«Tot i haver vingut altres anys, el fet de poder gaudir-ne a soles i amb les agradables i interessants explicacions de Sílvia Omedes, directora de la Fundació Photographic Social Vision, ha fet que aquesta visita hagi estat una molt bona experiència, fins i tot emocionant en algun moment», comentava un dels membres del Club Prèmium de l’ARA després de la massiva visita guiada a l’exposició World Press Photo, que ha acollit el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al passat diumenge 14 de desembre. Es tracta d’una esplèndida mostra del bo i millor del fotoperiodisme, que recull històries i imatges "no oficials" d’arreu del món, com la que va publicar el Washington Post, després de l’atemptat (o presumpte atemptat) a Donald Trump, en la qual apareix no pas amb el puny alçat –és la foto que van mostrar la majoria de mitjans– sinó amb cara de preocupació.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acull des d’aquest divendres fins al 14 de desembre l’exposició del World Press Photo 2025. La guanyadora d’aquest any és la fotoreportera palestina Samar Abu Elouf, que va retratar els efectes de la guerra en el fràgil cos del petit Mahmoud, mutilat sense braços pels efectes dels bombardejos israelians. El guardó ha consagrat una professional que va desafiar el seu entorn per esdevenir fotògrafa i que amassa ja un palmarès de premis internacionals considerable.

La fotògrafa palestina Samar Abu Elouf s’ha alçat amb el prestigiós guardó World Press Photo 2025 amb una imatge que mostra un nen mutilat per un atac israelià a Gaza. L’obra es titula Mahmoud Ajjour, nou anys i va ser publicada al New York Times. Aquesta professional va ser evacuada de la Franja a finals del 2023 i actualment resideix en el mateix complex d’apartaments de la ciutat de Doha on va anar a parar aquest infant, que va resultar ferit el març del 2024 mentre fugia d’un atac de l’exèrcit israelià. Des d’allà, Abu Elouf ha fet fotografies a alguns dels pocs gazatins ferits que han aconseguit abandonar Palestina per rebre tractament. El nen explicava que, mentre tornava enrere per encoratjar la seva família a seguir fugint, una explosió li va segar els braços.

La xifra de periodistes i reporters assassinats en les últimes dues dècades és esfereïdora. Segons Reporters Sense Fronteres, entre 2006 i 2023 van ser més de 1.600, és a dir, una mitjana d'uns vuitanta cada any. World Press Photo els ret un homenatge dins l'exposició anual, que es pot veure al CCCB a partir d'aquest divendres i fins al quinze de desembre. Aquest tribut consisteix en una instal·lació que recorda un altar amb una armilla protectora i un casc, envoltats d'unes teles blanques penjades amb els noms de les víctimes escrits. "Volem que la gent s'emporti el missatge molt clarament: si no hi ha llibertat de premsa i llibertat d'expressió, no hi ha democràcia", adverteix Sílvia Omedes, directora de l'entitat que porta el World Press Photo a Barcelona, la Fundació Photographic Social Vision.

L'agost del 2016, el fotògraf César Dezfuli (Madrid, 1991) va pujar a un vaixell alemany de rescat humanitari que seguia la ruta entre Líbia i Itàlia. Aquell any, 181.436 migrants van intentar travessar el Mediterrani i més de 4.500 hi van morir. Dezfuli volia aportar alguna cosa diferent. "No volia una fotografia d'una massa anònima", explica al CCCB, on aquest divendres s'inaugura el World Press Photo 2023, que es podrà veure fins al 17 de desembre. Va decidir fer-los fotografies individuals i apuntar-ne el nom, l'edat i el país d'origen. Va ser l'inici d'un projecte que ja fa set anys que dura. Dezfuli ha intentat reconstruir les seves vides. N'ha localitzat 105 i n'ha visitat 65: Passengers, guanyadora del World Press Photo 2023 en la categoria de Format Obert de la regió d'Europa, explica les seves històries personals.

La desforestació de la selva amazònica ha marcat la trajectòria del reporter brasiler Lalo de Almedia. Va començar a documentar-la arran de la construcció de la central hidroelèctrica de Belo Monte, la més gran del país, fa una dècada per al diari Folha de S.Paulo i ara ha guanyat el premi World Press Photo a projectes de llarga durada. Lalo de Almeida és a Barcelona amb motiu de la tradicional exposició del guardó al CCCB, que estarà oberta fins a l'11 de desembre. Uns dies després de la victòria de Lula da Silva a les eleccions brasileres, De Almeida està esperançat i al mateix temps és conscient del repte col·lectiu enorme que suposa aturar la destrucció de la regió de bosc tropical més gran del planeta: “És important entendre que la destrucció de l’Amazones no va començar amb Bolsonaro, sinó amb l’arribada dels primers colons portuguesos –diu De Almeida–. La construcció d’aquesta central va començar durant l’anterior mandat del PT, el partit del govern de Lula. Això és un senyal que no només cal canviar de govern, sinó també la visió que els mateixos brasilers tenen de l’Amazones”.

Vestits de color vermell penjant a la vorera d'una carretera. Aquesta imatge al·legòrica amb la qual es ret homenatge als nens indígenes que van morir a l'Escola Residencial Índia Kamloops, al Canadà, ha estat considerada la fotografia de l'any per World Press Photo. L'obra de la canadenca Amber Bracken, publicada pel New York Times, il·lustra la tragèdia dels milers de nens que van passar per aquesta institució colonial creada per forçar l'assimilació cultural de la població indígena del país i que va tancar l'any 1978. La fotografia es va publicar el juny del 2021 com a part d'un reportatge que explicava la descoberta de les restes de 215 cadàvers en una fossa comuna.

Arrenquen propostes com el World Press Photo i el FlamenGi, Festival Flamenc de Girona. Si el cap de setmana pinta amb pluges, la cultura et donarà aixopluc.

Fins al 2020, el fotoperiodista neerlandès Jasper Doest estava acostumat a parar poc per casa. La seva feina l'havia portat a retratar els flamencs del Carib, els macacos japonesos domesticats pel turisme, el pas migratori de les cigonyes per la península Ibèrica i els ossos polars de l'Àrtic. Però l'any passat va irrompre la pandèmia i Doest, com la gran majoria de la població d'arreu del món, es va veure obligat a quedar-se a la llar familiar, a la ciutat neerlandesa de Vlaardingen. Especialitzat en fotografiar fauna salvatge, Doest havia aparcat la càmera fins que un parell de coloms van aparèixer al balcó del pis on viu amb la seva dona i la seva filla. "Ens visitaven cada dia per recordar-nos que els éssers humans no estem sols en aquest planeta", diu el fotògraf, que va immortalitzar-los en una sèrie d'imatges en què els animals protagonitzen les situacions més surrealistes: sobre un tocadiscos, amb el cap dins d'una paperina i dins d'una cassola (amb el foc apagat).

Aquestes són les imatges guanyadores del World Press Photo 2021 i les finalistes al 64è Concurs Mundial de Fotografia de Premsa i a l’11è Concurs de Relats Digitals. “Les imatges, històries i produccions nominades que veureu en aquesta galeria són diferents perspectives d’un dels anys més importants de la història recent, marcada per l’impacte de la pandèmia del covid-19 i els moviments pels drets socials a tot el món. Entre els candidats hi ha notables històries d’esperança, resistència i canvis socials. És d'agrair al jurat independent la seva dedicació i el seu compromís en la selecció de les històries que van importar el 2020 ”, va dir Joumana El Zein Khoury, directora executiva de la World Press Photo Foundation.

Visitar la tradicional exposició del premi World Press Photo al CCCB és encara més corprenedor en plena pandèmia, perquè durant aquests mesos el contacte entre persones que es pot veure en moltes de les imatges s’ha tornat impensable. Com en la Fotografia de l’Any, del japonès Yasuyoshi Chiba, en què es pot veure un jove recitant un poema en una manifestació a favor d’un govern civil a Khartum (Sudan), mentre altres manifestants l’il·luminen amb el mòbil i coregen consignes. “Enguany és l’any de les protestes”, diu la responsable d’exposicions del World Press Photo, Babette Warendorf, i tot seguit subratlla el missatge d’”esperança” que llança la fotografia guanyadora.

Abans de guanyar el World Press Photo amb Nena plorant a la frontera, John Moore va viure a Mèxic i diversos llocs de Centreamèrica. Tot i que la migració és un dels seus interessos principals, la repercussió de la imatge el va agafar per sorpresa. “No sabia que tindria tant impacte, tot i que sabia que era important”, afirma.

L’exposició anual del premi World Press Photo al CCCB és com un cop de puny. La d’enguany, que obre les portes avui, tornar a ser-ho, i les imatges exposades també revelen com els reporters treuen a la llum de manera més subtil els aspectes més inquietants i dolorosos de la vida en llocs menys habituals a les cròniques de les seccions d’internacional. Els grans problemes són més a prop del que es pot pensar, com és el cas de la foto guanyadora, Nena plorant a la frontera, de John Moore, i un dels treballs de la secció de narrativa audiovisual dedicat al Brasil de Bolsonaro. També passa en el reportatge d’Olivia Harris sobre el referèndum de l’avortament a Irlanda, que es va poder veure a l’última edició del festival DOCfield; en el de Philip Montgomery sobre la pandèmia nord-americana dels opiacis, i en el retrat de la reportera egípcia Heba Khamis, que va immortalitzar una parella alemanya formada per un home de 71 anys i un altre de 21, un immigrant que no és gai però que es va veure abocat a prostituir-se i que accepta la relació com una manera de viure més protegit.

L’emigració llatinoamericana cap als Estats Units i les controvertides polítiques del president nord-americà, Donald Trump, en aquesta matèria van ser un dels grans temes informatius del 2018. Una de les fotografies més icòniques dels controls fronterers imposats per Trump ha sigut distingida aquest dijous amb el prestigiós premi World Press Photo, mentre que una col·lecció d'imatges de la caravana de migrants que es dirigia als EUA s’ha endut el nou guardó a la millor història fotogràfica.

Al Camerun i en altres països de l’Àfrica central i occidental és habitual que a les adolescents els planxin els pits. És un procediment dolorós i es basa en la creença que endarrereix la maduració i és una prevenció contra les violacions. A la Michelle, una noia de deu anys, és la seva mare qui li fa massatges perquè no li creixin els pits. La fotògrafa egípcia Heba Khamis va guanyar un dels premis del World Press Photo, i a partir d’avui el públic barceloní pot descobrir aquesta i altres històries en la tradicional mostra del guardó al CCCB.

El fotoperiodista veneçolà Ronaldo Schemidt ha sigut distingit amb el premi World Press Photo per una imatge que retrata un manifestant de l'oposició que crema accidentalment durant uns disturbis a Caracas, el maig del 2017. La instantània recull el moment en què José Víctor Salazar, de 28 anys, corre envoltat per les flames després de rebre un raig de benzina provinent d'una moto de la Guàrdia Nacional Bolivariana, que va ser capturada i incendiada pels manifestants amb un còctel Molotov.

La nena i el nen que apareixen a la imatge que encapçala aquest article són dos germans nigerians i tenen 11 i 10 anys. El reporter Santi Palacios els va fotografiar el juliol de l’any passat a bord d’una barca de l’ONG Proactiva Open Arms en aigües líbies quan van ser rescatats després de navegar en una embarcació pneumàtica sobrecarregada. Com diu el director d’exposicions digitals de World Press Photo, Paul Ruseler, l’exposició amb les imatges guanyadores que obre les portes avui al CCCB reflecteix un any “molt turbulent” i “molt violent”.

Les fotografies són mudes, però aquesta congela per a la posteritat un crit: el que va proferir el policia suspès Mevlüt Mert després d’abatre a trets l’ambaixador rus a Ankara. La imatge la va capturar el fotoperiodista turc Burhan Ozbilici, que treballa a l’agència Associated Press des de fa 28 anys, i li ha valgut el primer premi del World Press Photo, el certamen més prestigiós dels dedicats al reporterisme gràfic.