Quan una persona estimada mor, a més d’enfrontar-nos a la pèrdua, hem de prendre decisions sobre les quals sovint no tenim prou informació. Quines opcions i drets tenim a l’hora de preparar un enterrament? Si la mort és l’únic fet inevitable i universal, com és que no disposem d’aquesta sobirania? “La mort formava part del dia a dia. Abans es veien les esqueles pel carrer i ara ha deixat d’ocupar un espai públic. Com que és tabú, hem perdut tot el coneixement, i s’ha produït un allunyament”, apunta Alba Calvo, de la cooperativa Som Provisionals, que reivindica precisament aquest binomi entre sobirania i mort. Núria Puigdevall, una altra de les seves sòcies, ho atribueix a la urgència. “La mort és vista com un problema per al capitalisme perquè és una situació gens productiva” i, per tant, “com més ràpid passi, abans podrem tornar a treballar”. Elles defensen que, malgrat això, podem adaptar-nos-hi cuidant el moment de morir, i això passa per fer una planificació prèvia i per incloure la mort dins la vida. Així, doncs, més enllà de la incineració o l’enterrament, què podem decidir i què no?

Aquest dissabte al matí s'ha celebrat l'enterrament del príncep Karim al-Husayni, més conegut com a Agakan IV, mort dimarts amb 88 anys. Amb motiu de la vetlla del cap de la branca xiïta ismaïlita de l'islam, centenars de personalitats s'han concentrat a Lisboa, on el príncep tenia la seu de la seva fundació i un gran nombre de fidels. Des de monarques com Joan Carles –íntim amic del difunt– fins a caps d'estat com Justin Trudeau han assistit a la vetlla, privada i només d'assistència amb invitació personal.

Belén Rubio (Barcelona, 1968) va estudiar protocol de gran, després d'haver estat anys treballant en una empresa familiar. Quan la van agafar a Mémora li van dir molt aviat que la formarien per fer les cerimònies laiques. I avui assegura que, malgrat la tristesa i els moments durs, aquesta és la feina de la seva vida.

Aquest dimecres al matí s'ha celebrat el funeral privat del cantant Liam Payne a la ciutat britànica d'Amersham, amb una nombrosa assistència de persones de la indústria musical i del seu cercle més proper. Una de les presències més destacades ha estat la dels membres del grup de One Direction, que s'han deixat veure junts després d'anys fent carrera per separat. La cerimònia s'ha celebrat un mes més tard de la mort del cantant, que va perdre la vida a 31 anys en precipitar-se del tercer pis de l'Hotel Casa Sur, a Buenos Aires.

Aquest diumenge els familiars de l'actor francès Alain Delon enviaven un comunicat a l'agència AFP en què anunciaven la mort de l'actor francès. El text el signaven els tres fills de l'intèrpret i el Loubo, un dels seus gossos. Arran del protagonisme del pastor belga en el comunicat de la mort, alguns mitjans han recuperat l'entrevista que Paris-Match va fer a Delon el 2018. En la revista francesa afirmava que estimava el Loubo "com un fill" i assegurava que si ell moria abans que l'animal, demanaria al veterinari que el sacrifiqués perquè els enterressin junts i dins de la seva propietat. Però la legislació francesa no preveu, a priori, acceptar cap de les dues peticions que el protagonista d'A ple sol va fer en vida.

Dilluns, Ana Rosa Quintana s’assabentava en directe de la mort de Silvio Berlusconi: “Esta casa está de luto”, deia referint-se a Telecinco. Però la televisió que s’ha capgirat durant tres dies ha sigut Canale Cinque, la principal cadena de Berlusconi a Itàlia. Els presentadors del Mattino cinque news van quedar abatuts per la notícia. Federica Panicucci amb prou feines podia articular les paraules: “És el pitjor que podíem dir avui a Mediaset: ha mort Silvio Berlusconi” i demanava al seu company Francesco Vecchi que continués ell. A partir d’aquell moment, la cadena es va farcir d’especials, homenatges i anàlisis laudatòries per rendir homenatge a l’amo. La retransmissió en directe del seu funeral la van titular Silvio Berlusconi: L’último viaggio del presidente. Des d’un helicòpter ens van mostrar el recorregut del cotxe fúnebre i la seva comitiva fins al Duomo de Milà. A l’exterior, a la gran plaça, la realització mostrava la incondicionalitat d’uns tifosis exaltats que cantaven consignes amb pancartes pròpies d’una grada de futbol. Elena Guarnieri informava des de la porta de la catedral i se li entretallava la veu amb l’emoció que li provocaven els càntics de “Comunista qui no voti”. A l’interior de la catedral, s’intentava centrar l’atenció en els rostres compungits dels assistents. I, com si els convidats se sabessin observats per les càmeres en el reality del Grande Fratello, tots interpretaven un rictus de devastació. Meloni, agenollada, enfonsava el rostre entre les mans. El fill mirava amunt com si busqués l’ajuda divina. Dones apedaçades pel mateix cirurgià s’eixugaven la llàgrima. Semblava una competició per veure qui estava més afectat. L’escena recordava, en una versió occidental, capitalista i continguda, la dels nord-coreans bramant davant l’estàtua de Kim Jong Il per imperatiu del règim. Al Duomo, el panorama ens remetia a les escenes de les grans nissagues de la ficció: Dinastia, Falcon Crest o Succession passades pel túrmix de Mediaset, oferint una postal xarona de llàgrima i bòtox. 

“Tothom ho sap: no va ser una mort natural”, xiuxiueja en Carles ben convençut. El seu és un dels molts comentaris que s’han sentit a l’enterrament d’Albert Solà, el veí de la Bisbal d’Empordà que assegurava que era un fill bastard de Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya. El bisbalenc va morir dissabte a la nit, en el bar Pa i Trago del poble, d’un infart de miocardi agut, segons ha conclòs l’autòpsia. Ara bé, familiars i amics seus tenen molts dubtes: “Va ser un infart natural o provocat?”, es pregunta. I és que assenyala que just aquesta setmana Solà havia de participar en el programa de Telecinco ¿Quién es mi padre?. “Ell va dir que havia notat que, des que havia tornat de Madrid de fer les entrevistes prèvies per al programa, un cotxe el seguia i també que el vigilaven”, continuen relatant familiars i amics, que avui han donat el seu últim adeu al veí, conegut popularment com El Monarca de la Bisbal, entre rumors i sospites sobre la seva mort.  

No hi ha hagut ni hi ha una sola cultura al món que no celebri amb un ritual, de la mena que sigui, la desaparició d’un ésser estimat. A casa nostra, com pertot arran del virus present (ai!, present), s’ha hagut d’enviar els difunts al repòs etern de qualsevol manera. El perill de contagi que significava vetllar decorosament un mort ha fet que aquells que han sucumbit a la malaltia fossin “despatxats” com una mercaderia, com un moble vell es llença a la foguera de Sant Joan, com una resta és enviada sense miraments a la deixalleria.

Distància, això és el que ens han demanat. Distància entre nosaltres i per a nosaltres. Per no contagiar-nos i no contagiar els del nostre voltant. Però la màxima que ens imposen i ens autoimposem en la croada per frenar el coronavirus em sembla poc compatible amb el dol. Són tres quarts d'una del migdia del diumenge 15 de març, poques hores després que el govern espanyol hagi anunciat l'estat d'alarma. Pel carrer hi ha poca gent. El lema "Jo em quedo a casa" ha fet forat, però jo surto al carrer per anar a un funeral.

Enterrar-se amb un vestit que conté bolets per reduir l’impacte mediambiental de la descomposició del propi cos. Reposar eternament en un bosc. Controlar des d’una apli com creix la planta que s’ha sembrat directament sobre les cendres d’un familiar difunt. Les innovacions del sector funerari semblen no tenir final, i han vingut, en gran mesura, impulsades per raons mediambientals.

Morir a Catalunya té un cost molt superior a morir a la resta d'Espanya. Les quatre demarcacions catalanes estan per damunt de la mitjana espanyola en relació al cost d'un sepeli, segons un informe publicat aquest dijous per la patronal d'asseguradores Unespa.

Les incineracions van superar per primera vegada les inhumacions tradicionals en els serveis que va realitzar Áltima a Barcelona el 2017, ja que van arribar al 51% dels serveis, mentre que l'any passat van ser el 48%. A la resta de la província de Barcelona les incineracions són encara el 47% i, a tot Catalunya, el 46%.

El vintè aniversari de la mort de Lady Di està fent aflorar diàriament novetats sobre el tràgic succés. La darrera han sigut les declaracions que ha fet a la BBC Radio el germà de la desapareguda, el comte Charles Spencer, que ha explicat que des de Buckingham se’l va enganyar sobre la voluntat dels fills de Diana, Guillem i Enric -que tenien 12 i 15 anys-, de voler caminar rere el fèretre de la seva mare. “Em van mentir i em van dir que ells volien fer-ho, cosa que naturalment no era així”, ha explicat el noble. “Va ser la pitjor part del dia, caminar darrere del cos de la meva germana amb dos nens que òbviament estaven extremadament angoixats”, recorda. Recentment, el príncep Enric ha comentat que “cap nen hauria de ser col·locat rere el taüt de la seva mare davant les càmeres de televisió”.

Per primera vegada, el percentatge de cremacions i enterraments s'igualarà a Barcelona. Aquesta és la previsió de l'empresa Mémora Serveis Funeraris de Barcelona. Fins ara, les incineracions sempre havien sigut una opció més minoritària que les inhumacions. De fet, a la resta de punts de l'Estat on opera l'empresa el nombre d'enterraments supera el d'incineracions.

Bobbi Kristina Brown, la filla de la difunta cantant Whitney Houston, descansa des d'aquest dilluns amb la seva mare a Nova Jersey, on va ser enterrada davant la presència del seu pare, el cantant Bobby Brown, i la seva àvia materna Cissy Houston. Bobbi Kristina, única filla de Houston i Brown, va morir el passat 26 de juliol, després de sis mesos en estat de coma, i les seves restes van ser vetllades dissabte passat a Atlanta, Geòrgia, on vivia la jove de 22 anys.

Moscou es prepara per acomiadar Borís Nemtsov, el líder opositor liberal assassinat a trets el passat divendres en un pont al costat del Kremlin, en mig de les acusacions cap al govern rus de vetar alguns dels assistents. És el cas d'un polític polonès, a qui se li va negar un visat sota l'excusa de les sancions a Rússia i el d'un eurodiputat letó, a qui no se li va deixar entrar al país en arribar a l'aeroport, segons informa la cadena BBC. A més, tampoc no hi assistirà el líder opositor Alexei Navalny, empresonat per una sentència de 15 dies i a qui les autoritats penitenciàries li han negat el permís per anar al cementiri.

Centenars de persones, inclosa la primera ministra danesa, Helle Thorning-Schmidt, han acudit aquest dimecres a l'enterrament de Dan Uzan, el jove jueu assassinat al costat de la sinagoga de Copenhaguen en els atemptats del passat cap de setmana.