El govern d'Ada Colau acumula quatre fronts penals oberts, el més recent la querella contra el regidor Eloi Badia per la cessió d'un local ocupat a Gràcia. Fins ara la justícia ha arxivat una desena més de querelles que han portat als tribunals bona part de la gestió de govern dels comuns a l'Ajuntament de Barcelona.

No sé si és bona idea celebrar uns Jocs Olímpics d’Hivern enmig d’una esfereïdora crisi climàtica mundial i en un país que no té ni les condicions climàtiques ni les instal·lacions òptimes per fer-ho. El que sí que sé és que les dues consultes populars no referendàries que ha proposat el Govern de la Generalitat per al 24 de juliol no s’haurien de celebrar, com a mínim en les condicions establertes pels dos decrets que les insten. De fet, el Govern ja ha pres la decisió d’impulsar la candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona. I es fa difícil no pensar que la jugada de sotmetre la candidatura a dues consultes populars –que són formalment no vinculants però que diversos membres del Govern han declarat que es prendran com si ho fossin– no és més que un intent estratègic del mateix Govern de “legitimar democràticament” una decisió que és controvertida i perillosa. Però els referèndums i les consultes populars no referendàries són instruments de participació ciutadana extremadament delicats. I el que neix com un intent de “legitimar” una decisió política ja presa pot convertir-se ràpidament en una deslegitimació en tota regla, si no s’organitzen amb la màxima cura. Porto 25 anys estudiant i defensant la legitimitat democràtica i els mecanismes de participació ciutadana, i no puc deixar de dir que aquestes consultes no estan ben plantejades i que podrien esdevenir il·legítimes. Em centraré només en els dos problemes principals.

L'alcaldable d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ha apostat aquest dimarts per incrementar el nombre de consultes ciutadanes i formes de participació vinculant per prendre decisions rellevants a la ciutat. "Som la gent de la participació i de les consultes", ha explicat el candidat republicà, qui ha assegurat que sempre han "cregut i practicat la participació, no només sobre la independència". Per això, ha defensat l'elecció directa dels representants dels consells de districte, ja que "la participació no és real si no es voten els propis representants". De la mateixa manera, ha reclamat que "les decisions als consells de districte siguin vinculants", i ha insistit: "Si la participació noi és vinculada a la decisió, és una pantomima".

Ciutadans torna a posar sobre la taula la polèmica lingüística. El vicesecretari general del partit, José Manuel Villegas, ha avançat en declaracions a la Cadena SER que un dels seus plans és utilitzar la llei de consultes aprovada pel Parlament per liquidar el sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes. Tot i el rebuig frontal de Ciutadans a la llei de consultes aprovada al setembre, en plens preparatius per al 9-N, ara el partit d'Albert Rivera vol fer-la servir per preguntar a la ciutadania si desitja mantenir l'actual sistema o prefereix un model d'escola "trilingüe", on el català hagi de compartir protagonisme amb el castellà i l'anglès, ha explicat Villegas. Aquest és el "sistema que apliquen a les millors escoles privades" i que, segons Villegas, "es pot aplicar també a l'escola pública".

El ple del Parlament designarà la setmana que ve, com havia avançat l'ARA, els set membres que formaran part de la comissió de control que ha de garantir que qualsevol convocatòria de votació no referendària s'ajusta a la llei de consultes i participació ciutadana aprovada divendres. Es tracta de l'autoritat electoral –l'equivalent a la junta electoral– que haurà de garantir la transparència i ajustament a la llei catalana de consultes de la votació del 9-N sobre la independència del país.

El Parlament de Catalunya aprovarà aquest divendres a la tarda la llei de consultes, l'instrument legal que ha de permetre convocar els catalans a les urnes pel 9 de novembre. El ple arrencarà a les 16.30 hores i la llei comptarà amb el suport del bloc sobiranista (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP), a més del PSC, que no obstant considera que la nova norma no pot servir per emparar una consulta sobre la independència de Catalunya. L'ANC ha convocat una concentració de suport davant del Palau del Parlament per abans que comenci la sessió.

Els grups parlamentaris disposaran de vuit dies hàbils, a partir de l'1 de setembre, per presentar noves esmenes al projecte de llei de consultes populars no referendàries, segons ha acordat aquest dimarts la mesa de la diputació permanent. El temps permès acaba, així, dilluns 11 de setembre, dia de la Diada. Això succeeix després que divendres el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va trametre el seu informe en què dictamina que la proposta de llei de consultes és constitucional i estatutària, per una majoria de cinc dels nou magistrats.

El Consell de Garanties Estatutàries va validar ahir dijous al vespre de forma íntegra però amb una evident divisió entre els seus nou membres la llei de consultes que el Parlament aprovarà a mitjans de setembre, segons ha pogut saber l'ARA [llegeix aquí el dictamen].

Els ponents de la llei de consultes estan reunits des de les 15.45 de la tarda per tancar definitivament el text de la ponència. L'acord entre CiU i ERC —amb ICV-EUiA, la CUP i el PSC coincidint en molts punts— no fa preveure gaires problemes perquè la proposició de llei quedi avui enllestida per passar els últims tràmits parlamentaris. Els grups han acordat que els nacionals de països de la UE podran votar amb més d'un any de residència i empadronament a Catalunya, mentre que els extracomunitaris hauran de certificar tres anys d'empadronament des de l'endemà d'haver obtingut permís de residència. Els catalans residents a l'estranger podran votar en la consulta sempre que s'inscriguin en un registre voluntari que ja està obert, mentre que els catalans que viuen i estan censats a Espanya però fora de Catalunya no podran votar.

Nova reunió de la ponència que elabora la llei de consultes al Parlament. En la sessió d'aquest divendres, la ponència ha abordat punts neuràlgics de la norma, com ara les persones legitimades per participar en les consultes. L'objectiu és trobar una fórmula que eviti reproduir el cens electoral oficial, només utilitzable en el cas d'un referèndum amb autorització de l'Estat.

La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha explicitat aquest dimarts quins són els grups polítics a qui ha de fer front el moviment independentista: "Els meus adversaris són el govern espanyol, el PP i Ciutadans". Ho ha dit en la sessió de compareixences de la comissió d'afers institucionals del Parlament per parlar de la llei de consultes populars.