Creix la tensió a Kosovo amb el bloqueig de carreteres per part de la minoria sèrbia
La UE condemna l'atac a una de les seves patrulles i reclama als manifestants que aixequin les barricades
BarcelonaCreix la tensió a Kosovo després de tres dies de talls de carreteres per part dels grups serbokosovars del nord, que protesten per la detenció d'un expolicia serbi. Durant el cap de setmana s'han registrat enfrontaments violents amb la policia, i el govern kosovar havia anunciat que desmantellaria les barricades. Els manifestants s'han mantingut a les carreteres durant tota la nit esperant l'arribada de la policia kosovar i, segons els mitjans locals, s'han sentit trets, però aquest matí de dilluns es manté una tensa calma.
La missió europea a Kosovo Eulex ha denunciat l'atac dels manifestants a una de les seves patrulles amb una granada atordidora, i exigeix a la minoria sèrbia que retiri les barricades i desallotgi les carreteres. Aquest dilluns, les escoles i els locals de restauració dels quatre municipis del nord de Kosovo on els serbis són majoria es mantenien tancats. Els serbis al·leguen que la protesta és també en contra del desplegament de policies kosovars al nord, ja que, diuen, els acords de normalització de relacions entre Kosovo i Sèrbia atorga aquesta competència als serbokosovars.
La nova crisi va esclatar la setmana passada per la detenció d'un expolicia serbokosovar acusat d'haver atacat un local de la comissió electoral per impedir les eleccions municipals convocades per Pristina per a aquest mes. Després de l'esclat de violència a les carreteres del nord, però, el govern kosovar ha decidit ajornar els comicis fins al 23 d'abril.
Kosovo, de majoria albanesa, es va independitzar l'any 2008 de Sèrbia, que mai no ha reconegut el nou estat. Tampoc l'ha reconegut Espanya ni altres estats, però sí els Estats Units. Albània també ha condemnat aquests atacs a la missió europea i ha demanat l'inici urgent del diàleg entre Sèrbia i Kosovo. "La reaparició de les barricades al nord de Kosovo contradiu totes les normes i l'esperit del diàleg", deia el primer ministre albanès, Edi Rama.
Petició a l'OTAN
Però el govern serbi està precisament en la dinàmica oposada. El president de Sèrbia, Aleksandar Vucic, ha demanat a l'OTAN que li permeti desplegar el seu exèrcit dins de Kosovo per sufocar la situació, una petició que l'Aliança ja ha rebutjat. Des de l'OTAN se li ha respost que les forces desplegades a Kosovo "estan completament capacitades" per fer-se càrrec de la situació. Vucic, de fet, tenia clar que la seva petició no tenia possibilitats de prosperar, però segueix en la seva estratègia de confrontació reactivada en els últims mesos amb la crisi de les matrícules.
Sèrbia havia obligat a cobrir amb un adhesiu blanc la insígnia nacional de la República de Kosovo a totes les matrícules de cotxes que travessaven la frontera cap al seu país. El moviment amenaçava amb desembocar en un nou esclat de violència, fins que es va poder assolir un acord in extremis el 24 de novembre passat amb la mediació de la Unió Europea i dels Estats Units. "Sèrbia deixarà d'emetre matrícules amb denominacions de ciutats de Kosovo, i Kosovo deixarà de dur a terme accions relacionades amb la rematriculació dels vehicles", va resumir llavors l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell.
El president serbi pot estar volent aprofitar la guerra d'Ucraïna per reprendre el conflicte amb la seva antiga província. Sèrbia és un aliat tradicional de Rússia, i el seu govern és un dels més favorables al règim de Vladímir Putin a Europa.
