Dos dies després d'un partit èpic que els aficionats culers trigaran a oblidar, el Barça va superar el Joventut (90-80), rival al qual va atrapar a la classificació. Un tercer quart letal va servir per noquejar una Penya que no va ser tan regular com altres dies. Kevin Punter, que va sumar 20 punts amb 4/6 en triples, i Tomás Satoransky, que va acabar amb 16 punts i 7 assistències, van liderar el novè triomf consecutiu del conjunt blaugrana.

Aquest diumenge, la Penya va perdre davant del Real Madrid. Aquest és el titular objectiu que es va publicar a tot arreu, però el que es va viure a l’Olímpic de Badalona va molt més enllà dels titulars esportius. El dia era especial i, per això, el pavelló es va tornar a omplir –com feia temps que no passava– amb més d'11.000 persones. Aquesta temporada, ja abans de començar, oferia als seguidors del Joventut un al·licient extraordinari: la tornada de Ricky Rubio a casa.

"No havíem tingut mai una llista de sol·licituds d'entrevistes tan llarga com la que tenim ara amb el Ricky". Judit Borrull, responsable de comunicació del Joventut, resumeix perfectament la il·lusió que ha generat el retorn de Ricky Rubio a la Penya. El base de 34 anys viu el seu epíleg somiat al club que el va formar. La venda de samarretes amb el dorsal 9 s'ha disparat i el número d'abonats no para de créixer.

Feliç com si hagués après a prioritzar les coses bones de les dolentes, Ricky Rubio va ser presentat com a jugador del Joventut. El base de 34 anys va explicar el procés que l’ha portat de pensar en la retirada a decidir jugar amb l’equip que el va fer debutar quan tan sols tenia catorze anys. “Jo ja tenia clar que fins aquí havia arribat, però a finals d’abril em van passar quatre coses que em van fer prendre'm la vida d’una altra manera. Tot va començar amb una conversa amb una persona que no coneixia i això va donar com a resultat tres o quatre accions en tres dies seguits que em van fer replantejar la situació. Vaig deixar passar una setmana per respirar i vaig decidir escoltar-me”,  va avançar.

Tal com ha avançat Xavi Ballesteros (Televisió de Badalona), Ricky Rubio tornarà a jugar a bàsquet de manera professional. El base s'ha compromès amb el Joventut Badalona, que aquest dimarts ha fet oficial l'acord, que és per una temporada. Vint anys després del seu precoç debut amb tan sols 14 anys, el jugador del Masnou tornarà a vestir la samarreta verd-i-negra.

Després d'obrir-se com mai per explicar la seva situació, Ricky Rubio va unir el seu nom al de grans figures internacionals com Simone Biles, Michael Phelps, Naomi Osaka i Andrés Iniesta, que van ser dels primers esportistes en trencar tabús i parlar obertament dels seus problemes de salut mental. A diferència del que la majoria dels aficionats imaginen, la majoria de casos van aparèixer en un moment de gran èxit esportiu.

“Intentava dormir, però era impossible. Acabava amb la sensació que era un farsant. Volia demostrar que estava bé, que ho tenia tot controlat. I uns collons! Estava perdut i tenia por. Tenia la sensació que des dels 14 anys, des que vaig començar a ser un jugador professional, havia de seguir un guió, unes normes no escrites. La pressió social i les expectatives eren el camí que havia de seguir”. Així comença Ricky Rubio a explicar la seva experiència en una entrevista difosa per Lo de Évole (La Sexta).

"El 14 de febrer del 2020 em van diagnosticar una leucèmia i tota la meva vida va canviar". Martina Claramunt va rebre un sotrac unes setmanes abans que es decretés el confinament general per culpa de la pandèmia. La jugadora de bàsquet es va trobar malament i va anar a l'hospital. "Em feien mal diferents parts del cos, però no sabia què tenia", diu. El diagnòstic la va deixar glaçada.

L’any 2020, quan la covid-19 va obligar la societat a confinar-se, l’Izan Balaña va ingressar a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron per tractar-se d'una recaiguda d’una leucèmia. Tenia 17 anys i era la segona vegada que estava contra les cordes. La primavera de 2021, quan estava en una habitació d’aïllament a la planta d’oncologia pediàtrica, després d’haver passat per un trasplantament de medul·la, Ricky Rubio va picar al vidre de la seva porta. El jugador del Barça va utilitzar el telèfon que tenen els pacients immunodeprimits per comunicar-se amb l’exterior per conversar una estona amb ell. Abans d’acomiadar-se, el base va regalar-li la samarreta de Pau Donés amb el lema “Viure és urgent”.

Segons les dades del Pla d'Acció del Comitè Olímpic Internacional, un estudi elaborat al juliol del 2023, el 33,6% dels esportistes d'elit pateix ansietat i depressió. Les xifres continuen sent alarmants més enllà de la retirada, ja que el 26,4% mantenen problemes de salut mental un cop han posat el punt final a la carrera esportiva.

Després de superar els seus greus problemes de salut mental, Ricky Rubio va reaparèixer com a jugador de bàsquet. El base del Barça va unir el seu nom al de grans figures internacionals com Simone Biles, Michael Phelps, Naomí Osaka o Andrés Iniesta, que van ser dels primers esportistes en trencar tabús i parlar obertament de la seva situació. La seva estrena va anar acompanyada d'una derrota culer contra el Mònaco (67-77), però la nit passarà als llibres d'història per la seva transcendència emocional.

La Revolució Industrial ens va convertir en màquines. Però no ho som, som animals que parlen i raonen i planifiquen i organitzen la feina dotats de l’estranya capacitat hegeliana de sotmetre els altres però també la nostra pròpia voluntat. La voluntat és, de fet, el valor suprem d’aquesta cultura (i diria que ja només occidental). Vehiculada a través de l’autodisciplina, és inherent al capitalisme de productivitat extrema, un motor generador de riquesa que no necessita gaires esperons ni fuets. O, en tot cas, els instruments que fan servir els amos per empenye’ns cap a l’alienació són tan subtils i establerts que ja ni els veiem. El resultat sí que és clar: ho mesurem tot, ho planifiquem tot i ens imposem la fita d’aconseguir que cada gest, cada passa, cada moviment, tingui una utilitat, un rendiment. I si pot ser, un rendiment econòmic. No estan previstos ni el descans ni la malaltia, la vida i els seus tempos són sotmesos sense compassió a l’engranatge que mai s’atura. Per això en setze setmanes una criatura ja pot desprendre’s de la mare i una mare ja ha de deixar de ser-ho per tornar a la fàbrica, al despatx. El símbol d’aquest ordre implacable és el disciplinament del cos, que ja d’entrada és presentat com una entitat aliena a la persona. Gràcies, Descartes, per haver-nos migpartit pels segles dels segles. El cas és que les nostres dimensions i característiques físiques determinen la nostra adequació a la cultura dominant: els grassos, els discapacitats, els malgirbats i desequilibrats són tinguts per ganduls, inútils, una nosa que s’ha d’adaptar (mitjançant la suprema voluntat) o morir.

Gairebé tres lustres després, el Barça ha tornat a presentar Ricky Rubio com a jugador de l'equip. "Trenco la bombolla i el silenci agraint el respecte que el món del bàsquet ha tingut amb la meva situació. Vaig passar un moment complicat perquè no entenia què em passava. El que vaig demanar al Barça no era fàcil i van acceptar les meves condicions. He estat dinou anys jugador professional i mai havia viscut una cosa així, però m'he sentit respectat. Les coses són difícils, però sentir que no estar sol t'ajuda a tirar endavant", ha reconegut.

Vuit mesos i mig després del seu últim partit oficial, Ricky Rubio ha reaparegut aquest dijous amb la selecció espanyola. Sergio Scariolo ha inclòs el base en el cinc titular contra Letònia a Saragossa. Tot i que el resultat era el de menys, derrota per 75-79, i les estadístiques tenien un protagonisme secundari, el català ha acabat amb 11 punts i 5 assistències en 20:13 minuts. El jugador del Masnou ha fallat nou dels onze tirs que ha intentat.

Unes hores abans que es tanqués la finestra de fitxatges de l'Eurolliga, el Barça ha anunciat aquest dimarts que tramitarà la fitxa de Ricky Rubio. La setmana passada va començar els entrenaments amb l'equip blaugrana i ara el jugador ha pres la decisió de tornar a competir. Aquest acord està supeditat a l’evolució del jugador, que està al tram final de la recuperació. El base tindrà l'última paraula sobre la data de la reaparició definitiva, que serà posterior a la Copa del Rei de Màlaga.

Després de posar punt final fa poc a l'etapa a la NBA, Ricky Rubio va anunciar que s'entrenarà amb el Barça. El jugador de bàsquet, que estava de baixa per salut mental, torna a l'equip amb el qual va guanyar l'Eurolliga. "Ha arribat el moment d'entrar a la fase final de la meva recuperació. Fa setmanes que hi dono voltes i, després de molt de temps treballant cos i ment, em veig amb ganes i forces de veure com reacciono amb una pilota entre les mans. El meu pas següent ha estat demanar al FC Barcelona si podria, sense cap compromís i sense interrompre els seus plans de temporada, entrenar-me amb ells. Vull agrair per endavant la seva ajuda i comprensió amb la meva situació", va explicar.

Ricky Rubio ha anunciat a través d'un comunicat a les seves xarxes socials que posa punt final a la seva etapa a l'NBA. El jugador de bàsquet, de baixa per salut mental, tanca una exitosa etapa de dotze temporades a la millor lliga del món.

Quan l'Aleix Camps apareix per la porta de l'Escola Cascavell arriba un dels millors moments del dia per als alumnes d'aquest centre de Sant Adrià de Besòs, un centre que entén l'educació com una funció social. L'entrenador de The Ricky Rubio Foundation és l'encarregat de dirigir una sessió d'una hora amb un grup de nens i nenes que molt probablement no arribaran mai a la NBA, una competició que el base maresmenc no ha començat aquest any perquè ha aparcat el bàsquet per salut mental. Avui és el torn de 6è de primària.

Ricky Rubio, de 32 anys, ha anunciat que aparca l'esport professional de manera indefinida per cuidar la seva salut mental. Així ho ha explicat el base maresmenc en un comunicat conjunt amb la Federació Espanyola de Bàsquet.

Els infants amb càncer que necessiten radioteràpia han d'aguantar cada dia el tipus dins d'una sala estèril, amb una enorme màquina que fa voltes al seu voltant fent un soroll angoixant. Han d'entrar-hi sols i els afectats per tumors cerebrals fins i tot han de dur una màscara que els genera una gran sensació de claustrofòbia. No causa cap mena de dolor, però com més petits són, més els costa estar-se quiets dins d'aquell dispositiu i, sovint, se'ls seda perquè estiguin immòbils els vint minuts que dura el tractament. No és una situació gens fàcil de pair per als infants i tampoc per a la família, que saben que les seves criatures estaran incòmodes i patint entre les dues i sis setmanes que durarà la radiació. Però la preparació mental davant d'aquest repte és clau i la realitat virtual pot facilitar-ho, tal com demostra el projecte I am ready de Nixi for Children, impulsat per la Ricky Rubio Foundation i implementat a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Els resultats inicials d'aquesta iniciativa són prometedors: en dos anys, ha reduït a la meitat l'angoixa i la por que senten i ha evitat la sedació dels pacients que tenen entre 3 i 9 anys.