Ho diré pel broc gros: per a l’independentisme, a les darreres eleccions espanyoles hi havia un resultat encara pitjor que el de ser irrellevants a l’hora de formar govern: ser decisius. Que és el que va passar. Em refereixo, particularment, al cas de Junts. ERC ja fa temps que a Espanya se sent més còmoda fent el paperot d’esquerres que no el d’independentista, no fos cas que els de Rufián s’haguessin d’asseure amb Junts, a qui han convertit en el seu enemic principal identificant-los ara i adés com a afins a la dreta del PP i Vox.

Després d'una negociació a contrarellotge entre PSOE i Junts, el govern espanyol ha aconseguit encarrilar un nou decret amb un total de "29 mesures" socials i econòmiques. Amb la seva aprovació al consell de ministres d'aquest dimarts, farà el salt al Congrés dels Diputats, on veurà la llum verda definitiva. El nou paquet recull un grapat de les mesures de l'anterior decret, aprovat al desembre i que va descarrilar la setmana passada al Congrés dels Diputats, mentre que d'altres han quedat fora. Tot i que per conèixer amb precisió l'impacte de la negociació caldrà esperar a la publicació del text al Butlletí Oficial de l'Estat, segons el que ha avançat el govern espanyol el nou document queda així:

Després de molta gesticulació a banda i banda, s'ha imposat el sentit comú. En temps de turbulències i maximalismes, és una bona notícia que se sàpiga trobar punts d'entesa i es faci política. Per interès mutu –tots dos hi guanyen– i per sentit de responsabilitat cap als ciutadans, PSOE i Junts han arribat a un acord per salvar les pensions, les ajudes al transport i als afectats per la DANA al País Valencià i la prohibició d'alguns desnonaments, entre altres mesures socials del decret òmnibus del govern espanyol. Políticament, uns i altres poden dir que surten vencedors d'un pols en què cap dels dos negociadors volia trencar la corda. Així com el pacte és ara un win-win, el fracàs hauria estat també culpa de tots dos. Milions de jubilats i de persones que van justes d'ingressos i que ara se senten alleujades els ho haurien retret. La política que aporta solucions i és útil és la bona, naturalment sense renunciar a posicionaments ideològics ni horitzons de futur.

La notícia del dia hauria de ser que Catalunya ha assolit la xifra d’atur més baixa dels últims setze anys, que ha quedat per sota del 8%; concretament, al 7,8%. Si ho combinem amb les previsions de creixement d’Espanya per a aquest 2025, que estan clarament per sobre de la mitjana dels països desenvolupats, queda clar que milers de treballadors i empresaris han hagut de recórrer un camí llarg i dolorós fins a sortir d’aquelles xifres catastròfiques del 23% d’atur del 2013. Aleshores, els meus veïns americans em preguntaven si amb aturs com aquells al meu país la gent anava pel carrer trencant els vidres dels aparadors per poder subsistir. Per descomptat, sota les xifres macro hi ha la vida de la gent, que fa curt amb el seu poder adquisitiu, sobretot quan es tracta de llogar o comprar un pis, però ara les perspectives són bones, i caldria que la política en prengués nota, aprofités el vent de cua i no visqués tancada en la seva complicada lògica d’interessos de partit, que fa, per exemple, que no es vegin pressupostos a l’horitzó aquest any ni a Espanya, ni a Catalunya ni a Barcelona. 

El govern espanyol té garantit, aquest cop sí, salvar el decret de mesures socials i econòmiques que va aprovar al desembre i que Junts, el PP i Vox van tombar dimecres passat al Congrés dels Diputats. Així ho ha assegurat aquest dimarts el president espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el partit de Carles Puigdemont. I també ho ha confirmat Míriam Nogueras, portaveu de Junts, posteriorment, en una roda de premsa. Ara bé, amb un advertiment que no és nou per part dels juntaires: "No estem aquí per aprovar el programa electoral del PSOE". De fet, Nogueras ha fet gala d'haver "aguantat la posició" amb el seu no de la setmana passada al decret òmnibus –"ja és història", ha assegurat– i s'ha refermat en el fet que a partir d'ara seguiran amb la mateixa dinàmica perquè no formen part de "cap bloc espanyol": "Anirem peça a peça".

Escric aquestes línies a tomb de la forta polèmica que ha presidit la no aprovació de l’anomenat decret òmnibus del govern central, que incloïa l’actualització de les pensions i els ajuts al transport públic, entre altres qüestions rellevants. Més enllà del soroll i de l’enrenou creats, el primer missatge que cal enviar és que si el govern espanyol vol que aquestes mesures s’aprovin, es farà. Partits que han votat contra el decret ja han deixat clar que estan a favor de les mesures de més contingut social, i per tant la majoria està assegurada si es fan les coses bé.

Pedro Sánchez reuneix demà el consell de ministres que podria recuperar les mesures que van decaure la setmana passada al Congrés, però tot apunta que no ho farà. El PSOE manté la intenció de no trossejar el decret òmnibus, a diferència del que li demanen Junts i el PP per garantir el seu suport quan passi per segon cop per la cambra baixa. "La protecció social no es trosseja", ha dit la ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, en una atenció als mitjans aquest dilluns. Fonts de la Moncloa insisteixen que cal dur tot l'escut social en bloc i no preveuen, ara per ara, aprovar-lo aquest dimarts.

La derrota parlamentària del govern espanyol amb la caiguda del decret òmnibus ha fet descarrilar mesures com l'increment de les pensions aquest 2025 en relació amb la inflació o les bonificacions al transport públic. Però els vots en contra de Junts, el PP i Vox no només han provocat l'adeu, per ara, d'aquestes polítiques, sinó de moltes més. En total es tracta d'un conjunt de propostes que es recullen en un Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de 140 pàgines (a més de les mesures en si, s'inclou la modificació tècnica d'articles i disposicions). Junts i el PP diuen que estan oberts a votar favorablement a un decret sempre que aquest inclogui poques coses –per exemple, només pensions i les ajudes al transport públic–, però el govern de Pedro Sánchez insisteix en mantenir vives moltes més mesures.

Congelar les pensions no és sols una política típica de les pitjors dretes, sinó sobretot pròpia de mals polítics. No se sol esmentar, però un dels factors que van propiciar, l'any 2018, la caiguda del govern de Mariano Rajoy (o el que és el mateix: l'èxit de la moció de censura presentada per Pedro Sánchez) va ser la seva gasiva gestió de les pensions. Com que és un dels polítics amb la cara més dura que ha donat la política espanyola en els darrers vint anys, i ja és dir, Rajoy solia afirmar que les apujaven cada any, però la realitat era que les tenien congelades i les actualitzaven el mínim a què estaven obligats per llei. Això va fer néixer un moviment de pensionistes que sortien als carrers a protestar, i que solien rebre Rajoy amb manifestacions i pancartes allà on anés del territori espanyol. La dreta els va batejar com a iaioflautes, per enfotre-se'n, però ells es van apropiar l'insult, el van capgirar i el van fer seu. Van resistir i van contribuir decisivament a fer caure un govern basat en l'abús de poder i l'atropellament de drets i llibertats.

El Govern ha intentat fer un nou pas per evitar l'allau de desnonaments en plena crisi sanitària. Aquest dimarts el consell executiu ha aprovat un nou decret que puntualitza l'anterior (de desembre del 2019) per aturar tots els desnonaments, ja siguin per impagaments derivats de la crisi del covid o previs a la pandèmia i fins que s'acabi l'estat d'alarma. El problema? La mateixa consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha admès en roda de premsa que l'executiu "no té competències" per aturar tots els desnonaments "de manera generalitzada" i per això ha demanat al govern espanyol que, o bé li traspassi les competències, o bé aturi aquests processos a escala espanyola, com va fer durant la primera onada. A més, els jutges podrien –tal com ja va passar amb l'anterior decret– decidir que s'acullen a la llei espanyola, que és l'homogènia per a tot l'Estat.

El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei per obtenir un suplement de crèdit de 814 milions d'euros que es destinaran al pagament de nòmines dels funcionaris de la Generalitat, segons ha informat el vicepresident Pere Aragonès en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu.

Els centenars de cotxes amb llicència VTC que ocupen dos carrils d'entrada i dos més de sortida a l'avinguda Diagonal de Barcelona es retiraran la tarda d'aquest dimarts. Així ho han decidit els conductors en una assemblea que han fet aquest migdia, el mateix dia que està previst que el Govern aprovi el decret que regula el sector.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha deixat clar aquest dimecres al matí que "ningú entendria" que els taxistes continuessin amb la vaga després del principi l'acord de dimarts entre les administracions i els representants dels taxistes que van anar a la reunió sobre el decret que ha de regular les VTC.

L'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) ha carregat aquest dimecres amb duresa contra el decret que regularà els vehicles de lloguer amb conductor (VTC) que va fer públic el conseller de Territori, Damià Calvet. L'Acco considera que limita la competència de manera artificial i que genera "ineficiències injustificades que perjudiquen els usuaris". Per aquest motiu, l'Acco creu que la nova regulació podrà ser impugnada.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha admès aquest dilluns després de tres reunions amb els operadors de transport públic, els agents socioeconòmics i els empresaris dels VTC que haurà d'endarrerir l'aprovació del decret llei per regular els VTC. Divendres Calvet havia posat un calendari d'un mes per tirar endavant el text. "El que uns consideren una xifra inassumible, els altres ho veuen insuficient", ha constatat el conseller, i ha afirmat que les posicions de totes dues parts "estan molt allunyades", cosa que complica la situació.

Pocs dies després de l'1-O, l'executiu espanyol liderat per Mariano Rajoy va aprovar un decret exprés per facilitar el trasllat de seus fora de Catalunya. Aquest dimecres, la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, María Reyes Maroto, ha anunciat que el Govern català no els ha demanat retirar-lo.

Aquest divendres, Dincat ha aplaudit el decret de l'escola inclusiva signat pel Govern i que donarà més poder de decisió als familiars amb discapacitats. Segons l'entitat, amb aquest nou decret es podran garantir el drets dels menors amb discapacitat intel·lectual a escolaritzar-se en centres ordinaris. El text substitueix el que es va signar el 1997 i permetrà l'actualització les concepcions sobre la discapacitat i evolucionar en les cultures institucionals i les pràctiques dirigides a tot l'alumnat. En aquest sentit, l'associació també ha volgut destacar el fet que "es focalitzi en la diversitat i en els suports que necessita l'alumnat", en lloc de centrar-se en la discapacitat del menor.

Després de més d'un any i mig d'espera, el Govern ha aprovat aquest dimarts el decret d'escola inclusiva que les entitats feia anys que reclamaven activament. Amb el nou decret -que substitueix l'anterior del 1997- es garanteix que tots els centres educatius de Catalunya siguin inclusius. Això vol dir que els alumnes amb necessitats educatives especials s'escolaritzaran en centres ordinaris i que, excepcionalment, les famílies podran sol·licitar l'escolarització en un centre d'educació especial per l'alumnat amb discapacitat greu o severa. Així doncs, un dels canvis respecte l'anterior decret és el paper de les famílies: amb el suport del departament d'Ensenyament, seran elles les que decidiran on escolaritzar el seu fill.