Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, la definició d'heroïna pot ser: "Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment. Personatge principal d’una llegenda, d’una narració, etc". Però també: "Derivat diacetil de la morfina, de fórmula C₂₁H₂₃NO₅, de la qual és obtingut per tractament d’aquesta amb anhídrid acètic, i el consum del qual crea dependència".

"Ens estem tornant bojos", afirma un comandament de la Policia Nacional per expressar la dificultat cada cop més elevada de perseguir els càrtels de la droga. En un món globalitzat i canviant, el tràfic de drogues també supera les fronteres i innova constantment en les formes de moure els seus tentacles. Tradicionalment, l'heroïna ha vingut en forma de pols o en massa de l'Afganistan —es calcula que abasteix el 80% dels consumidors d'opiacis de tot el món— per una ruta terrestre que passa per Turquia. Però tot això està canviant, com demostra l'última troballa a Madrid. Per primer cop, s'ha trobat heroïna en pastilles a Europa i al món provinent de Colòmbia.

Tot comença quan algú se'n va de la llengua. La informació és que en una casa de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, hi ha una tona d'haixix. "Ho has de deixar tot i anar-hi corrents", explica un comandament de la policia. Ja és de nit quan arriben a la urbanització, on regna el silenci. Els cotxes patrulla es reparteixen sigil·losament per la zona quan, de sobte, una furgoneta surt a tota velocitat. "Demano a dos agents que l'aturin", continua el responsable de l'operació. Però els traficants no van frenar i van envestir els agents. "Els narcos no tenen por", afegeix. Els policies van resultar ferits, però finalment els narcos van acabar detinguts. Portaven 800 quilograms d'haixix que protegien amb un subfusell i més de 100 cartutxos. A dins de la furgoneta, que havien robat als Països Baixos i havien dissimulat amb matrícules falses, hi havia inhibidors de freqüència, detectors de balises i visors nocturns. Feia poques hores que havien desembarcat la droga en una cala amagada del delta de l'Ebre i començaven la fase del transport per carretera. Catalunya només era una parada més en el llarg trajecte de l'haixix, i els traficants estaven preparats per, si calia, obrir foc contra tot aquell que s'hi oposés.

"Passaven molt desapercebuts, era molt creïble", explica un investigador dels Mossos. Si s'obria el maleter d'un cotxe amb matrícula francesa i hi havia bosses de la compra amb plàtans, meló, una ampolla de vi... i iogurts, qui sospitaria? Encara que hi hagués més d'un paquet de iogurts de maduixa. Però els Mossos no deixaven de preguntar-se què feien dos francesos clarament drogodependents fent la compra a la Jonquera, a l'Alt Empordà. I van obrir els iogurts. Estaven perfectament segellats. I bingo: en més d'un hi havia heroïna camuflada. I així almenys en tres ocasions més. Finalment, els Mossos, conjuntament amb Vigilància Duanera, han aconseguit desarticular el grup criminal que venia heroïna a dins dels làctics.

L'escriptor Juan Trejo (Barcelona, 1970) tenia nou anys quan va morir la seva germana Manuela, la Nela, als 21 anys. No en té gaires records perquè, quan ella va marxar de casa, ell només tenia cinc anys. Han passat quaranta-cinc anys des d'aquella mort a causa de l'heroïna que va significar un abans i un després en la vida familiar de Trejo. Esbrinar qui era i què li va passar a la Nela ha estat un procés llarg, perquè a casa seva pràcticament no en tenia ni fotografies ni informació. Era com si la seva germana gran no hagués existit mai. Amb Nela 1979 (Tusquets) la torna a fer present.

La crisi de salut pública provocada pel fentanil als Estats Units va encendre totes les alarmes: és 100 vegades més potent que la morfina i 50 més que l'heroïna, i el seu consum genera un efecte d'eufòria ràpid, seguit de símptomes d'abstinència molt forts, fet que crea addicció en un de cada quatre consumidors. Aquest derivat de l'opi va tenir un gran impacte mediàtic l'any passat a l'Estat, amb més de mil notícies amb el seu nom al titular per les impactants imatges que arribaven de l'altra banda de l'oceà Atlàntic. Ara bé, el primer informe finançat pel ministeri de Sanitat sobre aquesta qüestió assenyala que la seva arribada a Catalunya i Espanya continua sent improbable més enllà del seu ús com a analgèsic, si bé s'admet que no es pot abaixar la guàrdia davant d'aquesta substància i d'altres de noves.

El món de la droga és extremadament sensible a la geopolítica i s'adapta a gran velocitat a qualsevol canvi. I la feina de les autoritats és no anar massa per darrere dels narcotraficants en una mena de joc del gat i la rata que no s'acaba mai. L'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (EMCDDA, en les sigles en anglès) ha celebrat aquest dimecres una conferència a Barcelona en què s'ha posat sobre la taula la preocupació que provoca l'augment d'opioides sintètics com el fentanil. Les causes són diverses. D'una banda, les restriccions al cultiu de l'opi imposades pels talibans a l'Afganistan ha provocat l'aparició de nous mercats productors al Pakistan, l'Iran o Turquia, però també l'augment de les drogues creades al laboratori, com el fentanil. De l'altra, la guerra a Ucraïna ha alterat també les rutes per on tota aquesta droga es transporta cap a Europa.

"Són temps de canvis en el mercat de la droga a Europa", afirma Laurent Laniel, analista científic de l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (EMCDDA, en les sigles en anglès). Una reconfiguració que "preocupa" l'agència de la Unió Europa i per la qual hi està "molt a sobre i alerta". Per exemple, els alarma que opioides sintètics com el fentanil estiguin substituint el consum d'heroïna. Dues dades aportades per l'Observatori i la Interpol en una conferència celebrada aquest dimecres ho reforcen: d'una banda, es calcula que almenys un milió d'europeus d'entre 15 i 64 anys estan enganxats als opioides i, de l'altra, que des del 2009 s'han detectat 78 nous opioides sintètics a la UE i la meitat són derivats del fentanil.

Aleksandr Otdelnov és el propietari d'una atracció turística poc habitual: un museu de contraban. El contraban ha circulat per la seva Odessa natal des del segle XVIII. El museu exhibia des de perles i pistoles introduïdes d'amagat a la Rússia imperial fins a botins més contemporanis. Però el van tancar per la pandèmia i després per la guerra. "El port va deixar de funcionar i tot es va parar", explica Otdelnov. I no només el turisme. Odessa havia estat un punt clau en la xarxa del crim organitzat que anava d'Ucraïna i Rússia fins a l'Afganistan o els Andes.

Curiosament aquest dijous al vespre no hi havia toxicòmans concentrats davant de la sala Baluard, el centre que l'Ajuntament de Barcelona té al barri del Raval perquè, entre altres coses, les persones que estan enganxades a alguna droga no l'hagin de consumir al carrer. Tampoc hi havia carros de la compra plens de trastos, que alguns drogoaddictes empenyen a tot arreu amb les seves poques pertinences i solen deixar travessats enmig d'un parterre amb gespa que hi ha just davant de la sala. En canvi, el que sí que hi havia era molt personal de la sala Baluard: fins a sis treballadors vestits amb les seves característiques armilles de color vermell eren a l'exterior, quan normalment només solen haver-n'hi dos. Potser només havien sortit a tafanejar.

La porta del portal està ajustada i es pot accedir fàcilment a l'immoble, sense clau. El pis ocupat és a la primera planta. És fàcil de reconèixer. El pany de la porta d'entrada està rebentat i al seu lloc hi han col·locat un tros de paper de plata perquè no es pugui veure l'interior de l'habitatge des del replà. A dins se senten veus. “Ding, dong”. Sorprenentment, el timbre funciona. Després d'uns segons, un home d'origen africà obre la porta. Li falta un ull, una mena de membrana blanca li cobreix tota la còrnia. “No sé res de cap pis ocupat”, contesta quan se li pregunta. A dins, al fons, es veu un altre home africà i fum, molt de fum. Deuen estar fumant.

La Federació Catalana de les Drogodependències està formada per entitats que treballen en l’àmbit de les drogodependències i les addicions, i té com a objectiu influir en les polítiques públiques per beneficiar les persones consumidores, però també les seves famílies i la societat en general. Això, almenys, és el que diu el seu lloc web. Maite Tudela n’és la secretària i d’entrada aclareix que resoldre la problemàtica de les drogodependències és molt més complicat del que sembla.  

No cal fixar-s'hi gaire per veure que allà, en una cantonada del carrer Arc del Teatre, al barri del Raval de Barcelona, un noi s'està injectant una dosi d'heroïna a la panxa a plena llum del dia. Són tres quarts de sis de la tarda. Està col·locat de cara a la paret, com si intentés amagar el que fa, però s'intueix perfectament. Al seu costat una altra jove es punxa al braç i ella sí que no dissimula gens. Es punxa reiteradament, una vegada i una altra, sense amagar-se. Fa venir calfreds veure-la. Potser no troba la vena. Des de la distància, l'única cosa que penses és que, sisplau, acabin com més aviat millor.

Una moto encastada contra una botiga de llaminadures. El robatori, que va passar fa prop d'un any al barri de Verdum de Barcelona, va posar en alerta la policia perquè els lladres no s'havien pogut emportar una gran quantitat de diners. "L'ofuscació per fer aquest robatori no és la tècnica d'un delinqüent habitual. És la desesperació d'una persona que necessita consumir una droga dura", explica el cap d'investigació de Nou Barris dels Mossos d'Esquadra, el sergent Eduard Rodríguez. El repunt d'aquest tipus d'actuació "gens especialitzada", que també incloïa els robatoris a l'interior de vehicles, sumada a les morts per sobredosi d'heroïna al districte, van fer que la policia comencés una investigació que ha desarticulat la primera ruta d'Àfrica que portava aquesta droga a Barcelona.

És un quart de cinc de la tarda. Alguns alumnes de l'institut Viladomat de Barcelona són al pati i a l'altre costat de la tanca, als jardins d'Emma, a l'Eixample, tres treballadors del SEM confirmen que un home ha mort. L'han trobat amb una xeringa al costat. Es deia Víctor i era consumidor d'heroïna. Dormia als jardins d'Emma, just darrere de l'institut, acompanyat de l'Aitor, un altre consumidor. Ell és qui s'ha trobat el Víctor mort per una sobredosi. L'Aitor explica que quan va arribar a la nit no hi va parlar i que aquest matí, quan s'ha llevat, ha pensat que ja havia marxat. No ha sigut fins que ha netejat la zona on acostumaven a dormir que ha vist que el Víctor era sota el tendal amb què es refugiava a la nit.

S'havien establert a Barcelona, però els seus tentacles arribaven a mig món. Es valien de "maleters" o "conductors", persones captades al Pakistan i d'altres països que acceptaven portar amagades al seu equipatge grans quantitats d'heroïna, bona part de la qual acabava als narcopisos del Raval. Després de dos anys d'investigació, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional han donat per desarticulades dues organitzacions criminals de traficants que feien de distribuïdors de droga als narcopisos, tot i que finalment no eren els seus membres, sinó uns altres traficants, els que la portaven al punt de consum.

Les demandes per començar un tractament contra l'addicció a la cocaïna han crescut un 16% entre el 2016 i el 2018 a Catalunya, segons l'últim informe de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. L'any passat l'organisme va atendre 3.338 casos relacionats amb el consum d'aquesta substància. Tot i així, la majoria de tractaments subministrats, un 42% del total, són per a persones alcohòliques que han demanat ajuda per superar aquesta addicció. De fet, el responsable de Salut Pública de Catalunya, Joan Guix, ha remarcat el canvi de tendència dels últims 30 anys a Catalunya: l'any 1992 un 53% dels tractaments eren per addicció a l'heroïna, que ara suposa únicament un 11,9% dels atesos pels serveis de l'Agència, mentre que les demandes de tractament per addicció a l'alcohol s'han triplicat des d'aquell any, passant a ser les majoritàries a Catalunya.

La Policia Nacional ha desarticulat un grup criminal de Barcelona que es dedicava a la distribució i venda de drogues: s'han intervingut 7,7 quilos d'heroïna i diferents armes, entre d'altres, una katana. L'operació, que va iniciar-se l'octubre passat, ha acabat amb 14 detinguts, vuit dels quals han ingressat a presó.