IMMIGRACIÓ
Internacional 01/06/2018

Separar els fills dels pares: la nova política de Trump per aterrir els refugiats

El govern deté ara els adults a la frontera per processar-los i envia les criatures a centres de menors

Cristina Mas
5 min
Judici massiu de migrants detinguts a la frontera, a alguns dels quals els han pres els fills, el 10 de maig a Pecos (Texas).

BarcelonaQuan Miriam G. va decidir fugir d’Hondures per demanar asil polític als Estats Units per a ella i el seu fill de 18 mesos sabia que les coses no serien fàcils. Però el que ni tan sols li havia passat pel cap és que la policia d’immigració se li emportés el nen.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Vaig creuar la frontera i vaig dir que volia demanar asil. Els vaig explicar les amenaces que patíem a Hondures per la repressió militar contra les protestes que van esclatar després de les eleccions del novembre. Havíem marxat l’endemà que els militars llancessin gasos lacrimògens a casa nostra. Vaig donar als agents el meu document d’identitat, la partida de naixement del meu fill i el certificat del part a l’hospital que acredita que soc la seva mare. Ens van portar a un centre de detenció on vam passar la nit. L’endemà al matí, els agents d’immigració ens van fer sortir i vaig veure dos cotxes del govern. Em van dir que jo aniria a un lloc i el meu fill a un altre. Els vaig preguntar per què i no em van donar cap explicació. Em van obligar a lligar-lo a la cadireta del cotxe. Les mans em tremolaven i ell va començar a plorar. No em van donar ni un moment per consolar-lo. Quan el conductor va arrencar, cridava”, va explicar dijous la dona a la CNN.

Era la primera vegada que mare i fill se separaven i ella es va enfonsar. Li van explicar que l’havien portat a una casa d’acollida a San Antonio, però ningú li va voler dir quan el tornaria a veure. “Em van donar un número però no tenia accés a cap telèfon per trucar”. La jove va passar per tres centres de detenció durant dos mesos i mig, i només va aconseguir que la seva germana, a Hondures, pogués contactar amb el centre i veiés el nen en una videotrucada. “És massa petit per parlar, però pensava que almenys si em sentia la veu es tranquil·litzaria”. Recuperar el seu fill es va convertir en la seva motivació per tirar endavant. Finalment la seva petició d’asil va ser acceptada i li van tornar el nen, dos mesos i onze dies després.

El cas de la Miriam és un dels que fonamenten la demanda presentada per la Unió Americana per les Llibertats Civils contra la política de l’administració Trump de prendre els fills a tots els migrants que intenten entrar als Estats Units a través de la frontera amb Mèxic.

El 6 d’abril el fiscal general, Jeff Sessions, va ordenar endurir la política de “tolerància zero” contra la immigració, que implica -entre altres coses- processar penalment els migrants que arribin als Estats Units, encara que sigui per demanar asil, tot i que el dret internacional impedeix als estats actuar contra els demandants d’asil. Abans, els que tenien criatures quedaven en llibertat mentre es resolia el procediment civil d’immigració, però ara són detinguts en centres on no s’admeten menors, que queden sota custòdia de l’Estat. Segons dades oficials, 658 criatures han sigut separades dels seus pares entre el 6 i el 18 de maig, i 700 més ho havien sigut entre l’octubre i l’abril.

Migrants caminant per una carretera després de creuar la frontera entre els Estats Units i Mèxic. LOREN ELLIOT / REUTERS

L’administració Trump no se n’amaga: la mesura ha de servir per dissuadir la gent d’emigrar als Estats Units. El fiscal Sessions ho defensava a l’agost als mitjans, referint-se als pares que busquen protecció per als seus fills emigrant, com si fossin traficants: “Si fas entrar un nen il·legalment [als Estats Units] et processarem i et prendrem la criatura, com diu la llei. Si no vols que et prenguem el nen, doncs no creuis la frontera amb ell il·legalment”.

Als tribunals de Texas l’activitat és frenètica. Els migrants són processats en judicis massius, com el que es va celebrar el 10 de maig a la ciutat de Pecos i que mostra la fotografia que acompanya aquest article: una seixantena d’homes i dones emmanillats van declarar davant del jutge amb un sol advocat defensor. L’escena era tan esfereïdora que alguna de les persones jutjades, contravenint la prohibició, va fer una fotografia i la va enviar a The Intercept, la publicació del periodista Glenn Greenwald. En l’àudio d’un altre d’aquests judicis massius un home pregunta què passarà amb el seu fill de 6 anys, de qui el van separar en creuar la frontera. “Tal com hauria de funcionar -respon el jutge- l’enviaran a un camp on el seu fill es podrà reunir amb vostè, i allà podran demanar asil”. Quan li arriba el torn una altra dona pregunta: “Tinc una nena, m’han dit que me la prendran”. La resposta del jutge és lacònica: “Esperem que no ho facin: vostè i la seva filla haurien d’estar juntes”.

Les escenes de crits i plors a la frontera mateix se succeeixen. “És el pitjor que he vist en més de 25 anys d’exercici”, alerta a l’ARA Lee Gelernt, el veterà advocat que ha presentat la demanda. “L’administració Trump està castigant els adults a través dels seus fills. I està aterrint les criatures”, afegeix. “I això és totalment inconstitucional, perquè una criatura no pot ser separada dels seus pares sense una causa major, i en aquests casos no n’hi ha cap”, conclou l’advocat.

Els menors queden sota custòdia de l’Oficina per al Reassentament de Refugiats, que ja estava al límit de la seva capacitat a causa de l’arribada de menors que viatgen sols. De fet, la nova política de Trump està convertint en menors no acompanyats els que sí que estaven al costat dels seus pares o familiars.

“Se’ls assigna un lloc en funció de la disponibilitat: amb famílies d’acollida, albergs de menors o altres institucions. Però hi ha una gran manca de places”, explica Jacqueline Bhabha, especialista en immigració de la Universitat de Harvard. “La detenció dels pares depèn d’un altre organisme del govern, i no hi ha coordinació, ni s’assegura la proximitat. En un país tan gran com els Estats Units, moltes criatures queden a milers de quilòmetres dels seus pares, en molts casos durant mesos. De vegades els deporten amb els adults. I hem vist casos en què els pares han sigut deportats i han tingut molts problemes per trobar les criatures, i fins i tot casos de nens que han sigut donats en adopció sense consentiment dels pares”. Amb el nou criteri de processar tots els migrants, el sistema d’acollida amenaça de quedar col·lapsat i el govern vol allotjar els menors en bases militars.

Efectes “devastadors”

Bhabha alerta que la separació pot tenir “efectes devastadors sobre els infants, particularment els més petits: pot generar ansietat, problemes de desenvolupament, depressió o baix rendiment escolar”. “En els casos més complicats hem vist estrès tòxic, que afecta la salut mental i el comportament. Cada cas és un món, i alguns nens són molt resilients a les circumstàncies extremes”, apunta. “Pel que estem veient, separar els fills dels pares no té cap efecte dissuasiu en l’arribada de migrants: només està suposant un augment del nombre de criatures en situació vulnerable que necessiten ajuda. Això no ens ha de sorprendre: són famílies que fugen de llocs on la seva vida està amenaçada i no deixaran de fugir”.

1.475 nens “perduts” per l’administració

En una compareixença al Senat fa unes setmanes, el responsable dels centres d’acollida de menors dels Estats Units va reconèixer que l’administració “no és capaç de determinar on són” 1.475 menors sota la seva tutela. Es tracta d’infants que van arribar al país fa mesos tots sols i que van ser allotjats, sota la responsabilitat de l’Estat, amb familiars, famílies d’acollida o centres. Aquest mateix sistema és el que s’està fent càrrec de tots els menors que arriben amb familiars adults i dels quals són separats, ja que els adults són detinguts i processats penalment.

stats