L'alemany Gerd Faltings és el guanyador del premi Abel, que concedeix l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres i és considerat el Nobel de les matemàtiques, pel seu estudi de les equacions diofàntiques (en què les solucions han de ser nombres enters, sense decimals ni fraccions). Faltings és director emèrit de l'Institut Max Planck de Matemàtiques i quan tenia 29 anys va convertir-se en una celebritat quan va demostrar una conjectura guardonada amb la Medalla Fields l'any 1986.

El premi d'aquest any ha estat marcat sobretot per la campanya en favor d'una suposada candidatura del president dels Estats Units. A ningú li ha passat per alt que un dels motius pels quals Donald Trump ha pressionat per aconseguit un alto el foc a Gaza aquesta setmana era la proximitat de l'anunci del Nobel. I l'acord ha arribat in extremis: just el dia abans que el comitè noruec del Nobel fes públic el guanyador. Però finalment no s'ha endut el guardó, que ha estat per a l'opositora veneçolana María Corina Machado. Una elecció que també pot satisfer Trump, ja que premia una de les seves aliades en contra del règim de Nicolás Maduro.

Ángel Luis González (1983) és enginyer informàtic i sempre havia treballat en empreses privades. El 2021, però, va fer un canvi de vida radical i va decidir dedicar-se a la docència entrant a les aules per ser professor de formació professional (FP) en un institut de Puertollano, a Ciudad Real. Des de llavors ha rebut diversos premis, entre ells el premi del ministeri d'Educació del 2023 per l'ús de recursos educatius oberts. Ara és un dels 50 finalistes de tot el món –i l'únic de l'Estat– que opten a guanyar el Global Teacher Prize, conegut com el Nobel de l'educació.

Perseverant i sagaç, feia prop de quinze anys que Emmanuelle Charpentier (Juvisy-sur-Orge, França, 1968) investigava al seu laboratori un bacteri, Streptococcus pyogenes. És una de les deu primeres causes d’infecció mortal a escala mundial i s’estava tornant immune als antibiòtics, l’única arma que tenim per lluitar contra aquests microorganismes. Per això, la bioquímica l’escodrinyava per intentar comprendre’l millor i trobar-ne el taló d’Aquil·les. Aleshores, l’atzar va voler que conegués la biòloga molecular estatunidenca Jennifer Doudna, amb qui va començar a col·laborar i només un any més tard.... eureka! Les dues científiques aconseguien descobrir el sistema CRISPR, una molècula que permet modificar el genoma de qualsevol ésser viu amb gran precisió.

Totes i cadascuna dels prop de 39 milions de milions de cèl·lules del nostre cos contenen al seu nucli un conjunt idèntic de gens que dicten tota la informació per fer funcionar l'organisme. Aquesta informació està emmagatzemada i empaquetada als cromosomes. Són una mena de manual d'instruccions que totes les cèl·lules comparteixen. I, tanmateix, el nostre cos compta amb diferents cèl·lules especialitzades que realitzen funcions diferents i fan ús de gens diferents. Per exemple, les de la pell no tenen a veure amb les del budell o les de les neurones. Tampoc no tenen les mateixes característiques. Com pot ser? La resposta a aquesta pregunta són les molècules de microARN, una troballa dels dos guardonats amb el Nobel de medicina d'enguany, els biòlegs Victor Ambros, de l'Escola de Medicina de la Universitat de Massachusetts, i Gary Ruvkun, de l'Hospital General de Massachusetts.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha reconegut amb el premi Nobel de física els investigadors John Hopfield i Geoffrey Hinton per la seva contribució a establir les bases de l’aprenentatge automàtic a través de neurones artificials, un dels fonaments de la intel·ligència artificial (IA). Els descobriments dels guardonats, inspirats en el sistema nerviós i l'aprenentatge del cervell humà, han donat pas a una de les eines tecnològiques amb més potencial per automatitzar grans quantitats de dades. En concret, l'Institut Karolinska ha premiat Hopfield (Chicago, 1933) per haver creat les estructures matemàtiques que emmagatzemen i reconstrueixen informació, i Hinton (Londres, 1947) per haver inventat, de manera independent, una metodologia que permet descobrir patrons amagats en els grans conjunts de dades.

L’inesperat reconeixement al genetista Svante Pääbo amb el Nobel de medicina per haver desxifrat el genoma dels neandertals ha revifat l’interès per una disciplina disruptiva, que fa poc més d’una dècada que va néixer i que ha transformat l’estudi del passat: la paleogenètica. Carles Lalueza Fox (Barcelona, 1965) és investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i un dels principals experts del món en recuperació i anàlisi d’ADN antic. Ara és director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, però el 2010 va formar part de l'equip que va demostrar que els neandertals i els humans moderns es van encreuar, fet que ha significat un abans i un després en la teoria de l’evolució.

La natura ens ha ensenyat que sap fer molècules complexes que són essencials per a processos biològics o bioquímics. En definitiva, per a la vida. Des del naixement de la química, els científics han mirat de reproduir aquests mateixos processos amb la intenció d’obtenir fàrmacs, cosmètics, carburants o altres compostos d’interès. Però l’èxit no sempre els ha acompanyat. Massa reaccions intermèdies, massa energia emprada i massa residus generats. Entorn dels anys 2000 tres científics treballant de forma independent van idear mecanismes per simplificar les reaccions químiques necessàries per construir una molècula. Les noves fórmules van resultar més eficients, ràpides i econòmiques que les precedents. Ara Barry Sharpless, investigador al laboratori Scripps de la Jolla a Califòrnia; Morten Meldal, de la Universitat de Copenhaguen, i Carolyn Bertozzi, professora a la Universitat de Stanford, han rebut el Nobel de química per haver desenvolupat el que en podríem dir "la química en un clic".

Hi ha qui en diu “tisores moleculars” o també “editor de gens”. I, en efecte, la tècnica anomenada CRISPR/Cas9 s’ha fet un forat importantíssim en el desenvolupament recent de les ciències de la vida -i de la genètica en particular- per la possibilitat que dona de partir molècules amb una extraordinària precisió i, si convé, d’enganxar-ne un altre bocí. Com un editor de text, que retalla i enganxa paraules, o unes tisores, que tallen per un punt concret. Aquesta tècnica, publicada l’any 2011 per Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna ha estat guardonada amb el premi Nobel de química que atorga cada any l’Acadèmia Sueca de Ciències. El seu impacte, tot i haver-se incorporat recentment a les tècniques biològiques, es considera revolucionari.

El premi Nobel de medicina 2020 serà compartit entre tres viròlegs, els nord-americans Harvey J. Alter i Charles M. Rice juntament amb el britànic Michael Houghton, pel descobriment del virus de l'hepatitis C, segons ha informat l'Institut Karolinska d'Estocolm. El descobriment que ara es premia va permetre que "hi hagi anàlisis de sang altament sensibles al virus que gairebé han eliminat l'hepatitis per transfusió en moltes parts de món i han millorat així considerablement la salut mundial", segons l'institut.

El premi Nobel de Física d’aquest 2019 és del tot merescut, però no per això no deixa de ser sorprenent. De la mateixa manera que amb els anunciats ahir per al guardó de medicina i fisiologia, es torna a retre homenatge a tres pioners. Michel Mayor i Didier Queloz compartiran el premi per haver estat els primers a observar un exoplaneta, és a dir, un planeta fora del nostre sistema solar orbitant, en aquest cas, una estrella de característiques similars al Sol. James Peebles rebrà l’altra meitat del premi pels seus estudis teòrics que han fet de l’estudi de l’Univers una ciència més precisa i, per tant, més previsible, gràcies a l’aportació de les matemàtiques. Queloz és professor de física a la Universitat de Cambridge; Mayor és astrofísic i professor emèrit a la Universitat de Ginebra; i Peebles és professor Albert Einstein a la Universitat de Princeton. La selecció de guardonats no admet pràcticament cap crítica acadèmica, pel seu paper com a iniciadors de branques científiques. Els centres als quals pertanyen, tampoc. Tots tres estan situats en llocs de privilegi en tots els rànquings de qualitat. El prestigi dels Nobel ha quedat salvaguardat.

Tothom sap que l'oxigen és essencial per viure, però potser no tanta gent sap que les cèl·lules, de qualsevol mena i de qualsevol teixit, també en necessiten. Sense oxigen no hi hauria metabolisme cel·lular ni tampoc la producció d'energia que tot organisme necessita. Què passa quan la seva disponibilitat minva? Doncs que les cèl·lules s'hi adapten i sobreviuen amb el que hi ha. Com s'ho fan per adaptar-se a condicions de poc oxigen és una altra història. Una complexa maquinària activada genèticament ho fa possible. Els descobridors d'aquesta maquinària, Gregg Semenza i William Kaelin, dels Estats Units, i Peter Ratcliffe, del Regne Unit, han rebut el premi Nobel de medicina i fisiologia per haver sabut explicar el seu funcionament. Les seves troballes tenen transcendència en camps com el desenvolupament embrionari, l'anèmia, el càncer o els infarts, tant els de miocardi com els ictus. El metabolisme, la respiració i la immunitat també hi estan relacionats.

“El formiga de Vellut se servirà al sopar dels premis Nobel”. Amb aquestes paraules el seu importador a Suècia comunicava al celler Clos Galena, del Priorat, que per primer cop en 73 anys un vi català formaria part del tradicional banquet que es fa en honor dels guardonats. Era, també, la primera vegada que s’escollia un celler dirigit per una dona, Merche Dalmau. La gala se celebrava el 10 de desembre del 2017. Un mes abans el celler rebia les següents instruccions: havien de preparar una comanda de 800 ampolles per a 1.300 comensals i ser discrets perquè el menú dels Nobel és un secret que no es revela fins que tots els convidats estan asseguts a la taula de la sala blava de l’Ajuntament d’Estocolm. Arribar a aquest banquet no és fàcil. Uns mesos abans els organitzadors de l’àpat fan un llarg tast de vins procedents de tot món per escollir-ne només tres. A banda del negre del Priorat, els altres dos seleccionats van ser el vi blanc xilè Errázuriz Late Harvest Sauvignon del 2016 i el xampany francès Taittinger Brut Reserva.

El món de les matemàtiques té dos premis especialment importants: d’una banda, la Medalla Fields, que es dona cada quatre anys a joves de menys de 40 anys per reconèixer un treball o una investigació concreta; de l’altra, el premi Abel, conegut popularment com el premi Nobel de les matemàtiques, que s’entrega cada any i que se sol atorgar per guardonar tota una trajectòria. La Medalla Fields es concedeix regularment des del 1950 i, entre els 56 premiats -en cada edició hi pot haver diversos guanyadors-, només hi ha una dona: la matemàtica iraniana Maryam Mirzakhani, el 2014. El segon premi, en canvi, existeix des del 2002 i mai cap dona havia sigut reconeguda. Els 19 premiats havien sigut exclusivament homes. Fins ahir.

Maryse Condé, Neil Gaiman i Kim Thúy són els finalistes aspirants al premi Nobel alternatiu de literatura que la Nova Acadèmia Sueca anunciarà aquest divendres, 12 d'octubre. Després de la cancel·lació de la cerimònia oficial a causa de l'escàndol per les acusacions d'abusos sexuals contra Jean-Claude Arnault, marit d'una de les acadèmiques, un grup d'intel·lectuals van impulsar la Nova Acadèmia Sueca amb l'objectiu d'evitar que enguany el premi quedés desert.

Els nord-americans Frances H. Arnold i George Smith i el britànic Gregory P. Winter han estat guardonats aquest dimecres amb el Nobel de química pels seus descobriments en l'àrea de genètica per "desenvolupar proteïnes que resolen els problemes químics de la humanitat", segons ha informat la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha guardonat amb el premi Nobel de física la investigació i la innovació en el camp de la física làser. Els guardonats són el nord-americà Arthur Ashkin, el francès Gérard Mourou i la canadenca Donna Strickland per les seves innovacions en l'ús del làser, que permeten aplicar aquesta tecnologia en la medicina i altres àrees.

El Nobel de medicina ha premiat el que és un tractament esperançador per a molts pacients de càncer: la immunoteràpia. El nord-americà James P. Allison i el japonès Tasuku Honjo han sigut reconeguts aquest dilluns amb el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre la immunoteràpia contra el càncer, segons va anunciar ahir l’Institut Karolinska d’Estocolm.

L’Acadèmia Sueca es rendeix: aquest divendres ha anunciat l’ajornament del premi Nobel de literatura d’enguany, gairebé sis mesos després de l’esclat de l’escàndol de presumptes abusos sexuals i filtracions del marit d’una de les acadèmiques, el dramaturg Jean-Claude Arnault. “La crisi a l’Acadèmia Sueca ha afectat adversament el Premi Nobel [...] La Fundació Nobel espera que ara l’Acadèmia Sueca dediqui tots els esforços a restaurar la seva credibilitat com la institució que atorga el guardó i que informi de les accions que portarà a terme per fer-ho”, diu l’anunci de l’ajornament del guardó, que també demana als acadèmics que canviïn de tarannà. “Els esforços per reformar l’estructura organitzativa s’han de caracteritzar per fer créixer l’obertura cap al món exterior”, subratllen els responsables de la institució.

Les dues Corees han donat un tomb històric a la seva relació. La trobada entre el president del Sud, Moon Jae-in, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, inicia una distensió que inclou com a objectius la desnuclearització total, el retrobament de famílies, el cessament de les hostilitats i la fi oficial de la guerra.

]]>