L'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.

Fa més de deu anys, enmig de la Gran Recessió, els dos principals partits a l'Estat, PSOE i PP, acordaven una reforma de la Constitució per assumir i complir amb la reducció del passiu que exigia Brussel·les als països més endeutats. Allò va suposar el naixement d'una cotilla permanent per a la despesa pública fixada a la carta magna espanyola sota el nom d'"estabilitat pressupostària" i aplanava el camí perquè més tard, el 2012, el govern de Mariano Rajoy (PP) aprovés l'anomenada llei d'estabilitat pressupostària. Tot plegat exigia a les administracions públiques ser molt restrictives amb la despesa.

Pluja de milions per a les comunitats autònomes del règim comú. El ministeri d'Hisenda ha informat els governs autonòmics que l'any que ve comptaran amb uns recursos rècord del sistema de finançament de fins a 157.731 milions d'euros (un 7% més que l'any 2025) en concepte d'entregues a compte o bestretes. Es tracta d'una xifra lleugerament superior a l'anunciada a l'estiu. D'aquests diners, Catalunya rebrà un rècord de 30.207 milions, un 6,9% més que el 2025, tal com ha informat Hisenda aquest dilluns, després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef, l'agència estatal de control dels comptes públics) ha rebaixat les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest any i el vinent a causa de la incertesa internacional. Davant d'això, ha assegurat que l'Estat haurà de prendre mesures a partir del 2027 per complir amb els compromisos fiscals exigits per la normativa europea.

La tensió al comerç internacional pel caos aranzelari dels Estats Units passarà de llarg per l'economia espanyola. O com a mínim així ho preveu l'executiu espanyol, que aquest dimecres ha anunciat que manté una previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2025 d'un 2,6% del PIB. "L'economia manté el dinamisme", ha afirmat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa després del consell de ministres extraordinari d'aquest dimecres. "Malgrat el caos aranzelari, l'apagada elèctrica d'aquesta setmana o la catàstrofe natural de la DANA, l'economia espanyola continuarà liderant en termes de creixement entre les principals economies de la zona euro", ha reiterat Cuerpo, que ha xifrat en 400 milions d'euros l'impacte econòmic de la incidència elèctrica.

Fa uns dies ho va fer l'OCDE, el think tank de les economies més avançades, i aquest dimarts ha estat el Banc d'Espanya amb la publicació d'un nou informe sobre projeccions macroeconòmiques. L'organisme supervisor que ara presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest 2024, però també el del 2025. De fet, la seva previsió és la més optimista pel que fa a l'alça del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) aquest any i ja el situa en el 3,1%, tres dècimes més en comparació amb la previsió elaborada al setembre i molt per sobre de la previsió del govern espanyol (2,7%). De cara al 2025, el Banc d'Espanya també revisa el creixement econòmic en tres dècimes i el situa en el 2,5%. Són previsions, però, damunt les quals planen riscos geopolítics: des de les polítiques aranzelàries que puguin desplegar els Estats Units, fins a l'evolució econòmica de dues potències com França i Alemanya.

Menys deute, menys dèficit i una despesa pública controlada. Són les tres línies mestres del Pla Fiscal Estructural corresponent al període 2025-2028 que el govern espanyol té previst enviar aquest dimarts a Brussel·les. Amb l'entrada en vigor de les noves regles fiscals a partir de l'any que ve, els Estats membres estan obligats a presentar un pla d'ajust per als pròxims set anys des de la posada en marxa d'aquestes regles, és a dir, fins a l'any 2031. Durant aquest període, els països han de dur a terme un "esforç" amb l'objectiu principal de reduir el deute de les administracions públiques.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) insisteix que caldran mesures per compensar la despesa pública del govern espanyol. En concret, l'organisme que presideix Cristina Herrero veu en el "dinamisme" de la despesa pública un "risc d'incompliment" tant de la regla de despesa que regeix les diferents administracions públiques i que recull la llei d'estabilitat pressupostària, com de la recomanació o taxa de referència que la Comissió Europea ha fet per a Espanya pel que fa al límit de la despesa computable total del conjunt de les administracions. Davant d'aquest escenari, l'Airef ha demanat "mesures correctives" i recomana que el ministeri d'Hisenda comparegui al Congrés dels Diputats per explicar com "reconduirà" la situació.

Després que diferents organismes supervisors hagin insuflat optimisme sobre l'evolució de l'economia espanyola, aquest dimarts ho ha fet el govern espanyol. L'executiu de Pedro Sánchez no s'ha volgut quedar enrere i ha actualitzat el seu quadre macroeconòmic. Pel que fa al creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) aquest 2024, ara l'executiu l'enfila fins a un 2,4%, tal com ha detallat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts després del consell de ministres. Això suposa una revisió a l'alça de 4 dècimes respecte a l'última previsió, però també equiparar-se a la previsió del Fons Monetari Internacional. De fet, l'organisme amb seu a Washington ha confirmat aquest dimarts que manté el seu pronòstic per a Espanya: un creixement del PIB d'un 2,4% aquest any. De cara al 2025 el govern també preveu que el PIB creixi més del previst: un 2,2% (tres dècimes més).

Espanya se salva de l'obertura d'un expedient sancionador per part de Brussel·les per un excés de dèficit. Tot i incomplir les regles fiscals el 2023, tant Madrid com Brussel·les argumenten que aquest desajust és temporal i que aquest any l'Estat ja assolirà l'anhelat objectiu del 3% de dèficit, que és just el límit acordat per la Unió Europea. "És una notícia extraordinària. [...] Estem consolidant els comptes públics", s'ha congratulat en la sessió de control al Congrés el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Creixement econòmic i mercat laboral, ingressos i prudència en la despesa. Són els ingredients de la recepta de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per continuar reduint el dèficit a Espanya. Per ara, el resultat no ha estat negatiu: el dèficit va tancar l'any 2023 en un 3,66% del PIB, per sota del compromís del govern espanyol amb Brussel·les (3,9%), mentre que l'objectiu per a aquest 2024 és assolir un dèficit del 3% del PIB i cenyir-se, així, a les regles fiscals. Ara bé, de cara a aquest 2024 hi ha la pregunta de si amb aquests ingredients n'hi haurà prou tenint en compte que, si bé el pols de l'economia i de la recaptació es manté, és a un ritme menor. Montero té clar que sí: "El govern [espanyol] no té previst aplicar cap retallada", ha afirmat aquest dijous durant la presentació de l'execució pressupostària del 2023. La ministra ha insistit en el fet que la brúixola continuarà marcant el mateix rumb.

El Banc d'Espanya (BdE) torna a caminar en sintonia amb el govern espanyol. Aquest dimarts, l'organisme que presideix Pablo Hernández de Cos ha revisat a l'alça el creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) d'Espanya aquest 2024 i el situa en l'1,9%, només una dècima per sota de la previsió de l'executiu central, que estima que l'economia creixerà un 2% aquest any. Així es desprèn de l'informe de projeccions macroeconòmiques corresponent al primer trimestre d'aquest 2024, i publicat aquest dimarts, en el qual el Banc d'Espanya es mostra més optimista en comparació amb l'escenari que va dibuixar el desembre de l'any passat. Aleshores, l'organisme supervisor anunciava una revisió a la baixa del creixement econòmic i apuntava a un rebot del PIB espanyol d'un 1,6% el 2024. Pel que fa a les projeccions del 2025 i el 2026, el BdE les manté sense canvis: un creixement del PIB d'un 1,9% i un 1,7% respectivament.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), haurà d'aplicar el seu pla B sobre els objectius de dèficit i deute. Aquest dimecres, el Partit Popular, amb majoria absoluta al Senat, ha tombat per segon cop la senda d'estabilitat del govern espanyol (el passat 7 de febrer ja hi van votar en contra) i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert com a guia per al conjunt de les administracions públiques, així com per a l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social. Alhora, la senda d'estabilitat és imprescindible per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023).

Espanya té més deute públic que mai. En nombres absoluts, el que acumula l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social va tancar el 2023 en 1,574 bilions d'euros, fregant així el màxim històric registrat el setembre d'aquest any (1,577 bilions), segons dades publicades aquest divendres pel Banc d'Espanya. Ara bé, si s'observa en relació amb la dimensió de l'economia (l'espanyola és la que més ha crescut de la zona euro), el deute públic suposa un 107,7% del PIB. Una xifra que queda lluny del 120% del PIB que es va registrar el desembre del 2020, després que els governs es veiessin obligats a obrir l'aixeta per protegir famílies i empreses davant la pandèmia del covid-19. Però també queda lluny de les previsions que havia fet l'executiu de Pedro Sánchez per a aquest 2023: tancar amb un deute del 110% del PIB.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un nou sostre de despesa històric, que gairebé toca els 200.000 milions d'euros i que ha estat titllat de "prudent" per la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En concret, Montero ha informat que el sostre de despesa del 2024 serà de 199.120 milions d'euros, és a dir, un 0,5% superior en comparació amb el sostre de despesa de l'any 2023 (198.221 milions d'euros), quan ja va ser de rècord.

El ministeri d'Hisenda ha comunicat a les comunitats autònomes que l'import de les entregues a compte o bestretes, és a dir, una part important dels recursos del sistema de finançament autonòmic que rebran les comunitats el 2024, serà de 134.658 milions d'euros, un 8,3% més que aquest 2023 (124.292 milions d'euros). Així els hi ha fet saber la titular de la cartera, María Jesús Montero, aquest dilluns en el marc d'un nou Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). A Catalunya li toquen 25.500 milions d'euros, segons dades del Govern.

És conegut què signifiquen termes com infanticidi (matar infants) o parricidi (matar familiars directes). Tanmateix, el diccionari de l’IEC no té entrada per a austericidi, que s’ha significat com l’austeritat mata. Per analogia, però, fora més pertinent significar-ho com a matar l’austeritat. 

L’avançament electoral del 23-J va deixar algunes lleis empantanegades al Congrés dels Diputats. També reformes. Una d’elles tenia per objectiu modificar un superpoder que té el Senat (gairebé l'únic) i que no és menor: la capacitat de vetar el sostre de despesa i els objectius de dèficit i deute, el pas previ per elaborar uns pressupostos generals de l’Estat. La reforma duia la firma del PSOE i Podem i bàsicament volia fer desaparèixer aquest superpoder. Si les pròximes setmanes tots dos partits aconsegueixen revalidar el govern a l'Estat (Podem sota el paraigua de Sumar), podrien maleir no haver assolit que prosperés la reforma abans de la dissolució del Congrés i el Senat al maig. El motiu d'aquest maldecap és que després del 23-J el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta al Senat. Els d’Alberto Núñez Feijóo, doncs, podrien fer la guitza usant aquest poder i, de fet, no seria el primer cop.

"La creació d'ocupació, la millora dels beneficis empresarials i l'augment del consum". Aquests són els tres elements principals que a ulls del govern espanyol expliquen el boom de la recaptació tributària l'any 2022, que supera i amb escreix la xifra històrica assolida el 2021. Els resultats han tornat a superar les expectatives del ministeri d'Hisenda pel que fa als ingressos tributaris: 255.463 milions d'euros el 2022, un 14,4% més en comparació amb l'any anterior, segons ha detallat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous. És a dir, 32.078 milions més.

Després de tres anys de forta despesa per la pandèmia i de dues dècades arrossegant dèficit pressupostari, el deute federal dels Estats Units ja supera els 30 bilions de dòlars i està a punt de tocar el sostre legal. Per alleugerir aquesta càrrega, el president Joe Biden necessita arribar a un acord amb els republicans, que ara controlen la Cambra de Representants i tenen la clau per desbloquejar la qüestió. Però no estan disposats a incrementar el sostre de deute ni a aprovar uns pressupostos que impliquin augmentar els impostos, les dues propostes del president, que aquest dijous ha reiterat durant la presentació dels pressupostos per a l'any fiscal 2024.