Política 23/09/2014

Mas explora fórmules jurídiques per esquivar les traves a la consulta

Estudia invocar el dret a preguntar a la gent abans de demanar canvis en la Constitució

Roger Mateos
3 min

BarcelonaEl secretisme imposat per Artur Mas al voltant de la data en què signarà el decret de convocatòria del 9 de novembre i dels arguments jurídics que brandarà per defensar-ne la legalitat es mantenia ahir igual de granític que en els últims dies. El president de la Generalitat ha anunciat que serà un dia d’aquesta setmana, però ell i el seu entorn més immediat volen escatimar qualsevol pista que pugui facilitar la reacció instantània del govern de Mariano Rajoy per tombar l’operació. Aquesta partida d’escacs institucional es desenvolupa en dos taulers diferents: el del calendari i el de la bateria argumental amb què el Govern defensarà la legalitat del 9-N.

El pols tàctic per marcar el tempo que més li convingui a la Generalitat pot tenir un efecte decisiu a l’hora de saber de quant temps disposarà Mas per anar desplegant les primeres eines de la consulta abans que el Tribunal Constitucional (TC) en suspengui el marc legal. L’executiu central ja ha advertit que ho té tot a punt per torpedinar la llei de consultes, aprovada divendres passat pel Parlament, i el decret de convocatòria que Mas està a les portes de signar. Un cop entrin en vigor tots dos textos -és a dir, quan apareguin publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)-, el govern espanyol els recorrerà al TC. I quan el TC admeti a tràmit aquests recursos, la llei i el decret quedaran automàticament suspesos de manera cautelar, fins que l’alt tribunal -poden passar anys- emeti una sentència definitiva. Tots els dies -potser només hores- que passin entre la signatura del decret i la suspensió a instàncies del TC seran aprofitats pel president de la Generalitat per aprovar disposicions que permetin començar a tirar endavant els preparatius de la consulta.

Les variables de la decisió

Per esquivar una suspensió immediata, Mas amaga el calendari. Sobre la taula té diverses variables que condicionaran el quan. La principal: el TC té reunió ordinària entre avui i dijous. Si Mas signés avui o demà, a Madrid podrien afanyar-se a aprovar els recursos pertinents i adreçar-los al TC perquè paralitzés de cop els preparatius de la consulta. Signar a partir de dijous podria agafar a contrapeu el TC, que no té més reunions ordinàries previstes fins al 7 d’octubre, tot i que els magistrats podrien celebrar un ple extraordinari en qualsevol moment.

Un altre dels factors a tenir en compte és el viatge que aquest vespre emprèn Rajoy cap a la Xina. El president espanyol no torna fins dissabte. Tècnicament, però, seria possible que el consell de ministres de divendres -o abans, si calgués- portés la consulta al TC. Enmig de la guerra de nervis entre l’Estat i la Generalitat, Jordi Pujol compareixerà divendres al Parlament. Mas valora aquestes variables per allargar al màxim el temps en què la llei i el decret es mantindran en vigor.

Però fins i tot en cas que el TC suspengués cautelarment el marc legal de la consulta, Mas pensa seguir endavant amb els preparatius: la campanya institucional per informar els ciutadans, la Comissió de Control -com una Junta Electoral Central, que podria ser nomenada en el ple parlamentari de la setmana que ve-, les comissions de seguiment -semblants a les juntes electorals provincials-, l’exposició pública del registre de participació -amb crida inclosa als catalans residents a l’estranger- i el sorteig dels prop de 48.000 membres de les meses de votació. L’argument que esgrimirà el Govern, segons fonts nacionalistes, és que cal anar preparant tots els elements per si, just abans del 9-N, el TC decidís aixecar la suspensió i permetés la consulta.

En el terreny de l’estratègia argumental, Mas té damunt la taula propostes per posar-l’hi difícil al TC. Per exemple, es pot esprémer la sentència del mateix Constitucional del març passat, en què anul·lava la declaració de sobirania del Parlament però obria una escletxa a legitimar el dret a decidir i admetia que la Constitució empara aquells actes preparatoris destinats a proposar la seva pròpia modificació.

Precisament el 9-N es podria considerar com un acte preparatori, per conèixer l’opinió dels ciutadans sobre un tema tan fonamental com és el de la independència de Catalunya, abans de decidir-se a demanar formalment -en funció dels resultats de la consulta- una reforma constitucional per vehicular-ho. I sol·licitar una reforma de la carta magna sí que entra en el ventall competencial de la Generalitat. Aquesta argumentació podria veure’s reflectida en el decret que està a punt de signar Mas, mentre Rajoy esmola els seus recursos.

stats