Els jutges ordenaran desnonaments encara que els bancs i els fons no ofereixin lloguer social

BarcelonaFa només dos mesos que el Govern va aprovar un nou decret llei per millorar l'accés a l'habitatge, però els jutges ja han acordat que el canvi més important que volia impulsar aquesta norma no tindrà cap efecte i quedarà en paper mullat. És el punt que pretenia evitar els desallotjaments en situacions de falta d'habitatge obligant els bancs i els fons d'inversió a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les. Tot i això, la resposta dels jutges de Barcelona és que el decret no repercuteix en el procés judicial. Per tant, els tribunals continuaran ordenant desnonaments encara que els bancs i els fons no ofereixin lloguer social.

El posicionament s'ha fet públic aquest matí després que els jutges fessin una reunió fa una setmana per acordar quin havia de ser el seu criteri a l'hora d'aplicar el decret d'habitatge. La trobada va arribar després que es produís una controvèrsia amb el cas del conegut com a bloc Llavors, al barri del Poble-sec de Barcelona: amb el nou decret el jutjat va aturar el desnonament de l'edifici ocupat, propietat d'un fons inversor, però més tard va fer-se enrere i va reactivar el desallotjament perquè valorava que la norma no tenia validesa "processal", sinó només "administrativa".

Per això els jutjats civils de l'Audiència de Barcelona es van reunir, i ara han anunciat el criteri que van decidir per unanimitat. Els jutges han acordat que "no pot ser considerat un requisit" que la propietat hagi d'oferir un lloguer social perquè el procés judicial d'un desnonament tiri endavant. Segons els tribunals, "la conseqüència jurídica" de no oferir un lloguer social, abans que s'executi el desallotjament, és que l'administració competent imposi les sancions administratives que ja preveu la llei estatal del dret a l'habitatge. A la pràctica, doncs, els jutges diuen que el decret del Govern no afecta els desnonaments.

Posició estesa a Catalunya

El criteri dels jutges de Barcelona no quedarà restringit només a la demarcació, perquè han anunciat que també en faran difusió al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), als presidents de les audiències de Girona, Tarragona i Lleida, a la Fiscalia Superior de Catalunya, al Consell de l'Advocacia i al Col·legi de Procuradors.

El Sindicat de Barri del Poble-sec i les famílies del bloc Llavors han qualificat el posicionament dels magistrats d'"enèsima prova de la complicitat dels poders judicials amb els grans propietaris" que els expulsen de casa. Però han expressat dubtes sobre el "consens" de l'acord, perquè han recordat que, abans de la reunió, el jutge Roberto García Ceniceros, magistrat d'un jutjat de primera instància de Barcelona, va dir que entre els tribunals no hi havia un criteri unànime. Per això han considerat que la posició de l'Audiència de Barcelona "és una manera de fer callar les veus dels jutges" que garantirien el dret a un habitatge.

En declaracions a l'ARA el dia abans de la trobada, García Ceniceros va admetre que "no tenia clar" què es decidiria, perquè hi havia jutjats que interpretaven "que si la propietat es nega a oferir un lloguer social, el que s'hauria de fer és no tirar endavant la seva demanda". Però García Ceniceros també apuntava que el decret d'habitatge del Govern "fixa que si la propietat no ofereix cap sortida, tindrà una conseqüència administrativa", una multa. "I les sancions són administratives, no pas una qüestió dels jutges civils", va defensar.

Aplicació davant la negativa

L'anunci dels tribunals ha coincidit amb un nou pas del Govern per aplicar el decret. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha enviat una carta al fons d'inversió propietari del bloc Llavors per avisar-lo que si no ofereix un lloguer social a les famílies que l'ocupen, s'enfronta a una multa. De fet, l'Ajuntament de Barcelona va explicar fa uns dies que ha detectat que al bloc hi viuen sis famílies que tenen un informe d'exclusió residencial i que per això havia demanat a la propietat que els fes una proposta de lloguer social. El consistori també ha enviat unes 1.000 cartes, sobretot a fons inversors i bancs, per advertir-los que estan obligats a oferir lloguer social segons el decret d'habitatge.

A banda de la negativa dels jutges, no és el primer revés que rep el nou decret. El Consell de Garanties Estatutàries, un organisme de la mateixa Generalitat, ja va considerar "inconstitucional" alguns punts del decret llei que el Parlament havia validat anteriorment. Tot i això, aleshores el Govern va assegurar que el dictamen del Consell de Garanties, que no és vinculant, no tindria impacte en el decret i que no es faria cap pas enrere.