El centre de Barcelona és ple de locals per fer-se la manicura, alguns fins i tot a escassos metres de distància entre ells, però sempre cal demanar cita amb antelació per assegurar-se el tret, ja que hi ha molta demanda. A pocs carrers de la Sagrada Família se'n concentren més d'una desena, i la majoria tenen clientela fent cua perquè l'atenguin. Des d'aquesta setmana aquestes botigues ja no poden utilitzar dos productes que la Unió Europea (UE) considera tòxics i que estan presents en alguns esmalts semipermanents. Així i tot, la prohibició d'aquests químics sembla haver passat inadvertida entre treballadors i usuaris d'alguns salons de la capital catalana. Ja sigui perquè el local ja feia servir esmalts sense tòxics o perquè fan com qui sent ploure, el canvi de normativa no ha impedit que les agendes de les manicuristes continuïn plenes de gom a gom, independentment de quins productes fan servir.

Una nova reforma del reglament del Parlament s'ha aprovat aquest dijous amb el suport del PSC, Junts, ERC, els comuns i la CUP. El text pactat, més enllà de les dues esmenes per permetre el vot dels exiliats amb el procediment delegat i el vot telemàtic en general, introdueix un mecanisme que permet que els cupaires surtin del grup mixt que comparteixen amb Aliança Catalana i puguin obtenir grup parlamentari propi malgrat tenir només quatre diputats i no pas cinc –el mínim que fins ara es requeria–. Com? Amb un mecanisme similar al del Congrés dels Diputats: es permet la possibilitat d'aconseguir un diputat cedit d'un altre grup i que aquest pugui tornar al seu lloc d'origen durant els cinc primers dies de cada període de sessions. Aquest divendres ERC ha anunciat que seran ells els que cediran el diputat Ruben Wagensberg als cupaires perquè es puguin constituir en grup propi -després, tornarà a ERC-. Més enllà d'aquest cas, però, el canvi implica una porta oberta al transfuguisme?

Fa tot just un mes, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, pronunciava les primeres paraules en català permeses a l'hemicicle. Una reivindicació històrica que s'ha convertit en realitat aquesta legislatura pel fet que el PSOE necessitava tots els vots independentistes per aconseguir la presidència de la cambra baixa. Ahir va ser al Senat on es va sentir parlar català a la comissió de comunitats autònomes -convocada pel PP- per debatre sobre l'amnistia i a la qual va assistir el president del Govern, Pere Aragonès. No era el primer cop que s'utilitzava, però aquesta comissió és un dels pocs espais on està permès utilitzar el català a la cambra alta. Per què és ara més fàcil parlar en català al Congrés que no al Senat?

A diferència de la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, els diputats d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó han esquivat la suspensió com a parlamentaris al Parlament. Ho ha decidit aquest dimarts la majoria independentista de la mesa —ERC, Junts i la CUP—, que ha tombat la petició de Vox d'apartar-los preventivament com a diputats arran de l'obertura de judici oral pels preparatius de l'1 d'Octubre. Jové i Salvadó s'asseuran al banc dels acusats per delictes de malversació, prevaricació i revelació de secrets, però la majoria independentista de la mesa ha considerat que es tractava de "persecució política" i que, per tant, el seu cas no s'havia de vehicular a través de l'article 25.4 del reglament. El PSC, per la seva banda, s'ha abstingut després d'haver demanat un recés en plena reunió per acabar de fixar la posició.

Una de les claus de la legislatura que comença serà veure com actuen els partits independentistes davant les decisions dels tribunals. I no només per les possibles resolucions relacionades amb el Procés que es puguin tramitar, sinó, sobretot, per la resposta a les causes judicials pendents que poden acabar amb inhabilitacions. Tal com publica aquest dilluns l'ARA, ERC i Junts negocien com respondre a possibles inhabilitacions: hi ha diversos diputats independentistes que corren el risc de perdre l'escó com li va passar al president, Quim Torra, si són inhabilitats; o que poden acabar suspesos –per l'article 25.4 del reglament del Parlament– quan se'ls obri judici oral si es tracta de delictes vinculats a la corrupció. Aquest dilluns la portaveu de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, ha assegurat que existeix un "preacord" amb Esquerra per mantenir els drets dels diputats fins que no hi hagi sentència ferma: "Com a mínim per poder mantenir la presumpció d'innocència davant la injustícia espanyola". Un anunci que rebaixen els republicans: asseguren que estan en aquesta "línia", però només en els casos de "repressió política".

Després de dos anys, aquest dimecres ha tingut lloc la primera reunió "oficial" de la comissió que avalua l'aplicació de la renda garantida, tot i que durant aquest temps s'han anat fent trobades informals. Actualment 122.305 persones cobren aquesta prestació a Catalunya, un 14% més que el setembre del 2017, quan es va començar a implementar. Tot i així, segons les dades del departament de Treball, entre el setembre de l'any passat i l'abril d'aquest any només un 38% de les 36.430 sol·licituds presentades complien els requisits establerts.

El reglament del Parlament ha sigut protagonista aquest dimecres al Parlament des del minut zero. JxSí i la CUP han apel·lat a l'article 81.3 per alterar l'ordre del dia, situar-hi el debat de la llei del referèndum i suprimir tots els tràmits parlamentaris, una decisió molt criticada pels grups de l'oposició, que han apel·lat als articles 88 (observança del reglament), 86 (lectura de documents al ple), 112 (publicació de les iniciatives parlamentàries), 37 (funcions de la mesa) i fins i tot a l'article 26 de la llei del Consell de Garanties Estatutàries. Però, què diuen tots aquests articles? On s'origina la polèmica?

El Parlament ha iniciat aquest dimarts els tràmits per adaptar-se a la llei de transparència i informació pública, aprovada a finals de l'any passat i que significa un "canvi de paradigma" en la relació entre l'administració i el ciutadà. Així, el ple ha fet aquesta tarda el debat a la totalitat sobre la reforma del seu reglament intern, una adaptació necessària per complir amb les noves exigències de la legislació d'accés a la informació pública, transparència i bon govern.

Picabaralla a porta tancada a la reunió d'aquest dissabte del consell nacional d'Unió pel sorgiment de Construïm, la plataforma inspirada per Josep Antoni Duran i Lleida. A les 9.30 hores estaven citats els consellers nacionals democristians a un hotel de Barcelona, per votar el reglament de la consulta interna del 14 de juny, en què la militància es pronunciarà sobre la proposta de full de ruta que la cúpula del partit està elaborant. Hi havia dues absències significatives, ja anunciades amb antelació: la de Joana Ortega i la del mateix Duran.

Els vicepresidents de Societat Civil Catalana (SCC), Susana Beltrán i Joaquim Coll, han anunciat aquest dimarts que demanaran a la junta electoral central que ordeni la retirada d'estelades d'institucions catalanes perquè la neutralitat sigui respectada en les municipals del 24 de maig.

"Tota supressió d'articles que vulnerin els drets humans és benvinguda, però no és suficient". Així s'ha expressat a l'ARA Isidoro Barba, membre de la direcció de SOS Racisme a Catalunya, respecte l'anul·lació aquest dimarts de quatre articles del reglament dels CIE per part del Tribunal Suprem. Barba ha recordat que l'alt tribunal només ha suprimit "la meitat" dels preceptes que van recórrer juntament amb la Federació Andalucia Acoge i l'Associació Prodrets Humans.

El Ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha acordat aquest dimarts admetre parcialment els recursos de Sos Racisme, Federación Andalucia Acoge i Associació Prodrets Humans contra el reglament de funcionament i règim interior dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Ha anul·lat quatre dels vuit articles recorreguts el passat 28 de juliol per aquestes tres entitats.