i així, fa un cert temps que hi ha inquietud per part dels centres, independentment de la seva titularitat, de tenir cura de la part comunicativa del treball per projectes”, afirma Jaume Fabró, director general de l’Escola Fedac Sant Andreu.

Després de consultar els seus afiliats, la Intersindical ha decidit convocar tots els docents a la vaga els dies 25 i 26 de gener, els mateixos que ja havia anunciat el sindicat USTEC. El motiu és que, segons la Intersindical, el departament d'Educació ha incomplert l'acord que prometia negociar noves mesures durant el primer trimestre del curs. El pacte que es va firmar entre la conselleria i els sindicats al setembre va permetre desconvocar les aturades de l'inici de curs. Des del sindicat asseguren que l'última proposta que els va fer la conselleria a finals de desembre és insuficient i critiquen que no s'hagi convocat una nova trobada fins al 19 de gener. Un fet que, segons Gerard Furest, de la Intersindical, "demostra la manca de compromís i de resolució del departament i també una voluntat dilatòria que allunya la possibilitat d'un acord a curt termini". Entre les reivindicacions del sindicat hi ha la reversió de les retallades i la necessitat d'abordar urgentment la situació del català als centres. De fet, denuncien que, segons dades del mateix departament, el 40% de les classes de secundària i FP es fan en castellà, cosa que incompleix el model d'immersió lingüística.

El Regne Unit atrau 450.000 estudiants universitaris d'altres països cada any i França, 260.000. A Espanya, en canvi, n'arriben 70.000. Com s'explica aquesta diferència? Una normativa d'admissió inflexible i poc adaptada a la internacionalització i una política molt restrictiva sobre els visats impedeixen a les universitats, centres d'estudis superiors i escoles de negocis captar talent internacional. "Si no tenim més estudiants internacionals és per una qüestió de traves i tràmits, no és pas que no vulguin venir", apunta Joan Martí, director d'admissions de grau d'EAE Business School Barcelona. Ara el sistema universitari travessa un moment clau en aquest sentit: si el 2016 van canviar de país per estudiar un grau 5,1 milions d'estudiants, les previsions auguren que el 2030 la xifra s'haurà doblat i arribarà als 10,2. De les universitats i les administracions depèn que Catalunya aprofiti aquesta oportunitat.

La meitat dels estudiants universitaris han tingut algun problema de salut mental durant la pandèmia: el 17,1% han tingut depressió, el 19,5% ansietat i el 10,2% altres trastorns durant els mesos més durs del confinament del 2020. Són les dades que s'han recollit a l'informe Via Universitària de la Xarxa Vives, a partir de les enquestes que han respost 50.000 universitaris de 20 universitats de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra. Les dades posen de manifest l'enorme cicatriu emocional que ha provocat el covid-19 entre la població i, especialment, els més joves.

Després de setmanes de negociació amb universitats i partits polítics, l'anomenada llei Castells s'ha convertit en la llei Subirats, un text personalitzat sota la batuta de l'actual ministre d'Universitats, Joan Subirats, que simplifica el que va heretar del seu predecessor, Manuel Castells. El resultat és la llei orgànica del sistema universitari (Losu), que parteix de la base que "el sistema ha de ser igual [per a les universitats], però ha de reconèixer la diversitat", ha dit Subirats: "Respon a l'autonomia de les universitats". El text anterior havia estat sota el punt de mira precisament perquè era molt "rígid" a ulls dels rectors de les universitats, i perquè "limitava" els drets estudiantils, segons els alumnes. A Catalunya, el projecte de Castells havia generat especial rebuig entre la comunitat universitària.

La Mercè Armiñana dedica un parell de matins o tardes a la setmana a fer els treballs de la universitat del tercer curs d'humanitats, la carrera que ha escollit perquè "és de lletres". Diu que treu bones notes, perquè fa tots els treballs i es llegeix totes les lectures que li demanen. Li agrada estudiar antropologia, psicologia o història, i també socialitzar-se amb els seus companys de classe. "Cada dia al sortir de la uni anem a fer una canya", expressa. Seria un dia a dia normal per a qualsevol universitari, si no fos perquè la Mercè té 65 anys i és una dels 18.000 estudiants sèniors que hi ha a les universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra, que representen el 6% de la població universitària.

Els joves xinesos pro democràcia que estudien a les universitats australianes senten la pressió de Pequín tot i ser a milers de quilòmetres de distància de casa. La majoria s'autocensuren i alteren el seu comportament per evitar amenaces i assetjament per part de companys de classe i per la por que els puguin denunciar a les autoritats del seu país. Ho explica l'informe Ells no entenen la por que tenim, publicat per l'organització Human Rights Watch (HRW) i que detalla "com l'abast de la repressió de la Xina soscava la llibertat acadèmica a les universitats d'Austràlia".

El vicepresident del govern balear, Juan Pedro Yllanes, ha anunciat aquest dilluns que el Consell de Govern ha aprovat que els grups de més de 20 persones que arribin a les Illes només hi podran entrar si porten una PCR negativa o si tenen la pauta de vacunació completa. A més, també ha reclamat a l'executiu espanyol que reforci la presència policial a les Balears "per dur a terme actuacions de prevenció de conductes de risc en zones turístiques", ha assenyalat Yllanes.