Universitats

Poc finançament i plantilles envellides: “La decadència de les universitats pot ser ràpida”

L'Observatori del Sistema Universitari reclama beques salari i un relleu generacional

Júlia Claramunt Pi
3 min
Instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona.

BarcelonaEl futur del sistema universitari català és incert i no gaire optimista. El seu prestigi –avalat pels rànquings per la seva alta productivitat en la recerca i els bons resultats de l'activitat acadèmica– contrasta dràsticament amb problemes importants que requereixen correccions profundes: una dotació pressupostària baixa (tot i que els preus públics se situen entre els més alts d’Espanya), una oferta docent excessiva, una reduïda taxa d'escolarització universitària i una plantilla precària i envellida. Així ho detalla l'informe El sistema universitari català: dades i singularitats. Què s’hi ha de preservar, què s’hi ha de corregir, elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari. "El sistema té qualitat, té prestigi, però amb les condicions en què actua no pot mantenir-se durant gaire temps. La decadència podria ser molt ràpida", ha assenyalat el catedràtic emèrit de la UPC i coautor de l'informe, Albert Corominas.

L'informe posa èmfasi en el finançament del sistema: Catalunya és la segona comunitat amb un finançament públic per estudiant més baix, de 5.306 euros anuals per alumne l'any 2019, una dada que contrasta amb la mitjana estatal, de 5.715 euros, i sobretot amb les comunitats que donen més diners públics per universitari: 9.576 a la Rioja, 9.560 al País Basc o 8.904 a Cantàbria. En canvi, els universitaris catalans són els que paguen uns preus públics més cars des del 2012. Les rebaixes dels últims anys han millorat la posició de Catalunya, però els preus "segueixen sent alts", ha apuntat la presidenta de l'Observatori i coautora de l'informe, Vera Sacristán.

Finançament i ingressos per preus públics a les universitats
Dades en euros per estudiant el 2019

L'estudi també conclou que el nombre d'estudiants universitaris a Catalunya és inferior al que li correspondria amb la quantitat de la població d'entre 18 a 24 anys que hi viu. És a dir, que mentre que a Catalunya hi viuen el 16,7% del total d'habitants espanyols que tenen entre 18 i 24 anys, les universitats catalanes escolaritzen el 14,8% del total d'alumnes de l'Estat. L'estudi insisteix, d'altra banda, que en els últims anys s'ha detectat una tendència a la reducció en la taxa d'accés a graus en les universitats públiques catalanes, que se situa ara en el 47,1%. El 2011 era de més del 54%. L'estudi indica que la taxa ha baixat perquè en aquests anys ha pujat la població jove però també l'accés a les privades i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Personal jove temporal

A aquest panorama s'hi suma un personal docent i investigador (PDI) escàs i envellit. De fet, la plantilla del PDI a Catalunya és la més baixa d'Espanya en relació amb el nombre d'estudiants, té les taxes de temporalitat i de dedicació a temps parcial més altes, i una de les plantilles més envellides, en què més de la meitat del personal supera els 50 anys d’edat. "Hi ha una manca de relleu generacional. La piràmide d'edat s'està envellint. Si comptem les jornades laborals encara es desequilibra més, ja que el personal jove tendeix a ser contractat més a temps parcial, mentre que el personal més vell, contractat a temps complet", ha remarcat la presidenta de l'Observatori.

Distribució del personal docent i investigador per edats
Percentatge per grup d'edat del PDI als centres popis de les universitats públiques catalanes

Com pot ser, doncs, que, malgrat aquestes condicions, el sistema universitari català encara gaudeixi d'un consolidat prestigi? Per a Corominas, la resposta rau en "l'alt nivell d'esforç del personal de la universitat per tirar endavant". Ara bé, el coautor de l'informe adverteix que aquest nivell de dedicació "no pot persistir". "No se'ls pot exigir i, a més, moltes d'aquestes persones que fan l'esforç deixaran el sistema en els anys vinents", ha avisat. Per això, des de l'Observatori consideren que les possibles solucions passen per mesures en tot el sistema educatiu que garanteixin una millor escolarització a nivells previs, es faciliti l'accés a la universitat gratuïta i s'inverteixi en beques salari. A més, caldria augmentar la subvenció de les universitats, renovar les plantilles i garantir que en els processos de selecció del personal no hi hagi interferències d'instàncies externes a la universitat. En cas contrari, "no ens en sortirem", ha avisat Corominas. "Cal que la societat sigui conscient de la situació del sistema, que les universitats no es resignin i que el Govern faci la feina que li pertoca", ha reiterat.

stats