El departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat aquest dijous que autoritzarà temporalment la compra de petroli rus que estigui en trànsit. La mesura té com a objectiu frenar l'escalada del preu del cru, que aquest dijous es va disparar més d'un 9% després de dies de pujades i que aquest divendres, tot i moderar el ritme de l'escalada, continuava augmentant.

Quan tenia 36 anys va irrompre en l’escena mundial amb la preciosa novel·la El déu de les coses petites, que va obtenir el Booker Prize. Això passava el 1997. Com va arribar als cims literaris aquella filla d’una mestra excèntrica sense marit i membre d’una minoria cristiana en una petita ciutat de províncies, Kottayam, a l’estat de Kerala? Què li ha passat des d’aleshores, què ha fet amb la seva vida, què ha fet amb els cabassos de diners que mai s’hauria imaginat guanyar i que tant la incomoden? Això és el que ens conta al llibre memorialístic El meu refugi i la meva tempesta (Ara Llibres, en traducció d’Imma Falcó). Un text hipnòtic, demolidor, sobre una dona forta a cavall de somnis i malsons, en lluita constant contra els seus fantasmes familiars, que s’ha construït escrivint –ficció i assaig– i s’ha convertit en flagell de l’ultranacionalisme hindú –al capdamunt del qual situa el president Modi– i en activista ecologista i pacifista. Ha hagut de passar per la presó (un únic i simbòlic dia) i rep sovint amenaces de mort. I, tanmateix, en el seu garbuix errant, ha trobat la pau interior.

Benarés, coneguda com a Kashi pels devots o Benares pels britànics, és una ciutat mítica suspesa entre la sacralitat i la llegenda, on durant segles pelegrins i viatgers han buscat l'absolut. "Més antiga que la història, més antiga que la tradició, més antiga que la llegenda", com va escriure Mark Twain, representa des de fa mil·lennis el cor palpitant de l'espiritualitat índia, i atrau cada any milions de pelegrins a la recerca de purificació i redempció. Un viatge iniciàtic que tot devot hindú somia realitzar almenys un cop a la vida. A l'alba, quan una boira platejada plana sobre les aigües sagrades del Ganges, els ghats —les escalinates de pedra polides pels segles— s'omplen amb figures silencioses. Entre pètals de flors que suren com a ofrenes, flames que dansen sobre les onades i el ressò hipnòtic de mantres ancestrals, la ciutat del déu Xiva es desperta envoltada d'una aura mística i atemporal. De totes les ciutats més antigues del món, Benarés és potser l'única que ha conservat amb aquesta tenacitat la seva pròpia ànima, mantenint vives tradicions mil·lenàries malgrat el pas dels segles. Avui, la ciutat enfronta el seu desafiament més gran: és precisament aquesta ànima la que està en perill davant els reptes de la contemporaneïtat.

El viatge oficial del president rus, Vladímir Putin, a l'Índia ha resultat, aparentment, tan beneficiós com esperava. El líder del Kremlin ha estat rebut amb tots els honors, amb catifa vermella i una salva de 21 trets inclosos. El primer ministre indi, Narendra Modi, ha descrit la relació entre els dos països com una "estrella polar estable", basada en una "profunda confiança i respecte que ha resistit la prova del temps". Els dos dirigents han acordat potenciar encara més aquesta relació, i ampliar i diversificar els intercanvis comercials més enllà del petroli i la defensa, malgrat les pressions dels Estats Units perquè l'Índia redueixi els vincles amb Moscou.

Vladímir Putin feia quatre anys que no viatjava a l’Índia. Abans de la invasió d’Ucraïna, ell i el primer ministre indi, Narendra Modi, s’intercanviaven visites anuals per refermar l’aliança entre els dos països, però la guerra va redissenyar aquesta amistat. Moscou va trobar en Nova Delhi un nou comprador per al seu petroli sancionat i, en canvi, va haver de reduir-hi les exportacions d’armes. Ara les noves restriccions de Donald Trump al cru rus obliguen el líder del Kremlin, a qui cada vegada li agrada menys sortir de Rússia, a fer una excepció i volar fins a l’Índia durant dos dies per tornar a seduir el seu soci asiàtic i provar a Occident, una vegada més, que no està sol.

L'empresa industrial Grudiva ha presentat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per acomiadar 37 treballadors d'una de les seves plantes a Granollers (Vallès Oriental). La companyia pertany al grup indi Sanjeev des del 2012 i membres del comitè d'empresa asseguren a l'ARA que el seu pla és traslladar la maquinària i l'activitat d'aquesta fàbrica catalana –en té dues ubicades a la mateixa avinguda– al país asiàtic. Aquesta decisió suposa fer fora una tercera part de la plantilla de Grudiva, que va néixer fa 70 anys a Granollers.

El 2013, en un poblet de la regió índia d’Uttar Pradesh, un enfrontament entre dos cosins hindús de la casta dels jati i un noi musulmà va acabar amb els tres joves morts: el musulmà d’una punyalada i els hindús a mans d’una massa venjativa. L’incident va engegar una reacció en cadena d’aldarulls i enfrontaments violents entre les comunitats musulmana i hindú que el dibuixant Joe Sacco (Malta, 1960) analitza a The once and future riot (El disturbio eterno en l'edició en castellà de Reservoir Books), un nou i extraordinari treball del pare del còmic periodístic. Amb paciència, tenacitat i empatia, Sacco dibuixa una complicada xarxa d’odis, xenofòbia, corrupció, masclisme i interessos electorals, un cicle de violència i mort que, tot i la distància que ens separa de l’Índia, resulta inquietantment familiar.

La policia de l'Índia investiga l'explosió d'un cotxe aquest dilluns a Nova Delhi com un possible atac suïcida. Així n'ha informat l'agència de notícies local ANI citant fonts governamentals, després que les autoritats hagin activat una llei "antiterrorista" aquest dimarts.

Les cues de gent vestint majoritàriament de blanc arriben a les cantonades del Palau d'Esports de Granollers. Podria ser un dia qualsevol de partit de l'equip d'handbol de la ciutat, però no és el cas. En una porta, uns agents de seguretat demanen obrir pas i es crea un passadís de fans que aplaudeixen, criden, fotografien i alguns ploren d'emoció quan passa un Mercedes blanc, impol·lut, encapçalat i precedit per dos vehicles més. I després arriben les corredisses per agafar lloc en un espectacle que comença quan la seva referent –qui anava en el Mercedes Blanc– puja a l'escenari. Sona una cançó i el públic encén la llanterna dels seus telèfons, fa l'onada, alguns tanquen els ulls i només escolten, d'altres es tornen a emocionar. Podria ser un concert d'una estrella del pop, però tampoc és el cas.

El dia del funeral de la seva mare, l'escriptora Arundhati Roy estava desfeta. Res sorprenent, fins que explica que també estava desconcertada i una mica avergonyida per trobar-se en aquest estat. El seu germà, l'LKC, li va dir: "No entenc la teva reacció. Ets la persona a qui pitjor tractava." Roy escriu: "Potser tenia raó, però a mi em fa l'efecte que qui ostentava aquest mèrit era ell". Tot això ho explica al primer capítol d'El meu refugi i la meva tempesta (Ara Llibres, amb traducció d'Imma Falcó), una mena de llibre de memòries que ella recomana llegir com si fos una novel·la, i és que hi ha una barreja constant de ficció i realitat, tamisada pels records.

Les polítiques antienergies verdes de Donald Trump als EUA comencen a impactar a escala global. L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) ha actualitzat a la baixa les seves previsions de creixement de l'electricitat d'origen renovable. Aquest organisme ha retallat en un 5% les seves estimacions per a l'any 2030 respecte a la previsió anterior. Aquesta modificació té a veure essencialment amb les polítiques restrictives de l'administració dels EUA, segons l'informe anual d'aquesta organització. A l'anàlisi, aquest organisme destaca que les projeccions per a la primera potència mundial s'han retallat gairebé un 50% respecte a les que es van fer l'any passat.

Jaume Sanllorente (Barcelona, 1976) és periodista i escriptor. Fundador i director de Sonrisas de Bombay, una ONG que centra la seva acció en la lluita pacífica contra el tràfic de persones i en el respecte pels drets humans.

Va créixer a la plaça Tetuan, a Barcelona, però anava a una escola a Sarrià. “Al Santa Isabel, on la meva mare era mestra. Això té avantatges i té inconvenients –reconeix–. Et privava una mica de llibertat i privacitat ja que tothom sap qui és la teva mare. A vegades va molt bé ser el fill de, però d’altres, no tant”, explica.

]]>

La creació d'un nou ordre internacional basat en el multilateralisme i que pivoti cap a Àsia ha sacsejat el tauler mundial. Cal veure, però, si l'Àsia té capacitat per substituir el poder militar, econòmic i polític que fins ara té Occident. La irrupció de l'Àsia està impulsada per la Xina. El seu president, Xi Jinping, es proposa com a líder de l'anomenat Sud Global –o sigui, dels països en via de desenvolupament– i defensa fer un reset de l'ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial.

]]>

Els aranzels del 50% de Donald Trump van caure com una declaració de guerra econòmica contra l’Índia, i han malmès les enormes inversions que hi havien fet empreses nord-americanes per reduir la dependència de la Xina. L’esforç de l’Índia per presentar-se al món com la millor alternativa a les fàbriques xineses –el que executius i grans inversors han anomenat l’estratègia China Plus One– ha quedat fet miques.

]]>

El president xinès, Xi Jinping, ha defensat la necessitat de salvaguardar la pau i l'estabilitat regional durant el sopar de benvinguda ofert a la vintena de líders mundials que participen en la 25a edició de la cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), que ha començat aquest diumenge. La ciutat de Tianjin, considerada el port de Pequín, ha desplegat la catifa vermella i àmplies mesures de seguretat per acollir aquest fòrum de dos dies que finalitza dilluns. Els focus apuntaran, d'una manera especial, tres protagonistes: Vladímir Putin, Xi Jinping i Narendra Modi. La trobada arriba en un moment clau: Rússia busca nous mercats per al seu petroli i gas, l’Índia intenta esquivar les represàlies dels Estats Units i la Xina vol consolidar-se com a alternativa al lideratge occidental mentre mira de reüll els moviments erràtics, els canvis de parer i les amenaces de Donald Trump.

]]>

L'Índia és des d'aquest dimecres el país més perjudicat per la guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Si bé les exportacions índies comptaven amb un 25% d'aranzels, l'administració americana ha doblat aquesta taxa fins al 50% com a represàlia al país asiàtic per les seves compres de petroli rus. Només el Brasil compta amb unes tarifes tan elevades, una mesura que també busca penalitzar el país presidit per Lula da Silva en el seu cas pel judici al qual s’està sotmetent l’expresident del país Jair Bolsonaro, aliat polític de Trump.

]]>

Una esllavissada causada per pluges torrencials va deixar ahir almenys cinc víctimes mortals i més de cent desapareguts a l'Himàlaia indi. Un fenomen anomenat explosió de núvol va deixar pluges molt intenses en poc temps a l'estat d'Uttarakhand, on les riuades van arrasar un petit poble.

]]>

Després de nou hores i mitja de vol des de Bombai, la capital econòmica de l'Índia, un Boeing 787-9 Dreamliner d'IndiGo (noliejat a Norse Atlantic Airways) va aterrar a l'aeroport de Manchester a les 09.28 h, hora local, l'1 de juliol. Amb aquest vol, la principal aerolínia de l’Índia debutava als cels europeus. L'endemà, 2 de juliol, s’obria la segona ruta amb el Vell Continent, en aquest cas entre Bombai i Amsterdam, també amb tres freqüències setmanals, com la de Manchester. Abans que s'acabi l'any, IndiGo preveu estrenar connexions directes amb Atenes, Copenhaguen i Londres.

]]>

El trànsit dels afores de la ciutat índia d'Ahmedabad va impedir que Bhoomi Chauhan arribés a temps a l'aeroport. Això va fer que arribés tard a l'avió per deu minuts i que perdés el vol en direcció Londres. Però aquests deu minuts li van salvar la vida. L'avió d'Air India es va estavellar poc després d'haver-se enlairat: van morir tots, excepte un home.

]]>

Un ciutadà britànic és l’únic supervivent conegut del vol d’Air India que s'ha estavellat aquest dijous, pocs segons després d’enlairar-se. Vishwash Kumar Ramesh, de 40 anys i veí de Londres, ha descrit des del seu llit de l'hospital com va veure cossos per tot arreu després que el Boeing 787-8 Dreamliner caigués des d'una alçada de 190 metres sobre un suburbi molt densament poblat de la ciutat d’Ahmedabad, a l’oest de l’Índia. La policia ha informat que el supervivent ocupava el seient 11A. També assegura que entre els passatgers que han perdut la vida –241– i les víctimes que l'accident ha provocat a terra, hi ha més de 290 morts. “Tot va passar molt de pressa”, ha explicat Ramesh, que ha patit ferides a la cara, el pit i els peus. Encara no queda clar com ha pogut sobreviure, però algunes parts de l’avió semblaven haver quedat intactes després de l'impacte.

]]>