El tabaquisme és el principal factor de risc de càncer, de malalties cardiovasculars i la primera causa aïllada de mort a Catalunya. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Limitar l'ús del tabac és, per tant, un dels deures pendents de salut pública a l'Estat. El govern espanyol va anunciar a principis d'any que volia endurir la llei antitabac i l'abril passat va aprovar el Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027, que inclou mesures més estrictes pel que fa a la venda, consum i publicitat. Ampliar els espais lliures de fum, com les terrasses dels bars i restaurants, i incloure els vapejadors i el tabac escalfat, que cada cop estan més estesos entre la població (i en especial els joves), són dos dels grans reptes de la futura norma, que el ministeri de Sanitat articularà per vies diferents.

El consum de tabac s’associa a malalties cardiovasculars, respiratòries i càncers. És la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura evitable. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any moren més de 8 milions de persones a causa del tabaquisme. Els fumadors (un 21% de la població espanyola) no només condicionen la seva salut, sinó que l’exposició involuntària al fum del tabac també augmenta el risc de patir càncer de pulmó i altres malalties entre els no fumadors. Segons la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), el 55% dels no fumadors s’empassen el fum ambiental del tabac convencional, sobretot a les terrasses dels bars, que són la principal via d’exposició d’aquest contaminant ambiental. De fet, si s’exclouen les terrasses de l’equació, el percentatge de no fumadors que estan exposats al fum del tabac cau fins al 24%.

El principal desacord entre les comunitats autònomes i el ministeri de Sanitat a l'hora d'aprovar el nou pla estatal antitabac continua sent convertir les terrasses de bars i restaurants en espais lliures de fum, tant el de les cigarretes convencionals com el dels vapejadors. Mentre Catalunya s'ha posicionat a favor d'aquesta prohibició generalitzada, comunitats com Madrid hi estan radicalment en contra. Altres són partidàries de prendre mesures a mig camí, com Galícia, que ho emmarcaria en la voluntarietat i en oferir incentius fiscals als hostalers que els prohibeixin, o com les Balears, que prefereix permetre que siguin els establiments els que triïn si s'adhereixen a la prohibició o no i demana que s'augmenti el preu dels paquets; una mesura que Catalunya també defensa –així com l'empaquetament neutre– i que ara Sanitat estudia amb Hisenda.

Convertir les platges i cales de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu en espais lliures de fum. Aquest és l'objectiu que s'ha marcat l'equip de govern de Palafrugell de cara a la propera temporada estival. Abans, però, vol obrir un debat amb tots els sectors vinculats al turisme per tal de recollir les seves aportacions.

Un estudi del Col·legi de Metges britànic assegura que les cigarretes electròniques són beneficioses per a la salut pública del Regne Unit i que són molt més segurs que no pas el tabac. El document de 200 pàgines, i que porta per títol "La nicotina sense fum: la reducció del dany del tabac", anima a fomentar aquest sistema entre els fumadors com un mètode per deixar el tabac.

Malgrat les campanyes sanitàries, la meitat dels adolescents d'entre 16 i 18 anys fumen i un de cada quatre adolescents entre 12 i 14 anys (25%) ho fa regularment, segons informa la Societat Espanyola de pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP).

Un 70% dels fumadors volen deixar el tabac. Entre els que intenten deixar de fumar sols, les taxes d'èxit són molt baixes. Només ho aconsegueixen entre un 3% i un 5%, segons dades d'un estudi del 'British Medical Journal' ('BMJ'). Quan hi ha assessorament mèdic, de professionals de la sanitat, l'èxit se situa entre el 60% i el 80%.

El doctor Manel Santinyà lidera la comissió Hospitals sense fum de l'Hospital Clínic de Barcelona. Defensa les lleis restrictives contra el tabac perquè "han funcionat sempre". No creu que expulsar els fumadors dels llocs públics sigui atemptar contra els seus drets. Ho argumenta amb fonaments científics: "El fum d'una cigarreta conté 4.000 substàncies cancerígenes i si el respira un no fumador també posa en risc la seva salut".