El traspàs de Rodalies a la Generalitat ha provocat, les últimes setmanes, moltes picabaralles. I no només polítiques. Un dels col·lectius que s'hi ha mostrat obertament en contra ha estat el dels maquinistes de Renfe. Temen que el canvi de titularitat afecti les seves condicions laborals i han intentat (i aconseguit) forçar canvis en l'estructura que tindrà la nova empresa mixta. La falta de maquinistes catalans (actualment el 80% són de fora), la rotació i la mobilitat constant d'aquests treballadors, han tensionat encara més l'operativa d'un sistema ja de per si delicat. La situació, però, podria canviar.

Anna Engel és coordinadora del màster interuniversitari de psicologia de l'educació a les universitats catalanes. La psicologia de l'educació és aquella branca que se centra en els processos d'ensenyament i aprenentatge. Engel ensenya als futurs mestres d'educació infantil i primària i imparteix classes en el màster de psicologia de l'educació a persones que, en el futur, es dedicaran a assessorar els docents. Aquesta setmana ha estat una de les ponents de la gira Aprendemos Juntos 2030, un programa impulsat pel BBVA que té com a objectiu fomentar l'aprenentatge continu i divulgar el coneixement de forma innovadora, que s'ha celebrat al Teatre Lliure de Barcelona. En l'àmbit acadèmic el programa ha implementat les seves metodologies educatives, que Engel també utilitza, a més de 5.500 escoles de l'Estat.

Dotze de les millors escoles de formació professional en cuina i sala es van trobar ahir a Girona per competir entre elles. L'Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Girona, que era la vigent campiona, va acollir els estudiants, que havien de fer un còctel –un negroni, el tradicional, i afegir-hi com a màxim tres ingredients–, un bacallà amb cigrons, triar un vi que maridés amb el plat i justificar per què, i rematar l'àpat amb un bisbalenc. Tot plegat havia de ser servit a taula en un màxim de mitja hora.

Una estada dins d'una empresa, una entitat o l'administració local que es converteixi en una porta d'accés a una feina. Aquest és l'objectiu que ha posat en marxa la FP dual, la modalitat que combina la formació a les aules amb l'experiència real en un entorn laboral i que ha arribat a la seva tercera convocatòria a Catalunya. El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha obert aquest dimarts la nova crida per al programa, que beneficiarà 1.500 persones més que en les anteriors edicions. El Govern ha incrementat en un 32% el pressupost previst per a aquesta partida respecte a l'últim any, que ha passat de 25 a 33 milions d’euros, vuit milions més, perquè a partir d'ara també va dirigida als col·lectius més vulnerables.

Després de més d'un any de negociacions, aquest divendres a la tarda el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han arribat a un principi d'acord per tirar endavant l'Estatut del Becari, tal com ha avançat El País i confirmat l'ARA de fonts de la negociació. El document, però, no comptaria amb el vistiplau dels empresaris que, fins ara, s'han mostrat reticents a les línies mestres d'aquesta reforma. En tot cas, fonts de la patronal CEOE es limitaven a dir aquest divendres a la tarda que "no tenen constància de cap acord" entre govern i sindicats.

Fins a 12.000 persones migrants s'han beneficiat de l'arrelament per formació que el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migració va posar en marxa l'estiu passat. La cartera que dirigeix José Luis Escrivá va incorporar aquesta nova figura en l'última reforma del reglament d'estrangeria perquè persones que són a Espanya en una situació irregular des de fa dos anys i assumeixen el compromís efectiu de formar-se, puguin obtenir la residència temporal per un període d'un any (ampliable 12 mesos en cas que la formació sigui superior a l'any) i inserir-se després al mercat laboral.

A les economies modernes hi ha, en essència, tres tipus de feina. La dels treballadors manuals que fan tasques rutinàries, com els operaris d’una cadena de muntatge de vehicles. Les feines que requereixen també força i habilitat física però en un entorn més impredictible i amb un component creatiu o emocional, per exemple, les de jardineria i perruqueria o els serveis de contacte personal, com ara l’atenció a la gent gran. I un tercer grup, el dels analistes simbòlics, en afortunada terminologia de Robert Reich a The work of nations, un bon llibre de ja fa uns quants anys. Els analistes simbòlics treballen amb paraules, imatges o models matemàtics. En definitiva, amb símbols que expressen conceptes o idees. Aquí s’inclouen professions com la d’advocat, científic, directiu, periodista o artista.

No serà aquest curs ni el vinent. Finalment, els docents no hauran d'acudir presencialment al centre durant aquest juliol i, de fet, la mesura –confirmada per fonts sindicals a l'ARA– no s'aplicarà fins d'aquí dos cursos, el 2024-2025. D'aquesta manera, de moment aquest mes no lectiu els docents el podran dedicar a fer formacions, tal com havien reclamat els sindicats. Així ho ha anunciat la secretària general del departament d'Educació, Patrícia Gomà, aquest dijous, després d'una trobada de més de tres hores amb la mesa sindical per acordar el document de gestió i organització dels centres.

Unes 700 persones han acudit aquest divendres a un acte organitzat per la Xarxa de Competències Bàsiques, del departament d'Educació, sobre avaluació. Entre dilluns i dimarts, prop de 200 persones van acudir a unes xerrades sobre la identitat docent, i la setmana vinent també hi ha formacions –sobre mentors digitals o unes jornades d'Xnet sobre seguretat digital en l'entorn escolar– que tenen un bon ritme d'inscripcions. Són les bones notícies que destaquen enmig d'una preocupació que plana sobre el sector educatiu: la forta caiguda del nombre de docents que aquest juliol faran cursos de formació. Encara no hi ha dades definitives, però la sensació generalitzada entre les entitats que fa anys que convoquen aquestes formacions és que aquest any ha sigut especialment fluix.

El sistema universitari català està envellit, infradotat, és car per als estudiants i precaritzat per als docents. Sí: les universitats catalanes encapçalen els rànquings espanyols de qualitat, però a causa dels seus problemes estructurals corren el perill d'entrar aviat en una ràpida decadència. Aquest és el diagnòstic que fa en el seu últim informe l'Observatori del Sistema Universitari. L'advertència és clara: si no s'actua amb celeritat ja no hi serem a temps.

Més orientació, intermediació, formació i assessorament. Aquest un dels eixos vertebradors de l’avantprojecte de llei d’ocupació que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts en segona volta per començar ara el seu tràmit parlamentari. La norma, impulsada pel ministeri de Treball sota la batuta de Yolanda Díaz, i que es va presentar per primer cop el desembre de l'any passat, busca millorar la inserció de les persones que busquen feina i blindar els seus drets quan accedeixen als serveis públics d’ocupació.

L'anunci d'avançar l'inici de curs una setmana va obrir la caixa dels trons. El Govern va tirar pel dret amb la decisió sense consultar-la amb la comunitat educativa, al·legant que era necessària per motius pedagògics, d'igualtat d'oportunitats i de conciliació familiar. Però que el curs comenci una setmana abans per als alumnes té una conseqüència directa per als seus docents: com que perden uns dies per preparar el curs al setembre, el departament d'Educació ha anunciat per primera vegada que mestres i professors han d'anar presencialment als centres cinc dies del mes de juliol. Als sindicats d'educació no els sembla bé, perquè diuen que aquest mes, que és laboral però no lectiu, habitualment es destina a formar-se. Tot i això, els docents que fan cursos de formació durant el mes de juliol mai han superat el 30%, segons ha comprovat l'ARA.

Que aquesta vol ser la legislatura de la formació professional és un mantra que repeteixen sempre que poden els consellers del ram. Però les coses no van començar gaire bé, després del caos monumental amb milers de joves sense plaça en la passada preinscripció. Per evitar-ho, el Govern ha anunciat aquest dilluns que el curs que ve hi haurà 147.805 places de FP, unes 7.600 més de les que es van oferir d'entrada per a aquest curs, i que suposaran la creació de 276 grups més. "L'oferta de FP dels últims dos anys haurà crescut més que sumant el creixement de l'última dècada", ha dit traient pit el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que s'ha mostrat confiat que aquest augment "donarà resposta" a la demanda que hi haurà. Ara bé, tenint en compte que el departament es va veure obligat a crear 4.000 places extres davant el boom de la demanda, a efectes pràctics hi haurà unes 3.600 places més.

El dilluns 24 de gener comença un nou curs a l’Escola de Pastors de Catalunya. Es tracta d'una escola que pretén formar persones en l’àmbit de la ramaderia extensiva amb un enfocament agroecològic, ja sigui persones que volen emprendre un projecte agroramader de petit format o que busquen feina en el sector.

En un món cada vegada més competitiu i globalitzat, el màrqueting esdevé essencial. Comprendre el funcionament dels mercats, dominar les estratègies de venda, estar familiaritzat amb els instruments per crear valor de marca o saber gestionar la comunicació corporativa són coneixements necessaris que al grau en Màrqueting i Comunicació Empresarial de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), pioner a Catalunya, l’alumnat adquireix des del primer dia. A la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), el màrqueting és la baula que uneix dos àmbits tan diferents, però cada vegada més interrelacionats, com l’empresarial i el comunicatiu.

El programa Cultura Emprenedora a l’Escola, CuEmE, està impulsat per la Diputació de Barcelona i vol fomentar els valors i les habilitats emprenedores entre l’alumnat de cicle superior de primària (5è i 6è). És un programa que va més enllà de l’escola i es vincula amb tot el territori. Es tracta que l’alumnat creï i gestioni una cooperativa escolar durant tot un curs, comptant amb el suport de la comunitat educativa, de l’administració i d'altres agents socials de la seva localitat. I ja fa 10 anys que es va posar en marxa.

Fa anys que hi ha un ampli consens sobre la necessitat d'impulsar un gran canvi al sistema educatiu per empènyer la societat catalana cap a quotes més altes de progrés, entès tant en termes de millora econòmica com cultural i científica, i de més igualtat d'oportunitats. Si la necessitat sí que és àmpliament compartida, no hi ha unanimitat, en canvi, en la manera d'assolir-la. D'experiències puntuals reeixides se n'han tirat endavant moltes, i tanmateix en conjunt els resultats continuen sent entre modestos i preocupants. En tot cas, més enllà de mètodes, un dels factors que sempre han estat damunt de la taula és intentar aconseguir un cos de mestres altament qualificats, com passa en alguns dels països amb més èxit educatiu, per exemple a Finlàndia.

La selectivitat és un moment vital clau per als estudiants, una oportunitat per fer realitat una vocació somiada o el primer pas cap a una professió que pot ser per a tota la vida o no.

Per les perspectives de vacunació disponibles sembla previsible que l’activitat es vagi reprenent al llarg de l’any en curs però que no es normalitzi fins al 2022. Fins i tot són nombroses les previsions que indiquen que els nivells del 2019 no es recuperaran fins al 2023. Ara bé, tothom firmaria per una tardor del 2021 que anés transitant cap a la completa normalitat gràcies a nivells de vacunació prou generalitzats per assolir la desitjada immunització col·lectiva. Si l’impacte de la pandèmia comença a superar-se el darrer trimestre del 2021, quines són les perspectives econòmiques per als anys vinents?  

La Vall Fosca ha estat el lloc triat pel Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya de Catalunya (CTEMC) per fer una estada de transició entre la finalització de la competició i la recta final de temporada on es busca molt més centrar-se en la formació en muntanya dels joves integrants del centre. Amb el refugi de Colomina com a base d'operacions el centre ha realitzat una travesa cap el Pic de Vidals passant pel Coll de Carboneres, amb contingut en formació de muntanya, aprenentatge de progressió amb grampons i piolet. Tal com ha explicat el director del CTEMC, Pau Gómez, "s'ha seguit formant als joves valors del centre en fonaments de muntanya i en la gestió de perills".