Escriure sobre un sentiment de pertinença és, aquesta darrera dècada, un exercici arriscat. Les diferents opcions partidistes han creat unes convencions lingüístiques i, quan no hi coincideixes plenament, ja tens assegurat un xàfec de desqualificacions.

Aquest dimarts fa deu anys que centenars de persones del moviment dels indignats van bloquejar l'accés al Parlament per protestar contra les retallades amb motiu del debat dels pressupostos. En una situació insòlita que no s'havia viscut mai a la cambra catalana, el president de la Generalitat, Artur Mas, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i una part del Govern i de l'oposició van haver d'accedir-hi en helicòpter per esquivar els manifestants, que van escridassar, empènyer i ruixar amb esprai els diputats que ho van fer a peu. Fins a vuit vegades van aterrar helicòpters al Parc de la Ciutadella.

Pedro Sánchez va prometre ahir la creació de 800.000 llocs de treball amb els fons europeus. Els que tenim una edat recordem que Felipe González, l’any 1982, va prometre la creació de 800.000 llocs de treball, i la cosa no va anar gaire bé; de fet, explicava l’acudit que González no havia dit la creació de 800.000 llocs de treball sinó de 800 a mil llocs de treball. Estem escaldats amb les promeses.

Les memòries familiars de Montserrat Tura, de la nissaga pagesa dels Tura de Mollet del Vallès, és un llibre imprescindible per entendre la Catalunya contemporània. Poques vegades la història es narra des del camp i des dels protagonistes de segona fila, autèntics herois anònims. Poques obres són capaces de casar, d’imbricar, tan fluidament els grans fets polítics amb la vida menuda de la gent. Amb República pagesa (Pòrtic), premi d’assaig Carles Rahola, el lector es fica al cor d’una família, penetra al moll de l’os d’una catalanitat i un republicanisme viscuts a la casa i a la vinya, al sindicat i a l’ajuntament, a l’interior i a l’exili.

¿El seu avi quina vida política va portar?

Aquest diumenge Antoni Bassas entrevista a la metgessa i exconsellera de Justícia i d'Interior, Montserrat Tura. Acaba de publicar el llibre 'República pagesa'.

Un dels cofundadors de l'ONG Intervida ha presentat una denúncia davant de la fiscalia anticorrupció de Madrid perquè investigui on van anar a parar els fons que gestionava l'entitat. L'Audiència Nacional va intervenir l'organització mentre investigava el presumpte desviament de diners per part d'alguns dels seus responsables, tot i que el cas es va acabar arxivant nou anys després i aquests excàrrecs van quedar absolts.

Ja fa un any que l'exconseller Antoni Castells va estripar el carnet del PSC. Ara, però, també ha deixat Moviment d'Esquerres (MES), el partit de socialistes crítics amb el PSC que va ajudar a fundar. En una entrevista a la SER, Castells ha explicat que si ara deixa MES és perquè "s'han volgut saltar massa etapes de cop, s'ha volgut anar massa de pressa, s'ha volgut amortitzar massa d'hora l'objectiu de la consulta i s'ha abusat de la via unilateral".

L'exconsellera de Justícia Montserrat Tura ha anunciat aquest dijous que el 28 de setembre va donar-se de baixa del PSC després de més de 30 anys de militància i també de Moviment d'Esquerres (MES), el partit que ella mateixa va ajudar a fundar.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida a les formacions polítiques i sindicats per deixar les sigles i sumar amb l'objectiu que el projecte sobiranista guanyi a l'àrea metropolitana de Barcelona.

"Em sembla penalment excepcional, processalment anòmala, clarament política, un precedent alarmant i un preludi inquietant del que pot venir". Així de contundent s'ha mostrat el diputat de la CUP David Fernàndez sobre la sentència del Suprem que anul·la l'absolució dels condemnats pel setge al Parlament el 15 de juny del 2011.

"El dret que empara la unió lliure és el mateix que empara el dret a la secessió. Creure que plantejar l'asimetria seria desestablitzador per a Espanya és de covards". Així ha reclamat "visió d'estat" per afrontar la situació política de Catalunya l'exdirigent i exconsellera socialista Montserrat Tura avui dimarts, en presentar el seu llibre 'Estirant el fil' (Editorial Pòrtic), en què vol reflectir la seva decepció pel fet que el seu partit hagi "abandonat el catalanisme".

El president de la comissió gestora del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, ha afirmat aquest dilluns que en el PSC "no sobra ningú", i ha lamentat que dos representants dels sectors crítics del partit com Joan Ignasi Elena i Montserrat Tura hagin declinat postular-se per liderar el PSC. "Lamentem la decisió de no presentar-se perquè presentant-se és on realment es veu la força que cadascuna de les persones i propostes tenen en el si del partit", ha dit en roda de premsa el també alcalde de Tarragona després d'una reunió de la comissió.

Admet que s'ho ha estat pensant, però que finalment no entrarà en la cursa per liderar el PSC. L'exconsellera Montserrat Tura assegura que ha decidit no competir amb Miquel Iceta per ser primera secretària perquè en el proper congrés "no es debatrà sobre el projecte polític, sinó sobre noms". Diu que no té "por de perdre" i que, de fet, així ho ha demostrat altres vegades, però que no vol liderar un full de ruta que no creu que sigui el més adient.

L'exconsellera socialista Montserrat Tura ha alertat aquest dissabte al PSC que la posició dels tres diputats crítics no és minoritària. En declaracions al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio, ha defensat que van votar a consciència i que no haurien d'abandonar l'escó.