Pressupostos de l'Estat
Economia 26/07/2022

El govern espanyol respon a la crisi de preus amb un nou rècord de despesa

L'executiu manté la "prudència" i es fixa un objectiu de dèficit del 3,9% per al 2023, més d'un punt per sota en comparació amb el 2022

4 min
Els quatre ministres -Nadia Calviño, Isabel Rodrígues, Maria Jesús Montero i José Luis Escrivá- que han comparegut en la roda de premsa econòmica posterior al Consell de Ministres del 26 de juliol.

MADRIDEl consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 198.221 milions per al 2023, així com a les taxes de referència del dèficit per a cadascuna de les administracions, inclosos els governs autonòmics (0,3%), tal com va anticipar l'ARA aquest dilluns . Enguany, la xifra de despesa torna a ser de rècord i supera la de l'any passat. Es tracta d'un augment d'un 1,1% en comparació amb el 2022 –l'any passat el sostre de despesa ja va ser de 196.142 milions –. El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres).

L'aprovació d'aquest límit de la despesa no financera de les administracions públiques és un pas fonamental per elaborar els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2023, que els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, començaran a negociar aviat. Uns comptes públics que hauran d'encaixar l'augment de la despesa en defensa , però també despesa social, entre altres, per fer front a les conseqüències econòmiques de l'actual crisi de preus, alimentada per la guerra a Ucraïna .

Evolució del sostre de despesa del govern espanyol
Dades en milions d'euros anuals

Ara bé, cal tenir en compte que aquest marge de la despesa s'aprova en un context d'increment disparat dels preus com l'actual, en el qual la majoria d'organismes estimen una inflació mitjana d'entre un 7,5 i un 8% per a aquest 2022 i d'un 3% per al 2023 . Això provoca que, en termes reals, la despesa no creixi tant i, de fet, passa el contrari. Si s'ajusta la despesa aprovada pel govern espanyol al deflactor del PIB –l'índex de preus que utilitza el govern espanyol per calcular la inflació– la despesa resulta ser inferior: la previsió és que els preus pugin tant que l'augment aprovat de la despesa no arribarà a cobrir aquest encariment de costos. 

Aquesta situació actual permet augmentar la despesa i, alhora, reduir el dèficit públic, ja que, en comparació amb un any enrere, els ingressos de l'Estat seran superiors, expliquen fonts del ministeri d'Hisenda a l'ARA. De fet, la brúixola del govern espanyol és la de la "responsabilitat pressupostària", en paraules de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, conscient que després de la crisi del covid-19 i l'increment sense precedents de la despesa pública per part dels Estats, Brussel·les torna a mirar de reüll l'estabilitat fiscal . "És una xifra rècord, però no impedirà que seguim reduint el nostre dèficit", ha reconegut la mateixa Montero.

Els ingressos de l'Estat creixeran per dues raons. La primera, perquè en comparació amb un any enrere, l'economia va millor i el mercat laboral s'està recuperant ràpidament, per la qual cosa hi ha més gent amb feina i més empreses amb beneficis, fet que incrementa la recaptació de l'IRPF, l'impost de societats i les cotitzacions a la seguretat social. En segon lloc, perquè les pujades de preus fan que els impostos al consum, com l'IVA o les taxes sobre carburants, també siguin més elevades.

A més, l'expansió del sostre de despesa respon, també, a la incorporació d'una part dels fons europeus: en concret, 25.156 milions d'euros. D'aquests diners, 23.840 milions formen part del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 1.316 milions d'euros del fons React EU. Sense aquests fons europeus, el límit de la despesa no financera seria de 173.065 milions d'euros, un 1,9% més en comparació amb el 2022.

Sense regles fiscals

El sostre de despesa es tornarà a aprovar en un context de suspensió dels límits fiscals fruit de la pròrroga de la clàusula de salvaguarda a Europa i de la suspensió del pacte d'estabilitat europeu, situació motivada per la crisi del covid-19. Les regles fiscals s'havien de reactivar el 2023, però la guerra ha tornat a fer saltar pels aires els plans de l'executiu comunitari. Per aquest motiu, ja fa un any que Espanya va suspendre també les seves normes fiscals.

Ara bé, guiat per la "prudència", el govern espanyol trona a plantejar unes "taxes de referència" del dèficit i el deute per a les administracions públiques de cara al 2023. Per al conjunt de les administracions públiques, la taxa de referència del dèficit és del 3,9% del PIB per al 2023, és a dir, més d'un punt per sota en comparació amb el 2022 (5%). Pel que fa a la taxa de referència per a l'administració central serà d'un 3,2% del PIB, perquè assumeix més costos, mentre que les comunitats autònomes tindran una taxa del 0,3% del PIB per al 2023, i, per tant, més oxigen financer. Finalment, per als ajuntaments es preveu un superàvit del 0,1% del PIB.

En un principi, la taxa de referència per a les comunitats autònomes havia de ser del 0,1% del PIB per a aquest 2023, segons es recollia al pla d'estabilitat enviat a Brussel·les, però la Generalitat i el govern espanyol han negociat per flexibilitzar-la fins al 0,3% del PIB. "El govern [espanyol] assumeix més despesa", ha dit Montero, que es reunirà demà dimecres amb els consellers d'Economia autonòmics al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per informar d'aquestes taxes de referència per a les comunitats.

Pel que fa a la Seguretat Social, la taxa de referència del dèficit se situa en el 0,5% del PIB tot i que el govern hi transferirà 19.888 milions d'euros per a les denominades despeses impròpies. Tot i això, el dèficit de la caixa de la Seguretat Social, amb l'augment de la despesa en pensions, no s'eixugarà.

stats