Kosovo ja és major d'edat. El 17 de febrer va fer 18 anys que el país va autodeclarar la seva independència de Sèrbia. Uns 18 anys en què el país més jove d'Europa ha aconseguit el reconeixement de 121 estats, entre els quals hi ha la majoria dels membres de la Unió Europea, amb l'excepció d'Espanya, Grècia, Romania, Eslovàquia i Xipre.

A les set del vespre tancaven els col·legis electorals a Kosovo, i a aquella hora només s'havien registrat dos incidents relacionats amb les votacions en tot el país: la detenció de cinc ciutadans serbis que intentaven travessar il·legalment la frontera –entre ells un exmilitar de l'exèrcit serbi– i l'arrest d'un altre, acusat de coaccionar i pressionar. I a les vuit del vespre ja s'havien comptabilitzat el 50% dels vots. Aleshores ja quedava clar el gran avantatge del partit nacionalista albanès Autodeterminació (VV), i els seus votants ja celebraven al carrer la victòria perquè hi havia una diferència del 30% amb la segona força més votada.

"Com a presidenta, és el meu deure fixar el termini més llarg possible, no el més curt, per mitigar els reptes que planteja l’organització d’eleccions", afirmava Vjosa Osmani, presidenta de Kosovo, davant les crítiques per haver fixat la repetició de les eleccions parlamentàries del país per a aquest 28 de desembre, enmig de les vacances de Nadal. El febrer passat, el Vetëvendosje (VV), el partit del primer ministre Albin Kurti va guanyar les eleccions parlamentàries amb un 42,3% dels vots, però no va assolir la majoria necessària per governar en solitari ni va aconseguir reunir prou suports per formar govern. Des d’aleshores, ha estat incapaç de negociar amb els diferents fronts i ha mantingut el Parlament paralitzat durant més de set mesos.

La tendència de la Unió Europea d’externalitzar problemes socials complexos a tercers països no ha deixat de créixer els últims anys. Mentre l’acord entre Itàlia i Albània per tancar els migrants pendents d’asil en centres d’internament acaparava l’atenció internacional, un altre pacte entre Dinamarca i Kosovo passava més desapercebut.

La capital de Kosovo s'ha despertat més animada que de costum. Milers de persones s'acostaven als 903 col·legis electorals que a les set del matí. A l'escola Faik Konica, al centre de Pristina, la Gentiana de 23 anys, acabava de votar el Vetëvendosje (VV) —Autodeterminació—: “és la millor opció”. Aquest partit, l'única formació d'esquerres al país, amb Albin Kurti al capdavant, no ha arribat al 50% dels vots segons els resultats provisionals i haurà de pactar per poder governar.

Kosovo triarà aquest diumenge un nou Parlament a les novenes eleccions des de la independència, el 2008, amb la perspectiva de la reelecció dels nacionalistes albanesos que estan al poder des de fa quatre anys. “Votarem el Vetëvendosje perquè és el menys dolent”, diuen Diellza i Drita, dos joves de trenta anys residents a Pristina. El Vetëvendosje (VV) —Autodeterminació— del primer ministre Albin Kurti, es destaca com el favorit encara que ha perdut suport en comparació amb les del 2021, i no queda clar si aconseguirà superar el llindar del 50% per poder formar govern. Els principals rivals del VV són el Partit Democràtic de Kosovo (PDK) i la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK) que s'han alternat al poder en la jove independència, però Kurti ha estat el primer que ha pogut acabar el seu mandat. Els altres partits que concorren en aquestes eleccions són l'Aliança per al Futur de Kosovo (AAK), també de centredreta, i la Llista Sprka, el partit més gran que representa els serbis de Kosovo.

Espanya ha presentat aquest dilluns els seus arguments a la vista que se celebra al Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, amb seu a la Haia, per l'ocupació israeliana dels territoris palestins. Parlant en nom del regne d'Espanya, el diplomàtic Emilio Pin, cap adjunt de l'assessoria jurídica internacional del ministeri d'Afers Exteriors, ha recordat la jurisprudència del tribunal en el sentit que l'ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània "vulnera el dret internacional, no només perquè és contrària a la Convenció de Ginebra, sinó perquè impedeix l'exercici del dret a la seva autodeterminació del poble palestí".

La resistència d'Espanya a reconèixer Kosovo com el país independent que és des del 2008, cosa que ja ha fet un centenar de països, entre els quals els Estats Units i la majoria dels de la UE, és cada cop més insostenible. La prova és que cada cop Madrid es veu obligat a fer més passos contra la seva negativa, com per exemple admetre els passaports kosovars per exigència de la UE. El govern espanyol fa equilibris i afirma que l'admissió dels passaports no equival a reconèixer el país en si, però la realitat és que s'hi assembla molt. Gràcies a aquest pas administratiu, per cert, molts kosovars podran tornar a Espanya per primer cop en 16 anys, tal com expliquem avui en un reportatge des de la capital del país, Pristina.

“Recordo perfectament els meus tretze anys a Espanya, en els quals el vaig considerar el meu país. No recordo cap comentari racista ni tenir cap dificultat per adaptar-me, però sí que recordo com els costava als professors pronunciar el meu nom,” explica Fatbardha Jashari des de Pristina. Jashari tenia tres anys quan va marxar de Podujevo, un petit poble a prop de la capital de Kosovo: "Vam anar primer a Macedònia del Nord. Allà ens vam quedar en un camp de refugiats on havies de decidir a on volies anar. Vam triar Espanya". El 1999, juntament amb els de 31 països més, el govern espanyol va respondre a la petició de l'ACNUR d'acollir ciutadans procedents del conflicte dels Balcans, en el marc d'un programa d'evacuació humanitària i protecció temporal. “Vam ser de les poques famílies albaneses que es van quedar a Espanya després de la guerra”, explica Jashari, que va passar tretze anys de la seva vida a Alcalá de Henares.

Com que avui és passat festes convé que ens situem. Idea general: al febrer, eleccions a Galícia, on el PP guanyarà segur i potser amb majoria absoluta. A la primavera –a l'abril o al maig–, eleccions al País Basc, de les que no se sap quin govern en pot sortir. I al juny, eleccions europees, amb la ultradreta fregant-se les mans.

Tot i que Espanya continua sense reconèixer Kosovo com a estat, des de l'1 de gener ha començat a acceptar els passaports del país per passar la frontera. Aquest gir, però, no ha estat casualitat: des que va començar l'any el país balcànic s'ha incorporat al règim d'exempció de visat a l'espai Schengen. Així, si no hagués sigut per aquest canvi en la política exterior espanyola s'hauria donat el cas que un estat membre del Tractat no hauria reconegut la lliure mobilitat d'un altre. De fet, aquesta casuística ja estava prevista. Quan la Comissió Europea va anunciar el canvi d'estatus de Kosovo, ja va avançar, també, que Espanya seria l'únic país Schengen que no aplicaria l'acord. Això xocava amb les decisions d'altres estats com Grècia, que tot i tampoc reconèixer l'estat ja avançava que sí que acceptaria els seus passaports.

“A Pristina [capital de Kosovo] tots són terroristes”. És el primer que diu el Goran quan li demano què passa. Al seu costat, el Nikola i el Bogdan li donen la raó. Aquests tres joves són del municipi kosovar Mitrovica Nord, però es van desplaçar a Zvecan per participar en la protesta de dimecres passat. Zvecan és altre un dels municipis de majoria sèrbia al nord de Kosovo. A la primera ciutat, 76% de la població és sèrbia; a la segona, ho és el 95%.

Augmenta la tensió a Kosovo. L'OTAN desplegarà 700 soldats més al nord del país després que, dilluns, almenys 50 manifestants i 30 soldats de l'Aliança Atlàntica resultessin ferits durant les manifestacions de serbis –tot i ser una minoria al país, són el grup majoritari a la regió del nord– que no reconeixen el nou alcalde de la localitat de Zvecan, que és de la majoria albanesa de l'estat. Aquest dimarts les concentracions s'han tornat a repetir i diferents grups de manifestants, inclosos funcionaris de l'administració local, s'han concentrat a l'ajuntament del poble, on s'han desplegat una altra vegada forces de l'Aliança Atlàntica i soldats kosovars.

Tant se val el que acordin tots els estats membres de la Unió Europea, Espanya no es mou de la seva posició i els kosovars hauran de continuar passant per un autèntic maldecap burocràtic si volen viatjar directament fins a l'estat espanyol. Brussel·les ha anunciat aquest divendres que el govern espanyol serà l'únic de l'espai Schengen que no aplicarà l'exempció de visats de Kosovo, la normativa que ha ratificat aquesta setmana el Parlament Europeu i que es preveu que entri en vigor a tot estirar l'1 de gener del 2024. "Entre els països Schengen, tots menys un, Espanya, han reconegut els documents de viatge de Kosovo. Això vol dir que l'exempció de visats per a Kosovo permetrà que els que tingui passaports kosovars viatgin lliures de visats menys a un país", ha assegurat el portaveu de Justícia de la Comissió Europea, Christian Wigand, en roda de premsa.

La setmana passada la primera ministra sèrbia, Ana Brnabic, va advertir que les tensions amb Kosovo estan "a un pas del conflicte armat" i cada dia que passa la situació empitjora. Aquesta nit el president, Aleksandar Vucic, ha donat l'ordre a l'exèrcit de preparar-se per al combat i d'augmentar la presència militar a la frontera dels 1.500 soldats actuals fins als 5.000.

El ministre de Defensa de Sèrbia, Milos Vucevic, ha anunciat que ha demanat formalment permís a l'OTAN per desplegar les seves forces de seguretat a Kosovo, una sol·licitud sense precedents des del final de la guerra el 1999, en ple repunt de la tensió a la zona. El cap de setmana passat el president serbi, Aleksandar Vucic, ja va amenaçar amb aquesta mesura. "He informat el president de la República de Sèrbia com a comandant en cap i la primera ministra del govern [...] poc abans de les 11.00 h de la sol·licitud d'entrada de fins a 1.000 membres de l'exèrcit i la policia a Kosovo", ha fet saber Vucevic a Instagram. També ha afegit que no espera "una resposta positiva".

Creix la tensió a Kosovo després de tres dies de talls de carreteres per part dels grups serbokosovars del nord, que protesten per la detenció d'un expolicia serbi. Durant el cap de setmana s'han registrat enfrontaments violents amb la policia, i el govern kosovar havia anunciat que desmantellaria les barricades. Els manifestants s'han mantingut a les carreteres durant tota la nit esperant l'arribada de la policia kosovar i, segons els mitjans locals, s'han sentit trets, però aquest matí de dilluns es manté una tensa calma.

Els representants de Sèrbia i Kosovo van arribar dimecres a la nit a un acord in extremis en l'anomenat "conflicte de les matrícules", un assumpte simbòlic que amenaçava de provocar un esclat de violència en una regió amb un passat convuls. El pacte ha estat possible gràcies als esforços mediadors de la Unió Europea i, en menor mesura, dels Estats Units. De fet, va ser l'alt representant d'Exteriors de la Unió, Josep Borrell, qui va anunciar la notícia des de Brussel·les, on les dues parts han dut a terme una maratoniana negociació de tres dies sencers.

Els governs de Sèrbia i Kosovo han aconseguit, amb la mediació de la Unió Europea, un acord per desbloquejar la disputa sobre el reconeixement mutu dels seus documents d'identitat. Així ho ha anunciat a Twitter l'alt representant per a la policia exterior i de seguretat de la UE, Josep Borrell, que ha felicitat els líders de Sèrbia i Kosovo pel compromís assolit. D'aquesta manera, els kosovars que viatgin a Sèrbia podran entrar al país amb la seva documentació, sense papers addicionals, i els serbis que facin el camí invers, també.

“Aquesta no és una reunió qualsevol, sinó una reunió de gestió de crisi”. Així ho ha definit el representant de la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, durant la visita del president de Sèrbia, Aleksandar Vucic, i el primer ministre de Kosovo, Albin Kurti, d’aquest dijous a Brussel·les. Tanmateix, els mandataris no han arribat a cap acord, més enllà de continuar amb el diàleg per tal de rebaixar l’escalada de tensions i avançar en la normalització de les relacions. “Desafortunadament, no podem parlar de progrés”, ha lamentat Borrell.