El combat contra la droga
Societat 15/10/2022

Maite Tudela: "Deixar de consumir heroïna vivint al carrer, diria que és impossible"

Secretària de la Federació Catalana de Drogodependències

4 min
Maite Tudela és secretària de la Federació Catalana de Drogodependències.

BarcelonaLa Federació Catalana de les Drogodependències està formada per entitats que treballen en l’àmbit de les drogodependències i les addicions, i té com a objectiu influir en les polítiques públiques per beneficiar les persones consumidores, però també les seves famílies i la societat en general. Això, almenys, és el que diu el seu lloc web. Maite Tudela n’és la secretària i d’entrada aclareix que resoldre la problemàtica de les drogodependències és molt més complicat del que sembla.  

¿El consum d’heroïna ha augmentat?

—  No, ben al contrari. Des de l’any 1991 ha anat a la baixa.

¿Aleshores no ens hem de preocupar?

— L’heroïna sempre ha estat una droga que ha generat molta alarma. És veritat que les persones que van a les sales de reducció de danys consumeixen heroïna i cocaïna, però són consums molt marginalitzats. El 32% són persones sense llar, el 45% no tenen un allotjament estable i el 50% són estrangeres. Mai podem dir que el consum d’una droga no ens preocupa.  

Què és això de les sales de reducció de danys?

— Són serveis orientats a persones que no volen o que no poden deixar de consumir i tenen com a objectiu disminuir al màxim els danys associats al consum de drogues. Per exemple, se’ls explica quina és la millor manera de punxar-se, quins aspectes han de tenir en compte per a un consum higiènic d’una substància, se’ls dona xeringues, paper de plata, pipes... També hi ha dutxes, un guarda-roba i una zona on poden descansar i prendre un cafè o menjar un entrepà. També hi ha una part d’atenció sanitària i la possibilitat de ser derivats perquè comencin un tractament.  

I on són aquestes sales?

—  Són dins dels CAS [centres d’atenció i seguiment a les drogodependències], que són serveis d’atenció primària especialitzada per a l’abordatge del consum de drogues i les problemàtiques associades, i tenen equips multidisciplinaris amb psicòlegs, psiquiatres, metges, treballadors socials...

¿I tots els CAS tenen sales de reducció de danys?

—  A Catalunya hi ha 63 CAS, i només dotze tenen sales de reducció de danys. Nou són a Barcelona.

Què passaria si aquestes sales no existissin?

— Doncs que tornaríem a estar com estàvem abans que les obrissin, que és quan teníem tota la problemàtica del consum de droga al carrer i moltes morts per sobredosi. Els CAS han contribuït d’una manera increïble a fer disminuir les morts i els contagis, i a millorar la salut de la població consumidora. Fan una funció molt important.

Però provoquen molèsties als veïns. Per exemple, al barri del Raval de Barcelona els veïns es queixen que hi ha toxicòmans que consumeixen droga al mig del carrer a la zona on hi ha el CAS. 

— Si tinguéssim més recursos, es podrien posar més educadores i educadors de carrer per fer un treball amb aquestes persones. Però de totes maneres és impossible evitar-ho al 100%, perquè és impossible controlar què fan unes persones en una situació tan vulnerable. 

¿I col·locar aquests espais en un lloc que no molesti els veïns?

— Quan s’ha fet l’intent de posar les sales allunyades dels nuclis urbans, no han funcionat perquè les persones consumidores són a prop dels punts de venda de droga, no als llocs de tractament. 

Aleshores no hi ha solució?

— El que ens falta són serveis residencials per a aquestes persones, perquè no consumirien al carrer si tinguessin un lloc on viure. L’Ajuntament de Barcelona va obrir un hotel social al barri del Guinardó arran de la pandèmia per a persones amb un consum actiu de drogues i en situació de sense llar, i està funcionant molt bé. 

En quin sentit?

— Doncs que persones que feia molts anys que consumien, estan millorant la salut i reduint el consum de droga. I ho han aconseguit a partir de tenir un sostre. El grau de violència al carrer és tan bèstia que deixar de consumir vivint al carrer, diria que és impossible. També falten centres de dia on puguin fer activitats. En la mesura que tenen una ocupació, també consumeixen menys. 

Quants hotels socials hi ha a Catalunya?

— D’aquestes característiques, només n’hi ha un, el de Barcelona, i n'hi hauria d’haver molts més.

Aleshores ¿el primer pas perquè una persona sense llar que consumeix droga surti d’aquesta situació és que deixi de viure al carrer?

—  Efectivament. El primer pas és trobar un sistema de suport i poder sortir del carrer.  

¿I no serviria portar-lo directament a una comunitat terapèutica per desenganxar-se?

— Hi ha tantes situacions com persones. Hi haurà algú a qui això li pugui funcionar, però no és el més habitual. El més habitual és fer tot un procés, i el primer pas és que contacti amb els serveis de reducció de danys. La xarxa d’atenció està molt ben pensada, però hauria de créixer amb recursos residencials. Un problema molt gran que tenim amb els nostres usuaris és l’accés a l’habitatge. Ja sé que això és un problema global però, per a nosaltres, encara és més gran. La gent que es recupera d’un consum de droga torna a recaure si no troba un habitatge digne.  

Quines altres mancances hi ha?

— Hi ha una part de la xarxa d’atenció a les drogodependències que depèn del departament de Salut, i una altra al de Drets Socials, com ara les comunitats terapèutiques, els pisos de reinserció, els centres de dia... I això és un problema perquè de vegades els dos departaments han anat cadascun per la seva banda. També tenim moltes dificultats per trobar personal professional bo, i falten serveis específics per a dones.  

¿Seria reduccionista dir que una persona continua consumint droga perquè vol? 

— És reduccionista, és ignorància i és estigmatització. Hi ha un patiment molt gran en les persones dependents de drogues. Si no aconsegueixen la droga, pateix el seu cos i tenen síndrome d’abstinència. La seva vida gira al voltant d’això. En el cas de les dones consumidores, la majoria també pateixen violències masclistes múltiples.

¿I també seria reduccionista dir que l’existència de persones drogant-se al carrer és culpa de la inacció de les administracions?

— Amb la problemàtica del consum de drogues, no hi ha solucions màgiques. És una realitat polièdrica, i són moltes les coses que han de confluir per anar solucionant aquesta problemàtica. 

stats